dimecres, 31 d’octubre del 2018

VERACINI, Francesco Maria (1690-1768) - Adriano en Siria (1735)

Giambattista Tiepolo - The Death of Hyacinthus (c.1752)
Obra de Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770), pintor italià (1)


- Recordatori de Francesco Maria Veracini -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Tiepolo (Venezia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador italià. Inicialment va ser alumne de Gregorio Lazzarini però les influències dels contemporanis Sebastiano Ricci i Giovanni Battista Piazzetta van ser decisives en la seva obra, juntament amb la pintura del mestre El Veronès. La seva primera clientela va ser la noblesa veneciana, en particular les famílies Cornaro i Dolfin. Molt actiu al Vèneto i al nord d'Itàlia, va madurar especialment com a pintor de frescs per l'arquebisbat d'Udine (c.1725-1727) i als palaus Archinto i Dugnani de Milà (c.1729-1731). El 1736 l'ambaixador de Suècia el va convidar a decorar el Palau Reial d'Estocolm, si bé no va ser possible l'acord per l'elevada remuneració que Tiepolo va demanar. Als inicis de la dècada de 1740 va establir amistat amb Francesco Algarotti, qui li va demanar pintures i assessorament artístic. En les mateixes dates va treballar en dues sèries d'aiguaforts, els Capricci i els Scherzi di fantasia, per les que els seus contemporanis el van comparar amb Rembrandt i Castiglione. També els seus fills Giovanni Domenico i Lorenzo van practicar l'aiguafort, i el primer en particular va ser un prolífic gravador. Precisament amb els seus fills, a finals de 1750 es va traslladar a Würzburg per decorar la Kaisersaal de la Würzburg Residenz del príncep-bisbe. Allà hi van romandre tres anys, treballant en teles d'altar, quadres de gabinet i sobretot en l'ingent programa de decoració al fresc de la seva escala monumental. Després del seu retorn a Venècia es va anotar nous triomfs amb la decoració al fresc de l'església veneciana de la Pietat (1754) i de la Vila Valmarana (1757), pròxima a Vicenza, i amb l'enorme i esplèndida Santa Tecla de la Catedral del Este (1759). El 1761 va ser sol·licitat a Madrid per decorar el Palau Nou, si bé va voler excusar les seves obligacions al·legant la seva edat i els seus nombrosos compromisos. No obstant, Carles III va insistir i la pressió dels seus ministres sobre les autoritats venecianes van aconseguir complir el seu desig. Amb el suport dels seus fills Domenico i Lorenzo, va decorar les estances polítiques de l'esmentat palau entre l'estiu de 1762 i l'hivern de 1766. Després, content a la cort d'Espanya, va acceptar altres encàrrecs reials com a pintor de cambra. Quan va morir, a finals de març del 1770, estava dissenyant frescos per a la cúpula de la col·legiata de Sant Ildefons a La Granja, projecte que posteriorment va finalitzar Francisco Bayeu.



Parlem de Música...

Francesco Maria Veracini (Firenze, 1 de febrer de 1690 - Firenze, 31 d'octubre de 1768) va ser un violinista i compositor italià. Fill de violinista i nebot d'Antonio Veracini, es va formar inicialment amb el seu oncle i posteriorment amb G.M. Casini i Francesco Feroci. A principis de 1711 va marxar de Florència en direcció a Venècia on la nit de Nadal d'aquell mateix any va participar com a violinista solista a la missa de Nadal que es va celebrar a San Marco. A Venècia hi va treballar com a violinista fins el 1714, any que es va traslladar a Londres per participar com a intèrpret d'entreactes d'òperes que es van representar al Queen’s Theatre. El 1715 va viatjar a Alemanya on va rebre formació de G.A. Bernabei i on va treballar a la cort de l'elector palatí Johann Wilhelm. El juliol de 1716 va constar novament a Venècia on va dedicar una col·lecció de 12 Sonates a l'elector Friedrich August de Saxònia. Gràcies possiblement a l'elector, el novembre de 1717 es va traslladar a Dresden on va assolir el càrrec de violinista privat del príncep amb un salari superior a la majoria dels músics presents a Dresden aleshores com Pisendel, Heinichen o Zelenka. Allà hi va romandre fins el 1722 en un any en què Mattheson va documentar que "en un atac de bogeria, Veracini va saltar des d'un tercer pis" si bé altres fonts creuen que va patir un complot motivat pels seus privilegis econòmics i reials. El 1723 va tornar a Florència en un període, el comprès entre els anys 1723 i 1733, en què va reduir la seva presència com a violinista en favor de la composició de música principalment religiosa. L'abril de 1733 va tornar a Londres on de nou va reprendre la seva activitat com a intèrpret en un període ben documentat per Burney, assistent habitual dels seus concerts. També a Londres va presentar algunes de les seves òperes, com Adriano in Siria (1735), les quals van gaudir de notable èxit. El 1738, i després de la mort del seu oncle i professor, la seva esposa i la seva mare, va tornar breument a Florència. El 1741 va tornar a Londres on va col·laborar amb Händel com a violinista i on després de presentar la seva darrera òpera, Rosalinda (1744), va rebre la crítica enfurismada de Burney per les seves "àries salvatges i desagradables escrites per qui no té coneixement en música vocal". Curiosament, aquell mateix any va escriure i publicar les Sonate accademiche op.2, considerades les seves millors obres instrumentals. Es creu que en una data anterior al 1750 va tornar a Florència, ciutat on va seguir treballant com a intèrpret i compositor. El 1755 va assolir el càrrec de mestre de capella de l'església de San Pancrazio i el 1758 a la de San Michele Berteldi. El 1766 va realitzar la seva darrera aparició pública per finalment morir a Florència l'octubre de 1768.

Giuseppe Bouchard - Pianta Della Citta di Firenze nelle seu vere misure colla descrizione dei luoghi piu notabili di ciascun Quartiere (1755)
Giuseppe Bouchard (fl.18th Century) - Pianta Della Citta di Firenze nelle seu vere misure colla descrizione dei luoghi piu notabili di ciascun Quartiere (1755) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
all produced London, King's Theatre
Adriano in Siria (A.M. Corri, after P. Metastasio), 26 Nov 1735, GB-Mp; arias, Lbl, I-Rsc (London, 1736); 2 interludi, Rsc
La clemenza di Tito (Corri, after Metastasio), 12 April 1737
Partenio (P.A. Rolli), 14 March 1738; ov., GB-DRc; arias, GB-Lgc, I-Mc
Rosalinda (Rolli), 31 Jan 1744; arias, D-Dlb (London, 1744)

Cantatas and songs:
Cantano gl’augelletti, ?before 1717, I-MOe
Mira Clori gentil (Berzini), ?before 1717, MOe
Và tu sei ben felice, ?before 1717, Ac
Parla al ritratto della amata, c1720, A-Wn
Nice e Tirsi, perf. London, 9 March 1741, D-Dlb
Prendi amor, ?before 1745, GB-Lbl; rev. as Non per anni, ?after 1745, I-Fc
Piangete al pianto mio, ?after 1745, Fc
Qui guirommi un, mentioned in Breitkopf catalogue of 1765
Nò Tirsi tu non hai, in Raccolta di varie canzoni (Florence, 1739)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Music lost
Il trionfo della innocenza da S Niccolò (G.P. Berzini), Florence, ?1712
Mosè al mar’ rosso, ovvero Il naufragio di Faraone, Düsseldorf, ?1715; lib, I-Fn
L’incoronazione di Davidde (Berzini), Florence, 25 Jan 1717 (1st perf. 1714, according to Rolandi)
La caduta del savio nell’idoltria di Salomone (Berzini), Florence, 31 March 1720
La liberazione del popolo ebreo nel naufragio di Faraone (Berzini), Florence, ?1723; rev. of Mosè al mar’ rosso
L’empietà distrutta nella caduta di Gerico (Berzini), Florence, 19 March 1724 (1st perf. c1715, according to Fabbri, CHM)
L’errore di Salomone, London, 20 March 1744; text lost
L’Assalone, ovvero L’infedelta punita (F.M. Veracini); text lost
1 aria in Sara in Egitto (D. Cavanese), Florence, 1707, repeated in L’onesta combattuta di Sara, 1708

Other:
Componimento musicale da cantarsi (Berzini), 2 sets; libs only (Florence, 1729)
2 motets; texts only, I-Fn
2 masses, Te Deum, vespers; texts lost

Instrumental:

Sonatas:
[12] Sonate, vn/rec, bc, 1716, D-Dlb; ed. W. Kolneder (Leipzig, 1959–61)
[12] Sonate, vn, bc, op.1 (Dresden, 1721); ed. W. Kolneder (Leipzig, 1958–9)
[12] Sonate accademiche, vn, bc, op.2 (London, Florence, 1744); ed. F. Bär (Kassel, 1959–); 1st pubn incl. canon, 2vv
[12] Dissertazioni … sopra l’opera quinta del Corelli, I-Bc; ed. W. Kolneder (Mainz, 1961)
8 sonatas, vn, bc: 1, ?before 1716, A-Wn; 2, c1717, D-Dlb; 5, c1722, A-Wn

Other:
1 concerto each in VI concerti à 5 stromenti (Amsterdam, c1719);
Concerti à cinque … libro secondo (Amsterdam, c1718);
VI concerti a cinque stromenti … libro secondo (Amsterdam, c1736)
Concerto a otto stromenti, 1712, A-Wn
Concerto a 5, D-SWl;
Overture, I-Vc

Literatura:

Il trionfo della pratica musicale, osia Il maestro dell’arte scientifica dal quale imparsi non solo il contrapunto ma (quel che più importa) insegna ancore con nuovo e facile metodo l’ordine vero di comporre in musica, op.3, I-Fc; contains canons, fugues etc.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sonia Prina (alto); Ann Hallenberg (mezzosoprano); Roberta Invernizzi (soprano); Romina Basso (mezzosoprano); Lucia Cirillo (mezzosoprano); Ugo Guagliardo (bass); Europa GalanteFabio Biondi
RECICLASSICAT: VERACINI, Francesco Maria (1690-1768)
AMAZON: VERACINI - Adriano in Siria
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VERACINI - Adriano in Siria



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: