SVEINBJÖRNSSON, Sveinbjörn (1847-1927) - Piano Trio in e

Obra de Ștefan Luchian (1868-1917), pintor romanès (1)

- Recordatori de Sveinbjörn Sveinbjörnsson -

En el dia de la celebració del seu 167è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Ştefan Luchian (Ştefăneşti, 6 de juny de 1868 - Bucarest, 28 de juny de 1917) va ser un pintor impressionista romanès. Anomenat el poeta plàstic de les flors. Entre els anys 1885 i 1889 va estudiar a l'Escola d'Art de Bucarest, on hi va exposar per primera vegada. Entre els anys 1889 i 1890 va estudiar a l'Acadèmia d'Art de Munich amb Ludwig von Herterich i entre els anys 1890 i 1893 a l'Académie Julian a París. Durant aquest període va rebre les influències de l'impressionisme i del simbolisme. Després de tornar a Bucarest el 1893, va participar per primera vegada en la "Exposició d'artistes vius" del 1894. Va pintar diversos gèneres però a partir del 1908 es va especialitzar en la temàtica natural, especialment de flors. És en aquests quadres on Luchian expressa tota la intensitat dramàtica de la seva separació i allunyament de la Natura que tant estimava (són flors que brillen plenes de cromatisme en un entorn antròpic i allunyat de la llum natural). Després de Grigorescu i Andreescu, Luchian va ser qui va contribuir a mantenir viva a Romania, fins ben entrat el segle XX, una llarga i difosa tradició impressionista en la selecció de motius i en la manera de veure i aplicar el color. Va morir a Bucarest el juny del 1917.

Font: En català: No disponible - En castellano: Ștefan Luchian (1868-1917) - In english: Ștefan Luchian (1868-1917) - Altres: Ștefan Luchian (1868-1917)

---

Parlem de Música...

Sveinbjörn Sveinbjörnsson (Reykjavík, 28 de juny de 1847 - Copenhagen, 23 de febrer de 1927) va ser un compositor i pianista islandès i el primer representant musical del seu país. Es va llicenciar en teologia abans de decidir-se, probablement influenciat per la visita del noruec Johan Svendsen a Islàndia el 1867, a emprendre una carrera musical. El 1868 es va traslladar a Copenhagen on va estudiar amb V.C. Ravn. El 1870 es va traslladar a Edimburg on va donar classes de piano per tal de finançar els seus nous estudis amb Carl Reinecke a Leipzig. Des d'allà va retornar a Edimburg on, a banda de compondre, es va dedicar a la labor docent fins el 1919. Allà va ser un dels membres fundadors de la Societat de Músics d'Edimburg (1887). També va realitzar nombrosos concerts i gires europees i americanes. Autor d'unes poques obres de cambra i d'un nombre indeterminat de cançons, el seu estil és nòrdic i proper als autors danesos tot i que també va rebre la influència d'autors com Mendelssohn a Leipzig. Avui dia és conegut per ser l'autor de l'himne nacional d'Islàndia. Els seus últims anys els va passar al seu país abans de morir a Copenhagen el febrer de 1927.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sveinbjörn Sveinbjörnsson (1847-1927) - Altres: Sveinbjörn Sveinbjörnsson (1847-1927)

---

Parlem amb veu pròpia...

Sveinbjörn Sveinbjörnsson, si la memòria no em falla, és el primer compositor islandès que visita aquest espai. La seva descoberta, si més no el meu cas, ha estat casual i fruit d'inesperades caramboles de l'atzar. Per tant i d'entrada, donem la benvinguda a un compositor, imagino que famós a Islàndia ja que va ser l'autor del seu himne nacional, que les cròniques de la seva vida situen a mig camí entre la tradició germànica de Mendelssohn i el folklore danès, especialment en nom de Berggreen i Gade. En nom seu avui escoltarem, recuperat de l'única edició en exclusiva al seu nom, el seu Piano Trio en Mi menor per a violí, violoncel i piano. El seu estil, tal com podrem ràpidament comprovar, a banda de romàntic, és estèticament refinat i profundament líric i sentimental. Quatre moviments, el primer d'ells especialment deliciós i d'extensió bastant limitada, ens donen a conèixer la faceta de cambra de Sveinbjörnsson. Recordem que durant la seva vida va compondre principalment cançons amb acompanyament de piano i sonates per a piano. El Trio en La menor per a piano i una Sonata en Fa per a violí i piano són les obres de cambra restants. Dues breus partitures acompanyaran aquest Trio de piano. Es tracta d'Idyl (1923) i Vikivaki (c.1922) ambdues per a piano. Un descobriment romànticament impactant que ens permetrà celebrar, amb alegria, al millor compositor islandès del segle XIX!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Nina-Margret Grimsdottir (piano); Auður Hafsteinsdóttir (violin); Sigurgeir Agnarsson (cello); Sigurður Bjarki Gunnarsson (cello)
NAXOS: Sveinbjornsson: Piano Trios / Violin Sonata

IMSLP: Sveinbjörn Sveinbjörnsson (1847-1927)

CPDL: Sveinbjörn Sveinbjörnsson (1847-1927)

SPOTIFY: Nína Margrét Grímsdóttir – Sveinbjornsson: Piano Trios / Violin Sonata

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!