Obra de Johann Georg Platzer (1704-1761), pintor austríac (1)
- Recordatori de Georg Philipp Telemann -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Johann Georg Platzer (Eppan, 24 de juny de 1704 - Eppan, 10 de desembre de 1761) va ser un pintor austríac. Fill del pintor Johann Victor Platzer, es va formar amb el seu pare, amb el seu oncle Christoph Platzer i amb el pintor Josef Anton Kessler. A partir del 1721 es va traslladar a viure i treballar a Viena, ciutat on es va ràpidament especialitzar en temàtica galant i rococó. El 1728 va entrar com a membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, on també va rebre la influència d'altres autors, com Ottmar Elliger, i de la pintura manierista. Com a pintor, es va caracteritzar per un cromatisme brillant, potser més habitual en les pintures en miniatura, una sobrecàrrega de personatges i una gran opulència en les decoracions, plenes d'accessoris de tota mena i condició. La seva obra, plenament integrada en el gust aristocràtic de l'època, fou notablement popular. Platzer va morir a Eppan el desembre de 1761.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Georg Platzer (1704-1761) - Altres: Johann Georg Platzer (1704-1761)
Parlem de Música...
Georg Philliph Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) va ser un compositor alemany. Fill d'un pastor, ja des de petit va demostrar un apassionat interès per la música i per altres ciències. Després de la mort del seu pare el 1685, la seva educació va quedar a càrrec de la seva mare, qui en aquell temps treballava en una església. Als 10 anys va començar a estudiar música de forma autodidacta escrivint la seva primera partitura dos anys més tard. No obstant, i tot i les enormes capacitats que va demostrar, la seva família no va mostrar cap interès en què el seu fill seguís una carrera musical. De fet, la seva mare li va confiscar tots els instruments i el 1693 el va enviar a una nova escola de Zellerfeld, amb l'esperança que aquest canvi l'orientés vers una professió més lucrativa. Tanmateix, el mateix director de l'escola, a l'observar l'innat talent musical del jove Telemann, li va facilitar l'accés a un aprenentatge més acadèmic sense renunciar a la formació autodidacta. En aquest sentit, ja en aquells anys era capaç de tocar l'orgue, el violí, la flauta, l'oboè i el trombó, entre altres instruments. Alhora, els seus primers viatges van permetre-li entrar en contacte amb la música d'autors diversos sent les seves primeres referències, els compositors Rosenmüller i Corelli. El 1701 va coincidir amb Händel, amb qui mantindria una estreta amistat al llarg del temps, abans de viatjar a Leipzig, ciutat on va estudiar jurisprudència a la universitat. No obstant, i conscient el seu entorn proper de la seva extraordinària destresa musical, ràpidament va abandonar els estudis per a centrar-se de ple en la música.
Aquells anys va començar a rebre encàrrecs musicals, tant de la pròpia ciutat, com d'esglésies o de forma privada. Tal fou el seu èxit, que va fundar el Collegium musicum amb l'objectiu principal d'interpretar les seves composicions. El 1702 va ser nomenat director de l'Òpera de Leipzig i Kantor de la Neukirche fet que va causar inquietud a Johann Kuhnau, el Kantor oficial de la ciutat fins el punt que finalment el mateix Kuhnau, possiblement per gelosia, va denunciar a Telemann davant les autoritats municipals. Potser cansat d'aquesta tensió, Telemann va decidir viatjar a Sorau on el 1705 va assolir el càrrec de mestre de capella del comte Erdmann von Promnitz. Allà va entrar en contacte amb la música francesa de l'època la qual va influenciar obertament la seva obra, especialment les nombroses Suites orquestrals que va compondre. El 1707 i després de la invasió sueca d'Alemanya, va viatjar a París abans d'instal·larse a Eisenach, on fou nomenat mestre de kantors de la cort. Allà va conèixer i fer amistat amb Johann Sebastian Bach fins el punt que el va fer padrí del seu fill Carl Philipp Emanuel Bach. El 1712 es va traslladar a Frankfurt-am-Mein on hi va viure fins el 1721, any que es va instal·lar definitivament a Hamburg. Allà fou rebut amb tots els honors possibles sent nomenat kantor del Gymnasium Joanneum i mestre de capella de les cinc esglésies principals de la ciutat. Alhora, la seva feina com a compositor es va multiplicar exponencialment escrivint centenars d'obres de tota mena i condició fins el punt de convertir-se en un dels músics més prolífics de la història.
També va treballar com a professor de cant i teoria musical i va dirigir nombrosos concerts setmanals així com a la direcció de l'òpera local. El 1722, no obstant, va procurar accedir al càrrec de Kantor de Leipzig, vacant després de la mort de Kuhnau. Amb certa facilitat va obtenir el càrrec si bé el mateix Telemann el va rebutjar amb la condició que la ciutat d'Hamburg li augmentés el seu salari. A més a més, la seva activitat a Hamburg es va complementar amb diverses feines menors en altres corts així com amb l'edició i publicació de molts dels seus extensos volums musicals. El 1728 va fundar la publicació "Der getreue Musikmeister" on a banda d'incloure música pròpia, va incloure-hi lliçons musicals així com música d'autors diversos del seu temps sent una de les primeres revistes musicals a l'ús de la història. A partir del 1740 la seva activitat, frenètica en qualsevol cas, va començar a decaure enfoncant-se de ple en l'escriptura de tractats musicals. També en aquell temps va col·laborar amb altres músics com Franz Benda o amb el seu fillol Carl Philipp Emanuel Bach, qui posteriorment el succeiria després de la seva mort. El 1755, i després de la mort del seu fill Andreas Telemann (1715-1755), va assumir la responsabilitat d'educar al seu net Georg Michael Telemann. També d'aquesta darrera etapa de la seva vida van ser la majoria dels seus oratoris. A partir del 1762 i degut al deteriorament irreversible de la seva visió, va decidir jubilar-se parcialment si bé va continuar treballant a Hamburg fins el juny del 1767, l'any de la seva mort.
OBRA:
Veure aquí.
Font: En català: Georg Philipp Telemann (1681-1767) - En castellano: Georg Philipp Telemann (1681-1767) - In english: Georg Philipp Telemann (1681-1767) - Altres: Georg Philipp Telemann (1681-1767) Aquells anys va començar a rebre encàrrecs musicals, tant de la pròpia ciutat, com d'esglésies o de forma privada. Tal fou el seu èxit, que va fundar el Collegium musicum amb l'objectiu principal d'interpretar les seves composicions. El 1702 va ser nomenat director de l'Òpera de Leipzig i Kantor de la Neukirche fet que va causar inquietud a Johann Kuhnau, el Kantor oficial de la ciutat fins el punt que finalment el mateix Kuhnau, possiblement per gelosia, va denunciar a Telemann davant les autoritats municipals. Potser cansat d'aquesta tensió, Telemann va decidir viatjar a Sorau on el 1705 va assolir el càrrec de mestre de capella del comte Erdmann von Promnitz. Allà va entrar en contacte amb la música francesa de l'època la qual va influenciar obertament la seva obra, especialment les nombroses Suites orquestrals que va compondre. El 1707 i després de la invasió sueca d'Alemanya, va viatjar a París abans d'instal·larse a Eisenach, on fou nomenat mestre de kantors de la cort. Allà va conèixer i fer amistat amb Johann Sebastian Bach fins el punt que el va fer padrí del seu fill Carl Philipp Emanuel Bach. El 1712 es va traslladar a Frankfurt-am-Mein on hi va viure fins el 1721, any que es va instal·lar definitivament a Hamburg. Allà fou rebut amb tots els honors possibles sent nomenat kantor del Gymnasium Joanneum i mestre de capella de les cinc esglésies principals de la ciutat. Alhora, la seva feina com a compositor es va multiplicar exponencialment escrivint centenars d'obres de tota mena i condició fins el punt de convertir-se en un dels músics més prolífics de la història.
També va treballar com a professor de cant i teoria musical i va dirigir nombrosos concerts setmanals així com a la direcció de l'òpera local. El 1722, no obstant, va procurar accedir al càrrec de Kantor de Leipzig, vacant després de la mort de Kuhnau. Amb certa facilitat va obtenir el càrrec si bé el mateix Telemann el va rebutjar amb la condició que la ciutat d'Hamburg li augmentés el seu salari. A més a més, la seva activitat a Hamburg es va complementar amb diverses feines menors en altres corts així com amb l'edició i publicació de molts dels seus extensos volums musicals. El 1728 va fundar la publicació "Der getreue Musikmeister" on a banda d'incloure música pròpia, va incloure-hi lliçons musicals així com música d'autors diversos del seu temps sent una de les primeres revistes musicals a l'ús de la història. A partir del 1740 la seva activitat, frenètica en qualsevol cas, va començar a decaure enfoncant-se de ple en l'escriptura de tractats musicals. També en aquell temps va col·laborar amb altres músics com Franz Benda o amb el seu fillol Carl Philipp Emanuel Bach, qui posteriorment el succeiria després de la seva mort. El 1755, i després de la mort del seu fill Andreas Telemann (1715-1755), va assumir la responsabilitat d'educar al seu net Georg Michael Telemann. També d'aquesta darrera etapa de la seva vida van ser la majoria dels seus oratoris. A partir del 1762 i degut al deteriorament irreversible de la seva visió, va decidir jubilar-se parcialment si bé va continuar treballant a Hamburg fins el juny del 1767, l'any de la seva mort.
OBRA:
Veure aquí.
Informació addicional...
RECICLASSICAT: TELEMANN, Georg Philipp (1681-1767)
JPC: Telemann - Klingende Geographie
SPOTIFY: Telemann - Klingende Geographie
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada