.jpg)
Obra de Carl Heinrich Bloch, pintor danès del XIX.
Franz Xaver Süssmayr (1766-1803) compositor i clarinetista austríac nascut a Schwanenstadt. Sussmayr, cognom que associem a un Rèquiem, el de Mozart aquell que el geni, en un últim sospir d'esma, pautaria al seu fidel pupil per tal que finalitzés una obra que el propi Mozart, i amb raó, preveia que escrivia per a sí mateix. Doncs sí, Süssmayr és un d'aquells autors que més o menys tothom coneix per haver assumit el monumental repte d'acabar de compondre una obra d'un geni irrepetible. Süssmayr, fill de sagristà (segons l'Enciclopèdia Catalana, clergue, religiós o laic que té cura d'una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l'endreçament d'una església), va viure una existència íntimament lligada a Mozart des del moment que amb 22 anys s'establiria definitivament a Viena com a alumne, juntament amb Joseph Eybler, de Mozart. Tanta va ser la relació entre ambdós, que fins i tot era Süssmayr qui escrivia els recitatius de la òpera La Clemenza di Tito l'any 1791, any de la mort del geni compositor fet pel qual al seu temps era més conegut per aquells recitatius que per la finalització del Rèquiem KV.626. Ara bé, Süssmayr de qui es parla que com a compositor fou irregular i prescindible, a banda, evidentment de l'obra mozartiana, va escriure gran quantitat de música, sobretot obres de cambra i cantates, moltes d'elles per a cors de veus blanques de caràcter amable. En la seva producció també trobarem misses, simfonies i concerts, entre ells, el seu concert de clarinet, una de les obres més conegudes del Sussmayr independent de Mozart.
Avui tot i ser divendres, tot i gaudir d'un dia de primavera esplèndid i tot i tenir una sensació d'alegria fruit de la proximitat del cap de setmana, parlaré d'un rèquiem, una missa mortuòria. Tanmateix, parlar d'un rèquiem de producció pròpia de Sussmayr i tenint en compte la trajectòria i el caràcter de les seves composicions, és probable que faci que no ens trobem davant d'una obra pròpiament trista i fosca com per exemple els monumentals i tètrics rèquiems romàntics. En aquest cas, ens trobarem una senzilla peça coral, sense més ambició que la d'entretenir i rendir homenatge pòstum a qui ho demanés però fent-ho agradablement i de forma breu ja que és una obra curta i paradoxalment, si deixem de banda la motivació final de l'obra i el títol de la mateixa, en gaudirem com si fos una innocent cantata. Això últim, probablement, és el que hauríem de retreure a Süssmayr, la no identificació de les seves obres amb allò que realment vol exposar. Aquest fet, juntament amb l'estigma que suposa per un autor "ser aquell que va acabar el rèquiem de Mozart" amb la devaluació inherent d'aquesta afirmació fa que trobar obres editades d'aquest artista austríac sigui realment complicat. Sigui com sigui, tot i el menyspreu de la seva música, recuperaré el seu Deutsches Requiem SmWV 104 una petita obra coral, que amb la bona interpretació que se'n fa d'ella, ens ajudarà a conèixer a un Süssmayr desconegut.
La interpretació a càrrec del cor i la orquestra de la St. Olaf Choir sota la supervisió d'Anton Armstrong.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Franz Xaver Süssmayr (Schwanenstadt, 1766 - Viena, 17 de setembre de 1803)
ALLMUSIC: St Olaf Choir – Mozart: Requiem & Süssmayr: Requiem
IMSLP: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina