dimecres, 4 de març del 2015

VIVALDI, Antonio (1678-1741) - Dixit Dominus

Lorenzo Pasinelli - The penitent Magdalene
Obra de Lorenzo Pasinelli (1629-1700), pintor italià (1)



- Recordatori d'Antonio Vivaldi -
En el dia de la celebració del seu 337è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Lorenzo Pasinelli (Bolonya, 4 de setembre de 1629 - Bolonya, 4 de març de 1700) va ser un pintor italià. Es va formar al taller de Simone Cantarini. Tot i aquesta formació inicial el cert és que les seves obres presenten característiques pròpies del manierisme. A partir del 1648 va treballar amb Flaminio Torre. Va ser conegut per haver pintat un Miracle de Sant Antoni per a l'Església de Sant Francesco de Bolonya. El seu corpus fou principalment religiós convertint-se en un pintor extraordinàriament prolífic en aquest gènere. Va treballar com a professor i va tenir molts alumnes, entre ells, Gian Antonio Burrini, Gioseffo dal Sole, Giovanni Pietro Zanotti, Giuseppe Maria Mazza, Antonio Lorenzini i Donato Creti. Va morir a Bolonya el març de 1700.

Font: En català: No disponible - En castellano: Lorenzo Pasinelli (1629-1700) - In english: Lorenzo Pasinelli (1629-1700) - Altres: Lorenzo Pasinelli (1629-1700)


Parlem de Música...

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678 - Viena, 28 de juliol de 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Era anomenat "Il prete rosso" (El capellà roig) per la seva condició de sacerdot pèl-roig. És especialment conegut, a nivell popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions. Aquesta obra, que forma part del cicle de seu opus 8 Il cimento dell'armonia e dell'inventione, té una importància cabdal pel trencament del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi. Fins aleshores, el concerto soli era un concert en què l'instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició i la resta de l'orquestra es limitava a exercir d'acompanyament segons les regles d'harmonia. Va néixer a Venècia i va estudiar amb el seu pare, violinista a la Basílica de Sant Marc. Es va ordenar sacerdot el 1703 i va començar a ensenyar a l'Ospedale della Pietá, un conservatori per a nenes òrfenes. Va treballar-hi com a director musical fins el 1740, també com a professor i en les seves estones lliures componia concerts i oratoris pels concerts setmanals amb els que va assolir fama internacional. A partir del 1713, Vivaldi també va treballar com a compositor i empresari d'òperes a Venècia i sovint viatjava a Roma, Màntua i altres ciutats per a supervisar les representacions de les seves òperes. El 1740 va entrar al servei de la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, abundant música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el famós Glòria en Re (1708), misses i motets. Les seves sonates instrumentals són més conservadores que els seus concerts i la seva música religiosa sovint reflecteix l'estil operístic de l'època i l'alternança d'orquestra i solistes que va ajudar a introduir en els concerts.

Johann Sebastian Bach, contemporani seu, encara que una mica més jove, va estudiar l'obra de Vivaldi en els seus anys de formació i d'alguns dels concerts per a violí i sonates de Vivaldi només hi ha les transcripcions (majoritàriament per a clavecí) fetes pel mateix Bach. Els concerts de Vivaldi es van convertir en model del seu gènere a tot Europa i van influir en l'estil dels seus contemporanis, fins i tot en els de més edat. Més de 300 dels seus concerts estan escrits per a solista (220 per a violí i altres per a fagot, violoncel, oboè i flauta). També va escriure concerti grossi, 25 per a dos violins i 32 per a tres o més instruments i alguns són concerti de ripieno (per a orquestra sense solistes). Vivaldi, virtuós intèrpret amb el violí i que sovint sorprenia l'auditori per la seva tècnica, va establir una de les característiques bàsiques del concert dels segles següents: el seu ús per a lluïment del virtuós. Els seus concerts per a violí també van ser decisius en l'evolució de l'execució violinística quant a la seva escriptura de cordes creuades i al desenvolupament d'una nova tècnica per al maneig de l'arc. Vivaldi va ser el primer compositor que va utilitzar de forma coherent el ritornello, que es va arribar a imposar en els moviments ràpids del concert. El ritornello es repetia en diferents tonalitats i era interpretat per tota l'orquestra. Alternava amb episodis interpretats pel solista, sovint de caràcter virtuosista. Va establir la forma de tres moviments per al concert i va ser un dels primers a introduir cadenzas per al solista. Els seus concerts per a violí opus 8, Les quatre estacions, són un dels primers exemples de música programàtica que, com gran part de la seva música, es caracteritza per ritmes vigorosos i forts contrastos. Vivaldi va morir a Viena el juliol de 1741.

OBRA:

Veure llistat Composicions de Vivaldi.

Font: En català: Antonio Vivaldi (1678-1741) - En castellano: Antonio Vivaldi (1678-1741) - In english: Antonio Vivaldi (1678-1741) - Altres: Antonio Vivaldi (1678-1741) 


Parlem amb veu pròpia...

Si parlem del compositor italià més original i influent de la seva generació, aquell que va establir les bases del concert barroc tardà i les contribucions del qual van canviar definitivament l'estil musical, la tècnica del violí i la pràctica de l'orquestració és fàcil deduir a qui estem fent referència. Efectivament, i com comentava en la darrera entrada, el present 4 de març d'aquest any, i de tots els anys futurs, serà el dia que hem de fer un lloc al gran mestre Vivaldi. Ja que ens agradi o no, el violinista italià va ser, juntament amb Bach i Händel, el compositor més famós de la història musical barroca. I si bé aquest espai està inevitablement experimentat en la recuperació de compositors secundaris o a l'ombra dels grans genis, els grans mestres hi tindran, per decència musical, també un lloc destacat. I Vivaldi, a qui musicalment conec prou bé, no deixarà probablement mai de ser un dels músics a qui més admiro tant per la seva obra concertant, que considero extraordinària, com per la seva descomunal producció vocal tant operística com religiosa. Aquesta darrera serà la nostra protagonista del dia. I ho serà en nom d'una edició que recupera, entre altres obres sacres, el Dixit Dominus RV594 per a solistes, doble cor i orquestra. Com bé sabem, el dixit dominus forma part dels vespres, concretament de l'obertura. És important destacar aquest darrer aspecte ja que normalment redunda en un esperit més cerimonial i introductori. Així serà en el de Vivaldi en un dixit dominus escrit en la tonalitat de Re major, que emfatitza la solemnitat especialment en nom d'instruments com la trompeta. Proper a la filosofia de dues de les seves grans obres sacres, el Glòria RV588 i el Glòria RV589, es presenta amb un cor exultant en Re major seguit d'un cor més reflexiu en Si menor. La seva arquitectura, en 10 moviments, transcorre amb passatges per a diferents veus solistes o corals segons el cas. El final, en forma de fuga, accentua definitivament el caràcter monumental del conjunt de l'obra. L'estil de Vivaldi és únic en la història musical per tant és fàcil identificar-lo fins i tot en les seves obres religioses aquelles que, amb el permís del seu famós Gloria, resulten en general més desconegudes pel gran públic. La interpretació és correcta i sonorament bona tot i que la meva oïda considera més atractives les edicions d'Hyperion i especialment la de Philips. En qualsevol cas, Vivaldi és sempre meravellós i en aquest espai hi tindrà, per sempre més, les portes i els braços ben oberts!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Vivaldi, A.: Beatus Vir in C Major / Domine Ad Adiuvandum Me Festina / Canta in Prato, Ride in Fonte

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

  1. Anònim4 de març del 2015, a les 9:33

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)