VON WEBER, Carl Maria (1786-1826) - Messe du Freischutz (c.1817)

Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)

- Recordatori de Carl Maria von Weber -

En el dia de la commemoració del seu 190è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Noël Hallé (Paris, 2 de setembre de 1711 – Paris, 5 de juny de 1781) va ser un pintor francès. Es va formar amb el seu pare Claude-Guy Halle. Poc després va entrar a la Reial Acadèmia de Pintura de París on va obtenir un primer premi i on va ser triat membre. Becat, va viatjar a Roma on, a banda d’estudiar els grans mestres, va viure a l’Acadèmia Francesa. Més tard, va ser director de l’Escola de Roma. La seva pintura va ser d’estil neoclàssic i la seva temàtica variada, destacant les escenes clàssiques, la mitologia i algunes obres religioses. El seu fill va ser el famós doctor Jean Noël Hallé. Noël Halle va morir a París el juny de 1781.

Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) - En castellano: No disponible - In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781)

---

Parlem de Música...

Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de novembre de 1786 - London, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, pianista i director alemany i un dels màxims exponents del romanticisme del seu país. Es va formar inicialment amb Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. Als 13 anys, va debutar com a pianista i va escriure la seva primera òpera. Posteriorment, va treballar per a la noblesa alemanya, va realitzar nombroses gires com a pianista, va dirigir l'òpera de Praga i a partir del 1816 va treballar com a director de l'òpera de Dresden, famós centre del repertori italià. La fama de Weber es va fonamentar principalment en base a tres òperes: El Caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Amb El caçador furtiu, basada en el folklore nacional alemany i en una combinació d'elements llegendaris i sobrenaturals, Weber va crear l'escola romàntica d'òpera alemanya. L'òpera Oberón, que va ser un encàrrec per al Covent Garden de Londres amb un llibret anglès, va obligar a Weber a estudiar aquesta llengua. Entre les seves innovacions musicals cal destacar l'ocupació de leitmotivs i de recitatius cantats, com en Euryantha, en lloc de l'habitual diàleg parlat de l'òpera alemanya. També va ser molt admirat per la seva brillant coloració orquestral i va exercir una important influència en el compositor alemany Richard Wagner que va arribar a afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber. A més de les seves tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, va escriure moltes altres composicions sent especialment conegudes les seves obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, tres misses, vuit cantates, nombroses cançons, entre altres. Va morir a Londres el juny de 1826.

Font: En català: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - En castellano: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - In english: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - Altres: Carl Maria Von Weber (1786-1826) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Weber composed the Missa Sancta no. 1 (in E-flat) between 1817 and 1818, at the very time he was working on the opera Der Freischütz. As a consequence, some of the melodic ideas encountered in this Mass resemble those found in the opera and give the work the title "Freischützmesse." Structurally, the Missa Sancta no. 1 is a work for soloists, chorus and orchestra; it contains the conventional numbers, Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus and Agnus Dei. The style is, however, more galant, and resembles some of Haydn's Masses. Weber's orchestration differs in its use of winds and brass. It is, in general, more symphonic than one would encounter with Haydn, although it hardly compares with the very large forces Beethoven would later use in the Missa Solemnis. The Kyrie follows the traditional tripartite form usually found with that part of the Mass. While using full chorus for the Kyrie, Weber interspersed more chordal sonorities with florid solo passages. The orchestral accompaniment is of interest; the use of exposed passages for clarinet clearly identifies the music as Weber's even though the milieu is more solemn. More conventional sonorities are part of the Gloria, which makes use of trumpets and drums, as often occurs in eighteenth-century Mass settings. In Weber's hands, the instruments underscore a more impassioned treatment of the text; it is more a prayerful Gloria than a triumphant one. Just as it occurs in the middle of the five-movement Mass, the Credo is the centerpiece of Weber's first Missa Sancta. 

While other composers have arrived at more perfunctory settings of the Credo, Weber made his more jubilant and emotional. The final chords of the Credo give way to a subtle and mysterious opening to the Sanctus. While the darkly scored diminished-seventh chords that open the Sanctus draw one into a movement that often opens more blatantly. The movement builds up to a triumphant conclusion, and the Agnus Dei is a quieter piece. Nonetheless, the Agnus Dei forms a satisfying final movement to this Mass. As to the relationship to Der Freischütz, the Kyrie contains an extended passage that uses the diminished-seventh chord in a way similar to its use with the character Samiel in the opera. This is not to say that Weber draws on the diabolical character in the Mass, but rather, that he uses the chord prominently. When they occur at the opening of the Sanctus, these chords contribute to the movement an element of suspense. A more specific reference to Der Freischütz occurs, however, in the Sanctus, which evokes some of the music of Agathe. In the Agnus Dei Weber similarly evokes Agathe's character by using motives associated with her. These evocations of Der Freischütz should not be taken as programmatic, but rather suggest more about the origins of the Mass, which coincide with Weber's intensive work on Der Freischütz. Since both works emerged from the same time, it is not unusual that they share similar thematic content, even though their purposes differed. Coming from an extremely busy time in Weber's career, the Missa Sancta no. 1 is an excellent work which should be known better through more frequent performance.

James Zychowicz (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Choeurs, solistes et orchestre de Saint Michel de Munich

RECICLASSICAT: WEBER, Carl Maria Von (1786-1826)
ANDRECHARLIN: Weber - Mass from Freischutz

IMSLP: Carl Maria Von Weber (1786-1826)

CPDL: Carl Maria Von Weber (1786-1826)

SPOTIFY: Weber - Mass from Freischutz



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

OLEY, Johann Christoph (1738-1789) - Orgelwerke

Obra de Pietro Antonio Rotari (1707-1762), pintor italià (1)

- Recordatori de Johann Christoph Oley -

En el dia de la celebració del seu 278è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Pietro Antonio Rotari (Verona, 30 de setembre de 1707 - Санкт-Петербург, 31 d'agost de 1762) va ser un pintor italià. Inicialment va ser alumne del gravador Robert van Audenaerde abans d'entrar a l'escola del pintor veronès Antonio Balestra el taller de qui va freqüentar en companyia de Giambettino Cignaroli. Entre els anys 1725 i 1727 es va traslladar a Venècia on va entrar en contacte amb Giovanni Battista Piazzetta i el pintor suec Johan Richter. El 1727 es va mudar a Roma, a l'escola de Francesco Trevisani, on hi va romandre fins el 1732 any que va marxar a Nàpols on va treballar amb Francesco Solimena fins el 1734. Poc temps després va tornar a Verona on va obrir el seu taller si bé ràpidament fou sol·licitat a ciutats com Viena, Dresden i Mònaco, on va pintar nombrosos retrats. Des de Verona, on va pintar les peces d'altar dels Quatre màrtirs (1745) per a l'església de l'Ospedale di San Giacomo, es va mudar a Sant Petersburg on es va convertir en pintor oficial de la cort i on va morir l'agost de 1762.

Font: En català: No disponible - En castellano: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) - In english: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) - Altres: Pietro Antonio Rotari (1707-1762) 

---

Parlem de Música...

Johann Christoph Oley (Bernburg, bap. 3 de juny de 1738 - Aschersleben, 20 de gener de 1789) va ser un organista i compositor alemany. Existeixen algunes evidències que va estudiar, poc temps, amb Bach a l'entorn del 1749 si bé Oley no va tenir cap relació, si més no documentada, amb la Thomasschule. El 1755 va accedir al càrrec d'organista d'una església de Bernburg si bé el gener de 1762 es va traslladar a l'església de Sant Esteve d'Aschersleben. Va romandre en aquella ciutat la resta de la seva vida treballant com a organista, compositor i assistent de mestre d'escola. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christoph Oley (1738-1789) - Altres: No disponible

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

D’ençà del temps transcorregut, se’ns farà progressivament més difícil el cartografiar amb precisió i detall el nombre i noms dels alumnes de Johann Sebastian Bach. I pel que sembla, tot i que possiblement de passada i testimonialment, Johann Christoph Oley va ser un d’aquests alumnes enigmàtics a qui recentment hem redescobert. Lloat al seu temps per la seva destresa al clavecí i orgue, les seves composicions ens recordaran a J.F. Agricola, un altre dels deixebles de Bach de qui espero poder-ne parlar properament. No obstant i en relació a Oley, alguna cosa no va quadrar del tot quan J. Beckmann, en una revisió de 1778, va criticar les febleses compositives d’Oley, específicament en relació a la seva harmonia, la qual cosa fa pensar, i també en base a l’afirmació de Gerber, que Oley havia estat principalment un compositor autodidacta i per tant la influència de Bach va ser, essencialment, insignificant. I si bé es va especular que Oley havia tingut una relació estreta amb Bach, el cert i el més probable és que no fos així i el seu nom no destaqués més enllà del seu temps i del seu espai de la ciutat d’Aschersleben, on va treballar la major part de la seva vida. En tot cas i gràcies a una singular virtut del nostre temps, la d’explorar i descobrir sense descans nous actors musicals, avui el presentarem per a celebrar el seu naixement 278 anys després. I ho farem amb una edició monogràfica en què es recuperen algunes de les seves obres per a orgue ja que, de fet, el seu repertori va ser quasi en exclusiva per aquest instrument. Partitures podríem dir que poc avesades a grans discursos o laberíntiques invencions però que mostren alguns detalls interessants i suggerents com la seva afició pel cànon estricte en sintonia amb passatges més expressius. Obres de tonalitat continguda i de cromatisme agradable en què l'organista, amb la solvència que demostra, sap com presentar-nos l'obra d'aquest enigmàtic i desconegut alemany!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jan van Mol (organ)
AMAZON: OLEY, J.C. - Orgelwerke

IMSLP: Johann Christoph Oley (1738-1789)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: OLEY, J.C. - Orgelwerke



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Al Combate (c.1760)

Obra de Luis Paret y Alcázar (1746-1799), pintor espanyol (1)

- Recordatori d'Ignacio de Jerusalem -

En el dia de la celebració del seu 309è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 11 de febrer de 1746 - Madrid, 14 de febrer de 1799) va ser un pintor espanyol. Va cursar estudis des dels 10 anys a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va viatjar a Roma entre els anys 1763 i 1766 gràcies a una beca de Lluís Antoni d'Espanya, germà menor del rei Carles III d'Espanya. A la seva tornada a Espanya, es va incorporar al taller de Charles de la Traverse a Madrid. El 1775, no obstant i fruit de certes desavinences, va viatjar obligat a Puerto Rico on va deixar empremta en altres pintors, entre ells, José Campeche. El 1778 va tornar a Espanya si bé es va mantenir allunyat de la cor madrilenya i es va instal·lar a Bilbao. El 1788 va rebre autorització per tornar a la cort a Madrid on va ingressar novament a la Reial Acadèmia de Belles Arts, curiosament al mateix temps que Francisco Goya. En general, el seu estil va ser més barroc que neoclàssic i la seva temàtica va ser variada, des de paisatges, escenes de gènere i natures mortes fins a retrats. Va morir a Madrid el febrer de 1799.

Font: En català: Luis Paret y Alcázar (1746-1799) - En castellano: Luis Paret y Alcázar (1746-1799) - In english: Luis Paret y Alcázar (1746-1799) - Altres: Luis Paret y Alcázar (1746-1799)

---

Parlem de Música...

Ignacio de Jerusalem y Stella (Lecce, 3 de juny de 1707 - Ciudad de México, 15 de desembre de 1769) va ser un violinista i compositor italià. Va iniciar la seva activitat musical a Itàlia com a violinista, també va ser músic del Coliseu de Cadis i a Nova Espanya va arribar a ser mestre de capella de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Els seus contemporanis el coneixien com el "miracle musical" perquè el seu talent i capacitats musicals rivalitzaven amb el mateix mestre de capella de Madrid. El 1732 va abandonar Itàlia i es va instal·lar a Cadis on va treballar en el Coliseu d'aquella ciutat. El 1742 José Cárdenas, del Reial Tribunal de Comptes, el va contractar a Espanya juntament amb altres músics i cantants destinats a complir els seus serveis a Mèxic. Va arribar a la capital de Nova Espanya el 1742 per a treballar com a violinista i director musical del Coliseu de Mèxic. A partir del 1746 va compondre obres per a la Catedral de Mèxic i el 1749 va ser ascendit a mestre de capella interí. L'any següent va rebre el nomenament de mestre titular, càrrec que va exercir la resta de la seva vida. Com a mestre de capella, Ignacio de Jerusalem va ser precedit per Domingo Dutra i Andrade (1741-1750) i succeït per Mateo Tollis della Rocca (1769-1780). Allà va compondre el corpus de la seva obra, format per centenars de composicions de caràcter religiós principalment. Va ser extraordinàriament popular al seu temps a tot centre Amèrica. Va morir a Ciudad de México el desembre de 1769.

OBRA:

all for voices and orchestra; all manuscripts in Mexico City Cathedral unless otherwise stated
latin sacred

Vocal religiosa:

7 masses:
in D, 4vv, 1763;
in D, 8vv, US-SBm, ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1993);
in F, 4vv, 1768, Mexico City Cathedral and US-SBm;
in F, 8vv, Ky and Gl ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1996);
in G, 4vv, 1767;
in G, 8vv, Mexico City Cathedral and US-SBm; 8vv

2 requiem:
in a, 8vv, 1760;
in E

Vespers pss:
Beatus vir (F), 2vv;
Beatus vir (C), 8vv;
Confitebor tibi Domine (g);
Credidi (F), 8vv;
Dilexi quoniam exaudit Dominus (G);
Dixit Dominus (B ), 2vv;
Dixit Dominus (B ), 8vv;
Dixit Dominus (D), 8vv;
Dixit Dominus (d), 8vv;
Dixit Dominus (F), 2vv;
Dixit Dominus (F);
Dixit Dominus (G), 4vv;
Dixit Dominus (G), 8vv;
Laetatus sum (a), 8vv;
Laetatus sum (B ), 8vv, ?1758;
Laetatus sum (E );
Laetatus sum, 4vv, 1764;
Lauda Jerusalem (F), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 1v;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (d), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (F);
Laudate Dominum omnes gentes (G), 4vv;
Levavi oculos meos (G);
Memorabilia, 4vv, 1764

Vespers hymns and canticles:
Ave maris stella (F), 8vv;
Ave maris stella (d), 8vv;
Decora lux (G), 5vv;
Defensor alme (D), 8vv;
Exultet orbis (D), 2vv;
Jesu corona (D);
Mag (a), 8vv;
Mag (B ), 2vv;
Mag (C), 2vv;
Mag (E );
Mag (F), 8vv (3 settings);
Pange lingua (g), 8vv;
Placare Christe (F), 8vv;
Te Joseph (G), 8vv;
Ut queant laxis (G);
Veni creator spiritus (G), 8vv

Motets, ants etc.:
Ascendit Christus (D), 8vv;
Ascendit Christus (E), 1v;
Egregiae martyr Philipe;
Non fecit tatiter, 8vv;
Non turbetur cor vesinum;
O voz omnes, 8vv;
Pauperum primo genita, 4vv;
Psalmo de nona primera miravilia, 8vv;
Qui vult venire post me, 4vv (= Plantas frondosas de aqueste jardín, see ‘Villancicos’);
Regem cui omnia vivunt, 4vv;
Salve regina (C), 1v;
Salve regina (D), 8vv;
Stabat mater, 8vv;
Sub tuum praesidium, 8vv;
Tota pulcra es, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 8vv;
Veni sponsa Christi, 8vv;
Victimae paschali, 8vv

11 Matins cycles of responsories, invitatories and hymns, 1–8vv: for Christmas;
Assumption; St Peter;
Our Lady of the Conception;
feast day of St Joseph;
patronage of St Joseph;
Our Lady of the Pillar;
Our Lady of Guadalupe (2 cycles, 1 ed. C.H. Russell, Los Osos, CA, 1997);
St Ildefonso and the Pontifical Confessors;
St Philip Neri and the Common Confessors

Other works:
Office of the Dead;
2 Te Deum;
5 Lamentations;
6 Miserere

Villancicos:
A de la dulce métrica armonía, 4vv;
A de los cielos, 8vv;
Admirado el orbe, 8vv;
A gozar el sumo bien, 4vv;
Aguila caudalosa, 4vv;
A la esposa es de Dios, 4vv;
A la milagrosa escuela, 4vv, 1765;
Al arma contra Luzes, 1v;
A la tierra venid, 4vv;
Al cielo subiendo, 1v;
Alerta las vozes, 4vv;
Al mirar los rayos, 4vv;
Al penetran la hermosura, 8vv;
Al que en solio de rayos, 4vv;
Amante peregrino, 3vv;
Animase, alientese, 8vv;
Aplaudan alegres, 4vv;
Arca perfectísima, 1v;
Arcano sagrado, 4vv;
Armoniosos metros, 4vv;
A tan gran afector, 2vv;
A tan regia vista, 4vv;
A tu feliz natalicio, 1v;
A velas llamas, 8vv;
Ay mi bien, 8vv;
Bendito sea el Señor, 4vv;
Celestes armonias terrestres consonancias alarma, 8vv;
Cielo, que alto mirais, 2vv, E-CU;
Clarines sonad;
Con añores ecos nuestro pecho amante celebra, 8vv, 1766;
Con canoros secos
De amor el incendio, 1v;
De aquel muro en las esfera, 2vv;
Del diciembre rizado, 1v;
De noche ha nacido, 4vv;
De su fé las glorias, 2vv;
Devoto el coro con alegría llama a María, 4vv;
Dolencia padre, 2vv;
Dulce incendio, 2vv;
El aire, la tierra, 1v;
El amor y el afecto, 8vv;
El celeste gozo, 4vv;
El clarín de la fama, 8vv;
Ella feliz Bagel, 2vv;
El tesoro sagrado, 4vv;
El viento ayrado, 1v;
En este triste valle, 4vv;
En tiempo, sin tiempo, 4vv;
En una ligera nave, 4vv;
Esta noche las zágalas, 8vv;
Este alto sacramento, 1v;
Gloria lo ofrece, 8vv;
Gorgeos trinando, 2vv;
La angélica turba, 8vv;
La esfera triumphante rompa la luz, 4vv;
La gloria más bella, 2vv;
La tierra se alegra, 4vv;
Libre de la pena, 2vv;
Los rayos ardientes, 4vv;
Manda Dios que observen, 4vv
Octavo kalendas, 1v;
Ola, ola, pastorcillos, 8vv;
O Niño si tiritas, 2vv;
O sacra luziente antorcha;
País de Noél, 5vv;
Pedro amado, 2vv;
Plantas frondosas de aqueste jardín, 4vv (= Qui vult venire post me, see ‘Latin sacred’);
Propitia estrella, 1v;
Protegido de una estrella, 4vv;
Pues el Asturiano alegre, 4vv;
Que admiráis mortales, 4vv;
Que rayos (= Si aleve fortuna), 1v;
Que tempestad amenaza, 8vv;
Remedio lucido, 4vv;
Rendido qual mariposa, 8vv;
Rompa la esfera, 8vv;
Si admito tu fineza, 2vv;
Si aleve fortuna (= Que rayos);
Si el alma de Dios embelleza, 4vv;
Sus glorias cantando, 4vv;
Todos pueden alegar, 1v;
Toquen al arma, 4vv;
Varones ilustres, 1v;
Vierte blandamente, 1v;
Virgen pura, arca sagrada, 2vv;
Virgen pura, arca sagrada, 4vv;
Y vive amor en mí, 1v

Other spanish sacred:
Loas:
A el eco de la fama dispertando, 4vv;
Con respectuosos esmeros, 4vv;
En hora dichosa la laguna admire coronada, 4vv;
Si es gloria del orbe, 4vv

Pastorelas:
A que esperáis cherubas;
Para donde caminas, 5vv, Morelia, Conservatorio de las Rosas;
Pastorela, 8vv

Font: En català: No disponible - En castellano: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - In english: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - Altres: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Perhaps the most exciting contribution of this recording is the modern-day release of Jerusalem’s ode, Al Combate. It is one of only a handful of substantial secular works written in New Spain during the eighteenth century, and almost certainly the most extensive to survive. Al Combate celebrates the University of Mexico’s allegiance to the newly crowned King Charles III of Spain (1716-1788), the Bourbon monarch who reigned from 1759 until his death, having served prior as the Spanish Viceroy of Naples. Although not a music lover, Charles III promoted science, medicine, university education and economic development in a time of decreasing inluence of the church, and thus he exempliies the reform minded Enlightenment monarch. Al Combate takes the form of a cantata, namely a succession of self-contained movements that includes choruses, recitatives, and arias. Scored for solo singers, strings, trumpets, horns, timpani and choir, the work opens with a substantial Italian overture congruent in structure to the Symphony in G major. In fact, some of the igures in the second movement are reminiscent of that symphony. Thereafter, Jerusalem frames two pairs of recitatives and arias – one for bass solo and the other for alto solo – between two celebratory choruses. Several years after composing this occasional work, Jerusalem rewrote the two arias as Latin responsories for the Virgin of Guadalupe. One of these contrafacta, the responsory Quae est ista, has been recorded by Chanticleer on the disc Matins for the Virgin of Guadalupe, 1764. It corresponds musically to the aria “Propicia estrella” in Al combate. The text of Al combate shows the erudition of New Spanish literature in this period. 

The complex poem, written in a literary style nearly a century out of date in 1760, uses classical mythology to show the academic elite of the University of Mexico – allegorized as the “Mexican Minerva” of the inal chorus – swearing allegiance to Charles III by composing a poem in the style of, and with literary references to, works by Sor Juana Ines de la Cruz (1651-1695). Sor Juana, known as the “tenth muse,” was the single most important colonial Latin American literary igure. The text also picks up on Charles’s genealogy as his father, King Philip V of Spain (who listened to Farinelli sing Italian opera arias nightly) was born in France, and his mother, Elisabeth Farnese, was Italian. The pure galant style of the music contrasts sharply with the text, which is deliberately archaic. The underlying message conveys that the university is up to date, yet proud of its tradition of literary erudition. It seems that these poems had been presented publicly at a poetry competition, the “amorosa contienda” (“loving competition”), as part of a larger series of festivities in honor of Charles III in 1760. The “combat” of the title is more akin to the competitiveness of a poetry “slam” today than to armed combat. The irony of cheering a peaceful monarchical succession using language indicative of war is just the tip of the iceberg of the work’s poetic richness. The text was printed independently of the music in a Mexico City publication that commemorated the occasion. Listeners might be interested in viewing the original manuscript of Al combate on the website of the Seminario de Música en la Nueva España y el México Independiente (www.musicat.unam.mx), an international group based in Mexico City that is actively cataloging, studying, and publishing scholarship about New Spanish repertoire such as Al combate. Images of every page of Jerusalem’s manuscript are accessible there under call number A0096.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Chicago Arts Orchestra & Choir; Javier José Mendoza
RECICLASSICAT: DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769)
AMAZON: DE JERUSALEM, I. - Al Combate

IMSLP: Ignacio de Jerusalem (1707-1769)

CPDL: Ignacio de Jerusalem (1707-1769)

SPOTIFY: DE JERUSALEM, I. - Al Combate



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FERNÁNDEZ ARBÓS, Enrique (1863-1939) - Piezas de Concierto

Obra de Federico Zandomeneghi (1841-1917), pintor italià (1)

- Recordatori d'Enrique Fernández Arbós -

En el dia de la commemoració del seu 77è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Federico Zandomeneghi (Venezia, 2 de juny de 1841 - Paris, 31 de desembre de 1917) va ser un pintor italià. Nascut en una família d'artistes, el seu pare i el seu avi van ser escultors. Entre els anys 1856 i 1859 va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. El 1860 es va unir al procés d'unificació italiana de Giuseppe Garibaldi i va participar en l'Expedició dels Mil que va conquistar Sicília, en aquell temps en mans de la Casa de Borbó. El 1862 es va instal·lar a Florència, on va formar part del grup d'artistes dels Macchiaioli. A partir del 1866 es va instal·lar a Venècia, des d'on va visitar, amb freqüència, Roma i Florencia. El 1874 es va traslladar a París, on va entrar en contacte amb els pintors impressionistes. Va exposar en quatre de les vuit exposicions impressionistes, les de 1879, 1880, 1881 i 1886. La seva temàtica va ser propera a la dels pintors francesos, especialment a la d'Edgar Degas. Va morir a París el desembre de 1917.

Font: En català: No disponible - En castellano: Federico Zandomeneghi (1841-1917) - In english: Federico Zandomeneghi (1841-1917) - Altres: Federico Zandomeneghi (1841-1917)

---

Parlem de Música...

Enrique Fernández Arbós (Madrid, 24 de desembre de 1863 - Donostia, 2 de juny de 1939) va ser un violinista, director i compositor. Va estudiar violí amb Jesús Monasterio al Conservatori de Madrid, amb Vieuxtemps al Conservatori de Brussel·les i amb Joachim a Berlín. A partir d'aleshores va començar a viatjar tant com a solista com acompanyat d'Albéniz i Agustín Rubio en un dels trios de piano més celebrats del seu temps. El 1891 va viatjar a Londres on va participar amb el mateix Albéniz i amb Joachim en un doble concert de Bach. El 1894 va ser nomenat professor de violí i viola del Royal College of Music de Londres mantenint-se en aquest càrrec fins el 1915. Un any després va tornar a Espanya on el 1904 havia rebut el nomenament de director de l'Orquestra Simfònica de Madrid. Va mantenir aquest càrrec fins el 1936, any que es va retirar de la vida pública. Va morir a San Sebastian el juny de 1939.

OBRA:

Literatura:

Del violín, de su estilo y de su relación con la evolución de la música (Madrid, 1914) 

Font: En català: Enrique Fernández Arbós (1863-1939) - En castellano: Enrique Fernández Arbós (1863-1939) - In english: Enrique Fernández Arbós (1863-1939) - Altres: Enrique Fernández Arbós (1863-1939)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Enrique Fernández Arbós es, sin duda, una de las figuras más relevantes de la música española de la transición entre los dos últimos siglos. Avalado por una exquisita preparación musical una apabullante trayectoria internacional, impulsó significativamente la escena musical española de la época, primero como violinista y pedagogo, y luego con su importante labor al frente de la Orquesta Sinfónica de Madrid. Respecto del repertorio, se centró en la buena interpretación de partituras ya clásicas que se ejecutaban todavía de forma fragmentaria así como a abarcar mayor número de autores y estilos. Así, se deben a Fernández Arbós las primeras interpretaciones en Madrid de piezas tan variadas como los Conciertos de Brandemburgo o las Suites para Orquesta de Bach, de música de Purcell, con la soprano Carlota Dahmen como solista (la misma que en 1934 compartiría con Arbós el notable atrevimiento de presentar en Madrid varios fragmentos del Wozzeck da Alban Berg), la Sinfonía en Re y el poema sinfónico Redención de César Franck, el Preludio a la Siesta de un Fauno de Debussy (primer acercamiento del público madrileño a la música del Impresionismo francés que no dejó de contar con sus opositores en pleno concierto), la Sinfonía en Sol de Tomás Bretón o el Prólogo de La Divina Comedia de Conrado del Campo, a la sazón viola de la orquesta, y más adelante de obras de vanguardia como La Consagración de la Primavera de Stravinsky, ocasión en la que aconteció la conocida anécdota de rebelársele al maestro los músicos ante aquella obra y ser precisa la intervención de Manuel de Falla, presente en el ensayo y personaje muy querido por la orquesta, para convencerles de la calidad de la partitura que se negaban a interpretar.

De su labor como compositor, reducida al tiempo que sus obligaciones como solista primero y como director y profesor después le dejaron, sólo nos ha llegado una parte. Nada se sabe de sus juveniles Valses, que él mismo calificó de "brahmsianos", ni de sus canciones sobre textos de Bécquer. Un rastreo por las bibliotecas y los archivos madrileños serían necesarios de cara a descubrir esta cara todavía oculta de uno de nuestros más grandes músicos. Sí se conservan, en cambio, sus Tríos españoles, para piano, violín y violonchelo, publicados en Berlín e integrados por Bolero, Habanera y Seguidillas Gitanas, Tango; pieza para violín dedicada a Pablo Sarasate; Sur la Plage, canción sobre texto de Edmond Picard, u obras orquestales breves como Ausencia (posteriormente incluida en una Pequeña Suite Española integrada además por Noche de Arabia, Habanera y Baile Andaluz, esta última procedente de un baile de gnomos de la malograda El Centro de la Tierra) o Zambra, Guajira y Tango para violín y orquesta, además de la ya mencionada zarzuela El Centro de la Tierra, única tentativa en el género teatral, y varias orquestaciones de Iberia de Albéniz realizadas a petición del autor, que no quedó satisfecho en sus sucesivos intentos de orquestarla él mismo. De ellas destaca el excelente conocimiento que del medio orquestal tenía Arbós y la delicadeza con la que lo adaptaba a la música del que fuera su entrañable amigo. Son estas orquestaciones lo único que de la labor compositiva de Arbós se escucha en la actualidad.

Como violinista, llevó a cabo una amplia carrera iniciada muy temprano y en la que logró importantes éxitos. Fue desde sus primeras actuaciones comparado con Sarasate, el otro gran violinista español del XIX, con el que Arbós tendría ocasión de tocar en más de una ocasión y al que le uniría siempre una gran amistad que no obstaría para la que mantuvo Arbós con Josef Joachim, su maestro en Berlín y rival de Sarasate en las lides violinísticas. Como solista y en agrupaciones de cámara, sus conciertos fueron solicitados, tanto por el público, como por diversas familias reales, así la inglesa, la portuguesa (de la que obtuvo el nombramiento de Caballero de la Orden de Villaviciosa) y, sobre todo, la española, con la que llegó a mantener amistad, especialmente con la reina gobernadora María Cristina de Habsburgo-Lorena y la infanta Isabel. Asimismo la protección de Joseph Joachim le permitió acceder a ocasiones de la importancia del estreno de la Cuarta Sinfonía de Brahms, con asistencia del propio compositor, y su presencia en Londres le permitió tocar con artistas de fama mundial en conciertos domésticos. Todo ello preparó al que había de ser el director Arbós, empeñado en la ampliación del horizonte musical español como director, profesor e intérprete, aunque esta última faceta fuese absorbida por la dirección a partir de 1919.

TRIO ARBOS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquesta Sinfonica de Madrid; Ara Malikian (violin); Jesús López Cobos (director)
AMAZON: ARBOS, E.F. - Orchestral Music

IMSLP: Enrique Fernández Arbós (1863-1939)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ARBOS, E.F. - Orchestral Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ELSNER, Józef (1769-1854) - Passio Domini Nostri Jesu Christi (1837)

Obra d'Antoni Kozakiewicz (1841-1929), pintor polonès (1)

- Recordatori de Józef Antoni Franciszek Elsner -

En el dia de la celebració del seu 247è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Antoni Kozakiewicz (Kraków, 13 de juny de 1841 - Kraków, 3 de gener de 1929) va ser un pintor polonès. El 1857 va començar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia amb Władysław Łuszczkiewicz, entre altres, graduant-se el 1866. Poc després es va traslladar a Viena on va seguir la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts rebent una beca el 1871 amb la qual va viatjar a Munich, on va seguir estudiant a l'Acadèmia d'Arts de la ciutat. Allà va compartir estudi-taller amb Franz Streitt i Aleksander Kotsis amb qui també va realitzar diverses expedicions per explorar els entorns i els paisatges de muntanya. El seu èxit que ràpidament va assolir el van consagrar a Alemanya romanent en aquesta geografia la quasi totalitat de la seva vida. I si bé va tornar a Polònia el 1900 per tal de provar fortuna, el seu escàs ressò el van desmotivar per tal d'establir-se a Varsòvia. La seva obra va ser de temàtica històrica, de gènere i paisatgística sent el seu estil profundament realista. El seu germà Piotr Kozakiewicz va ser escultor. Antoni va morir a Cracòvia el gener de 1929.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Antoni Kozakiewicz (1841-1929) - Altres: Antoni Kozakiewicz (1841-1929)

---

Parlem de Música...

Józef Antoni Franciszek Elsner (Grodków, 1 de juny de 1769 - Warsaw, 18 d'abril de 1854) va ser un compositor i professor polonès. Es va iniciar musicalment en el cor d'una església de Grodków. Seguidament, va estudiar en una escola dominicana i posteriorment amb els jesuïtes en el Gymnasium de Breslau (1781-1788) on va cantar la part tenor solista de l'oratori Der Tod Jesu de Graun. Va cantar en el cor de l'òpera, tocava el violí i l'orgue i va començar a compondre, principalment, música religiosa. Va entrar a la Universitat de Breslau on va estudiar Teologia i Medicina. El 1789 es va traslladar a Viena on va començar acadèmicament la seva carrera musical. El 1791 va assolir el càrrec de violinista i director d'orquestra de l'òpera de Brno i el 1792 a Lemberg va assolir el càrrec de direcció de l'orquestra del teatre. Allà va escriure nombrosa música instrumental entre simfonies, música de cambra i la seva primera òpera. El 1799 es va instal·lar a Varsòvia, on durant els propers 25 anys va dirigir l'òpera tot reformant-ne l'estructura, l'organització i la programació musical. Allà va presentar les seves pròpies obres així com les de molts autors contemporanis potenciant, especialment, la formació de joves cantants. Va fundar diverses escoles de música i va publicar diverses obres de pedagogia teòrica musical. Entre els seus alumnes cal destacar a Chopin. A partir del 1802 va dirigir un taller de gravats de música que va publicar nombroses obres. El 1805 va rebre el nomenament com a membre de la Societat d'Amics de la Ciència de Varsòvia. Juntament amb ETA Hoffmann van fundar un espai musical que va dur a terme la interpretació d'algunes simfonies de Beethoven. El 1814 va fundar la Societat dels Amics de la Música Religiosa i Nacional. Va treballar, així mateix, en diverses revistes musicals on va contribuir amb articles, crítiques i opinions de tot tipus. Va ser membre honorari de la Societat de Música de l'Universitat Paulinerkirche de Leipzig. El 1823 va rebre l'Ordre de Sant Estanislao, la màxima condecoració polonesa. Va seguir en el seu càrrec com a compositor i docent fins el final de la seva vida. Va morir a Varsòvia l'abril de 1854.

OBRA:

Vocal secular:

Stage (selective list):
Amazonki czyli Herminia [The Amazons, or Herminia] (op, 2, W. Bogusławski), Lemberg, 26 July 1797
Sułtan Wampum czyli Nieroztropne życzenie [Sultan Vampum, or The Rash Wish] (op, 2, A. von Kotzebue, trans. A. Gliński and Bogusławski), Warsaw, 1800
Siedem razy jeden [Seven Times One] (comic op, 1, L. Dmuszewski), Warsaw, 14 Dec 1804
Stary trzpiot i młody mędrzec [The Old Dolt and the Young Sage] (op, 1, E.T.A. Hoffmann, trans. Matuszewski), Warsaw, 15 Feb 1805
Wieszczka Urzella czyli To co się damom podoba [The Soothsayer Urzella, or What Pleases the Ladies] (op, 3, C.S. Favart, trans. J. Baudouin), Warsaw, 7 March 1806
Andromeda (grand op, 1, L. Osiński), Warsaw, 14 Jan 1807
Trybunał niewidzialny czyli Syn występny [The Invisible Tribunal, or The Vicious Son] (melodrama, 3, J.G.A. Cuvelier de Trie, trans. Wrzesiński), Warsaw, 24 April 1807
Karol Wielki i Witykind [Charlemagne and Wittekind] (historical drama, 2, T. Łubieńska), Warsaw, 5 Dec 1807
Chimère et réalité/Urojenie i rzeczywistość (op, 1, J. Adamczewski), Warsaw, 22 April 1808, Fr. org. 1805–6
Echo w lesie [The Echo in the Wood] (duodrama, 1, W. Pękalski), Warsaw, 22 April 1808
Leszek Biały czyli Czarownica z Łysej Góry [Leszek the White, or The Witch of the Bald Mountain] (op, 2, Dmuszewski), Warsaw, 2 Dec 1809
Wyspa małżeńska czyli Żony przez los wybrane [The Isle of Matrimony, or Wives Chosen by Fate] (melodrama, 3, A. de Pujola and C. Desnoyer, trans. Dmuszewski), Warsaw, 19 May 1811
Wąwozy Sierra Morena [The Ravines of the Sierra Morena] (op, 3, Dmuszewski), Warsaw, 31 Jan 1812
Kabalista [The Cabalist] (op, 2, F. Wężyk), Warsaw, 29 Jan 1813
Król Łokietek czyli Wiśliczanki [King Lokietek, or The Women of Wiślica] (op, 2, Dmuszewski), Warsaw, 3 April 1818
Dwa posągi [The Two Statues] (ballet, L. Thierry), Warsaw, 12 Nov 1818
Jagiełło w Tenczynie [Jagiello in Tenczyn] (op, 3, A. Chodkiewicz), Warsaw, 1 Jan 1820
Ofiara Abrahama [Abraham’s Sacrifice] (melodrama, 4, Cuvelier de Trie and L. Chadezon, trans. B. Kudlicz), Warsaw, 11 Dec 1821
Powstanie narodu [The Insurrection of a Nation] (lyrical scene, 1, F.S. Dmochowski), Warsaw, 1 Jan 1831

Other:
55 cants., for state and private celebrations (most lost);
c100 solo songs, Pol., Fr., It. and Ger. texts

Vocal religiosa:

24 Lat. masses;
9 Pol. masses;
4 orats, incl. Passio Domini Nostri Jesu Christi, d, 14 solo vv, 3 choruses, orch, hp, op.65, Warsaw, 20 January 1838;
86 offs, grads, hymns etc.

Instrumental:

Orch:
8 syms., incl. op.11, C (Offenbach, 1805), op.17, B  (Leipzig, 1818), others lost, polonaises, marches

Chbr:
6 str qts, F, A, D, ‘du meilleur goût polonois’, op.1 (Vienna, 1798), C, E , d, op.8 (Offenbach, 1806);
Pf Trio, B , op.2 (Vienna, 1798);
Str Qnt, c (Warsaw, 1804);
3 Vn Sonatas, F, D, E , op.10 (Warsaw, 1805);
2 pf qts, incl. E , op.15 (Paris, 1805);
3 polonaises, vn, pf;
Septet, D, fl, cl, vn, va, vc, db, pf, 1830, PL-Kj

Piano:
2 Rondos ‘à la mazurek’, g, C (Warsaw, 1803), Rondo à la krakowiak, B  (Warsaw, 1803);
3 Sonatas, B, D, F (Warsaw, 1805), Sonata, B , pf 4 hands, op.16 (Paris, c1805);
Variations, B;
16 polonaises

Literatura:

Rozprawa o metryczności i rytmiczności języka polskiego [Treatise on the metres and rhythms of the Polish language] (Warsaw, 1818)
Początki muzyki a szczególniej śpiewania [The beginnings of music, especially of singing] (Warsaw, 1818–21)
Szkoła śpiewu [School of Singing] (Warsaw, 1834, Leipzig, 2/1855)
Sumariusz moich utworów muzycznych z objaśnieniami o czynnościach i działaniach moich jako artysty muzycznego [Summary of my works with explanations of my functions and activities as a musician] [1840–49] (Kraków, 1957)

Font: En català: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) - En castellano: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) - In english: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) - Altres: Józef Antoni Franciszek Elsner (1769-1854) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En segon pla però de forma implacable, una de les sorpreses d'aquests darrers anys ha estat, sens dubte, la que representa la figura de Józef Elsner, un dels compositors més excepcionals de Polònia, i a tenor de l'obra d'avui, probablement de la història musical europea. Considerat, així mateix com un professor magistral, potser Chopin ens en podria parlar, Elsner representa per sí mateix una culminació d'obligada referència si el que volem és entendre la personalitat musical de Polònia. I possiblement avui el seu nom quedarà, per molts de nosaltres, gravat per sempre més a les nostres oïdes fruit d'una partitura total, monumental i absolutament extraordinària. Perquè nenes i nens, nois i noies, homes i dones, animals i plantes i éssers d'altres planetes, atenció (!) que potser, i sobtadament, al·lucinarem. I ho farem en so d'una Passió Domini Nostri Jesu Christi en la tonalitat de Re menor per a solistes, doble cor i gran orquestra de 1837. Estrenada a l'església de la Santíssima Trinitat de Varsòvia el 20 de gener de 1838, va despertar tanta expectació, entusiasme, amor desenfrenat i altres adjectius d'índole semblant que durant dies va ser l'únic tema de conversa a la capital polonesa. Amb una posada en escena amb més de 400 persones, entre veus, instruments i organitzadors, ràpidament va assolir un èxit sense precedents fins el punt que hom va considerar aquesta producció com la cima acadèmica, musical i creativa d'Elsner. Per entendre'n la magnitud hem d'escoltar-la diverses vegades ja que la brillant combinació i integració de tots els elements que la conformen, juntament amb l'excel·lent i celestial interpretació, és impressionant, amb recitatius en cant pla, àries concertants simplement meravelloses com, per exemple, el passatge Qui passus est pro nobis, Jesu Christe, o el Deus meus es tu o el despertar amb l'al·leluia i glòria del Et resurrexit final, en una fuga a dos cors que amb una passió desenfrenada finalitza solemne i festivament l'obra... Per no dir les parts instrumentals, com la fúnebre introducció, el repicar de les timbales o les melodies de dibuix fascinant. Trasbalsat i commocionat i ganes irrefrenables de bramar incontrolablement, Al·leluia, Al·leluia, Elsner, Al·leluiaaaaaaaa... perquè benvolguts amics i amigues, aquesta obra mereix un monument. Quina meravella!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Agnieszka Kurowska (soprano); Miroslawa Rezler (alto); Leszek Swidzinski (tenor); Jozef Frakstein (bass); Warsaw Symphony Orchestra & Chamber Choir; Jacek Kaspszyk 
RECICLASSICAT: ELSNER, Józef Antoni Franciszek (1769-1854)
AMAZON: ELSNER, J. - Passio Domini Nostri Jesu Christi Op.65

IMSLP: Jozef Elsner (1769-1854)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!