Obra de Gerard ter Borch (1608-1681), pintor holandès (1)
- Recordatori de Johann Sebastian Bach -
En el dia de la celebració del seu 330è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Gerard ter Borch (Zwolle, 1608 - Deventer, 8 de desembre de 1681) va ser un pintor holandès i el primer de tota una saga familiar de pintors. Es va formar amb el seu pare abans de viatjar a Anglaterra el 1635, a Itàlia el 1640 i a Münster (Westfàlia) el 1648, on va pintar El jurament de ratificació del tractat de pau entre holandesos i espanyols a Münster el 15 maig 1648 (1648, National Gallery), amb el que Holanda va aconseguir la seva independència d'Espanya en finalitzar la Guerra dels Trenta Anys. Amb més de 50 retrats de cos sencer i un total de 77 persones representades, aquesta obra constitueix un dels millors exemples de pintura de gènere retratístic alhora que és un dels quadres d'història més impressionants de tot l'art holandès. Després de l'any 1648 va continuar viatjant per Europa, i va visitar Londres, Itàlia, Espanya, Flandes i Alemanya. Va treballar dins del corrent pictòric realista de Frans Hals, Jan Vermeer i altres pintors holandesos, amb especial atenció vers la il·luminació i expressivitat. Va realitzar encantadors retrats de caràcter realista com el d'Helena van der Schalke (dècada de 1640, Rijksmuseum) i Petronella de Waert (Museu del Prado), així com petites i íntimes escenes de gènere com La lliçó de música (c.1675, Museu d'Art de Cincinnati). Va morir a Deventer el desembre de 1681.
Font: En català: Gerard ter Borch (1608-1681) - En castellano: Gerard ter Borch (1608-1681) - In english: Gerard ter Borch (1608-1681) - Altres: Gerard ter Borch (1608-1681)
Parlem de Música...
Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany. Va ser un dels més grans i productius genis de la música europea. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.
Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.
Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.
OBRA:
Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK
Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) - Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750) Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.
Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.
OBRA:
Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK
Parlem amb veu pròpia...
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: BACH, Johann Sebastian (1685-1750)
THECLASSICALSHOP: BACH, J.S. - Viola da Gamba Sonatas, BWV 1027-1029
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina