Parlem de Pintura...
Carlo Dolci (Firenze, 25 de maig de 1616 - Firenze, 17 de gener de 1686) va ser un pintor italià. Va ser un artista precoç que als 15 anys ja havia realitzat la seva primera obra, el retrat de Stefano della Bella, conservat al Palazzo Pitti de Florència, i considerat una obra de referència fonamental. El 1625 va entrar al taller de Jacopo Vignali i el 1632 el seu nom apareix en el cens de Florència com a pintor independent. El seu estil va combinar l'expressivitat heretada de Vignali amb el disseny elegant i els colors vius característics de l'escola florentina. Una de les principals característiques de la seva pintura va ser l'acabat fi que va impregnar les seves obres, especialment les religioses. Segons Filippo Baldinucci, els seus primers patrons van ser Piero de 'Medici', el músic Antonio Landini, i el cardenal Leopoldo de Medici, gaudint des dels seus inicis d'un èxit que va mantenir al llarg de tota la seva carrera. Durant els seus anys de joventut es va dedicar a copiar obres dels grans mestres del segle XV i XVI, entre els quals van destacar Fra Angelico, Ghirlandaio, Miquel Àngel i Correggio. També va conèixer i estudiar, a través de la col·lecció Medici, els pintors holandesos contemporanis, especialment a Willem van der Aelst. Si bé va treballar el retrat i el bodegó, es va especialitzar en temes piadosos als quals va inculcar un caràcter didàctic. Entre els seus olis més importants cal citar a Sant Andreu pregant abans del martiri (Birmingham, City of Birmingham Museum and Art Gallery), La visió de Sant Lluís de Tolosa (Florència, Palazzo Pitti), L'àngel de la guarda (Prato, Museu Prato Duomo) i El sopar a la casa del fariseu (Wiltshire, Corsham Court). Va tenir nombrosos seguidors i imitadors, entre els quals va destacar la seva pròpia filla, Agnese Dolci, qui es va dedicar a fer rèpliques i còpies de les obres del seu pare. La seva pintura va ser, des del segle XVII, especialment apreciada a Anglaterra. Va morir a Florència el gener de 1686.
Font: En català: Carlo Dolci (1616-1686) - En castellano: Carlo Dolci (1616-1686) - In english: Carlo Dolci (1616-1686) - Altres: Carlo Dolci (1616-1686)
Parlem de Música...
Alessandro Scarlatti (Palermo, 2 de maig de 1660 - Napoli, 22 d'octubre de 1725) va ser un compositor italià i el més cèlebre representant de l'Escola Napolitana. Va estudiar música a Roma, probablement amb el compositor Giacomo Carissimi. A la capital italiana va arribar a estrenar amb gran èxit la seva primera òpera, Gli equivoci nel sembiante (1679), que li va valdre el nomenat com a mestre de capella de la reina Cristina de Suècia. Després va ocupar el mateix lloc a San Gerolamo della Carità (1683). El 1684 va viatjar a Nàpols, on va dirigir la companyia del teatre San Bartolomeo i va ser nomenat mestre de la Capella Reial d'aquesta ciutat, en un càrrec que va ocupar fins el 1703. Des d'allà va intentar guanyar-se el favor del príncep Ferdinando de Medici de Florència per obtenir una feina, però en fracassar en aquest intent es va traslladar a Roma, on va tenir com a patrons al príncep Ruspoli i als membres del clergat Pietro Ottoboni i Benedetto Pamphili. A la capital italiana va escriure sobretot cantates i serenates, degut que en aquell temps l'òpera era un gènere poc considerat pel Vaticà. El 1707 va compondre dues òperes que van ser estrenades a Venècia, Il trionfo della Libertà i Mitridate Eupatore. Scarlatti va tractar de sorprendre el públic d'aquesta ciutat, que era el centre operístic més important d'Itàlia, però no ho va aconseguir. Aquest mateix any va tornar a Roma i va acceptar el lloc de mestre de capella a l'església de Santa Maria la Major. A finals del 1708 va decidir tornar a Nàpols per tornar-se a fer càrrec de la Capella Real i el 1715 va ser nomenat cavaller pel pontífex Climent XI. El 1717 va estrenar amb gran èxit la seva òpera Il trionfo dell'onore, que va ser representada diverses vegades a Nàpols. A principis de la dècada del 1720 va escriure una de les seves grans misses, la Missa de Santa Cecília, per a solistes, cor i cordes. La seva última òpera, titulada La Griselda, va ser estrenada a Roma el 1721. A partir d'aquesta data es va dedicar a la composició d'obres instrumentals algunes d'elles dedicades al flautista i compositor J.J. Quantz, que el va visitar a 1724. i a l'ensenyament. Entre els seus deixebles van destacar seu propi fill, Domenico Scarlatti, i l'alemany Johann A. Hasse. Va morir a Nàpols l'octubre de 1725.
OBRA:
Veure aquí.
Font: En català: Alessandro Scarlatti (1660-1725) - En castellano: Alessandro Scarlatti (1660-1725) - In english: Alessandro Scarlatti (1660-1725) - Altres: Alessandro Scarlatti (1660-1725)
OBRA:
Veure aquí.
Font: En català: Alessandro Scarlatti (1660-1725) - En castellano: Alessandro Scarlatti (1660-1725) - In english: Alessandro Scarlatti (1660-1725) - Altres: Alessandro Scarlatti (1660-1725)
Informació addicional...
RECICLASSICAT: SCARLATTI, Alessandro (1660-1725)
AMAZON: SCARLATTI, A. - Vespro della Beata Vergine
SPOTIFY: SCARLATTI, A. - Vespro della Beata Vergine
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada