DUMONT, Henry (1610-1684) - Magnificat anima mea

Model pel retaule de Sant Pere, obra de Simon Vouet, pintor francès coetani d'Henry Dumont

---

Henry Dumont (1610-1684) compositor belga nascut a Borgloon, ciutat que pel color i la simbologia de la seva bandera ens resultarà, si més no als catalans, familiar. Ara bé, amb independència de la tela i del seu cromatisme, avui ens introduirem amablement al paisatge de la regió flamenca per a conèixer un autor nascut ja fa 402 anys... des d'aleshores ha plogut, ha nevat, ha pedregat i potser ha canviat alguna cosa en el món i en la nostra realitat quotidiana. Doncs bé, en una data desconeguda de 1610 naixeria Dumont, un any en què un astrònom aficionat, inventor del telescopi i de cognom Galilei donava a conèixer al món, tot i l'enorme disgust del poder únic i diví del moment, el descobriment d'un petit sistema solar, el de Júpiter i les seves llunes. Dumont i la seva família es traslladarien, pocs anys després del naixement d'aquest, a la ciutat veïna de Maastricht on estudiaria música amb el cor de l'església de Notre Dame. Bona devia ser la seva formació tot i no tenir-ne gaires detalls ja que amb 20 anys seria promocionat pel càrrec d'organista de la mateixa església. Certa fama adquiriria en aquesta privilegiada posició ja que dos anys més tard emigraria a París a ocupar el càrrec vacant d'organista de l'església de Sant Pau. La seva estada a la capital francesa fou molt gratificant pels seus interessos ja que la família Reial en ple l'hi reclamaria els seus serveis de forma reiterada. Tanmateix, tot i ser organista i clavecinista, el cert és que la major part de la seva obra va ser de caràcter sacre i vocal, ja fos en forma de cantates, motets, salms o litúrgia del gust i devoció del poder omnipotent del segle XVII, l'església i la monarquia.

D'estil clarament barroc, Dumont va ser un dels primers en introduir una de les novetats acadèmiques més importants, el baix continu, acompanyament musical obligat i que complementa la melodia amb les tonalitats de registre baix com les que proporciona el clavecí, la tiorba, l'orgue o l'arpa però també el violoncel, el contrabaix o el fagot. Doncs en aquest context de progressiva modernització musical hem de situar les obres d'avui divendres, un dia sufocant i d'estiu meteorològic prematur. Dues obres vocals sacres que presenten algunes de les innovacions italianes del moment, com la vocalització i l'eco, i prescindeixen de la polifonia tant popular en aquest gènere des de temps renaixentistes i medievals. Dumont, tot i ser un autèntic desconegut al nostre territori, va gaudir del respecte i de l'admiració de tot un país que l'adorava i el representava amb la regularitat pròpia dels grans mestres de la música. En honor a Dumont, fill adoptiu de França i clar referent de Lully i posteriorment de Rameau, recuperarem dos dels seus motets. El primer d'ells el seu Exultat animus per a cor, cordes i baix continuo. El segon el seu Magnificat anima mea per a cor, cordes i baix continuo. Ambdós els hem de situar, temporalment, durant el regnat de Lluís XIV, mecenes i protector d'Henry Dumont. França i els seus artistes de naixement o d'adopció, fossin musics o pintors, són singulars i subtilment diferenciats dels seus veïns i germans europeus i la música de Dumont desprèn la bella aroma i l'estil tant propi d'un país al qual devem molt més del que ens pensem!

Interpretats en viu i en directe pel cor del Collegium Vocale Gand, el conjunt instrumental Ricercar Consort i amb Philippe Periot a la direcció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Henri Dumont (Loon, Borgloon prop de Tongeren, 1610 - París 8 de maig de 1684)

IMSLP: Henri Dumont (1610-1684)

CPDL: Henri Dumont (1610-1684)

SPOTIFY: Les Pages De La Chapelle – Henry du Mont - Motets à la Chapelle de Louis XIV (una altra versió)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!