DE BOISMORTIER, Joseph Bodin (1689-1755) - Divertissements de campagne

Obra de Philippe Mercier (c.1689-1760), pintor francès (1)

---

Parlem de Pintura...

Philippe Mercier (Berlin, c.1689 - London, 18 de juliol de 1760) va ser un pintor i gravador francès. Va estudiar pintura a l'Acadèmia d'Arts de Berlín abans de rebre classes al taller d'Antoine Pesne. Va viatjar a Itàlia i França abans d'establir-se el 1716, i definitivament, a Londres sota la recomanació de la Cort d'Hannover. Allà es va casar i va viure a Leicester Fields. La seva habilitat amb al retrat va afavorir el seu nomenament com a pintor principal i bibliotecari dels Prínceps de Gal·les. Va gaudir del favor reial i va ser autor de nombroses pintures de la pròpia reialesa però també de la noblesa i aristocràcia local. Va pintar escenes de gènere i paisatges. Els darrers anys alguns escàndols van afectar la seva persona i va haver de renunciar com a pintor reial. Va abandonar Londres el 1740 i es va establir a York, on va seguir pintant retrats abans de tornar a Londres el 1751. Des d'allà va viatjar a Irlanda i Portugal sol·licitat per diversos comerciants anglesos. No hi va romandre gaire temps i va tornar a Londres, ciutat on va morir el juliol de 1760.

Font: En català: No disponible - En castellano: Philippe Mercier (1689-1760) - In english: Philippe Mercier (1689-1760) - Altres: Philippe Mercier (1689-1760)

---

Parlem de Música...

Joseph Bodin de Boismortier (Thionville, 23 de desembre de 1689 - Roissy-en-Brie, 28 d'octubre de 1755) va ser un compositor i flautista francès. Fill d'un antic militar reconvertit en pastisser, el 1700 es va traslladar amb la seva família a Metz on va iniciar el seu aprenentatge musical amb Joseph Valette de Montigny amb qui va estudiar cant i flauta, un instrument que poc després assoliria gran popularitat. El 1713 va viatjar a Perpinyà, ciutat en què va establir la seva residència durant un temps i en la qual va contraure matrimoni amb una familiar del seu antic professor. Finalment, com tants altres compositors, el 1723 es va dirigir a París on va obtenir, al poc temps d'instal·lar-se, un privilegi reial d'impressió, gràcies al qual va començar a publicar les seves primeres obres el 1724. Aquesta circumstància va resultar decisiva per a comprendre la seva figura ja que durant la resta de la seva vida va continuar publicant la seva pròpia música, fet que li va proporcionar, gràcies a la considerable popularitat de moltes de les seves partitures, abundants recursos econòmics i una independència inusual en els compositors de l'època, independència que es va manifestar molt clarament en el fet que molt poques de les seves partitures van portar dedicatòria. Com a compositor, Boismortier va ocupar una posició destacada en la música francesa del segle XVIII, principalment per haver estat el primer compositor francès a utilitzar la forma del concert italià en els seus Sis Concerts per a 5 flautes, op. 15 de 1727. Així mateix, va ser pioner a l'hora d'escriure concerts per a instruments solistes amb el seu Concert per a violoncel publicat el 1729. Autor prolífic, la seva producció va superar el centenar de partitures entre les quals van destacar sonates, concerts i suites però també òperes, motets i ballets, entre altres. Les obres dedicades a la flauta travessera van ser, amb diferència, les més significatives dins del seu catàleg, no només per quantitat sinó també per qualitat, contribuint decisivament a la seva popularització així com al desenvolupament tècnic de la flauta. Va morir a Roissy-en-Brie l'octubre de 1755.

OBRA:

Published in Paris unless otherwise stated:

Vocal secular:

Stage:
Les voyages de l’Amour, op.60 (ballet, 4, C.-A. Le Clerc de La Bruère), Paris, Opéra, 26 April 1736 (1736)
Don Quichotte chez la Duchesse, op.97 (ballet-comique, 3, C.-S. Favart), Paris, Opéra, 12 Feb 1743, F-Po; (1743); ed. R. Blanchard (1971)
Daphnis et Chloé, op.102 (pastorale, 4, P. Laujon), Paris, Opéra, 28 Sept 1747 (1747)

Unperf.:
Daphné (tragédie lyrique, Pigné), unpubd

Other:
† lost
Cantates françoises [Les 4 saisons: Le printemps; L’été; L’automne; L’hyver], 1v, insts, bc, op.5 (1724), also pubd singly; ed. in ECFC, xvi (1991)
[1er] (–14e) Recueils d’airs à boire et sérieux, 1–3vv, opp.16 (1727), 36 (1732), †43 (c1733), 48 (1734), 54 (1735), 58 (1736), 62 (1737), 70 (1738), †76 (c1739), †82 (c1740), †89 (c1741), 93 (1742), †95 (after 1742), †98 (after 1742)
Hilas (cantatille), 1v, musette/vielle, b (1738)
Le buveur dompté (cantatille), basse taille, insts, bc (1740)

Vocal religiosa:

Motets, 1v, insts, b, op.23 (1728)
Exaudiat te Dominus (Ps xix), Motet à grand choeur 1730, F-Pn
Second livre de cantates [Vertumne; Actéon; Ixion; Les Titans], 1v, insts, bc, op.67 (1737), also pubd singly; ed. in ECFC, xvi (1991)
†Cantatilles, op.84 (c1740)
†Fugit nox (motet), 1741
†Cantate Domino (motet), 1743

Instrumental:
† lost

Op.
1 [6] Sonates, 2 fl (1724)
2 [6] Sonates, 2 fl (1724)
3 [6] Sonates, fl, b (1724)
4 [12] Petites sonates en trio, 2 fl, b (1724)
6 [6] Sonates, 2 fl (1725)
7 [6] Sonates en trio, 3 fl (1725/R)
8 [6] Sonates, 2 fl (1725)
9 [6] Sonates, fl, b (1725)
10 [6] Sonates, 2 viols (1725)
11 VI suites de pièces, 2 musettes/vielles/rec/fl/ob (1726)
12 [6] Sonates en trio, fls/vns/obs, b (1726)
13 [12] Petites sonates, 2 fl (1726)
14 VI sonates, 2 bn/vc/viols (1726)
15 VI concertos, 5 fl (1727)
17 VI suites, 2 musettes/vielles/rec/fl/ob (1727)
18 [6] Sonates en trio, 2 vn, b (1727)
19 [6] Sonates, fl, b (1727)
20 [6] Sonates, vn, b (1727)
21 Six concerto, fls/vns/obs, b (1728)
22 Diverses pièces … avec des préludes sur tous le tons, fl (1728)
24 Six concerto, fls/vns/obs, b (1729)
25 Six sonates, 2 fl (1729)
26 Cinq sonates … suivies d’un concerto, vc/viol/bn, bc (1729)
27 Six suites … suivies de 2 sonates, 2 vielles/musettes/rec/fl/ob (1730)
28 Six sonates en trio … suivies de 2 concerto, 2 ob/fl/vn, b (1730)
29 Six sonates à 2 dessus, obs/fls/vns (1730)
30 Six concerto, fls/vns/obs, b (1730)
31 Diverses pièces, viol, bc (1730)
†32 Six sonates suivie d’une chaconne, ob/fl/vn, b (1730), see Hyatt King
33 Six gentillesses en 3 parties, musette, vielle, b (1731)
34 Six sonates à 4 parties différentes et également travaillées, 3 fl/vn/other insts, b (1731)
35 Six suites de pièces, fl, b (1731)
— XXIV menuets pour l’année 1731, fls/vns/obs/other insts, b (1731)
37 V sonates en trio, 1 tr inst, 2 b insts, suivies d’un concerto à 5, fl, vn, ob, bn, b (1732)
38 VI concerto, 2 fl/other insts (1732)
39 II sérénades ou simphonies françoises en 3 parties, fls, vns, obs (1732)
40 Six sonates … suivies d’un nombre de pièces, 2 bn/vc/viols (1732)
41 VI sonates en trio (fl, vn)/2 vn/2 fl, b (1732)
42 Six pastorales, 2 musettes/vielles/rec/fl/ob (1732)
44 Six sonates, fl, b (1733)
45 2e livre de gentillesses en 3 parties, musettes/vielles/obs/vns/recs/fls, b (1733)
46 Six nuits saltimbanques en 3 parties, vns/obs/fls, b (1733)
47 Six sonates, 2 fl (1733)
— Les fleurettes (Airs), vn, 5 vols. (c1733)
49 II divertissemens de campagne, musette/vielle/rec/fl/vn/ob, b (1734)
50 VI sonates, 2 vc/bn/viols (1734), no.6 with b
51 VI sonates, fl, vn (1734)
52 IV balets de village en trio, musettes/vielles/recs/vns/obs/fls (1734)
— Quinque sur l’octave, ou Espèce de dictionnaire harmonique, 4 vn, b (1734)
†53 Six concerto en 7 parties (c1734)
†55 Six sonates de chambre en quatuor, fl, vn, vc/viol, b (c1734), see Hyatt King
†56 Huit sonates, 2 rec/fl (c1734), see Hyatt King
57 Six concerto, ou Gentillesses en 3 parties, fls/vns/tr viols/other insts, b (1735)
59 Quatre suites de pièces de clavecin (1736/R)
61 Six sonates, tr viol, b (c1736/R)
†63 Six sonates, tr viols (c1736)
†64 Six concerto, 3 fl (1737)
†65 Fragmens mélodiques, ou Simphonies en trio, vns/tr viols/other insts, b (1737)
66 [9] Petites sonates suivies d’une chaconne, 2 bn/vc/viols (1737)
68 Noels en concerto à 4 parties, musettes/vielles/vns/fls/obs (1737)
69 Fragmens mélodiques, ou Simphonies en 3 parties, musettes/vielles/fls/vns, b (1737)
†71 Duo de violons (c1737)
72 Six sonates, vielle/musette, b (1738)
†73 Fragmens mélodiques, ou Simphonies en 3 parties mêlées de trio, fls/vns, b, Livre III (c1739)
†74 Six concerto en 4 livres d’un nouveau genre, obs/fls/bns/hns/vns/vas/org, other insts (c1739)
†75 Trio, viol, fl, b (c1739)
77 Six sonates, vielle/musette/fl/vn, b (c1739)
78 [4] Sonates, 2 fl/other insts, b (1740)
†79 Quatre gentillesses, musettes/vielles/other insts, b (c1740)
†80 Six sonates, 2 fl (c1740)
†81 Six sonates, vn, b (c1740)
†83 Recueil de duo, 2 hn/other insts (c1740)
†85 Suites et sonates, fl (c1740)
†86 Trio (c1740)
†87 Balets en duo, 2 fl (c1740)
†88 Six concertino, vc/viol/bn, b (c1740)
†90 Principes de flutes, see Bowers
†90 Suites d’airs & sonates en duo … suivis d’un prélude sur chaque mode, 2 fl (c1740), see Hyatt King
91 Sonates, hpd, fl (c1741–2)
†92 Principes de pardessus (c1741 or later)
†94 Pantomines en trio (c1741 or later)
†96 Six sonates en trio (vielle/musette, vn)/other insts, b (c1741 or later)
†99 Noels avec leurs variations, vn, b (c1741 or later)
100 Nouvelles gentillesses, musette/vielle, vn/ob, b (c1741 or later)
†101 Duo, musette, vn (c1741 or later)
†— Diverses pièces, 2 hn/tpt/fl/ob (n.d.)
— Les loisirs du bercails, ou Simphonies, musette/vielle, vn (n.d.)
†— Menuets, 2 fl (n.d.)
†— Noëls en concerto (n.d.)
†— Quatre petites suittes, 2 fl (n.d.)
†— Recueil de menuets avec la basse (n.d.)
†— Suite, 2 musettes (n.d.)

Font: En català: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) - En castellano: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) - In english: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) - Altres: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Es de sobras conocido, al menos entre los aficionados a la música, el lugar de privilegio que en nuestro vecino septentrional ocupa la producción destinada a la flauta travesera. El número de flautistas franceses es considerable, encontrándonos en el siglo XVIII con algunos tan destacados como Naudot, Buffardin, Blavet, Quentin, y por encima de todos, al menos en la faceta de compositor, a  J. Bodin de Boismortier.  Boismortier fue uno de los primeros compositores en vivir libremente de su trabajo sin depender de un cargo en una corte o una iglesia, y lo hizo además con notable éxito, a lo que no fue ajeno el hecho de que supo adaptarse perfectamente a los gustos y sensibilidad de la época que le tocó vivir, en la que un número creciente de “amateurs” demandaba, cada vez más, obras que pudieran ser ejecutadas por un pequeño número de intérpretes ante auditorios reducidos. Además era frecuente que se asegurara de que sus obras pudiesen ser interpretadas adecuadamente por diferentes instrumentos con lo que conseguía ampliar el espectro de posibles compradores. Con la excepción de sus obras más tardías, su música es sencilla y sin grandes exigencias virtuosísticas aunque siempre caracterizada por una indiscutible elegancia.

Javier 'Frantisek' (lector inseparable a qui agraeixo la seva amable i valuosa col·laboració!)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Stéphane Van Dyck (tenor); Les Menus-Plaisirs du Roy
AMAZON: DE BOISMORTIER, J.B. - Divertissements de campagne

IMSLP: Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DE BOISMORTIER, J.B. - Divertissements de campagne



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VON HESSEN-KASSEL, Moritz (1572-1632) - Sacred and Secular Music

Obra de Carlo Dolci (1616-1686), pintor italià (1)

- Recordatori de Moritz von Hessen-Kassel -

En el dia de la celebració del seu 444è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Carlo Dolci (Firenze, 25 de maig de 1616 - Firenze, 17 de gener de 1686) va ser un pintor italià. Va ser un artista precoç que als 15 anys ja havia realitzat la seva primera obra, el retrat de Stefano della Bella, conservat al Palazzo Pitti de Florència, i considerat una obra de referència fonamental. El 1625 va entrar al taller de Jacopo Vignali i el 1632 el seu nom apareix en el cens de Florència com a pintor independent. El seu estil va combinar l'expressivitat heretada de Vignali amb el disseny elegant i els colors vius característics de l'escola florentina. Una de les principals característiques de la seva pintura va ser l'acabat fi que va impregnar les seves obres, especialment les religioses. Segons Filippo Baldinucci, els seus primers patrons van ser Piero de 'Medici', el músic Antonio Landini, i el cardenal Leopoldo de Medici, gaudint des dels seus inicis d'un èxit que va mantenir al llarg de tota la seva carrera. Durant els seus anys de joventut es va dedicar a copiar obres dels grans mestres del segle XV i XVI, entre els quals van destacar Fra Angelico, Ghirlandaio, Miquel Àngel i Correggio. També va conèixer i estudiar, a través de la col·lecció Medici, els pintors holandesos contemporanis, especialment a Willem van der Aelst. Si bé va treballar el retrat i el bodegó, es va especialitzar en temes piadosos als quals va inculcar un caràcter didàctic. Entre els seus olis més importants cal citar a Sant Andreu pregant abans del martiri (Birmingham, City of Birmingham Museum and Art Gallery), La visió de Sant Lluís de Tolosa (Florència, Palazzo Pitti), L'àngel de la guarda (Prato, Museu Prato Duomo) i El sopar a la casa del fariseu (Wiltshire, Corsham Court). Va tenir nombrosos seguidors i imitadors, entre els quals va destacar la seva pròpia filla, Agnese Dolci, qui es va dedicar a fer rèpliques i còpies de les obres del seu pare. La seva pintura va ser, des del segle XVII, especialment apreciada a Anglaterra. Va morir a Florència el gener de 1686.

Font: En català: Carlo Dolci (1616-1686) - En castellano: Carlo Dolci (1616-1686) - In english: Carlo Dolci (1616-1686) - Altres: Carlo Dolci (1616-1686)

---

Parlem de Música...

Moritz von Hessen-Kassel (Kassel, 25 de maig de 1572 - Eschwege, 15 de març de 1632) va ser un noble i compositor alemany. Fill del landgravi Guillem IV i de Sabina de Württemberg, es va formar en una escola luterana on també el van introduir a la música. Tot i aquesta educació luterana, el 1605 es va convertir al calvinisme motivant aquest fet disputes i controvèrsies en el sí del seu territori, entre elles, la Guerra del Trenta Anys. Com a intel·lectual que va ser, va destacar pel seu coneixement d'idiomes, per l'experimentació en alquímia i per la seva participació en diverses publicacions, tant literàries com poètiques. Va ser el fundador del Teatre Othoneum de Kassel i va ser un dels mecenes del famós compositor Heinrich Schütz. Com a compositor es va formar amb Georg Otto (1550-1618), el mestre de capella de la cort de Hessen-Kassel. Com el seu mestre, el seu repertori va ser principalment religiós si bé va compondre algunes obres seculars, totes elles en un estil proper al de l'escola flamenca i al d'autors com Michael Praetorius, Heinrich Schütz, Melchior Franck i Hans Leo Hassler. Va morir a Eschwege el març de 1632.

Font: En català: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632) - En castellano: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632) - In english: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632) - Altres: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The name of Moritz, Landgrave of Hesse, is inextricably linked with two composers: Heinrich Schütz and John Dowland. In every account of these composers' lives and careers his name crops up. He played a crucial role in Schütz's development as a composer, whereas Dowland played at his court in Kassel for a little less than half a year in 1594/95. It is little known that Moritz was also active as a composer, although now and then small instrumental pieces are included in recordings of music from his time. This disc is the first entirely devoted to his compositional output, and probably also the first which includes vocal pieces from his pen. Moritz was a man of the renaissance, and had all the characteristics of an uomo universale. He was interested in science and art, knew Greek and Latin and spoke several modern languages fluently. His broad orientation was the result of an excellent education under the guidance of his father, Wilhelm IV, nicknamed 'The Wise'. Moritz was also given a nickname, 'Der Gelehrte' - the Learned. In 1587 he took his degree at the University of Marburg which had been founded by his grandfather. When he succeeded his father as landgrave he established his own educational institution which soon gained more than regional importance. This was helpful in extending his network as some of the students from elsewhere were employed for some time at his court before they left. Kassel was a specially important place for Calvinists. Moritz's grandfather had turned the landgraviate into a heartland of Protestantism. Wilhelm IV had close contacts with French Huguenots and corresponded with the leading Calvinist theologian Theodore de Bèze. Under Moritz the Calvinist orientation became even stronger and some of its followers sought refuge in Kassel.

Music was especially important to Moritz. He received his musical education from Georg Otto who was Hofkapellmeister since 1586. Under Moritz the chapel was continuously extended, also with foreign musicians. John Dowland was only one of many artists from outside the region who worked for some time at his court. In 1598 Moritz passed through Weissenfels where he heard Heinrich Schütz sing while visiting the inn of his father Christoph. Moritz was so impressed that he wanted Heinrich to enter his service as a choirboy. This happened in 1599. Schütz attended the school in Kassel which Moritz had founded and became a pupil of Georg Otto. Moritz came increasingly under the influence of Italian music and this inspired him to send Schütz to Venice, to become a pupil of Giovanni Gabrieli. This had a lasting influence on Schütz's development as a composer. After his return Schütz served Moritz for a couple of years, but after two years moved to the court in Dresden. Moritz let him go, unwillingly, but without any hard feelings. At that time his chapel had been extended to 28 members, both singers and instrumentalists. The English author and musician Henry Peacham visited Kassel on his travels. In his The Compleat Gentleman (enlarged edition, 1627) he wrote about Moritz: "But above others who carries away the palm for excellency, not only in music, but in whatsoever is to be wished in a brave Prince, is the yet living Maurice Landgrave of Hessen, of whose own compositions I have seen eight or ten several sets of motets, and solemn music, set purposely for his own chapel; where for the great honour of some festival and many times for his recreation only he is his own organist". At his court the latest music was performed, but as a composer Moritz was rather conservative. He never made use of the basso continuo, with the exception of his setting of Psalm 150, which closes the present disc. 

His admiration for the Venetian style explains that several of his compositions make use of the technique of cori spezzati. The present disc includes various pieces for eight and twelve voices. Even in the six-part Caecus is est he splits the ensemble into a high section and a low section. Considering the presence of many instruments at his court it is plausible to perform the vocal works with instruments which either support the voices or - in the polychoral pieces - replace some of them. A specific part of his oeuvre are the strophic songs. In 1562 Ambrosius Lobwasser, although a Lutheran, had translated the Huguenot Psalter into German, with related melodies. He did so out of literary interest, but as soon as the collection was printed it found wide dissemination across Germany and Switzerland. Moritz composed melodies of his own to these versified psalms. An example is Zu Gott dem Herren. Hymns in the Lutheran tradition are In dich hab ich gehoffet, Herr and Komm, heiliger Geist, Herre Gott, whose text is partly from Luther's pen. The second half of this disc is devoted to secular music. It includes various madrigals on texts by Petrarca. These are clearly inspired by the oeuvre of Italian composers of the late 16th century, but in regard to text illustration - often referred to as madrigalisms - Moritz is rather modest. Among the instrumental works are pieces for lute solo and for an ensemble of instruments, mostly dances. Historically speaking this disc is very important as it reveals a part of Moritz's activities which is barely known. Its significance is not confined to that, because it also gives us some insight into the artistic climate of his time. Moritz was not the only aristocrat who excelled in various disciplines and who created the atmosphere in which musicians and other artists could blossom. From a musical point of view one should not compare his music to the oeuvre of the best composers of his time. Even so, its quality is quite respectable, and there is every reason to welcome this selection. Weser-Renaissance is the ideal advocate: Manfred Cordes always manages to attract the right people for his projects, and that leads to fully idiomatic and compelling interpretations.

Johan van Veen (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Bremen Weser-Renaissance; Manfred Cordes
JPC: VON HESSEN-KASSEL, L.M. - Sacred and Secular Music

IMSLP: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632)

CPDL: Moritz von Hessen-Kassel (1572-1632)

SPOTIFY: VON HESSEN-KASSEL, L.M. - Sacred and Secular Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DAUPRAT, Louis François (1781-1868) - Tableau Musical

Obra de Peter Baumgartner (1834-1911), pintor alemany (1)

- Recordatori de Louis François Dauprat -

En el dia de la celebració del seu 235è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Peter Baumgartner (München, 24 de maig de 1834 - 1911) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment a l'escola politècnica de Munic sota supervisió Joseph Anton Rhomberg. Poc després va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic on va estudiar amb Hermann Anschütz. El 1857 va entrar a l'estudi de Karl Theodore von Piloty, un dels pintors més importants a Munic. Sota la influència de Von Piloty, va començar la seva carrera de pintor centrant-se en la pintura de gènere i sovint amb temàtica humorística. Des de Munic va viatjar arreu d'Alemanya on va consolidar la seva obra en què sovint hi van aparèixer referències literàries, llegendes o aspectes del folklore alemany. Va ser autor, també, de paròdies religioses les quals van ser precursores de les d'autors com Franz Defregger, Eduard von Gruetzner i Mathias Schmid. Peter Baumgartner va morir en una ciutat desconeguda el 1911.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Peter Baumgartner (1834-1911)

---

Parlem de Música...

Louis François Dauprat (Paris, 24 de maig de 1781 - Paris, 17 de juliol de 1868) va ser un trompista, professor i compositor francès. De petit va cantar al cor de la Notre Dame de París fins el 1791. El 1794 va començar a estudiar trompa a l'Institut National de Musique per més tard accedir al Conservatori de París. El 1797 va ser condecorat amb un primer premi la recompensa del qual fou una trompa elaborada per la família Raoux. A partir del 1799 va començar a viatjar amb diferents bandes militars a Egipte i Itàlia tornant a París poc després. A la capital francesa va treballar, entre els anys 1801 i 1806, al Théâtre Montansier. En aquells anys va tornar al conservatori on va estudiar harmonia amb Catel i composició amb Gossec. Més tard va estudiar amb Reicha qui al seu torn va compondre alguns dels seus famosos quintets de vent en honor a Dauprat. Tot i un temps a Bordeus, va tornar a París on va succeir al trompista Johann Joseph Keen a l'Òpera de la ciutat. El 1817 va esdevenir el trompista solista fruit de la retirada de Duvernoy en un càrrec que va mantenir fins el 1831. El 1818 va esdevenir professor al conservatori on va gaudir de notable reputació i on va treballar-hi fins el 1842. Va ser així mateix un dels fundadors, el 1828, de la Société des Concerts du Conservatoire on va ser intèrpret de trompa fins el 1838. El 1842 es va jubilar i es va retirar a Egipte on va viure la resta de la seva vida abans de tornar a París, ciutat on va morir el juliol de 1868.

OBRA:

all published in Paris, before 1828 unless otherwise stated

Vocal religiosa:

O salutaris, T, hn and hp obb., str, n.d.;

Instrumental:

Orch.:
Hn concs.:
no.1, op.1;
no.2, F, op.9;
no.3, 2 hn, E, op.18;
no.4, F, op.19

Other:
Ouverture, airs de danse et de pantomime placés dans le ballet de Cythère assiégée, Bordeaux, 1808, mentioned in FétisB;
Nous allons le voir, opéra de circonstance composé à Bordeaux pour le passage de l'empereur Napoléon à Bordeaux, n.d., mentioned in FétisB;
Symphonies à grand orchestre, n.d.

---

Chbr.:
Acc. hn:
Sonate, hn, pf, op.2;
Sonate, hn, hp, op.3;
Tableau musical, ou scène en duo, hn, pf, vn ad-lib, op.5;
3 quintetti, hn, str qrt, op.6;
Duo, hn, pf, op.7;
3 solos, hn, pf/orch, op.11;
2 solos et un duo, 1–2 hn, pf/orch, op.12;
Trios, 3 hn, pf/orch, op.15;
3 solos, hn, pf, op.16;
3 solos, hn, pf, op.17;
3 solos, hn, pf, op.20;
Air écossais varié from Boieldieu's La dame blanche, hn, hp, op.22;
Premier thème varié suivi d'un rondo-bolero, hn, pf/orch, op.23 (Paris and Leipzig, before 1834);
Deuxième thème varié, terminé en rondeau, hn, pf, op.24;
3 mélodies, lettres A, B, C, 1–3 hn, pf/orch, op.25 (1843);
Concertino per corno misto, 1825, F-Pn;
Solo, hn, wind orch, n.d., Pn

Unacc. hn:
3 grands trios, 3 hn, op.4;
[6] Quatuors, 4 hn, op.8;
Sextuor, 6 hn, op.10;
6 grands duos, 2 hn, op.13;
20 duos, 2 hn, op.14;
Grand trio, 3 hn, op.26;
Canon fermé à l'octave, 2 hn, 1857, F-Pn;
Canon retrograde, 2 hn, n.d., Pn

Other:
Branle sur un air breton du XVIe siècle, arr. pf, (Mainz, 1888);
La fontanelle, air breton du XVIe siècle, arr. pf (Mainz, 1888);

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Louis François Dauprat (1781-1868) - Altres: Louis François Dauprat (1781-1868)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Louis-François Duprat (1781-1868) vivió lo suficiente como para sentir las convulsiones europeas que van desde la Revolución Francesa hasta el Segundo Imperio. Pasó por los ejércitos napoleónicos, por la Guardia Imperial, por diversos teatros y llegó a la maestría que heredó de sus maestros Reicha y Gossec. Al tiempo, en tanto su instrumento era la trompa, le tocó experimentar los cambios que afectaron a la misma: la extensión de sus registros y la transformación de la trompa ññamada natural en la de pistones, más pesada pero más segura de afinación, para la cual acabó componiendo un curso didáctico, a pesar de que terminó de convencerlo. Como concertante, la trompa no tiene excesiva literatura clásica, aunque basten Vivaldi y Mozart para salvar la situación. Menos generoso es su repertorio de cámara, ya que sus anchas posibilidades exigen un compositor que conozca minuciosamente su anatomía sonora. Y si alguno hubo preparado y dotado para ello, fue Duprat. En efecto, la trompa tiene todas las tesituras de la voz humana, es vibrante e imperiosa pero puede ser lírica, tierna y seductora. Admite saltos peligrosos, trinos, coloraturas y notas grotescas. Duprat es capaz de hacerle recorrer la estructura de una sonata o las breves escenas de una suerte de inclasificable suites de cuadros que orillan el impresionismo, llamada con justicia Cuadro musical. Se libera en el campo de la fantasía y decide un ramillete de romanzas. Es claro que exige un instrumentista cabal y quien lo busque lo hallará en Javier Bonet.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Miriam Gómez-Morán (fortepiano); Javier Bonet (trompa natural)
LAQUINTADEMAHLER: DAUPRAT, L.F. - Tableau Musical Cor et piano

IMSLP: Louis François Dauprat (1781-1868)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DAUPRAT, L.F. - Tableau Musical Cor et piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHUMANN, Georg Alfred (1866-1952) - Preis-Symphonie (1887)

Obra de József Rippl-Rónai (1861-1927), pintor hongarès (1)

- Recordatori de Georg Alfred Schumann -

En el dia de la commemoració del seu 64è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

József Rippl-Rónai (Kaposvár, 23 de maig de 1861 - Kaposvár, 25 de novembre de 1927) va ser un pintor hongarès i un dels més importants pintors moderns d'Hongria. Després dels seus estudis de secundària va viatjar a Budapest, on es va graduar en farmàcia. El 1884 va viatjar a Munic on va estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts. Dos anys més tard va obtenir una beca que li va permetre traslladar-se a París. Allà va estudiar amb Munkácsy, un important pintor realista hongarès. El 1888 va conèixer als membres del grup Les Nabis i sota la seva influència va pintar la seva primera obra important, La taverna a Pont-Aven, un treball de profund sentiment i notable per la seva atmosfera tenebrosa. No obstant, el seu primer gran èxit va arribar amb el quadre La meva àvia (1894). Més tard va tornar a Hongria, on al principi va tenir una recepció freda per part dels crítics, però amb el temps va aconseguir un enorme èxit gràcies a la seva exposició titulada "Rippl-Rónai Impresiones 1890-1900". La seva opinió era que l'artista 'no era només l'obra que produïa, sinó també la seva forma de viure'. Els darrers anys es va interessar pel disseny fet que va motivar encàrrecs com la decoració del Palau d'Andrássy (Budapest). Entre els anys 1911 i 1913 les seves exposicions a Frankfurt del Main, Munic i Viena van tenir un gran èxit. La seva última gran obra va ser un retrat del seu amic Zorka del 1919. Poc després es va retirar definitivament a Kaposvár on va morir el novembre de 1927.

Font: En català: No disponible - En castellano: József Rippl-Rónai (1861-1927) - In english: József Rippl-Rónai (1861-1927) - Altres: József Rippl-Rónai (1861-1927)

---

Parlem de Música...

Georg Alfred Schumann (Königstein, 25 d'octubre de 1866 - Berlin, 23 de maig de 1952) va ser un director i compositor alemany. Es va formar a al violí amb el seu pare Clemens Schumann (1839-1918) i a l'orgue amb el seu avi. Ben aviat, als 9 anys, va participar a l'orquestra de Königstein i als 12 va començar a treballar com a organista. Més tard es va traslladar a Dresden on va estudiar piano si bé ràpidament va viatjar a Leipzig on va entrar al conservatori i va estudiar composició amb Reinecke, Jadassohn i Zwintscher. Entre els anys 1890 i 1896 va ser director del Danzig Gesangverein i entre els anys 1896 i 1899 va ser el director del Bremen Philharmonische Gesellschaft. El 1900 va ser nomenat director de la Berlin Sing-Akademie amb el títol de 'professor reial'. Allà hi va romandre pràcticament la resta de la seva vida treballant com a professor, director i compositor. El 1907 va ser admès a la Preussische Akademie der Künste de la qual en va ser el president el 1934, i on va treballar com a professor entre els anys 1913 i 1945. La seva obra més coneguda, l'oratori Ruth, va patir la intolerància del nazisme motivant el seu aïllament musical durant el Tercer Reich. Va morir a Berlín el maig de 1952.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Biehle (1925)

Vocal secular:

Choral orch:
Amor und Psyche, op.3;
Totenklage, op. 33;
Sehnsucht, op.40;
Das Tränenkrüglein, op.57;
David und Absalon, Ständchen, dramatische Burleske, op.70

Other:
Lieder;

Vocal religiosa:

Ruth, orat, op.50;

Instrumental:

Orch:
Zur Karnevalszeit, suite, op.22;
Variations on ‘Wer nur den lieben Gott lässt walten’, op.24, org, orch;
Variationen und Doppelfuge über ein lustiges Thema, op.30;
Serenade, op.34; Sym., f, op.42;
Variations on ‘Gestern Abend war Vetter Michel da’, op.77;
sym. poems, ovs., other syms.

Chbr:
Pf Qnt, e, op.18;
Vc Sonata, op.19;
Pf Qt, f, op.29
pf pieces

Org:
Passacaglia über BACH, op.39;
10 Chorale Preludes, op.77

Font: En català: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - En castellano: No disponible - In english: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - Altres: Georg Alfred Schumann (1866-1952)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No se trata de un músico fuera de circuito ni de un maldito ignorado en su tiempo. Georg Schumann vivió lo suficiente como para recorrer su curso de honores desde una infancia predispuesta a la música. En efecto, su padre y varios de sus once hermanos se dedicaron al arte sonoro y él pudo, tempranamente, llegar a dominar varios instrumentos y la técnica compositiva bajo la docencia de Reinecke. Una prolongada carrera que no quebraron los tremendos accidentes políticos y militares de su tiempo, lo llevó hasta la cátedra de Berlín y la dirección de la gloriosa Filarmónica con la que grabó los primeros discos de su historia. Su vejez fue premiada con insignias y conciertos conmemorativos, que reunieron a sus alumnos de tantos años y a reverentes conductores como el mismo Celibidache. Este denso currículo ha dejado en la penumbra su obra de compositor, acaso menos extensa de lo que podría haber sido, dada su proficua tarea docente y ejecutora. Tal vez haya colaborado con este destino penumbroso su sólida prudencia estética, que, con espíritu clásico y hálito romántico, nos lleva de Reger a Brahms y de éste a Beethoven, como la soleadas cumbres del sinfonismo alemán. Dos obras de distinto sesgo lo prueban. La muy juvenil Serenata (1886) se acerca a la propuesta brahmsiana de un género menor que aspira a ser sinfonía, y la Sinfonía del premio (1888) ya es obra madura y ambiciosa, de un formato que exige una gran firmeza estructural. Una respuesta a las solicitaciones de la época, formulada por un maestro que interrogó a la herencia del siglo XIX, tratando de cerca desde Liszt hasta Mahler.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Münchner Rundfunkorchester; Christoph Gedschold
LAQUINTADEMAHLER: SCHUMANN, G. - Symphony in B Minor & Serenade

IMSLP: Georg Alfred Schumann (1866-1952)

CPDL: Georg Alfred Schumann (1866-1952)

SPOTIFY: SCHUMANN, G. - Symphony in B Minor & Serenade



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BELLI, Giulio (c.1560-c.1621) - Missa 'Tu es pastor ovium'

Obra d'Albrecht Dürer (1471-1528), pintor alemany (1)

---

Parlem de Pintura...

Albrecht Dürer (Nürnberg, 21 de maig de 1471 - Nürnberg, 6 d'abril de 1528) va ser un pintor alemany, un dels més importants del renaixement alemany i conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI. Es va formar en una escola llatina i va rebre coneixements sobre pintura i gravat a través del seu pare, Michael Wolgemut, un orfebre i el pintor més destacat de la seva ciutat natal. Com era habitual a la seva època, en concloure els seus estudis va realitzar un viatge que el va portar a diverses ciutats d'Alemanya i a Venècia (1494), ciutat a la qual hi tornaria posteriorment entre els anys 1505 i 1507 i en la qual va rebre les influències de Mantegna i Giovanni Bellini, a més d'assimilar els principis de l'humanisme. Prèviament, s'havia casat i obert un taller a la seva Nuremberg natal, on es va dedicar a la pintura i sobretot al gravat. Van ser d'aquesta època les seves sèries de gravats de L'Apocalipsi, La Gran Passió i la Vida de la Verge, convencionals pel que fa a temàtica però revolucionaris pel que fa a la seva concepció i complexitat tècnica. Les figures, plenes d'expressivitat, van ser esculturals i caracteritzades per una multitud de detalls. La minuciositat va ser precisament un dels trets destacats de l'estil de Dürer, caràcter que és probable que heretés de l'ofici patern. Després de la seva segona estada a Itàlia, va pintar algunes obres de grans dimensions com El martiri dels deu mil, en les que va incorporar la riquesa del colorisme venecià en composicions de gran dinamisme i plenes de figures. 

També en aquella època va pintar les figures de mida natural d'Adam i Eva, peça clau de la seva creació artística. Tal era la seva fama que va ser nomenat pintor de cort de l'emperador Maximilià I (1512) i poc després Carles I també el va reclamar. De Maximilià va realitzar retrats de marcat caràcter, animats per la riquesa i varietat de les textures, que van rivalitzar en perfecció amb els seus autoretrats. De fet al llarg de la seva vida es va retratar a si mateix des de ben jove i va mantenir aquest costum al llarg de la seva carrera en un clar reflex del nou interès renaixentista per l'home, i en especial per l'artista. No obstant, van ser els gravats els que va donar una mostra més racional del seu geni destacant els de 1513-1514, sobre temes imaginatius i que proposaven a l'observador diversos nivells interpretatius. Durant els últims anys de la seva vida es va centrar en l'execució d'un retaule per a la seva ciutat natal per nom Els quatre apòstols. Aquesta obra, de grans dimensions i de cromatisme intens, va ser un reflex del treball de tota una vida, en particular dels nombrosos estudis que havia fet sobre les proporcions i la monumentalitat de la figura humana. També van ser molt apreciats alguns dels seus dibuixos de plantes i animals, així com les aquarel·les pintades per plaer a partir de paisatges que havia contemplat durant els seus viatges, i els dibuixos de gents i llocs dels Països Baixos, que van esdevenir d'alt valor històric. Erasme de Rotterdam li va dedicar la millor lloança que un humanista podia fer d'un pintor, al definir-lo com 'l'Apel·les de les línies negres'. Al final de la seva vida va tornar a Nuremberg, on hi va romandre fins a la seva mort, l'abril de 1528.

Font: En català: Albrecht Dürer (1471-1528) - En castellano: Albrecht Dürer (1471-1528) - In english: Albrecht Dürer (1471-1528) - Altres: Albrecht Dürer (1471-1528) 

---

Parlem de Música...

Giulo Belli (Longiano, c.1560 - ?Imola, c.1621) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb Giovanthomaso Cimello a Nàpols. Poc després va tornar a Longiano on el 30 de setembre de 1579 va entrar al monestir dels Franciscans. A partir del novembre de 1582 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de San Cassiano d'Imola i el 20 de maig de 1590 va assumir el mateix càrrec a l'església de Santa Maria de Carpi. El 1591 es va traslladar a Bolonya on va treballar com a ‘praefectus musices’. Entre els anys 1592 i 1593 va viure a Ferrara i el 1594 o 1595 va viatjar a Venècia on va ser mestre de capella de Ca’ Grande. El 1596 va rebre un nou nomenament de mestre de capella a la Catedral de Santa Maria Assunta de Montagnana i el 1597 va ser reclamat pel duc Alfons II d'Este. Aquells anys també va ser admès a l'Accademia della Morte de Ferrara i el 1599 va treballar com a maestro a la Catedral de San Leopardo d'Osimo. Nòmada per vocació, el 1600 es va desplaçar a Ravenna, on va ser mestre de capella de la Catedral Risurrezione di Nostro Signore Gesù Cristo de la ciutat, i el 1603 a la Catedral de Santa Croce de Forli, on novament va assumir la direcció musical. El 1606 va tornar a Venècia, al mateix càrrec a Ca’ Grande, però sense temps d'acomodar-s'hi va viatjar a Pàdua on va treballar a la Basílica de San Antonio fins el 1608. El 1610 va fer les maletes i es va traslladar a Assisi, on va ser mestre de capella a la Basílica de San Francesc, i entre el 1611 i el 1613 va tornar a Imola per a treballar novament a la seva catedral. El 1615 va tornar per enèsima vegada a Venècia abans d'establir-se, i ja definitivament, a Imola, on va morir a l'entorn del 1621.

OBRA:

all published in Venice

Vocal secular:

Canzonette … libro primo, 4vv (1584, 3/1595 with 2 addl pieces)
Il primo libro de madrigali, 5, 6vv (1589)
Il terzo libro de madrigali, 6vv (1590)
Il secondo libro de madrigali, 5, 6vv (1592–3)
Il secondo libro delle canzonette, 4vv, con alcune romane, 3vv (1593)
6 madrigals, 5vv, 1592, 1598, 1598, 1604
Madrigal, 5vv, GB-Cfm

Vocal religiosa:

Missarum liber primus, 5vv (1586; in 2/1597 and subsequent edns Missa ‘Vestiva i colli’ replaced Missa ‘Estote fortes’)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus … duoque cantica beatae virginis, et in fine addito Te Deum laudamus, 5vv (1592)
Missarum sacrarumque cantionum, liber primus, 8vv (1595; 2/1607 with bc)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus, duoque cantica beatae virginis, 8vv (1596, bc pubd separately 1607; 3/1615 with bc)
Missarum, liber primus, 4vv (1599, 3/1615 with bc)
Sacrarum cantionum, cum litaniis Beatae Virginis Mariae, liber primus, 4–6, 8, 12vv (1600) [incl. motet by A. Righetti]
Psalmi ad vesperas in totius anni festivitatibus, ac tria cantica Beatae Virginis Mariae, 6vv (1603; 3/1607 as Salmi vespertini, che si cantano in tutte le feste dell’anno, with bc)
Compieta, mottetti & letanie della madonna, falsi bordoni sopra li otto toni, con li Sicut erat interi, 8vv (2 choirs) (1605)
Compieta, falsi bordoni, antifone et litanie della madonna, 4vv, bc (org) (1607)
Missae sacrae, 4–6, 8vv, bc (org) (1608)
Concerti ecclesiastici, 2, 3vv (1613) [incl. 2 canzonas, a 3, see ‘Instrumental’; incl. music by R. Poggiolini]
4 masses, 5, 6, 8vv;
9 motets, 5, 6, 8vv;
12 sacred concertos, 2–4vv, bc: 1609, 1610, 1613, 1616, 1617, 1618, 1621, 1622, 1623, 1627, 1627
24 masses, 4, 5, 8vv;
3 motets, 5, 8, 12vv: D-MÜs, Stadtbibliothek, Breslau, I-Ac, Bc, Md, Pca, PL-GD (6 masses, inc., bc only)

Instrumental:

2 canzonas, a 3, in Concerti ecclesiastici (1613) [see ‘Sacred vocal’]

Literatura:

Regole di contrappunto (MS, I-Bc, autograph) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giulio Belli (c.1560-c.1621) - Altres: Giulio Belli (c.1560-c.1621)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Giulio Belli, i segons va afirmar ell mateix, va ser alumne de Giovanthomaso Cimello a Nàpols abans del 1569. Després va tornar a Longiano, la vila on va néixer si bé sense precisar l'any, per entrar al monestir franciscà de la ciutat. A partir d'aquí i fins el dia de la seva mort va ser, literalment, un cul inquiet viatjant de teulada en teulada i d'església en església assumint els més diversos càrrecs de mestre de capella: Imola, Carpi, Bolonya, Ferrara, Venècia, Montagnana, Osimo, Ravenna, Reggio, Forli, Venècia, Pàdua, Assís i Imola van ser les ciutats on va treballar sense obviar la seva breu estada al servei del duc Alfons II d'Este. Aquesta esgotadora travessia musical italiana, de la qual desconeixem els motius de les constants anades i vingudes, va ser certament profitosa ja que en qualsevol cas, i potser avesat a la incertesa, va saber construir-se a sí mateix amb independència d'aquesta vida nòmada tot deixant mostres d'un esplèndid art per allà on va passar. L'exemple dominical d'avui, en nom d'aquesta Missa 'Tu es pastor ovium' per a quatre veus i continuo, així ens demostrarà que Belli va ser un compositor d'exquisides formes. I en general la seva música va mostrar, d'entrada, la influència de Palestrina i de l'estil policoral italià del nord, si bé les seves obres més tardanes, particularment els concerts sacres, van explorar la pràctica contemporània incloent parts de continu. Pel que fa a les misses, la majoria van ser per a cinc veus, però canviant sovint i ràpidament les agrupacions vocals en els cors d'antífones donant la impressió de sis a vuit parts. I com la d'avui, moltes d'aquestes misses van ser paròdies de motets com la que va escriure, també, sobre "Vestiva i colli" de Palestrina. En definitiva, nou i gratificant descobriment del barroc més pretèrit en nom d'un incansable aventurer musical!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Scriptoria; Concentus Musicus Patavinus; Roberto Loreggian (organ)
PRESTOCLASSICAL: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium

IMSLP: Giulio Belli (c.1560-c.1621)

CPDL: Giulio Belli (c.1560-c.1621)

SPOTIFY: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!