Obra d'Alberto Pasini (1826-1899), pintor italià (1)
- Recordatori de Karl Ernst Naumann -
En el dia de la commemoració del seu 105è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Alberto Pasini (Busseto, 3 de setembre de 1826 - Cavoretto, 15 de desembre de 1899) va ser un pintor italià. El 1828 la seva família es va traslladar a Parma on van viure amb el seu oncle i pintor Antonio Pasini. Amb 16 anys va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Parma especialitzant-se en paisatgisme i dibuix. El 1850 va realitzar el seu primer encàrrec, una sèrie de litografies amb vistes de castells de la zona. El seu talent amb el dibuix va obrir-li les portes de París on va rebre el suport de Paolo Toschi. Allà va entrar a treballar en el taller de Charles i Eugène Ciceri i també es va adherir a l'Escola de Barbizon. El 1853 va exposar per primera vegada al Saló de París motivant el posterior ingrés al taller de Chassériau. Des d'allà va viatjar a Pèrsia i Armènia especialitzant-se en l'orientalisme. El seu talent en aquest camp fou immediatament reconegut a París assolint un gran èxit per les seves obres en què van destacar la fidelitat del dibuix i la vivacitat del color i la llum. El 1859 va tornar a fer un viatge pel Mediterrani Oriental plasmant novament els paisatges i escenaris que visitava. A partir d'aleshores la seva vida va ser un anar i venir per països com Turquia, el Pròxim Orient i altres països de la zona. També va visitar Espanya entre el 1879 i el 1883. En general la seva vida fou molt productiva amb un miler d'obres les quals van ser molt ben rebudes pels col·leccionistes. Va morir a Cavoretto el desembre de 1899.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Alberto Pasini (1826-1899) - Altres: Alberto Pasini (1826-1899)
Parlem de Música...
Karl Ernst Naumann (Freiberg, 15 d'agost de 1832 - Jena, 15 de desembre de 1910) va ser un editor i compositor alemany, fill de Carl Friedrich Naumann, nét de Johann Gottlieb Naumann i cosí d'Emil Naumann. Va estudiar amb Moritz Hauptmann i E.F. Richter a Leipzig abans d'obtenir el seu doctorat en la Universitat de Leipzig. Entre el 1860 i el 1906 va ser el director musical de la Universitat de Jena, el director acadèmic de concerts i l'organista de la mateixa ciutat. Com a editor va publicar nombrosa obra de Bach així com de Haydn, Beethoven, Handel, Mendelssohn i Mozart, entre altres. Com a compositor va escriure principalment obra de cambra, lieder i algunes obres religioses. Va morir a Jena el desembre de 1910.
OBRA:
published in Leipzig, n.d., unless otherwise stated
Vocal secular i religiosa:
Lieder, opp.3, 11, 15;
Salvum fac regem, TTBB, op.14;
Ehre sei Gott in der Hohe, 4vv;
2 Psalms, Eng. trans. (New York, n.d.), cited in Pazdírek, doubtful
Instrumental:
Sonata, va, pf, op.1;
4 Stücke, vn, pf, op.2;
3 Fantasiestücke, vc/va, pf, op.4;
3 Fantasiestücke, va/vn, pf, op.5;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.6;
Trio, pf, vn, va, op.7;
5 Impromptus, pf 4 hands, op.8;
Str Qt, op.9, also arr. pf 4 hands;
Serenate (Nonette), 2 vn, va, vc, b, fl, ob, bn, hn, op.10 (Berlin, n.d.);
Str Trio, op.12, also arr. pf 4 hands;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.13;
Pastorale, small orch, op.16
Literatura:
Über die verschiedenen Bestimmungen der Tonverhältnisse und die Bedeutung des pythagoreischen oder reinen Quinten-Systems für unsere heutige Musik (diss., U. of Leipzig, 1858; Leipzig, 1858)
OBRA:
published in Leipzig, n.d., unless otherwise stated
Vocal secular i religiosa:
Lieder, opp.3, 11, 15;
Salvum fac regem, TTBB, op.14;
Ehre sei Gott in der Hohe, 4vv;
2 Psalms, Eng. trans. (New York, n.d.), cited in Pazdírek, doubtful
Instrumental:
Sonata, va, pf, op.1;
4 Stücke, vn, pf, op.2;
3 Fantasiestücke, vc/va, pf, op.4;
3 Fantasiestücke, va/vn, pf, op.5;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.6;
Trio, pf, vn, va, op.7;
5 Impromptus, pf 4 hands, op.8;
Str Qt, op.9, also arr. pf 4 hands;
Serenate (Nonette), 2 vn, va, vc, b, fl, ob, bn, hn, op.10 (Berlin, n.d.);
Str Trio, op.12, also arr. pf 4 hands;
Str Qnt, 2 vn, 2 va, vc, op.13;
Pastorale, small orch, op.16
Literatura:
Über die verschiedenen Bestimmungen der Tonverhältnisse und die Bedeutung des pythagoreischen oder reinen Quinten-Systems für unsere heutige Musik (diss., U. of Leipzig, 1858; Leipzig, 1858)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmigo Pau, Gracias por las joyas musicales....Un nuevo correo.
ResponEliminaFuerte abrazo
Milton