dijous, 4 de desembre del 2014

STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Symphonies

Sir Thomas Lawrence - Sophia, Lady Burdett
Obra de Sir Thomas Lawrence (1769-1830), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johann Franz Xaver Sterkel -
En el dia de la celebració del seu 264è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sir Thomas Lawrence (Bristol, 4 de maig de 1769 - Londres, 7 de gener de 1830) és considerat com un dels millors retratistes anglesos de la seva generació. Va néixer a Bristol. Nen prodigi, va ser gairebé íntegrament autodidacte, tot i que va passar algun temps com alumne a la Royal Academy de Londres. Al 1789 Lawrence va obtenir un gran reconeixement pel seu retrat de l'actriu Miss Farren (1789, Metropolitan Museum of Art de Nova York). Va començar a ser molt sol·licitat i l'any 1792 va succeir a Sir Joshua Reynolds com el pintor principal de Jordi III del Regne Unit, que li va concedir el títol de Sir l'any 1815. Nomenat membre de la Royal Academy el 1794, des del 1820 fins a 1830 va ser president d'aquesta institució. Lawrence, artista de gran estil i domini tècnic, es va anticipar a la pintura romàntica amb la vitalitat, el cromatisme i les siluetes dramàtiques de les seves obres. Encara que de qualitat desigual, la seva obra artística, en el seu millor moment, es va caracteritzar per un gust i una elegància que van conferir distinció als retrats dels seus models. Lawrence va ser un dels primers pintors anglesos en assolir èxit en Europa. Junt a Reynolds i Thomas Gainsborough, representa la cimera de la pintura retratista anglesa. Va morir a Londres el gener de 1830.




Parlem de Música...

Johann Franz Xaver Sterkel (Würzburg, 3 de desembre de 1750 - Würzburg, 12 d'octubre de 1817) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Des de ben petit va mostrar bones aptituds per la música motiu pel qual va rebre una rigorosa formació a càrrec d'Albert Kette. El 1764 va entrar a la Universitat de Würzburg i el 1768 va tonsurar i es va convertir en organista a la Col·legiata de Neumünster. El 1772 es va convertir en sotsdiaca, el 1773 en diaca i el 1774 en sacerdot. Es va comprometre amb l'església la resta de la seva vida. Durant uns anys va viatjar a Mannheim convidat per la Cort de Mainz, en un temps en què aquesta cort gaudia de gran vitalitat musical. Allà va conèixer a Mozart, qui per cert no va estalviar crítiques al seu col·lega en una carta dirigida al seu pare del 26 de novembre de 1777 pels "tempos excessius". A principis del 1778 Sterkel va rebre l'encàrrec d'ocupar una posició musical a la Cort de Mainz, on també va ser nomenat el capellà oficial. A finals del 1779, l'elector Friedrich Karl Joseph von Erthal va decidir enviar a Sterkel i al seu germà menor, el violinista F. Lehritter, a una extensa gira per Itàlia. En aquell temps ja havia publicat diverses obres en un estil molt italià motiu pel qual va ser ben rebut a Itàlia. Allà va visitar nombroses ciutats actuant com a pianista o organista segons el cas. A Nàpols va rebre l'encàrrec d'escriure una obra teatral de part de la Reina. Il Farnace, la única òpera que va escriure, es va estrenar el 12 de gener de 1782. Aquell mateix any va viatjar a Bolonya on va conèixer al Pare Martini amb qui va viure-hi durant unes setmanes abans de tornar a la Cort de Mainz. Des d'allà va viatjar a Augsburg on va visitar el taller de pianos de J. A. Stein. Aquell període, comprès entre el 1782 i el 1792, va ser dels més creatius i productius de Sterkel. El 1791 es va reunir amb Beethoven i pocs dies més tard va interpretar, juntament amb Andreas Romberg al violí, algunes de les seves sonates. La invasió francesa de 1792 va provocar la desaparició de la Cort de Mainz per la qual cosa Sterkel va perdre el seu càrrec. Afortunadament per ell, la recuperació de la Cort de Mainz el 1793 va afavorir el retorn de Sterkel com a mestre de capella i amb la missió de recuperar l'esperit musical. Un objectiu que no va poder assolir fruit de la guerra i de la dissolució definitiva de la capella reial el 1797. A partir d'aleshores va tornar a Würzburg on es va dedicar a la composició de música d'església, incloent nombroses misses en un estil proper al dels germans Haydn. El 1802 va viatjar a Ratisbona on va fundar una escola coral. El 1810 va viatjar a Aschaffenburg on va ser nomenat director musical. Allà va exercir la direcció teatral i va representar diverses òperes de Mozart. Durant la seva vida va tenir nombrosos alumnes, entre ells, C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner (c.1770-1842), Catherina Bauer i Thérèse Horgniés. El 1815 va viatjar a Munich abans de tornar a Würzburg, la ciutat on va morir l'octubre de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Il Farnace (dramma per musica, 3), Naples, S Carlo, 12 Jan 1782, I-Nc, ov. arr. pf, vn (Frankfurt, c1785)
8 arias (scenas, rondos), S, str/orch: Ah parlate, oh Dio!, Se tutti i mali miei (Leipzig, n.d.), Caro mio ben (Mainz, n.d.), Passeremo il ciglio amato, Fedele mio diletto, Rp, Vaghe amabili pupille, Rp, La mia morte, DO;
Sammlung [125] neuer Lieder, acc. kbd, 16 vols. (Mainz, from c1788) [some vols. pubd elsewhere];
15 collections of Italian songs, 1–3vv, pf, further single songs and lieder, vocal works in anthologies [see Scharnagl for details]

Vocal religiosa:

4 Festival masses, 4vv, chorus, orch, D-Bsb (autograph), Dlb, Mbs;
2 TeD, 4vv, chorus, orch, 1 in Mbs, 1 composed 1793, lost;
Further single works with insts, Bsb, OB, Stifthaus, Würzburg

Instrumental amb orquestra:

Thematic index of chamber music in DTB, xxviii, Jg.xvi, 1915
4 syms., op.7 (Paris, 1782), 3 also as op.1 (Berlin, 1783);
4 syms., op.11 (Paris, 1786);
2 sinfonies périodiques, op.35 (Mainz, 1792);
Sinfonia, B  (Mainz, 1792–4; Leipzig, c1809);
11 further syms., CH-Bu, D-Rtt;
6 pf concs.: 1 as op.20 (Mainz, 1785) [also as op.18], 3 as op.24 (Vienna), lost, 3 as op.26 (Mainz, 1788) [no.1 = op.20], 1 as op.31 (Mainz, 1789) [also as op.24], 1 as op.40 (Offenbach, 1792) [8 listed in Boyer catalogue (Paris, 1787)];
4 ovs.: nos.1–2 (Leipzig, n.d.), no.3 lost, copy of no.4 owned by Gottron

Instrumental de cambra:

Pf/hpd trios: 3 as op.1 (Frankfurt, 1774); 3 as op.2 (Frankfurt, 1774); 3 as op.3 (Frankfurt, c1776; Amsterdam, 1791); 3 as op.5 (Frankfurt, 1776; Amsterdam, 1791) [also as op.4]; 3 as op.6 (Frankfurt, c1777) [also as op.5]; 3 as op.7 (Frankfurt, 1777); 3 as op.9 (Mannheim, 1782); 3 as op.12 (Paris, c1782); 3 as op.17 (Mainz, 1784; Vienna, ?1784); 3 as op.30 (Vienna, 1789) [also as op.23]; 3 as op.32 (Vienna, 1790); 3 as op.34 (Offenbach, 1793); op.45 (Berlin, 1805); op.46 (Leipzig, 1808); 2 grand trios, op.47 (Leipzig, c1810), op.48 (Berlin, c1810); 2 grand trios, op. posth. (Bonn, c1818)

Sonatas, pf/hpd, vn: 3 as op.4 (Frankfurt, c1776); 3 as op.15 (Mainz, c1784) [also as op.19]; 3 as op.16 (Mainz, c1784) [also as opp.20, 22]; 3 as op.18 (Mainz, c1785) [also as op.23], 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915); 6 as op.19 (Mainz, c1785) [also as op.13]; op.25 (Mainz, c1786); op.27 (Offenbach, 1787); 6 as op.33 (Mainz, 1793) [3 also as op.34]; op.41 (Offenbach, 1804); Grande sonate, op.44 (Vienna, 1805)

Other chamber: Grand quintette, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, c1790), ed. A. Gottron (Heidelberg, 1961); Pf Qt (Leipzig, 1804); 6 duos, vn, va, op.8 (Paris, c1779)

Solo pf: 30 pièces, 12 as op.10 (Vienna, c1780), 18 as opp.22, 24 (Mainz, 1784); Ariettes variées (Berlin, 1797), ?as op.35 (Offenbach, n.d.); 3 sonatas, op.34 (Mainz, 1798); Grande sonate, op.36 (Offenbach, 1798); Fantaisie en rondo, op.37 (Offenbach, c1798); 3 grandes sonates, op.39 (Offenbach, n.d.); Divertissement, op.48 (Leipzig, n.d.); 20 petites pièces (Bonn, Offenbach, Mainz, n.d.); Air and variations, op.35 (Offenbach, n.d.); Variations on Das Geheimnis (Leipzig, c1808); 6 sonatas, 4 hands: op.21 [also as op.15], op.23, 4 as op.28 (Mainz, by 1787); collections of single works, 4 hands (Mainz, Offenbach, from 1809); others in 18th-century anthologies

Font: En català: No disponible En castellano: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - In english: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - Altres: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817)



Parlem amb veu pròpia...

Parlar de simfonies d'un compositor que va viure entre el 1750 i el 1817 és fer-ho amb un indicador d'entrada suficientment clar de quina serà l'arquitectura i la filosofia que podrem escoltar abans fins i tot de fer-ho. Classicisme en estat pur d'un alemany "prototip" de la seva època. Pianista, organista i compositor, sacerdot i a més a més mestre de capella d'una cort germànica en plena ebullició musical. Contemporani de tots aquells clàssics que avui fàcilment identifiquem, Sterkel és un autor que fins fa quatre dies no tenia ni un breu epígraf en la descomunal discoteca clàssica. Considerat un dels més brillants compositors de música de cambra del seu temps, de fet les seves obres publicades es poden trobar en diferents arxius europeus, sembla haver-se evaporat a mesura que el temps, imparable i inexorable, anava avançant. Afortunadament, una de les primeres edicions de luxe que en fan referència recuperen, ni més ni menys, que dues de les seves Simfonies així com una espectacular Obertura a Gran Orquestra. La Simfonia en Re Major No.1 opus 35 que escoltarem és una esplèndida partitura orquestral, en la forma clàssica però en la seva versió més tardana, de quatre moviments i probablement escrita, juntament amb la No.2 del seu opus 35, entre els anys 1789 i 1792. Ambdues obres representen un testimoni d'incalculable valor d'un autor la recuperació del qual no s'hauria de fer esperar ja que amb el seu estil proper a Haydn, especialment durant la seva etapa de maduresa, Sterkel demostra el domini del llenguatge clàssic alemany, especialment en veu de Mannheim, que sàviament combina amb el coneixement adquirit, amb l'ajuda del Pare Martini, a Itàlia. Tot un descobriment, inesperat i val a dir-ho que explosivament ben interpretat, que despertarà l'interès dels melòmans més clàssics i de qui espero, amb il·lusió, poder-ne tornar a parlar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Sterkel: Symphonies Nos. 1 & 2 / Ouverture à grand orchestre

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

12 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dear Pau
    Thanks again for a special week with super discoveries (Tosti in particular!)
    A very special Thank You for these Sterkel symphonies. I got hooked on his Piano Concerto in C, when I heard and recorded it from the German Radio, some 25 years back and I still play it! Then I didn't hear the name Sterkel for a long long time, always wondering why this genius had no support. Today when I saw his symphonies, it felt like a good old friend came back home from exile,lol His symphonies have such a concertante writing in them, that I keep waiting for a piano to enter, haha. But even without Piano this is just music at its best.! THANKS Pau!
    Jan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Jan!
      Have you the Sterkel Piano Concert in C??? Could you upload it on youtube or maybe you could send me by email... I am really interested in Sterkel so I am looking for all works by him. This Harmonia Mundi edition is a huge treasure!

      Thanks to you!

      Greetings!
      Pau

      Elimina
    2. Hi Pau, I have ripped it for you (the rest of the CD is Mozart PC KV 414) and uploaded it to:
      http://www71.zippyshare.com/v/43846764/file.html
      I have also got his Piano Concerto No. 2 D if you want....
      Let me know
      Jan

      Elimina
    3. Pau, Piano Concerto 2 is also ripped:
      http://www49.zippyshare.com/v/38612356/file.html
      Enjoy!
      Jan

      Elimina
    4. Thank you so much Jan!!!

      I am listening the first concerto and it remembers me the Mannheim school!
      Amazing and marvelous!

      Pau

      Elimina
  3. Hola!
    Estic d'acord, tot un descobriment. Tant de bo, que aviat, puguis donar-nos a coneixer una mica de la seva música de cambra.
    Com diu Jan, em pregunto per qué Sterkel no gaudeixi de més suport.
    Moltes gràcies Pau!!!
    Salut!
    Frantisek!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus! És una passada..! No entenc com és possible que un autor de la seva entitat sigui un autèntic desconegut... És realment incomprensible! Espero que aquesta brillant edició d'Harmonia Mundi posi les bases per la seva progressiva recuperació. Creu-me que estaré molt atent a tota novetat que aparegui al seu nom... Potser en el futur tindrem inesperades sorpreses!

      Gràcies Frantisek, bona festivitat!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  4. Sin duda uno de los mejores post de los últimos tiempo. Esperamos haber novedades pronto.

    Muchas gracias por tu trabajo¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias!

      Pero el mérito no es mío sino de las personas del sello Harmonia Mundi que decidieron apostar por un "desconocido" como Sterkel. Sin duda, de nuestro apoyo comercial depende que nazcan otras iniciativas parecidas de igual calidad o mejores! Así que por el bien de todos, "pon a Sterkel en tu vida, o mejor aún, en tu discoteca".

      Saludos!
      Pau

      Elimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina