Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1)
- Recordatori de Pedro Antonio Avondano -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - Paris, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó, Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard, va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de pre-romanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans de segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenòmens geològics. Claude Joseph Vernet va morir a París el desembre de 1789.
Parlem de Música...
Pedro António Avondano (Lisboa, bap. 16 d'abril de 1714 - Lisboa, 1782) va ser un compositor portuguès. Fill de Pietro Giorgio Avondano i germà d'António José Avondano (c.1715-1783), es va formar inicialment amb el seu pare, violinista i compositor al servei de la capella reial portuguesa. Ben aviat, va entrar com a violinista al servei de la mateixa capella on treballava el seu pare en la qual, i de forma progressiva, hi van entrar altres membres de la seva família. Allà es va iniciar en la composició, especialment de minuets i ballets que sovint acompanyaven les representacions teatrals. El 1755, i després del terratrèmol que va destruir Lisboa, va formar part de la reorganitizació de la Germandat de Santa Cecilia en la qual hi formaven part la majoria de músics de la ciutat. Com a compositor, també va ser autor de música teatral, religiosa i instrumental. El 1767 va ser condecorat amb la creu de l'Ordem de Cristo. Els seus fills Joaquim Pedro Avondano (?-1804), João Francisco Avondano (?-1794) i João Baptista André Avondano també van ser músics. Pedro António Avondano va morir a Lisboa el 1782.
OBRA:
Vocal secular:
Le difese d’amore (cant.), Lisbon, 1764, only lib extant
Il mondo della luna (dg, 3, C. Goldoni), Lisbon, Salvaterra, carn. 1765, P-La
Arias for Lisbon productions:
Perez: Dido, 1765, Bsb;
Majo: Antigono, 1772, P-Ln;
Galuppi: Il filosofo di campagna, B-Bc
Vocal religiosa:
Il voto di Jefte (dramma sacro, 2, G. Tonioli), Lisbon, 1771, only lib extant
Adamo ed Eva (dramma sacro, 2), Lisbon, Ajuda, 19 March 1772, only lib extant
Gioas, re di Giuda (orat, P. Metastasio), D-Bsb (pt 1 only)
La morte d’Abel (orat, Metastasio), Bsb
Die Aufopferung Isaacs (orat, after Metastasio), SWl
Other:
Magnificat, 4 vv, 2 vn, 2 hn, vc, org;
Psalms cxxi and cxlvii, 4 vv, 2 vn, 2 hn, bc;
Ladainha lauretana, 4 vv, 2 vn, org;
Tantum ergo, 4 vv, 2 vn, org: P-EVc (see Alegria)
Instrumental:
A Collection of [6] Lisbon Minuets, 2 vn/fl, b (London, 1766)
A Second Sett of 22 Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
Eighteen entire new Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
A Favourite Lesson, hpd (London, 1770)
2 syms., B-Bc;
3 vc concs., D-Bsb;
other inst works in F-Pn;
? 2 sonatas, vc, b, D-Bsb
OBRA:
Vocal secular:
Le difese d’amore (cant.), Lisbon, 1764, only lib extant
Il mondo della luna (dg, 3, C. Goldoni), Lisbon, Salvaterra, carn. 1765, P-La
Arias for Lisbon productions:
Perez: Dido, 1765, Bsb;
Majo: Antigono, 1772, P-Ln;
Galuppi: Il filosofo di campagna, B-Bc
Vocal religiosa:
Il voto di Jefte (dramma sacro, 2, G. Tonioli), Lisbon, 1771, only lib extant
Adamo ed Eva (dramma sacro, 2), Lisbon, Ajuda, 19 March 1772, only lib extant
Gioas, re di Giuda (orat, P. Metastasio), D-Bsb (pt 1 only)
La morte d’Abel (orat, Metastasio), Bsb
Die Aufopferung Isaacs (orat, after Metastasio), SWl
Other:
Magnificat, 4 vv, 2 vn, 2 hn, vc, org;
Psalms cxxi and cxlvii, 4 vv, 2 vn, 2 hn, bc;
Ladainha lauretana, 4 vv, 2 vn, org;
Tantum ergo, 4 vv, 2 vn, org: P-EVc (see Alegria)
Instrumental:
A Collection of [6] Lisbon Minuets, 2 vn/fl, b (London, 1766)
A Second Sett of 22 Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
Eighteen entire new Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
A Favourite Lesson, hpd (London, 1770)
2 syms., B-Bc;
3 vc concs., D-Bsb;
other inst works in F-Pn;
? 2 sonatas, vc, b, D-Bsb
Informació addicional...
AMAZON: AVONDANO - Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada