divendres, 11 de desembre del 2015

MANNA, Gennaro (1715-1779) - Arias from Operas

Jan Willem Pieneman - Allegorie op de dood van Willem V, prins van Oranje (1806)
Obra de Jan Willem Pieneman (1779-1853), pintor holandès (1)



- Recordatori de Gennaro Manna -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jan Willem Pieneman (Abcoude, 4 de novembre de 1779 - Amsterdam, 8 d'abril de 1853) va ser un pintor holandès. Va treballar inicialment com a venedor però ben aviat es va formar a la Amsterdamse Stadstekenacademie. El 1805 va ser nomenat professor de dibuix a un centre d'artilleria i enginyeria d'Amersfoort. Va ser aleshores quan va començar a pintar principalment esdeveniments històrics però també retrats, no obstant, els quadres que el van fer més conegut van ser els relatius a les batalles de Quatre Bras i de Waterloo. Més tard va rebre la invitació del Duc de Wellington que el va invitar a Anglaterra, on va realitzar nombrosos retrats. El 1820 va ser nomenat el primer director de la Reial Acadèmia de Belles Arts d'Àmsterdam, un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Entre el 1844 i el 1847 va ser el director del Rijksmuseum. Va tenir notables alumnes, entre ells, Jozef Israëls. Va morir a Àmsterdam l'abril de 1853.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Willem Pieneman (1779-1853) - Altres: Jan Willem Pieneman (1779-1853)


Parlem de Música...

Gennaro Manna (Napoli, 12 de desembre de 1715 - Napoli, 28 de desembre de 1779) va ser un compositor italià. Fill de Giuseppe Manna i Caterina Feo (germana del compositor Francesco Feo) i cosí de Cristoforo Manna, es va formar inicialment al Conservatorio di S Onofrio a Capuana amb Francesco Feo i amb Ignazio Prota. El 1742 va estrenar a Roma Tito Manlio, la seva primera òpera. L'èxit assolit el va promocionar ràpidament a treballar al Teatro S Giovanni Grisostomo de Venècia. Poc després va tornar a Nàpols on va col·laborar amb Nicola Logroscino i a on el 1744 va succeir a Domenico Sarro com a mestre de capella. Va ser allà on el gener de 1745 va estrenar, amb notable èxit, l'òpera Achille in Sciro. A partir d'aleshores, va ser rebre nombrosos encàrrecs a Nàpols però també provinents dels més diversos teatres italians. El 1755, i després de la mort de Francesco Durante, va ser nomenat mestre assistent de Pietro-Antonio Gallo en el Conservatorio di S Maria di Loreto. A partir del 1760 va deixar d'escriure òperes i es va centrar en la composició de música religiosa i el 1761 va succeir a Francesco Feo com a mestre de capella de SS Annunziata. Es va mantenir actiu fins els darrers anys de la seva vida, morint a Nàpols el desembre de 1779.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
music lost unless otherwise indicated
Tito Manlio (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Argentina, 21 Jan 1742; arias in A-KR and D-SWl, Acts 2 and 3, I-Nf*
Siroe re di Persia (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1743; Act 3, Nf*
Festa teatrale per la nascita dell'Infante (serenata), Naples, June 1743, not perf.; pt 1 only, pt 2 by N. Logroscino
Artaserse (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 4 Nov 1743, aria GB-Lbl [rev. of L. Vinci]
Achille in Sciro (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 20 Jan 1745; D-Hs, MÜs
L’Impero dell’ universo con Give (componimento drammatico, R. Calzabigi) per Festiggiase gli sponsali del real Defino colla reale infanta di Spagna D. Maria Teresa, Naples, 3 Aug 1745; I-Nf* (dated 26 July 1745)
Lucio Vero, ossia Il Vologeso (os, 3, A. Zeno), Naples, S Carlo, 19 Dec 1745; Nf*, Rsc
Arsace (os, 3), Naples, S Carlo, carn. 1746; Act 3, Nf, ‘Ombra che pallida’, aria, A-Wn
La clemenza di Tito, Messina, carn. 1747 [according to StiegerO]
Adriano placata (os), Ferrara, Bonarossi, carn. 1748; aria I-Nc
Lucio Papirio dittatore (op, 3, Zeno), Rome, Dame, carn. 1748; D-Bsb, Acts 1 and 2, I-Nf*
Il Lucio Papirio (os, 3), Palermo, S Cecilia, carn. 1749 (incl. arias by other comps.), lib Bc, PLn
Eumene (os, 3, Zeno), Turin, Regio, carn. 1750
Didone abbandonata (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1751; D-Hs, MÜs
Demofoonte (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, carn. 1754; Nf*
Enea in Cuma (serenata), 4vv, Naples, 4 Sept 1760; 1 pt, Nf
Temistocle (os, Metastasio), Piacenza, Ducale, carn. 1761
Il Sacrificio di Melchisedec (componimento drammatico, M. Tarzia), Naples 1776; lib Ma
Arias in I-MAav, Mc, Nc

Other secular vocal:
Addio di Nice à Tirsi (cant, M.A. Walpurgis, Electoral Princess of Saxony), 2vv, str, D-Dlb
20 arias, 1v, with various insts, Dlb;
several other arias I-Nc

Vocal religiosa:

MSS in I-Nf unless otherwise stated

Orats:
Gios, re di Giuda, 6vv, Naples, 17 July 1747;
Sepultra Sarae sive Pietas in mortuos, 4vv, 1748;
Davide, in Nove, Palermo, 1751, lib PLcom;
Rubri maris trajectus, 4vv, Monte Reale, 1761;
Debora, 4vv, per i morti, 1769, perf. 1780;
Assuero, 4vv, per i morti, 1770; Esther, 4vv, per i morti, 1770;
Il Seraficio Alverna, Naples, S Chiara (n.d.), lib Nn, Rsc;
Israelis liberato sive Esther, Monte reale (n.d.), lib Fc, Nc

Over 150 works with insts, many in dated autograph scores or parts:
12 Masses (1 dated 11 Sept 1755; 2 for double chorus; 2 Breve with Cr, San, Ag; 2 Masses I-Nc: 1769, 1773);
Gl; 7 Gl movements (arias);
Domine ad adiuvantum, 5vv;
2 Cr, 2 Mag: 5vv, 16vv; 3 TeD, incl. 1 for 2vv, 1 Feb 1764; 2 Lits;
14 Lessons (Lamentations) for Holy Week Nocturns, incl. 1 dated 1738;
Christus, Responses for Holy Week;
2 Lessons per la notte del SS Natale (I-Nc);
3 Jube Domine benedicere, 1v, 2 dated 1746, 1751;
3 Lessons for Office of the Dead;
3 Benedictus Dominus, incl. 1 dated 1777;
Confitebor, 1v;
12 Dixit, incl. 7 dated 1740, 28 May 1746, May 1748, 20 Oct 1750, 31 July 1752, July 1754, May 1767;
2 Laudate pueri, 1v, incl. 1 dated 1740;
Salmi brevi;
Gloria patri, 1v;
2 Veni sponsa;
Lauda Sion, 5vv, Jan 1755;
Pange lingua;
4 hymns, incl. 1 dated April 1789, possibly by Gaetano Manna;
Tantum ergo, 1v, Jan 1752;
Cori di anime penanti, 5vv;
35 motets with chorus; 1 motet, Nc;
14 solo motets and arias;
several sacred cants and arias;
Passio secundum Joannem
Some works attributed to Giuseppe de Majo, Gianfrancesco de Majo, and Gaetano Manna in I-Nf, particularly MSS initialled ‘G.M.’, are possibly by Gennaro Manna.

Font: En català: Gennaro Manna (1715-1779) - En castellano: Gennaro Manna (1715-1779) - In english: Gennaro Manna (1715-1779) - Altres: Gennaro Manna (1715-1779)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La família Manna, a oïdes nostres impertinentment desconeguda, va ser una dinastia d'ampli renom a Itàlia, especialment a Nàpols i la seva preciosa badia. Establerta a l'entorn del més conegut Gerardo Manna, a qui avui escoltarem, hi van ressonar també el seu cosí Cristoforo Manna, el seu nebot Gaetano Manna i el seu germà clavecinista Giacinto Manna. Així mateix, altres noms van deambular per Nàpols amb aquest cognom, imaginem que prou comú com per no haver-los d'associar familiarment, com van ser el músic o intèrpret Giovanni Manna (c.1670-c.1730), el baríton Antonio Manna (c.1670-1727) i Nicola Manna (c.1670-1721) al seu torn germà d'Antonio Manna. Cognoms que si no llegim amb atenció ens despistaran del propòsit musical del dia que no és altre que recuperar el Manna més internacional i famós de tots ells. Doncs sí perquè Gennaro va rebre un eficaç entrenament en un dels conservatoris de Nàpols amb el seu oncle Francesco Feo, qui per cert de 'feo', musicalment, en va tenir ben poc (un dia en parlarem per comprovar-ho). I a diferència del que estava passant a Itàlia, principalment amb l'emergent òpera còmica, Manna es va concentrar exclusivament en dos gèneres, l'òpera seriosa i la música religiosa. De fet, el seu repertori fou extens en aquest sentit amb 18 òperes, 20 àries individuals, 9 oratoris, 12 misses, 14 lamentacions, 3 Te Deum i un centenar llarg d'obres religioses menors.

Per tant, un compositor a temps complert que va destacar, a banda pel seu acurat opus, per diverses característiques formals pròpies. D'entrada, va expandir i normalitzar a Nàpols, ciutat on per cert va viure-hi quasi en règim de permanència, l'estil galant consolidant les formes pre-clàssiques. Els dos exemples lírics que avui escoltarem, en veu de l'explosiva Odo Il Suono Di Tromba Guerriera de la seva òpera Lucio Papiro Dittatore (1748) i de l'ària Cara Ti Lascio, Addio corresponent a l'òpera Lucio Vero, ossia Il Vologeso (1745), mostren una estructura en forma sonata però amb diversitat de textures, patrons creixents i espectaculars passatges per a instruments de vent com en la primera d'elles. Els seus contemporanis, talment com en primera persona podrem admirar, van ressaltar la suavitat de la transició veus-instruments, la vivacitat i la bellesa inherent que desprenien en una esplèndida mostra de l'excel·lent acadèmia del compositor però també de la necessària i imprescindible precisió a l'hora d'interpretar les seves obres. La veu, en el nostre temps a càrrec de Franco Fagioli, fa fregar de plaer i en el temps de Manna, i pel que sembla, van poder ser interpretades per Gaetano Caffarelli, considerat inigualable i a l'altura de Farinelli. Tot plegat en una edició en què hi trobarem àries d'altres compositors i que en el cas de Gennaro Manna fa justícia, encara que sigui fugaçment, a un extraordinari mestre a qui avui celebrem!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 

INTERPRETS: Franco Fagioli (countertenor); Il Pomo d’Oro; Riccardo Minasi
AMAZON: Arias for Caffarelli
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)