ReciClassíCat: DEL ADALID, Marcial (1826-1881)

dimarts, 16 d’octubre del 2018

DEL ADALID, Marcial (1826-1881) - Piano music

Prilidiano Pueyrredòn - Retrato de mujer joven

Obra de Prilidiano Pueyrredón (1823-1870), pintor argentí.

- Recordatori de Marcial del Adalid -

En el dia de la commemoració del seu 137è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Prilidiano Pueyrredón (Buenos Aires, 24 de gener de 1823 - San Isidro, 3 de novembre de 1870) va ser un pintor i arquitecte argentí. Als 15 anys va viatjar a Europa i al Brasil amb la seva família on va realitzar els seus primers estudis acadèmics de dibuix i pintura. El 1844 es va traslladar a París on va conèixer els grans autors francesos així com les tendències artístiques europees. El 1849 va tornar a Argentina on va iniciar la seva carrera com a pintor retratista i costumista. Ben aviat, va retratar al seu pare, abans que aquest morís el 1850. També va viure durant dos anys i mig a Cadis on va mantenir una relació amb una noia andalusa amb qui va tenir una filla. El 1854 va retornar novament a Buenos Aires on es va dedicar a l'arquitectura assessorant diverses obres públiques que es van realitzar a la ciutat. No obstant, va continuar exercint de pintor durant les seves estones lliures. A partir del 1869 la diabetis que va patir va perjudicar greument la seva salut fins a deixar-lo cec. L'any següent seriosament deteriorat va morir a San Isidro el novembre de 1870.

Parlem de Música...

Marcial del Adalid y Gurrea (A Coruña, 24 d'agost de 1826 - Lóngora, 16 d'octubre de 1881) va ser un pianista i compositor espanyol. Es creu va rebre formació musical a La Coruña abans de traslladar-se a París, ciutat on va procurar, sense èxit, conèixer i formar-se amb Chopin. El 1840 va viatjar a Londres on va estudiar piano amb Moscheles fins el 1844. Al seu retorn a Espanya, va viure a La Coruña i a Madrid, ciutat aquesta darrera on va publicar i representar algunes de les seves obres. Precisament a Madrid, va escriure l'òpera Inés e Bianca la qual, tot i els seus intents, no va poder estrenar en cap teatre. Va ser aleshores quan va tornar a París per intentar, novament sense èxit, representar-la. Desolat, va decidir retirar-se a Galícia, on es va instal·lar definitivament a Lóngora. Allà es va dedicar plenament a la composició, principalment peces de piano i en un estil proper al del seu mestre i al de Chopin. També a Lóngora, i oblidat musicalment, va morir l'octubre de 1881.