dissabte, 17 de març del 2018

HOFMANN, Leopold (1738-1793) - Flute concertos

Jean Lemaire - Mercury and Argus (c.1635)
Obra de Jean Lemaire (1598-1659), pintor francès (1)


- Recordatori de Leopold Hofmann -
En el dia de la commemoració del seu 225è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean Lemaire (Dammartin-en-Goële, 1598 - Gaillon, 1659) va ser un pintor francès. El 1613 se'l va documentar a Roma on va compartir, a partir del 1624, taller i residència amb Nicolas Poussin. El 1639 va tornar a França on va assolir el càrrec de pintor del rei i on va instal·lar el seu taller en el Palau des Tuileries. Allà va tornar a coincidir amb Poussin amb qui va treballar en la gran galeria del Louvre. El 1642 va viatjar a Itàlia si bé poc després va tornar definitivament a França. No obstant, va ser a Itàlia on va rebre la influència de l'antiguitat clàssica que de forma determinant exposaria en la seva obra com a pintor, principalment de temàtica paisatgística neoclàssica. Jean Lemaire, conegut al seu temps amb el sobrenom de Lemaire Poussin, va morir a Gaillon el 1659.



Parlem de Música...

Leopold Hofmann (Wien, 14 d'agost de 1738 - Wien, 17 de març de 1793) va ser un compositor austríac. Fill de l'oficial de la cort austríaca Georg Adam Hofmann, va mostrar predisposició musical des de ben petit. Amb 7 anys va entrar al cor de la capella de la cort d'Elisabeth Christine de Brunswick-Wolfenbüttel. També allà va rebre classes de Wagenseil, en aquell temps l'organista de la capella, i del violinista Giuseppe Trani. A partir del 1758 va assolir un lloc com a violinista de la Michaelerkirche de Viena on també es va iniciar en la composició d'obra religiosa i de concerts i simfonies. A partir del 1764, i segons Fetis, va ser regens chori a la Peterskirche de Viena si bé altres fonts el van situar com a mestre de capella de la mateixa església a partir del 1766. El setembre de 1769 va succeir a Wagenseil com a Hofklaviermeister. El 1772 va servir, breument, com a segon organista de la cort i l'abril del mateix any va ser nomenat, en substitució de Reutter, Essential- und Gnadenbildkapellmeister de la Catedral de Sant Esteve de Viena. El 1774 va postular, sense èxit, pel càrrec de Hofkapellmeister. A partir del 1783, i després del decret que regulava la música religiosa a les esglésies de Joseph II, es va retirar a Oberdöbling. Finalment, Leopold Hofmann, i després d'haver assolit gran fama i notorietat com a intèrpret i compositor durant la segona meitat del segle XVIII, va morir el març de 1793 a Viena.

Matthaus Seutter - Vienna Metropolis Austriae Inferioris et Celeberrima Residentia Caesarum Romanorum ad Ripam Danubii (c.1730)
Matthaus Seutter (1678-1757) - Vienna Metropolis Austriae Inferioris et Celeberrima Residentia Caesarum Romanorum ad Ripam Danubii (c.1730) (2)

OBRA:

Vocal secular:

6 lieder in Sammlung deutscher Lieder für das Klavier, iii (Vienna, 1780), 2 ed. in DTÖ, liv, Jg.xxvii/2 (1920/R), 1 ed. in Friedlaender, 271;
3 lieder in Liedersammlung für Kinder und Kinderfreunde am Clavier: Winterlieder (Vienna, 1791); arietta, 1v, pf, in In questa tomba oscura (Vienna, 1808)

Vocal religiosa:

Masses (for 4vv, orch, org, unless otherwise stated):
Missa alla capella, 4vv, org;
Missa S Theresiae, 5vv, orch, org;
Missa S Catharinae;
Missa S Joannis Nepomuceni;
Missa S Gabrielis;
Missa S Leopoldi;
Missa solemnis;
Missa S Erasmi;
Missa S Theclae;
Missa brevis;
Missa S Peregrini;
Missa, C, 5vv, orch, org;
31 others (incl. significant variants);
Missa, C, frag.;
Requiem;

Other works:
29 ants;
7 arias;
7 hymns;
1 grad;
16 lits;
38 motets and offs (incl. variants and contrafacta);
1 orat;
16 pss;
1 resp;
3 seqs;
14 tracts;
3 vespers settings

Doubtful:
2 offs (?by A. Zimmermann);
Litaniae lauretanae (?by A. Zimmermann)

Lost:
Oratorium S Joannis Nepomuceni;
?1 grad

Instrumental:

Syms.:
6 sinfonie, op.1 (Paris, 1760);
Sinfonia (Paris, 1767);
4 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984), 5 also ed. A. Badley (Wellington, 1995);
37 others

Concs.:
Hpd Conc. (Paris, 1771), collab. J. Haydn;
Hpd conc., op.3 (Paris, 1775);
3 hpd concs. ed. in Badley (1986);
13 other hpd concs;
2 vn concs., ed. A. Badley (Wellington, 1995);
3 other vn concs.;
3 vc concs., ed. A. Badley (Wellington, 1995);
4 vc concs., ed. A. Badley (Wellington, 1996), 1 also arr. for bn;
Fl Conc., ed. O. Kaul (Leipzig, 1940) [attrib. J. Haydn], also ed. A. Badley (Wellington, 1997);
7 other fl concs., ed. A. Badley (Wellington, 1997);
2 fl concs., also arr. for ob;
3 other fl concs;
2 ob concs., ed. A. Badley (Wellington, 1996);
2 other ob concs;
Conc., 2 hpd;
Conc., fl, hpd;
2 concs., ob, hpd, ed. A. Badley (Wellington, 1996), also arr. for 2 hpd;
Conc., vn, vc, ed. A. Badley (Wellington, 1995)

Concertinos:
2 with obbl kbd, incl. 1 for fl, vn, vc, b, hpd, ed. M. Fillion (Madison, WI, 1989);
1 for 2 vc, 2 ob, 2 cor, 2 vn, va, vc/b, ed. A. Badley (Wellington, 1996);
1 for fl/cembalo, 2 vn, vc/b;
1 for fl, vn, vc, cembalo, b: both ed. A. Badley (Wellington, 1998);
14 others

Divertimentos a 4:
4 for fl, vn, va, b, 1 as Première quartetto (London, ?1785);
5 with obbl kbd, incl. Partitta, ed. M. Fillion (Madison, WI, 1989);
7 for 2 vn, va, b; 3 for fl, vn, va, b, ed. A. Badley (Wellington, 1998)

Trios:
4 for vn, vc, b, 3 as 6 Sonatas, op.1 nos.1–3 (Berlin and Amsterdam, 1775);
3 for va, vc, b, as 6 Sonatas, op.1 nos.4–6 (Berlin and Amsterdam, 1775), 1 ed. as Divertimento (London, 1986);
14 for 2 vn, b, 1 ed. as Divertimento in Hausmusik, clvi (Vienna, 1953);
1 for vn, va, vc;
7 with obbl kbd, incl. 1 for vn, b, kbd, ed. M. Fillion as Divertimento (Madison, WI, 1989);
1 for fl, vn, b; 1 for 2 fl, b

Duos:
3 for vn, vc, 1 ed. F. Nagel (Wiesbaden, 1982) [also attrib. J. Haydn];
2 for vc, b; 8 for 2 fl, 3 ed. A. Badley (Wellington, 1998);
1 for fl, bn, ed. O. Biba as Divertimento (Adliswil and Zürich, 1976)

Other inst:
6 sonatas, vn, b;
10 kbd works

Lost:
3 syms.;
?7 concs., 1 for kbd, 3 for vn, 1 for vc, 1 for fl, ?1 for 2 fl;
3 concertinos;
3 divertimentos a 4, 2 for 2 vn, va, b, 1 for fl, vn, va, b;
23 trios, 3 for 2 vn, b, 1 for 2 vc, b, 3 for vn, vc, b, 6 for fl, vn, b, 3 for fl, va, b, 7 for 2 fl, b;
13 duos, 1 for vn, vc, 3 for vc, b, 9 for 2 fl;
3 kbd works;
3 solo fl works



Informació addicional... 

INTERPRETS: Massimo Mercelli (flute); Symphonia Perusina; Alfonso Saura Llacer (1959-2017, conductor)
AMAZON: HOFMANN, L. - Concerti per Flauto e Orchestra
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HOFMANN, L. - Concerti per Flauto e Orchestra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Tengo que decir que Hofmann no es uno de mis compositores de flauta preferidos de mediados y finales del XVIII. Prefiero a Quantz y al magnífica CPE Bach. De todas maneras estos conciertos son agradables y la interpretación de Mercelli es excelente. Muchas gracias por este placer matutino¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada Aleix!
      En su tiempo, Hofmann fue un compositor muy admirado y lo fue, curiosamente, en base a su abundante música religiosa. Desgraciadamente, aún no tenemos ningun ejemplo para poderla dimensionar y disfrutar. Una lástima, no obstante, su música instrumental, relativamente abundante en ediciones, si que nos demuestra el gran talento y brillo de su arte.
      Saludos!
      Pau

      Elimina