Parlem de Pintura...
Albrecht Dürer (Nürnberg, 21 de maig de 1471 - Nürnberg, 6 d'abril de 1528) va ser un pintor alemany, un dels més importants del renaixement alemany i conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art en unes obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI. Es va formar en una escola llatina i va rebre coneixements sobre pintura i gravat a través del seu pare, Michael Wolgemut, un orfebre i el pintor més destacat de la seva ciutat natal. Com era habitual a la seva època, en concloure els seus estudis va realitzar un viatge que el va portar a diverses ciutats d'Alemanya i a Venècia (1494), ciutat a la qual hi tornaria posteriorment entre els anys 1505 i 1507 i en la qual va rebre les influències de Mantegna i Giovanni Bellini, a més d'assimilar els principis de l'humanisme. Prèviament, s'havia casat i obert un taller a la seva Nuremberg natal, on es va dedicar a la pintura i sobretot al gravat. Van ser d'aquesta època les seves sèries de gravats de L'Apocalipsi, La Gran Passió i la Vida de la Verge, convencionals pel que fa a temàtica però revolucionaris pel que fa a la seva concepció i complexitat tècnica. Les figures, plenes d'expressivitat, van ser esculturals i caracteritzades per una multitud de detalls. La minuciositat va ser precisament un dels trets destacats de l'estil de Dürer, caràcter que és probable que heretés de l'ofici patern. Després de la seva segona estada a Itàlia, va pintar algunes obres de grans dimensions com El martiri dels deu mil, en les que va incorporar la riquesa del colorisme venecià en composicions de gran dinamisme i plenes de figures.
També en aquella època va pintar les figures de mida natural d'Adam i Eva, peça clau de la seva creació artística. Tal era la seva fama que va ser nomenat pintor de cort de l'emperador Maximilià I (1512) i poc després Carles I també el va reclamar. De Maximilià va realitzar retrats de marcat caràcter, animats per la riquesa i varietat de les textures, que van rivalitzar en perfecció amb els seus autoretrats. De fet al llarg de la seva vida es va retratar a si mateix des de ben jove i va mantenir aquest costum al llarg de la seva carrera en un clar reflex del nou interès renaixentista per l'home, i en especial per l'artista. No obstant, van ser els gravats els que va donar una mostra més racional del seu geni destacant els de 1513-1514, sobre temes imaginatius i que proposaven a l'observador diversos nivells interpretatius. Durant els últims anys de la seva vida es va centrar en l'execució d'un retaule per a la seva ciutat natal per nom Els quatre apòstols. Aquesta obra, de grans dimensions i de cromatisme intens, va ser un reflex del treball de tota una vida, en particular dels nombrosos estudis que havia fet sobre les proporcions i la monumentalitat de la figura humana. També van ser molt apreciats alguns dels seus dibuixos de plantes i animals, així com les aquarel·les pintades per plaer a partir de paisatges que havia contemplat durant els seus viatges, i els dibuixos de gents i llocs dels Països Baixos, que van esdevenir d'alt valor històric. Erasme de Rotterdam li va dedicar la millor lloança que un humanista podia fer d'un pintor, al definir-lo com 'l'Apel·les de les línies negres'. Al final de la seva vida va tornar a Nuremberg, on hi va romandre fins a la seva mort, l'abril de 1528.
Font: En català: Albrecht Dürer (1471-1528) - En castellano: Albrecht Dürer (1471-1528) - In english: Albrecht Dürer (1471-1528) - Altres: Albrecht Dürer (1471-1528)
Parlem de Música...
Girolamo Cavazzoni (Urbino?, c.1525 - Mantova?, c.1577) va ser un compositor italià. Fill de Marco Antonio Cavazzoni, es va formar probablement amb el seu pare si bé pocs són els detalls coneguts de la seva vida. A partir del 1552 se'l va situar treballant a Urbino, i entre els anys 1565 i 1566 va supervisar la construcció de l'orgue a l'església de Santa Barbara de Màntua. Es creu que el compositor va tenir bones relacions amb Guglielmo Gonzaga, duc de Màntua, i va treballar com a organista a la mateixa església de Santa Bàrbara on va ser-ne nomenat organista oficial el 1577. Com a compositor va publicar dues col·leccions per títol Intavolatura cioe recercari, canzoni, himni, magnificat [...] libro primo (Venice, 1543) i Intabulatura d'organo, cioe misse, himni, magnificat [...] libro secondo (Venice c.1543-1549). El 1577 el seu rastre es va perdre situant la seva mort en aquesta efemèride o en una data posterior.
OBRA:
Intavolatura cioe recercari, canzoni, himni, magnificati … libro primo (Venice, 1543): 2 Magnificat settings, 4 hymns, 2 canzonas, 4 ricercares; M i
Intabulatura d'organo, cioe misse, himni, magnificat … libro secondo (Venice ?1543): 3 masses, 2 Magnificat settings, 8 hymns; M ii
2 ensemble ricercares 1540, 1551; M ii, also ed. in IIM, ii (1994)
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Girolamo Cavazzoni (c.1525-c.1577) - Altres: Girolamo Cavazzoni (c.1525-c.1577)
OBRA:
Intavolatura cioe recercari, canzoni, himni, magnificati … libro primo (Venice, 1543): 2 Magnificat settings, 4 hymns, 2 canzonas, 4 ricercares; M i
Intabulatura d'organo, cioe misse, himni, magnificat … libro secondo (Venice ?1543): 3 masses, 2 Magnificat settings, 8 hymns; M ii
2 ensemble ricercares 1540, 1551; M ii, also ed. in IIM, ii (1994)
Informació addicional...
AMAZON: CAVAZZONI, G. - Misse, Himni, Magnificat, Libro Secondo
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAVAZZONI, G. - Misse, Himni, Magnificat, Libro Secondo
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada