KIEL, Friedrich (1821-1885) - Piano Concerto, Op.30 (1864)

Obra d'Enrico Bandini (1807-1888), pintor italià (1)

- Recordatori de Friedrich Kiel -

En el dia de la commemoració del seu 129è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Enrico Bandini (Parma, 13 de setembre de 1807 - Parma, 27 de febrer de 1888) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Parma amb Giovanni Tebaldi. El 1836 va guanyar el premi anual de la competència amb el treball acadèmic de L'assassinat de Pompeu. La duquessa Maria Luigia li va encarregar El sopar a Emmaus per a l'església parroquial de Sala Baganza. Va fer un viatge d'estudis a Roma on va crear diversos treballs que posteriorment va enviar a Parma tot i que molts d'ells es van perdre. També va ser autor d'algunes còpies parcials d'obres de Rafael com l'Escola d'Atenes. Va ser nomenat inspector de l'Acadèmia de Belles Arts de Parma. Es va especialitzar en el retrat, alguns d'ells conservats a la Pinacoteca Stuard de la seva ciutat natal. Va morir a Parma el febrer de 1888.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Enrico Bandini (1807-1888)

---

Parlem de Música...

Friedrich Kiel (Puderbach, 8 d'octubre de 1821 - Berlín, 13 de setembre de 1885) va ser un compositor i professor de música alemany. Dotat d'una gran precocitat, als onze anys ja escrivia composicions de notable consistència, després de perfeccionar els seus estudis i de desenvolupar diversos càrrecs, el 1865 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín. El 1866 fou nomenat professor de composició del Conservatori Stern i el 1870 de la Reial Acadèmia de Berlín, en la que va ajudar, de forma determinant, en la formació d'un gran nombre d'alumnes entre ells Jacob Adolf Hägg, Robert Kahn, Arnold Mendelssohn, Zygmunt Noskowski, Charles Villiers Stanford o Ignacy Jan Paderewski, entre molts altres (veure llistat). Les seves composicions, malgrat que no van rebre el reconeixement unànime, mereixen un lloc important en la història de la música, tant per la perfecció de la factura com per la delicadesa de la inspiració. Va rebre nombroses condecoracions les quals, amablement, va rebutjar. A excepció del gènere dramàtic i teatral, va escriure música per a tota classe de gèneres, destacant especialment la seva obra de cambra i la seva producció religiosa de la que cal remarcar els dos rèquiems que va compondre, una Missa solemnis, l'Oratori Christus, un Stabat Mater, un Te Deum... En total quasi un centenar d'obres (opus). Va morir a Berlín el setembre de 1885.

Font: En català: Friedrich Kiel (1821-1885) - En castellano: No disponible - In english: Friedrich Kiel (1821-1885) - Altres: Friedrich Kiel (1821-1885)

---

Parlem amb veu pròpia...

L'apassionant història de Friedrich Kiel té més a veure amb la seva dedicació quasi obsessiva per la docència que per la seva labor com a compositor. De fet, la seva carrera en aquest sentit no es va consolidar fins la presentació en públic de la seva gran obra mestra, l'oratori Christus (1874). En motiu d'aquest va ser guardonat massivament i va rebre nomenaments de prestigi en molts centres musicals alemanys però misteriosament ell en va renegar, incloent la prestigiosa oferta per anar a Leipzig com a director del cor. Aquest caràcter recelós per tot "allò públic" no va ser motiu de crítica sinó d'admiració. No obstant, aquest perfil il·limitadament introvertit va perjudicar la seva projecció tant bon punt va morir ja que ràpidament va ser oblidat. En aquest sentit, tot i la recuperació lenta però incansable de molts dels seus treballs, el repertori editat és relativament petit si tenim en compte la seva extensa producció. Musicalment, Kiel és un compositor que fàcilment ens ajudarà a definir el significat de música acadèmica. Ús mesurat i liberal dels esquemes ortodoxos, un subtil sentimentalisme romàntic que s'enquadra sempre en la nitidesa clàssica de les estructures i un tractament minuciós dels recursos instrumentals, ja sigui mantenint la tessitura amb la lleugeresa d'els arcs o assolint la plenitud simfònica gràcies a la presència del piano. El Concert en Si bemoll opus 30 per a piano i orquestra, de 1864 i dedicat al seu admirador Hans von Bulow, és l'exemple d'aquesta puresa acadèmica. Melodies audaces dominen l'extens primer moviment. El breu andante con moto ens evoca un paisatge oníric per veure's sacsejat pel dansaire i animat rondó allegro vivace final, un moviment pel lluïment del piano solista. Tot i la seva brevetat, no oblidarem les precioses i celestials 3 Romances opus 69. Tres petites obres per a viola i piano, aparentment simples, d'atmosfera tranquil·la i propera a Schumann. Kiel va ser mestre de centenars d'alumnes, alguns d'ells, i posteriorment, destacats músics. Entre classe i classe, potser a l'hora de berenar i abans de sopar, inesperadament, també va trobar un temps d'or per compondre i regalar al món aquests tresors inoblidables!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Martin Roscoe (piano); BBC Scottish Symphony Orchestra; Martyn Brabbins (conductor)
INTÈRPRETS: Megumi Hashiba (piano); Rainer Moog (viola)
RECICLASSICAT: KIEL, Friedrich (1821-1885)
HYPERION: Fuchs & Kiel: Piano Concertos
AMAZON: Romantic Works for Viola & Piano

IMSLP: Friedrich Kiel (1821-1885)

CPDL: Friedrich Kiel (1821-1885)

SPOTIFY: Rainer Moog – Romantic Works for Viola & Piano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!