ReciClassíCat: LAURENTI, Bartolomeo Girolamo (1644-1726)

dissabte, 19 de gener del 2019

LAURENTI, Bartolomeo Girolamo (1644-1726) - Suonate per camera (1691)

Leonaert Bramer - Allegory of Vanity (Vanitas)

Obra de Leonaert Bramer (1596-1674), pintor holandès (1)

- Recordatori de Bartolomeo Girolamo Laurenti -

En el dia de la commemoració del seu 293è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Leonaert Bramer (Delft, 24 de desembre de 1596 - Delft, 10 de febrer de 1674) va ser un pintor holandès. Es desconeix bona part de la seva vida inicial i es creu es va formar a Holanda des d'on el 1614 va viatjar a França i posteriorment a Itàlia, on va treballar-hi fins el 1628. Aquell any va tornar a Delft exportant una tècnica pròpia d'Itàlia apresa en els seus anys de treball al servei del príncep Mario Farnesio i del cardenal Scaglia. La influència d'autors com a Caravaggio o dels seus representants com Adam Elsheimer es va deixar notar en la seva obra. A Holanda, no obstant, també va rebre la influència de pintors com Rembrandt assolint un gran èxit de crítica. Com a pintor va explorar diverses temàtiques destacant per escenes mitològiques, religioses i paisatgístiques. També va ser il·lustrador d'obres literàries entre les que van destacar Los Sueños de Quevedo i El Lazarillo de Tormes. Leonaert Bramer va morir a Delft el febrer de 1674.

Parlem de Música...

Bartolomeo Girolamo Laurenti (Bologna, 1644 - Bologna, 18 de gener de 1726) va ser un violinista i compositor italià. Germà de l'organista Rocco Laurenti (c.1649-1709) i de l'instrumentista Leonardo Laurenti (c.1652-?), es va formar amb Ercole Gaibara abans d'entrar com a violinista de l'orquestra de San Petronio de Bolonya. També allà va ser un dels membres fundadors, el 1666, de l'Accademia Filarmonica i va participar com a intèrpret i compositor en diverses esglésies de la ciutat. En aquest sentit, va ser autor d'obra instrumental la qual va compilar en les col·leccions 12 Suonate per camera a violino e violoncello Op.1 (1691) i Sei concerti a tre, cioè violino, violoncello ed organo Op.2 (1720). Segons algunes fonts sense confirmar, va ser professor de Corelli. El 1706 es va retirar dels seus càrrecs a San Petronio si bé va seguir rebent una pensió vitalícia pels mèrits assolits. El seu fills Girolamo Nicolò Laurenti, Pietro Paolo Laurenti, Angelo Maria Laurenti (1688-c.1760) i Lodovico Filippo Laurenti també van ser instrumentistes i compositors i la seva filla Antonia Maria [Novelli] Laurenti va ser cantant. Bartolomeo Girolamo Laurenti va morir a Bolonya el gener de 1726.