Obra de Paolo Anesi (1697-1773), pintor italià.
- Recordatori d'Antonio Vivaldi -
En el dia de la celebració del seu 339è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Paolo Anesi (Roma, 9 de juliol de 1697 - Roma, 1773) va ser un pintor italià. Es creu va néixer a Roma si bé altres fonts situen el seu naixement a Florència. En tot cas va rebre formació a Roma de Giuseppe Bartolomeo Chiari i més tard de Bernardino Fergioni. Ràpidament, es va especialitzar en pintura de paisatges, sovint de caràcter fantasiós, amb ruines imaginàries i d'estil clarament neoclàssic. Les seves obres van tenir una constant demanda, especialment de col·leccionistes anglesos fet que va motivar que les seves obres fossin de petit format per tal d'afavorir-ne el transport. Proper al seu col·lega Giovanni Paolo Pannini, el 1757 es va convertir en membre de l'Accademia dei Virtuosi al Pantheon de Roma. Com a professor va tenir diversos alumnes entre els quals van destacar Francesco Zuccarelli i Paolo Monaldi, aquest darrer considerat el seu hereu natural. Anesi també va ser famós com a gravador. No obstant i tot i els èxits assolits, Paolo Anesi va morir en l'extrema pobresa a Roma el 1773.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Paolo Anesi (1697-1773) - Altres: Paolo Anesi (1697-1773)
Parlem de Música...
Antonio Lucio Vivaldi (Venezia, 4 de març de 1678 - Wien, 28 de juliol de 1741) va ser un violinista i compositor italia, i un dels més importants de la història de la música. Anomenat "Il prete rosso" (El capellà roig) per la seva condició de sacerdot pèl-roig, va néixer a Venècia i va estudiar amb el seu pare, violinista a la Basílica de Sant Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703 i va començar a ensenyar a l'Ospedale della Pietá, un conservatori per a noies orfes. Va treballar-hi com a director musical fins el 1740, també com a professor i en les seves estones lliures componia concerts i oratoris pels concerts setmanals amb els que va assolir fama internacional. A partir del 1713, Vivaldi també va treballar com a compositor i empresari d'òperes a Venècia i sovint va viatjar a Roma, Màntua i altres ciutats per a supervisar les representacions de les seves òperes. El 1740 va entrar al servei de la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, abundant música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el famós Glòria en Re (1708), misses i motets. Les seves sonates instrumentals són més conservadores que els seus concerts i la seva música religiosa sovint reflecteix l'estil operístic de l'època i l'alternança d'orquestra i solistes que va ajudar a introduir en els concerts.
Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels concerts per a violí i sonates de Vivaldi només hi ha les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) fetes pel mateix Bach. Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós intèrpret amb el violí i que sovint sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers a introduir cadenzas per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrastos. Vivaldi va morir a Viena el juliol de 1741.
OBRA:
Veure llistat Composicions de Vivaldi.
Font: En català: Antonio Vivaldi (1678-1741) - En castellano: Antonio Vivaldi (1678-1741) - In english: Antonio Vivaldi (1678-1741) - Altres: Antonio Vivaldi (1678-1741)
Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels concerts per a violí i sonates de Vivaldi només hi ha les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) fetes pel mateix Bach. Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós intèrpret amb el violí i que sovint sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers a introduir cadenzas per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrastos. Vivaldi va morir a Viena el juliol de 1741.
OBRA:
Veure llistat Composicions de Vivaldi.
Font: En català: Antonio Vivaldi (1678-1741) - En castellano: Antonio Vivaldi (1678-1741) - In english: Antonio Vivaldi (1678-1741) - Altres: Antonio Vivaldi (1678-1741)
Informació addicional...
RECICLASSICAT: VIVALDI, Antonio (1678-1741)
AMAZON: VIVALDI, A. - Concertos extraordinaires
IMSLP: Antonio Vivaldi (1678-1741)
SPOTIFY: VIVALDI, A. - Concertos extraordinaires
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
An unbearable recording.
ResponEliminaBenvolgut Paul,
ResponEliminagràcies per aquesta registració. Hi ha uns mesos tu havies publicat, entre les novetats de la setmana, un disc amb concerts per a clarinet, d'un compositor MOLT POC conegut, crec que fós holandés. Qui éra? Gràcies.
Crec que fas referència al compositor Charles Louis Hanssens (1802-1871) de l'edició següent:
Eliminahttps://www.jpc.de/jpcng/classic/detail/-/art/charles-louis-hanssens-concertinos-nr-1-2-fuer-klarinette-orchester/hnum/5173475
Ja em diràs, salut!
Pau
merci beaucoup pour cette musique
ResponEliminaSí, éra Hanssens. M'agradaria poder coneixer aquests concerts.
ResponEliminaSalut,
Wolfgang