Obra de Colijn de Coter (1440-1522), pintor holandès.
Giovanni Rovetta (1596-1668) compositor italià nascut probablement a Venècia. Submergim-nos en el laberint de canals de la preciosa ciutat italiana i busquem en les profunditats del segle XVII per a georeferenciar-ne un nom, el de l'italià Giovanni Rovetta. Allà, tot i la incertesa biogràfica a l'entorn del seu univers, va viure i va desenvolupar una carrera musicalment lligada a la d'un dels més grans compositors i mestres de tots els temps, el cremonès Monteverdi. En nom d'aquest, i un parell d'esglaons més avall, Rovetta va conviure plàcidament al seu costat com a segon mestre de capella de la Basílica de Sant Marc durant el regnat musical de Monteverdi. A la mort d'aquest el 1643, assumiria, fins a l'últim dels seus dies, el càrrec musical principal de la catedral. No resultarà extravagant entendre el per què Rovetta segueix un clar paral·lelisme estètic i formal amb la música del seu inseparable mestre. Però bé, mirant pel forat del temps, observarem la primera anotació a l'entorn seu com a instrumentista, imaginem que amb el violí, en un llunyà 7 de desembre de 1614 a Sant Marco, la pista més ferma per deduir, tot i que amb un marge d'error considerable, la seva procedència veneciana. Amb independència d'aquesta, en aquell temps era un instrumentista "freelance" que es guanyava la vida com podia. Tanmateix i ràpidament, va prosperar professionalment fins a assolir l'any 1627, com dèiem, el lloc de secretari del mestre de capella oficial és a dir, i en el cas que ens ocupa, el d'acompanyar a Monteverdi en les seves obligacions diàries. Entre aquestes figuraven les que directament ens enllacen amb la música protagonista del dia d'avui. Precisament, aquesta va consistir en organitzar la celebració, solemne, del naixement de Lluís XIV l'any 1638. Aquell esdeveniment va ser una oportunitat d'or per un Rovetta a l'ombra permanent d'un Monteverdi de fama internacional. I com fàcilment podrem comprovar auditivament, Rovetta no va decebre, ans el contrari, va sorprendre a una audiència que probablement va creure que aquell treball era més propi del mestre i no tant de l'actor secundari. Per tant, avui delectarem els nostres sentits amb la sèrie de Vespres catòlics que va compondre per aquella important festivitat. El recopilatori de salms, característics de les vespres, estan musicalment pensats per a solistes, cor i orquestra. Estil concertant, ritornellos i alternació de cors i solistes són els arguments d'un Rovetta tant familiaritzat amb aquella metodologia que la va saber aplicar magistralment a les seves obres. Particularment, em captiva des del primer compàs el sensacional Lauda Jerusalem, un dels salms més elegants retòricament parlant i que, talment com el de Vivaldi, em té enamorat des de la primera audició. En el cas del de Rovetta, possiblement és el més "modern" de tot el seu recull de vespres i el que vertebra, definitivament, la brillant arquitectura vocal d'un repertori, sorprenentment, atapeït de misses les quals, de moment, estan a l'espera d'edició. Tant de bo, i més d'hora que tard, el seu nom pugui gaudir del renéixer d'un llanguit immerescut. I si no ha de ser per obra i gràcia del seu cognom que, com a mínim, la recuperació es faci efectiva en nom del Monteverdi de sempre, aquell amb qui ho va compartir quasi tot!
A la interpretació, el conjunt vocal i instrumental Cantus Cölln sota la direcció de Konrad Junghänel.
Gaudiu i compartiu!
A la interpretació, el conjunt vocal i instrumental Cantus Cölln sota la direcció de Konrad Junghänel.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Giovanni Rovetta (1596 - 1668)
IMSLP: Giovanni Rovetta (1596-1668)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThank you for this hidden gem.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina