François-Joseph Gossec (1734-1829) compositor i director d'orquestra francès nascut a Vergnies, coordenada que avui no trobarem a França sinó a Bèlgica. Com molts dels nens del segle XVIII l'incipient contacte amb la música el faria a través del cor de veus blanques de la Catedral d'Anvers on rebria les més bàsiques lliçons en aquest art. Seduït per la vena artística, Gossec triaria el violí com a company de viatge i de fugues i seria amb aquest instrument que es graduaria acadèmicament i amb el qual assoliria el seu primer càrrec important l'any 1751, el de violinista de la orquestra d'Alexandre Le Riche de La Pouplinière sota la direcció, en aquell moment, de Jean Philippe Rameau. Preocupat per la poca presència pública de la música més enllà dels ambients aristocràtics i de poder i motivat per la necessitat de difondre-la fundaria, l'any 1769, una de les primeres societats de caràcter públic desvinculada del finançament de l'estat, el Concert des amateurs formada per músics no professionals i amb la clara vocació de promocionar la música d'autors contemporanis del segle XVIII. Tot i les dificultats financeres (si fa o no fa com ara) va poder sobreviure fins l'any 1781. Agrair a Gossec la iniciativa en un temps i un espai on la música era quasi privada, en tots els sentits. Ara bé, com a incansable compositor i director d'orquestra, seria dels primers en dur a escena alguna de les simfonies de l'etern Joseph Haydn amb considerable més èxit que les seves pròpies. I en un temps convuls i més en un país on l'embrió de la revolució es respirava amb intensitat, Gossec assumiria un altre paper transcendental pel futur èxit de les legitimes aspiracions revolucionàries, el de director de Le corps de la Garde Nationale.
Nova ideologia i nova forma de difondre la música en grans espais oberts i lliures de "fum". Seria en aquest ambient d'incipient revolució que reestrenaria el seu Te Deum que avui recuperem. I dic reestrena perquè, de fet, l'havia estrenat el 1779 a Notre Dame. No obstant i fruit dels esdeveniments, Gossec el reciclaria adequadament i, amb un cor de més de 1000 veus i una grandiloqüent orquestra, en volum, en intensitat i en diversitat, l'utilitzaria de forma commemorativa l'any 1790 per a celebrar la victòria dels revolucionaris de Napoleó l'any anterior a la Bastilla, símbol de la Revolució Francesa. Musicalment, el Te Deum, tot i fer referència a déu, és un himne cerimonial de caràcter monumental ideal per a grans celebracions, la glòria festiva o les victòries militars. Espectacular, és potser un dels primers exemples de la potència coral en un context clàssic i un clar referent de les futures grans obres corals del romanticisme. Una contundent obra vocal per finalitzar una de les setmanes de més indecència política dels últims anys. A vegades i retornant a Gossec i a la motivació que la seva música provocaria en tota una generació d'idealistes revolucionaris, i amb independència del nostre grau de correspondència efectiva i ideològica amb ells, certament un cavil·la o s'imagina pensant com seria el nostre petit i insignificant país si el Timbaler del Bruc s'hagués deixat les timbales a casa o hagués tocat el flautí, preciós i delicat instrument de vent. Les elucubracions són fantasies quasi oníriques però aquesta, en especial, em causa certa commoció tenint en compte la mediocritat en la què vivim aquests darrers temps...
El cor i la orquestra de L'Universite De Paris-Sorbonne sota la direcció de Jacques Grimbert ens interpreten el Te Deum en primera gravació mundial.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThanks a lot, Pau! Greetings, Sasja.
ResponEliminaThanks Sasja!!
EliminaGreetings!
Pau
Thank You very much.
ResponEliminaGreetings,
Peter
Thanks Peter!
EliminaGreetings!
Pau