Descans en la fugida a Egipte amb St Justí, obra de Lorenzo Lotto, pintor italià del segle XVI
Wolgang Amadeus Mozart (1756-1791) compositor austríac de qui ja n'he parlat, inevitablement i alegrement, diverses vegades. Mozart sempre em serveix com a inspiració per a qualsevol moment del dia i avui és un dia especial, de celebració simbòlica ja que aquest espai musical ha traspassat les 10000 visites. Serveixi aquest fet com a fàcil excusa per parlar d'un Mozart omnipresent arreu i de qui, si de mi fos, en parlaria més sovint. De fet, serveixi aquesta entrada per a fer una mirada retrospectiva al orígens del bloc, ja que la primera entrada amb la qual el vaig iniciar es referia específicament al geni de Salzburg i concretament a un fragment de l'obra que avui presentaré tota sencera i que, amb el pas del temps, segueixo admirant irremeiablement. De passada, fer un breu apunt del per què i la motivació a l'hora de realitzar aquest petit espai musical que, amb el temps, s'ha transformat també en un espai artístic, si bé la música ha estat, és i serà l'essència bàsica del bloc. La idea inicial era pròpia, crear-me un espai on posar ordre a l'enorme discoteca clàssica al meu abast, tenir a disposició ràpidament aquelles obres que m'agraden, poder-les escoltar on vulgui i a la vegada compartir-les amb amics i familiars, bàsicament donant a conèixer tantíssims autors que molt injustament han quedat a l'ombra dels "de sempre" (sense desmereixe'ls evidentment). A partir d'aquesta idea inicial, en van sorgir de noves a mesura que l'embrió creixia i es consolidava, una d'elles, il·lustrar les obres amb pintures d'artistes contemporanis o que guardin alguna relació amb els compositors, la seva música o el que aquesta inspira o transmet.
L'art i la música van viure una edat d'or al llarg del segles XVI, XVII, XVIII i XIX, per tant, recuperar el valor intrínsec que la música i la pintura ens transmeten emocionalment no té preu ni l'ha de tenir. La cultura, en general, és un dels pocs valors que donen substància a la vida, sense ella (imaginem per un instant un univers sense música i art) què seria la vida... Evidentment la modernitat, però sobretot la postmodernitat, han canviat els valors humans, l'art i la música s'han transformat, fins i tot la música que en diuen clàssica contemporània. Tot evoluciona (o involuciona segons com) ara bé, recuperar els clàssics, barrocs i romàntics ja no és un dret, és un deure. Aprendre dels valors que la música i en el seu moment la Il·lustració van transmetre en un període de temps tant desconegut i ignorat, en general, per les generacions actuals no només ens farà més lliures sinó que ens farà més intel·ligents. Mozart, què podem aportar d'ell que no sabem... Em bé al cap una anècdota biogràfica que explica que pels vols dels anys 1785-86, Mozart convocava els seus amics a sopar a casa i de passada improvitzaven quartets de corda... ni més ni menys els amics eren F.J. Haydn al violí, K.D. von Dittersdorf al violí, W.A. Mozart a la viola i J.B. Vanhal al cello... sense paraules. Queda aquesta anècdota pel record i per il·lustrar fins a quin punt allò va ser una autèntica revolució musical en tots els sentits. De Mozart avui, una espècie de música incidental dramàtica i heroica a l'entorn de Thamos, el rei que va succeir Ramses a Egipte i en base a una obra de Tobias von Gebler, un text mediocre segons els experts... Sort de la música sublim d'un Mozart brillant que la va compondre entre els anys 1773-1780 és curta, però és extraordinària.
Acte I: Chorus: "Schon Weichet Dir, Sonne" (Maestoso) - 6:47
després Acte I: Interludi (Maestoso-Allegro) - 6:30
després Acte II: Interludi (Andante) - 4:23
després Acte III: Interludi (Allegro) - 2:57
després Acte IV: Interludi (Allegro Vivace Assai) - 3:27
Acte V: Cor i solistes: "Gottheit, Uber Alle Machtig!" (Allegro Moderato) - 4:53
Acte V: Cor amb una ària per a Sethos: "Ihr Kinder Des Staubes, Erzittert" - 1:14
I de regal, una segona versió de l'any 1779 del Cor "Gottheit, Uber Alle Machtig!" que Mozart va reescriure posteriorment, a veure quina de les dues versions us agrada més.
La versió sencera de l'obra ens la interpreta la English Baroque Soloists, el Cor Monteverdi i tots junts sota la direcció de Sir. John Eliot Gardiner.
La versió "moderna" del cor ens l'interpreta la Johann Christian Bach Akademie amb el St. Thomas Chorschule Wettenhausen, la Camerata Vocale Günzburg i tots ells sota la batuta de Jürgen Rettenmaier.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina