Parlem de Pintura...
Nicolas Poussin (Les Andelys, 15 de juny de 1594 - Roma, 19 de novembre de 1665) va ser un pintor francès. Va estudiar pintura a París i potser també a Rouen. El 1624 va viatjar a Roma, on hi va romandre la resta de la seva vida, excepte una visita a París entre els anys 1640 i 1642. El ràpid èxit del seu art va ser motivat pel rebuig del caravaggisme, que en aquell temps començava a passar de moda, i en l'adopció dels grans exemples del renaixement, modernitzats en un sentit classicista. Admirador de Giulio Romano, i especialment de Rafael, es va dedicar a un classicisme pur influït per Domenichino i altres pintors. D'aquesta manera i ben aviat, va adoptar una expressió artística personal, nascuda del coneixement de l'antiguitat clàssica i de la profunda observació de la natura. El seu estil es va anar envoltant d'una aura erudita d'origen greco-llatí i les seves escenes van començar a aparèixer compostes amb mesura i equilibri. A l'entorn del 1630 la influència veneciana va enriquir l'estètica del pintor revitalitzant les seves experiències per mitjà del color. Al llarg de la seva vida va executar tant escenes al·legòriques, mitològiques o històriques, destinades a una clientela escollida i culta, com pintures religioses, dotades de solemne monumentalitat. A part d'aquests temes es va dedicar àmpliament al paisatge, unes vegades com a fons de les seves composicions, i altres en qualitat de veritable protagonista. Poussin, en certa manera, va ser el prototip de l'artista filòsof, preocupat per l'expressió del seu art, al qual va dotar d'un sobri contingut moral. Nicolas Poussin va morir a Roma el novembre de 1665.
Parlem de Música...
Carolus [Carel] Hacquart (Brugge, c.1640 - c.1701) va ser un compositor flamenc. Es desconeix la seva vida formativa pel que es pensa va rebre educació musical a Bruges. A l'entorn del 1670 es va traslladar a Amsterdam on el 1674 va publicar la seva col·lecció Cantiones sacrae. També allà va rebre el suport i la protecció de Constantijn Huygens. El 1679 es va establir a La Haia, ciutat on el 11 de novembre d'aquell any va ser nomenat organista d'una església catòlica. El 1686 va publicar la col·lecció Harmonia parnassia i un llibre de 12 Suites i el 1689 es creu va viatjar a Anglaterra en companyia de William III. A partir d'aleshores el seu rastre es va perdre situant la seva mort a l'entorn del 1701.
OBRA:
Cantiones sacrae, 1–5vv, 2 vn, vc, bc, op.1 (Amsterdam, 1674); no.5 ed. in Andriessen; nos.1, 7, 9 ed. in Noske; nos.1, 8, 10 ed. Van Etsen (Antwerp, 1946)
De triomfeerende min (pastoral, D. Buysero) (Amsterdam, 1680), GB-Lbl; ed. P. Andriessen and T. Strengers (Peer, 1996)
Harmonia parnassia: 10 sonatas, a 3, 4, op.2 (Utrecht, 1686); no.6 ed. in Andriessen; 1 ed. G. Leonhardt (Vienna, 1959); no.10 ed. B. Clark (Huntingdon, 1993)
Chelys: 12 suites, b viol, op.3 (The Hague, 1686); no.1 ed. in Andriessen
OBRA:
Cantiones sacrae, 1–5vv, 2 vn, vc, bc, op.1 (Amsterdam, 1674); no.5 ed. in Andriessen; nos.1, 7, 9 ed. in Noske; nos.1, 8, 10 ed. Van Etsen (Antwerp, 1946)
De triomfeerende min (pastoral, D. Buysero) (Amsterdam, 1680), GB-Lbl; ed. P. Andriessen and T. Strengers (Peer, 1996)
Harmonia parnassia: 10 sonatas, a 3, 4, op.2 (Utrecht, 1686); no.6 ed. in Andriessen; 1 ed. G. Leonhardt (Vienna, 1959); no.10 ed. B. Clark (Huntingdon, 1993)
Chelys: 12 suites, b viol, op.3 (The Hague, 1686); no.1 ed. in Andriessen
Informació addicional...
PRESTOCLASSICAL: HACQUART, C. - De Triomfeerende Min
SPOTIFY: HACQUART, C. - De Triomfeerende Min
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina