divendres, 15 de febrer del 2019

LE SUEUR, Jean François (1760-1837) - Oratorios du Couronnement

Louis-Léopold Boilly - The Public Viewing David’s Coronation at the Louvre (1810)
Obra de Louis Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès (1) 


- Recordatori de Jean François Le Sueur -
En el dia de la celebració del seu 259è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Louis-Léopold Boilly (La Bassée, 5 de juliol de 1761 - Paris, 4 de gener de 1845) va ser un pintor francès. De ben petit va iniciar la seva formació autodidacta. El 1785 es va traslladar a París i va començar a pintar escenes galants amb les quals es va començar a fer conegut. Durant la Revolució Francesa va patir el recel oficial per la temàtica dels seus treballs, sovint satírics vers la moral de l'època. Per tal de redimir-se públicament va realitzar l'obra Le Triomphe de Marat, un retrat distorsionat del líder revolucionari Jean Paul Marat pintat des d'una perspectiva francament afavoridora. Aquesta obra el va promocionar per l'admissió a la Societat Republicana de les Arts. El 1804 va enviar al Saló de París les obres L'Arrivée d'une diligence dans la cour des Messageries i Le Sculpteur Houdon dans son atelier, amb les quals va ser premiat i reconegut. A partir de 1823 va produir les seves primeres litografies en una sèrie humorística titulada Grimaces. Pintor extraordinàriament prolífic, va ser especialment conegut pels seus retrats satírics de la vida i costums de París durant la Revolució i l'Imperi. Louis-Léopold Boilly va morir a París el gener de 1845.



Parlem de Música...

Jean-François Le Sueur [Lesueur] (Drucat-Plessiel, 15 de febrer de 1760 - Paris, 6 d'octubre de 1837) va ser un teòric i compositor francès. Amb talent musical des de ben petit, es va formar inicialment en el cor de les escoles d'Abbeville i Amiens. A partir del 1776 va començar a treballar com a mestre de diferents corals de la zona. Arrel d'aquest primer càrrec, ben aviat va ser sol·licitat a París on va treballar d'assistent al mestre del cor de l'església dels Sants Innocents. Allà va començar a rebre classes d'harmonia i composició de l'abat Nicolas Roze. El 1779 va ser nomenat mestre del cor de la Catedral de Dijon i posteriorment de la Catedral de Le Mans i de la Catedral de Tours. No obstant, el seu intent renovador va provocar algunes discrepàncies amb les autoritats eclesiàstiques, fet que va motivar el seu retorn a París. Allà va participar, entre el 1782 i el 1786, en el Concert Spirituel. El 1784 va assolir el càrrec de mestre del cor de l'església dels Sants Inocents i el 1786 el mateix càrrec a la Notre Dame de París. Allà, no obstant, hi va romandre un any fruit, novament, de les desavinences provocades per la seva voluntat de canviar els pilars de la música religiosa els quals considerava arcaics. Va ser aleshores quan les esglésies de la ciutat van prohibir la música religiosa de Le Sueur motiu pel qual va decidir centrar-se en l'òpera. En aquest sentit i després de rebre el suport de Sacchini, va compondre i representar les seves primeres obres. L'èxit assolit i el suport rebut pels revolucionaris, el va situar com a referent musical al mateix nivell que Méhul i Cherubini. Alhora, va ser autor del Chant du Ier vendémiaire an IX el qual va rebre l'admiració pública de Napoleó. A partir del 1795 va treballar com a Inspecteur en el Conservatori de París en un càrrec que va preservar fins el 1802. El 1804 va ser nomenat directament per Napoleó com a successor de Paisiello en la direcció de la Capella de les Tuileries en un càrrec que va preservar i compartir amb Egide Martini i Cherubini fins el 1816 i el 1830 respectivament. El 1813 va ser nomenat membre de l'Académie des beaux-arts i a partir del 1818 va entrar a treballar com a professor de composició en el Conservatori de París. Els darrers anys de la seva vida va dedicar bona part del seu temps a la recerca històrica i musical. Jean-François Le Sueur va morir a París l'octubre de 1837.

Composite Nouveau Plan Routier de la Ville et Faubourgs de Paris (1784)
Composite Nouveau Plan Routier de la Ville et Faubourgs de Paris (1784) (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
all first performed and published in Paris
La caverne (drame lyrique, 3, P. Dercy [Palat], after A.-R. Le Sage: Gil Blas de Santillane), OC (Feydeau), 16 Feb 1793, F-Pim*, Po*; (1794/R1986 in FO, lxxiv)
Paul et Virginie, ou Le temple de la vertu (oc, 3, A. du Congé Dubreuil, after B. de Saint-Pierre), OC (Feydeau), 13 Jan 1794 (1796)
Télémaque (tragédie lyrique, 3, Dercy), OC (Feydeau), 11 May 1796 (c1796–1802)
Ossian, ou Les bardes (opéra, 5, Dercy, rev. J.-M. Deschamps), Opéra, 10 July 1804, D-Bsb*, F-Po*; (c1804–5/R1979 in ERO, xxxvii)
Le triomphe de Trajan (tragédie lyrique, 3, J. Esmenard), Opéra, 23 Oct 1807, Po, collab. L.-L. de Persuis
La mort d’Adam (tragédie lyrique religieuse, 3, N.-F. Guillard, after F.G. Klopstock), Opéra, 21 March 1809, Po*; (1822)
Alexandre à Babylone, 1814 (opéra, 3, Baour-Lormian), unperf., Pn; (c1859–60)

Other works:
c60 sacred pieces, incl. orats, masses, motets, psalms and cants., 17 bks pubd (Paris, 1826–41), other works, F-Pn
c10 hymns and odes for Revolutionary celebrations, 1794–1802
A few songs and solfège exercises

Literatura:

Exposé d’une musique une, imitative et particulière à chaque solemnité (Paris, 1787)
Lettre en réponse à Guillard sur l’opéra de La mort d’Adam (Paris, 1801)
Observations sur les grandes parties de la musique et de la poésie chantée’, Odes d’Anacréon, trans. J.-B. Gail (Paris, 3/1799)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Chorus Musicus Köln; Das Neue OrchesterChristoph Spering
AMAZON: LE SUEUR - Oratorios du Couronnement de Charles X
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LE SUEUR - Oratorios du Couronnement de Charles X



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada