GORRITI, Felipe (1839-1896) - Misa

Obra de Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Felipe Gorriti -

En el dia de la commemoració del seu 121è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Luis de Madrazo y Kuntz (Madrid, 27 de febrer de 1825 - Madrid, 9 de febrer de 1897) va ser un pintor espanyol. Va començar la seva formació a l'estudi del seu pare, el pintor José de Madrazo. Poc després, va assistir a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1845 va col·laborar com a dibuixant en la publicació El Semanario Pintoresco. Tres anys més tard es va traslladar a Roma per ampliar els seus estudis, formant part de l'Acadèmia de Sant Lluc a Roma i a la de França a la Vila Médicis. Allà, i a través d'Antoni Solà, va conèixer a Friedrich Overbeck, que va influir en la forma d'interpretar les seves obres seguint l'estètica natzarena. Posteriorment, va viatjar a París, Venècia, Munic, Berlín i en la dècada del 1890 es va instal·lar a Pompeia al costat dels pintors Bernardino Montañés i Francisco Sainz. Al seu retorn a Espanya, va desenvolupar la seva carrera docent a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i es va introduir en els ambients artístics madrilenys de la mà del seu pare i del seu germà Federico Madrazo, amb el qual va col·laborar en el Museu del Prado, al costat de Lorenzo Sánchez i Benito Soriano Murillo. En la seva faceta de pintor, es va dedicar gairebé en exclusiva a la realització de retrats per a organismes oficials i per a la noblesa. Va remetre assíduament les seves obres a certàmens nacionals i internacionals i va obtenir un gran èxit a l'Exposició Universal de París del 1855, una medalla de primera classe a la Nacional de Belles Arts de l'any següent i la medalla de plata de l'Exposició Franco-Espanyola del 1864. Els seus quadres es van caracteritzar per la puresa de les línies juntament amb una nitidesa cromàtica i lumínica dins de la més estricta estètica natzarena. Va morir a Madrid el febrer de 1897.

Font: En català: No disponible - En castellano: Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897) - In english: Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897) - Altres: Luis de Madrazo y Kuntz (1825-1897)

---

Parlem de Música...

Felipe Gorriti y Osambela (Uharte-Arakil, 23 d'agost de 1839 - Tolosa, 12 de març de 1896) va ser un organista i compositor navarrès. El seu pare, León Gorriti, secretari-organista del seu poble natal, va ser qui el va instruir en els primers coneixements musicals i qui el va enviar, amb només 11 o 12 anys, a Tafalla (Navarra) per formar-se amb el mestre de capella José Preciado. Més tard va entrar a estudiar piano i harmonia amb Mariano García, que en aquell temps treballava com a compositor i instrumentista a la Catedral Santa Maria la Real de Pamplona. Posteriorment, va rebre els ensenyaments de Cándido Aguayo, organista i mestre de capella de l'Església de Santa Maria de Tolosa i, el setembre de 1856, va ingressar al Reial Conservatori de Madrid, on va estudiar orgue amb Román Jimeno de Lerma i composició amb Hilarión Eslava. En concloure els seus estudis, el juny del 1859, va obtenir la medalla de plata al concurs anual que organitzava el Conservatori. El 17 de març de 1859 va guanyar, per oposició, la plaça de mestre de capella i organista de la parròquia de Santa Maria de Tafalla. A partir d'aleshores va començar a adquirir certa fama, atraient deixebles dels pobles veïns, entre els quals cal destacar Apolinar Brull i Calixto Barcos. A Tafalla, a més de dirigir la capella de música i escriure algunes de les seves millors obres (surge propera, Missa de Rèquiem, sonates i altres obres per a orgue, etc.), el compositor va organitzar una incipient banda de música. El 1860 va contreure matrimoni amb Eugènia Izu, amb la qual va tenir cinc fills. El 1867 va quedar vacant la plaça d'organista i mestre de capella de Tolosa per renúncia del que havia estat el seu professor, Cándido Aguayo. Gorriti va aconseguir aquesta plaça per oposició (1867) i va exercir el càrrec fins a la seva mort. A la Parròquia de Santa Maria comptava per a la interpretació de les seves obres religioses amb una capella formada per 28 músics entre cantants masculins i instruments de corda i vent. Així mateix, a Tolosa es va dedicar a la direcció de la banda de música i a l'ensenyament, amb alumnes destacats com Vicente Goicoechea o Eduardo Mocoroa, aquest darrer el successor de Gorriti l'any de la seva mort el març de 1896.

OBRA:

Vocal secular:

10 obras corales;
1 obra teatral;
3 obras para canto y piano;

Vocal religiosa:

13 misas;
3 misas de réquiem;
7 piezas del oficio de difuntos;
7 misereres;
6 antífonas;
3 arias;
8 canciones a la Virgen en castellano y vascuence;
15 piezas de devoción (gozos, novenas y septenarios);
2 graduales;
8 himnos;
6 lamentaciones;
2 magníficat;
20 motetes;
2 pasiones, 6 rosarios y letanías;
3 salmos;
4 secuencias;
6 tercetos para la Bendición de los Ramos;
13 villancicos;
4 zortzikos de Navidad.

Instrumental:

Organ:
10 elevaciones;
5 versos;
4 ofertorios;
2 marchas fúnebres;
2 sonatas

Other:
Andante religioso;
7 obras para banda;
6 obras para piano;
5 obras de música de cámara;

Font: En català: No disponible - En castellano: Felipe Gorriti (1839-1896) - In english: No disponible - Altres: Felipe Gorriti (1839-1896) 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Xaramela Abesbatza; L'Ensemble Instrumental des Landes
RECICLASSICAT: GORRITI, Felipe (1839-1896)
AMAZON: GORRITIREN, F. - Felipe Gorritiren Omenez (1839-1896)

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: GORRITIREN, F. - Felipe Gorritiren Omenez (1839-1896)



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!