divendres, 18 de desembre del 2015

WESLEY, Charles (1707-1788) - The Hymn Makers

William Marlow - View View of Saint Peter, Rome (c.1783)
Obra de William Marlow (1740-1813), pintor anglès (1)



- Recordatori de Charles Wesley -
En el dia de la celebració del seu 308è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

William Marlow (London, 1740 - Twickenham, 14 de gener de 1813) va ser un pintor anglès, especialitzat en paisatges i marines. Es va formar amb Samuel Scott i possiblement també amb Richard Wilson. Els seus primers paisatges van ser principalment vistes topogràfiques, amb quadres de cases de camp, però després d'un viatge per Europa entre els anys 1765 i 1768 va decidir plasmar els seus records dels països que havia visitat com França i Itàlia. El 1788 va viatjar a Twickenham, on hi va viure la resta de la seva vida, tot i que des d'allà va anar exhibint, regularment, a la Royal Academy fins el 1796. Va morir a Twickenham el gener de 1813.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: William Marlow (1740-1813) - Altres: William Marlow (1740-1813)



Parlem de Música...

Charles Wesley (Epworth, 19 de desembre de 1707 - London, 29 de març de 1788) va ser un compositor i un reformador anglès, fundador, amb el seu germà John Wesley, del moviment metodista. Alhora, va ser un dels més coneguts i prolífics compositors d'himnes de la història del protestantisme. Va ser educat a la Westminster School de Londres i després al Christ Church College d'Oxford, on el seu germà gran també hi havia estudiat i a on hi va organitzar els "metodistes d'Oxford", un grup de companys d'estudis que es reunien des del 1727 per experimentar les seves creences cristianes en la vida quotidiana. El calvinista George Whitefield també en va formar part activa d'aquest grup. Charles va seguir al seu pare i al seu germà com a clergue a l'Església d'Anglaterra, graduant-se el 1735. Aquest mateix any, va partir cap a la colònia americana de Geòrgia, com a secretari del governador James Oglethorpe (fundador de la colònia) però va haver de tornar a Anglaterra un any més tard per problemes de salut. Malgrat la seva fraternal proximitat, Charles i el seu germà John no sempre estaven d'acord, ni tan sols pel que fa a les conviccions que els feien participar tan activament en el que en aquell moment ja es coneixia com a "revifalla metodista". En particular, Charles sempre es va oposar tenaçment al fet que el moviment s'apartés de l'Església d'Anglaterra.

El 1749, va contraure matrimoni amb Sarah Gwynne, filla de Marmaduke Gwynne, un ric hisendat gal·lès que s'havia convertit al metodisme amb les predicacions d'Howell Harri. Ella va acompanyar als germans Wesley en els seus viatges evangelistes per tota Gran Bretanya, fins que Charles va deixar de viatjar el 1765, després de servir durant 18 anys com a evangelista, per establir-se a la ciutat de Bristol. Charles i Sarah van tenir vuit fills, encara que només tres van sobreviure a la primera infància, incloent a Samuel Wesley, organista i compositor. La majoria dels himnes de Charles Wesley van tenir el seu origen en alguna experiència personal, per exemple, "Mil veus per celebrar" (1739) va commemorar la seva gratitud a Déu en ocasió del primer aniversari del seu "nou naixement". Va escriure himnes per a gairebé tots els dies especials del Calendari cristià, uns altres van ser inspirats mentre recorria els camps britànics camí d'alguna església, o els va compondre específicament per animar algun predicador local o per mantenir el seu propi entusiasme durant les seves esgotadores gires de predicació. En total, Charles va escriure prop de 6000 himnes, molts d'ells vigents actualment a les esglésies evangèliques de parla castellana. Va morir a Londres el març de 1788.

Font: En català: No disponible En castellano: Charles Wesley (1707-1788) In english: Charles Wesley (1707-1788) Altres: Charles Wesley (1707-1788) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

He de reconèixer, parlant estrictament en primera persona, un sentiment irrefrenable d'atracció pels himnes corals amb acompanyament d'orgue. I a tal efecte, en aquest espai ja n'he fet referència en diverses ocasions amb autors tant variats com el mateix Charles Wesley, Isaac Watts o Fanny Crosby així com molts altres de qui encara n'hem de parlar. Mentrestant, recuperarem un dels més coneguts i alhora més productius amb un himnari que, segons algunes fonts, estaria format per més de 8000 himnes, centenars d'ells ben vius a dia d'avui en nombroses esglésies protestants. Wesley, germà del fundador de l'església metodista John Wesley, va contribuir a l'expansió i colonització evangèlica d'aquesta variant singular del protestantisme. I la manera més efectiva i intel·ligent de fer-ho, segons el seu criteri, fou escrivint poètica d'exaltació de la fe pròpia i aliena amb temàtica recurrent i previsible i amb títols com 'Amor diví', 'Alegra't, el Senyor és el Rei' o 'L'heroi arriba' i milers d'altres noms de tota mena i condició. Musicalment, la llibertat a l'hora d'interpretar-los ens permet escoltar des d'interpretacions més o menys clàssiques, com la d'avui on a mode de suport vocal hi ressonarà el timbre de la trompeta, passant per altres més fidels al temps i context que es van escriure i fins i tot interpretacions netament modernes, desfigurades de tota condició temporal o històrica prèvia. En general, de perfil tècnic baix, són adequades pel cant popular ja que són clarament assequibles per a totes les veus i evidentment es presenten amb melodies atraients i festives. En definitiva, un pertinent missatge diví de metodologia fàcil per tal que (el seu) Déu arribi a tothom, fins i tot als que més en reneguen!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Amigo Pau muchas gracias por compartir esta música de ángeles.
    Fuerte abrazo
    Milton

    ResponElimina