STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Piano Concerto No.2 (1788)

Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Franz Xaver Sterkel -

En el dia de la celebració del seu 265è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - París, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó: Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de preromanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenomens geològics. Va morir a París el desembre de 1789.

Font: En català: No disponible - En castellano: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - In english: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - Altres: Claude Joseph Vernet (1714-1789)

---

Parlem de Música...

Johann Franz Xaver Sterkel (Würzburg, 3 de desembre de 1750 - Würzburg, 12 d'octubre de 1817) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Des de ben petit va mostrar bones aptituds per la música motiu pel qual va rebre una rigorosa formació a càrrec d'Albert Kette. El 1764 va entrar a la Universitat de Würzburg i el 1768 va tonsurar i es va convertir en organista a la Col·legiata de Neumünster. El 1772 es va convertir en sotsdiaca, el 1773 en diaca i el 1774 en sacerdot. Es va comprometre amb l'església la resta de la seva vida. Durant uns anys va viatjar a Mannheim convidat per la Cort de Mainz, en un temps en què aquesta cort gaudia de gran vitalitat musical. Allà va conèixer a Mozart, qui per cert no va estalviar crítiques al seu col·lega en una carta dirigida al seu pare del 26 de novembre de 1777 pels "tempos excessius". A principis del 1778 Sterkel va rebre l'encàrrec d'ocupar una posició musical a la Cort de Mainz, on també va ser nomenat el capellà oficial. A finals del 1779, l'elector Friedrich Karl Joseph von Erthal va decidir enviar a Sterkel i al seu germà menor, el violinista F. Lehritter, a una extensa gira per Itàlia. En aquell temps ja havia publicat diverses obres en un estil molt italià motiu pel qual va ser ben rebut a Itàlia. Allà va visitar nombroses ciutats actuant com a pianista o organista segons el cas. A Nàpols va rebre l'encàrrec d'escriure una obra teatral de part de la Reina. Il Farnace, la única òpera que va escriure, es va estrenar el 12 de gener de 1782. Aquell mateix any va viatjar a Bolonya on va conèixer al Pare Martini amb qui va viure-hi durant unes setmanes abans de tornar a la Cort de Mainz. Des d'allà va viatjar a Augsburg on va visitar el taller de pianos de J. A. Stein. Aquell període, comprès entre el 1782 i el 1792, va ser dels més creatius i productius de Sterkel. El 1791 es va reunir amb Beethoven i pocs dies més tard va interpretar, juntament amb Andreas Romberg al violí, algunes de les seves sonates. La invasió francesa de 1792 va provocar la desaparició de la Cort de Mainz per la qual cosa Sterkel va perdre el seu càrrec. Afortunadament per ell, la recuperació de la Cort de Mainz el 1793 va afavorir el retorn de Sterkel com a mestre de capella i amb la missió de recuperar l'esperit musical. Un objectiu que no va poder assolir fruit de la guerra i de la dissolució definitiva de la capella reial el 1797. A partir d'aleshores va tornar a Würzburg on es va dedicar a la composició de música d'església, incloent nombroses misses en un estil proper al dels germans Haydn. El 1802 va viatjar a Ratisbona on va fundar una escola coral. El 1810 va viatjar a Aschaffenburg on va ser nomenat director musical. Allà va exercir la direcció teatral i va representar diverses òperes de Mozart. Durant la seva vida va tenir nombrosos alumnes, entre ells, C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner (c.1770-1842), Catherina Bauer i Thérèse Horgniés. El 1815 va viatjar a Munich abans de tornar a Würzburg, la ciutat on va morir l'octubre de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Il Farnace (dramma per musica, 3), Naples, S Carlo, 12 Jan 1782, I-Nc, ov. arr. pf, vn (Frankfurt, c1785)
8 arias (scenas, rondos), S, str/orch: Ah parlate, oh Dio!, Se tutti i mali miei (Leipzig, n.d.), Caro mio ben (Mainz, n.d.), Passeremo il ciglio amato, Fedele mio diletto, Rp, Vaghe amabili pupille, Rp, La mia morte, DO;
Sammlung [125] neuer Lieder, acc. kbd, 16 vols. (Mainz, from c1788) [some vols. pubd elsewhere];
15 collections of Italian songs, 1–3vv, pf, further single songs and lieder, vocal works in anthologies [see Scharnagl for details]

Vocal religiosa:

4 Festival masses, 4vv, chorus, orch, D-Bsb (autograph), Dlb, Mbs;
2 TeD, 4vv, chorus, orch, 1 in Mbs, 1 composed 1793, lost;
Further single works with insts, Bsb, OB, Stifthaus, Würzburg

Instrumental:

Orch.:
Thematic index of chamber music in DTB, xxviii, Jg.xvi, 1915
4 syms., op.7 (Paris, 1782), 3 also as op.1 (Berlin, 1783);
4 syms., op.11 (Paris, 1786);
2 sinfonies périodiques, op.35 (Mainz, 1792);
Sinfonia, B  (Mainz, 1792–4; Leipzig, c1809);
11 further syms., CH-Bu, D-Rtt;
6 pf concs.: 1 as op.20 (Mainz, 1785) [also as op.18], 3 as op.24 (Vienna), lost, 3 as op.26 (Mainz, 1788) [no.1 = op.20], 1 as op.31 (Mainz, 1789) [also as op.24], 1 as op.40 (Offenbach, 1792) [8 listed in Boyer catalogue (Paris, 1787)];
4 ovs.: nos.1–2 (Leipzig, n.d.), no.3 lost, copy of no.4 owned by Gottron

Chbr.:
Pf/hpd trios: 3 as op.1 (Frankfurt, 1774);
3 as op.2 (Frankfurt, 1774);
3 as op.3 (Frankfurt, c1776; Amsterdam, 1791);
3 as op.5 (Frankfurt, 1776; Amsterdam, 1791) [also as op.4];
3 as op.6 (Frankfurt, c1777) [also as op.5];
3 as op.7 (Frankfurt, 1777);
3 as op.9 (Mannheim, 1782);
3 as op.12 (Paris, c1782);
3 as op.17 (Mainz, 1784; Vienna, ?1784);
3 as op.30 (Vienna, 1789) [also as op.23];
3 as op.32 (Vienna, 1790);
3 as op.34 (Offenbach, 1793);
op.45 (Berlin, 1805);
op.46 (Leipzig, 1808);
2 grand trios, op.47 (Leipzig, c1810), op.48 (Berlin, c1810);
2 grand trios, op. posth. (Bonn, c1818)

Sonatas, pf/hpd, vn:
3 as op.4 (Frankfurt, c1776);
3 as op.15 (Mainz, c1784) [also as op.19];
3 as op.16 (Mainz, c1784) [also as opp.20, 22];
3 as op.18 (Mainz, c1785) [also as op.23], 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 as op.19 (Mainz, c1785) [also as op.13];
op.25 (Mainz, c1786);
op.27 (Offenbach, 1787);
6 as op.33 (Mainz, 1793) [3 also as op.34];
op.41 (Offenbach, 1804);
Grande sonate, op.44 (Vienna, 1805)

Other chamber:
Grand quintette, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, c1790), ed. A. Gottron (Heidelberg, 1961);
Pf Qt (Leipzig, 1804);
6 duos, vn, va, op.8 (Paris, c1779)
Solo pf: 30 pièces, 12 as op.10 (Vienna, c1780), 18 as opp.22, 24 (Mainz, 1784);
Ariettes variées (Berlin, 1797), ?as op.35 (Offenbach, n.d.);
3 sonatas, op.34 (Mainz, 1798);
Grande sonate, op.36 (Offenbach, 1798);
Fantaisie en rondo, op.37 (Offenbach, c1798);
3 grandes sonates, op.39 (Offenbach, n.d.);
Divertissement, op.48 (Leipzig, n.d.);
20 petites pièces (Bonn, Offenbach, Mainz, n.d.);
Air and variations, op.35 (Offenbach, n.d.);
Variations on Das Geheimnis (Leipzig, c1808);
6 sonatas, 4 hands: op.21 [also as op.15], op.23, 4 as op.28 (Mainz, by 1787);
collections of single works, 4 hands (Mainz, Offenbach, from 1809);
others in 18th-century anthologies

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - In english: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817) - Altres: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'estel·lar irrupció fulgurant de Sterkel en aquest espai avui farà un any, va suposar un trasbals emocional de tal magnitud que la figura d'aquell compositor, que recuperàvem en nom d'una espectacular edició simfònica (retrospectiva aquí), va quedar absolutament gravada en les retines i oïdes de servidor. Des d'aleshores, he regirat cel, terra i universos paral·lels a la cerca de més i més repertori d'aquest immens contemporani d'Haydn i Mozart. Un coetani de qui no puc explicar el per què de la seva aberrant absència del repertori ja que l'obra que gustosament avui escoltarem, lluny d'apaivagar la llum que un bon dia ens va enlluernar, ens magnificarà hiperbòlicament la percepció que ja vam intuir en el seu moment. Però situem-nos en antecedents, qui va ser Johann Franz Xaver Sterkel, doncs d'entrada, un sacerdot (!) i evidentment un organista a Aschaffenburg. Per inèrcia i més tard va assolir un càrrec de mestre de capella sota supervisió i protecció de l'Elector de Mainz a Alemanya on el 1807 va fundar una escola de cant mentre soto voce, en silenci i sense compassió anava escrivint música i més música que dos segles enllà ens faria sucumbir al seu meravellós encant. Un extens i variat repertori amb òperes, misses, rèquiem, oratori i un llarg decàleg d'obra instrumental, entre ella, 12 simfonies i 6 concerts de piano, són el testimoni empíric i real que la seva recuperació no s'hauria de fer esperar. L'exemple en aquest Concert No.2 en Re Major opus 26 de 1788 és suficientment eloqüent per visualitzar i escoltar l'extraordinari i vienès llenguatge de Sterkel on evidentment es posen de manifest les virtuts del seu geni creatiu. Un concert de tres moviments característics de la seva època i que Mozart, n'estic segur, hauria admirat pel seu ritme, arquitectura, temàtica i virtuosisme pianístic però inevitablement per la seva inherent bellesa. En definitiva, un aniversari que celebrarem amb joia i un nou terrabastall d'un compositor a qui situar amb els grans mestres clàssics no hauria de ser una possibilitat, sinó un deure inexcusable!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Kai Adomeit (piano); Bohuslav Martinu Philharmonic Orchestra Zlin; Peter Lücker
RECICLASSICAT: STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817)
IMSLP: Johann Franz Xaver Sterkel (1750-1817)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!