.jpg "Charles Meynier - The Return of Napoleon to the Island of Lobau after the Battle of Essling (1812)")
François-Joseph Gossec (1734-1829) compositor belga nascut a Vergnies. Avui és un d'aquells dies destacats per tots els aficionats o, directament, malalts de la música. I molts de vosaltres us preguntareu per què. La resposta és tant senzilla com emotiva doncs en un dia com avui, dels anys més variats, van néixer tota una sèrie de compositors més o menys coneguts. D'entrada, Gossec a qui avui recuperarem però també podríem haver parlat de l'italià Antonio Veracini, de l'anglès John Stanley, de l'alemany Johann Gottfried Müthel, del rus Alexander Taneyev o de l'austríac Wilhelm Kienzl. Geografies, paisatges, èpoques, estils i cultures ben diferents però tots ells amb dues particularitats que els mantindran units per sempre, el seu dia de naixement i l'amor per la música. I ja que estem de celebració, deixeu-me apuntar que també, en una data com la d'avui, hauríem de commemorar l'aniversari de la mort de Tomaso Albinoni, Juan Crisóstomo Arriaga i Jean-François Dandrieu. Per tant, avui obligadament haurem de fer "campana" laboral, acadèmica o vacacional i ens haurem de quedar confinats amb la bona companyia de la música de tots aquests autors de registres contrastats. Fet aquest recordatori, centrem-nos amb "l'escollit" del dia. El Napoleònic François Joseph Gossec, el compositor oficial de la República Francesa i Cavaller de la Legió d'Honor. I una de les singularitats més destacables de Gossec, i que sovint podríem arribar a obviar involuntàriament, és la d'haver viscut una gran quantitat de temps, moriria amb 95 anys, fet peculiar al segle XVIII. Tot i semblar una fotesa, és un fet molt important per entendre l'evolució continua d'un Gossec que va conviure amb Bach i Händel, va veure néixer i morir a Mozart, a Beethoven, als germans Haydn, a Schubert i a tota una generació, innombrable, de grans compositors barrocs, clàssics i romàntics. Es diu aviat però quants de nosaltres firmaríem una vida com aquesta... Fantasies a banda, Gossec ja havia visitat fugaçment aquest espai quan parlàvem d'un monumental i explosiu Te Deum escrit per a la commemoració de la victòria revolucionària de la Bastilla, a París.
Avui, no obstant, celebrarem l'efemèride del dia amb dues produccions, ambdós instrumentals, però emmarcades en registres ben diferenciats. La primera d'elles, i tenint en compte que Gossec fou un dels principals precursors del gènere simfònic francès, serà en la forma de Simfonia concertant per a violí, violoncel i orquestra, escrita a mitjans del segle XVIII i fidel a un mètode que havia exportat gràcies al contacte que al llarg de la seva vida tindria amb el bohemi Johann Wenzel Stamitz, el fundador de la potent Escola de Mannheim, i de qui obligadament n'hauré de parlar. De dos moviments, sota la indicació d'Andantino (allegro) i d'Anglaise en rondeau, és una mostra efectiva i brillant d'un art simfònic clàssic que, amb el temps, ell mateix procuraria adaptar al nous postulats romàntics i que tant bé podrem comprovar en la gran quantitat d'edicions de les seves obres. Preludi d'una sèrie d'himnes revolucionaris de caràcter festiu i de miscel·lànies musicals breus escrites i pensades per a instruments de vent i temàticament agrupades sota l'etiqueta "Aux Armes, Citoyens!". Afortunadament, al nostre estimat i envellit continent europeu les armes, les que entenem per més mortíferes i sovint amb la pólvora com a protagonista, no són fàcils d'aconseguir. No dubto que en temps de crisi com aquest serien un argument "perfecte" per tal d'usar-les amb la legitimitat de la evident i atroç injustícia social. Tanmateix, la cultura democràtica, hereva de la tradició grega i de la filosofia clàssica, ens atorguen un valor creatiu immens per tal de poder afrontar les dificultats amb la retòrica de la paraula i no de la violència. Napoleó va entendre que amb les armes podria assolir l'anhelada igualtat, fraternitat i llibertat. En part ho va aconseguir i ara ens toca a nosaltres, amb la decència i els bons principis com a bandera, seguir l'estela d'aquella revolució que un bon dia va posar una de les llavors del que avui coneixem com Europa. Per tant, a les armes no però amb les paraules i amb la bona música sí, evidentment!
La simfonia concertant ens la interpreta el conjunt Les Agrémens sota la direcció de Guy van Waas.
A les "Aux Armes, Citoyens" ens les interpreta el conjunt Les Jacobins sota la direcció de Mathieu Lussier.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
AMAZON: Aux Armes, Citoyens!
SPOTIFY: Guy Van Waas – Concertos & Symphonies Concertantes
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaWould you kindly reupload this, please Pau? Thanks, Craig
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminathank you, thank you so very much kind sir. C
ResponElimina