ReciClassíCat: BRICCIALDI, Giulio (1818-1881)

dissabte, 3 de març del 2018

BRICCIALDI, Giulio (1818-1881) - Concerti per Flauto

Filippo Palizzi - La Fanciulla sulla roccia a Sorrento (1871)

Obra de Filippo Palizzi (1818-1899), pintor italià (1)

- Recordatori de Giulio Briccialdi -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Filippo Palizzi (Vasto, 16 de juny de 1818 - Napoli, 11 de setembre de 1899) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Nàpols abans d'estudiar de forma privada amb Giuseppe Bonolis. El 1844 va viatjar a França on va viure amb el seu germà Giuseppe Palizzi i on va entrar en contacte amb l'Escola de Barbizon. El 1855 va visitar París en motiu de l'Exposició Universal viatjant poc després a Holanda. El 1867 va tornar novament a París on va prendre part activament de l'Exposició Universal i on va guanyar una medalla d'or. Com a pintor, va destacar especialment pels seus paisatges i escenes de gènere. Al seu retorn a Nàpols va fundar amb Domenico Morelli el Museo Artistico Industriale en el qual en va ser director a partir del 1880. Els seus altres germans Francesco Paolo Palizzi i Nicola Palizzi van ser també pintors. Filippo Palizzi va morir a Nàpols el setembre de 1899.

Parlem de Música...

Giulio Briccialdi (Terni, 2 de març de 1818 - Firenze, 17 de desembre de 1881) va ser un flautista i compositor italià. Fill del compositor i flautista Giovanbattista Briccialdi, es va formar breument amb el seu pare abans d'emprendre una formació més autodidacta. El 1830, i després de la mort del seu pare, la seva família va intentar que es formés en teologia, no obstant, va decidir viatjar a Roma on ràpidament es va fer un lloc en una orquestra teatral. Allà va rebre classes d'un tal Ravagli, cantant en aquell temps a la capella del Vaticà. El març de 1833 va entrar com a membre de l'Accademia di S Cecilia traslladant-se, el 1836, a Nàpols. Allà va ser nomenat professor privat de flauta del comte de Siracusa i va iniciar una gira per Europa i Amèrica establint-se a Londres durant la dècada del 1840. A partir del 1870 va viure a Florència on va ser professor del Istituto Musicale i on va fundar un taller de manufactura de flautes. Com a compositor, va escriure l'òpera Leonora de’ Medici (Milà, 1855), una simfonia i nombrosa obra per a flauta, entre ella diversos concerts i fantasies operístiques. Com a teòric, va escriure Il flauto e i suoi moderni perfezionamenti (1874) i Ancora del flauto Briccialdi (1875). Giulio Briccialdi va morir a Florència el desembre de 1881.