MOSONYI, Mihály (1815-1870) - Piano Concerto in E Minor

Obra de Martin Johnson Heade (1819-1904), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de Mihály Mosonyi -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Martin Johnson Heade (Lumberville, 11 d'agost de 1819 - St. Augustine, 4 de setembre de 1904) va ser un pintor nord-americà. Durant els seus inicis va ser retratista i es va dedicar a la pintura de paisatges més endavant. En els seus anys de formació va viatjar per Europa. Aquest primer Grand Tour va marcar l'inici d'una vida ambulant que va mantenir la resta de la seva vida. Entre els anys 1840 i 1859 va viure a Filadèlfia, Nova York, San Luis, Chicago, Trenton i Providence. El segon viatge a Europa, a finals de la dècada del 1840, va motivar un canvi en el seu estil, que va derivar vers una pintura de gènere més sofisticada. A partir del 1859 es va instal·lar a Nova York on va contactar amb alguns paisatgistes com Frederic Edwin Church, amb qui va compartir profunda amistat, i va començar a pintar paisatges. Tot i que va exposar en diverses ocasions a la National Academy of Design, mai en va arribar a ser membre, i tampoc va participar de forma especial en el món artístic novaiorquès. El seu estil madur, de gran precisió i lluminositat, influït per l'obra de Fitz Henry Lane a qui possiblement va conèixer, va ser batejat posteriorment amb el nom de luminisme. Els nombrosos paisatges de calma i esplendor de l'atmosfera de les maresmes són les composicions que més ressò li van proporcionar. A Heade, aquests camps pantanosos li brindaven l'oportunitat de plasmar els canvis climàtics i lumínics. Animat, potser pel seu amic Church, entre el 1860 i el 1870 va viatjar en tres ocasions a l'Amèrica Central i del Sud. En aquests viatges, a més de paisatges, va pintar flors i ocells exòtics. De la combinació d'aquests motius, van sortir les seves originals natures mortes d'orquídies i colibrís sobre fons de paisatges tropicals que han estat reconegudes com la part més emblemàtica de la seva obra. El 1883, amb 64 anys, es va casar i es va traslladar a Saint Augustine, a Florida, on va seguir pintant les flors tropicals de la zona. Va ser allà on va morir, totalment oblidat, el setembre de 1904.

Font: En català: No disponible - En castellano: Martin Johnson Heade (1819-1904) - In english: Martin Johnson Heade (1819-1904) - Altres: Martin Johnson Heade (1819-1904)

---

Parlem de Música...

Michael Brand Mihály Mosonyi (Boldogasszonyfalva, [ara Frauenkirchen, Àustria], 4 de setembre de 1815 - Pest, 31 d'octubre de 1870) va ser un compositor i professor hongarès. Va néixer a Hongria, en una regió fronterera amb Àustria per la qual cosa va tenir un contacte directe amb la música i cultura del país veí. Es va formar en instrumentació de vent abans d'entrar a l'església local a formar-se en orgue, on també va debutar com a cantant del cor. El 1829 va entrar a treballar en una església de Magyaróvár, on de forma autodidacta va aprendre música copiant obres de piano d'Hummel. El 1832 va viatjar a Pozsony, aquell temps la capital del Regne d'Hongria. Allà va entrar en contacte de forma encara més directa amb la música austríaca de la que en va esdevenir un absolut devot. Abans de dedicar-se de ple a la música, va haver de treballar en múltiples activitats com a copista, professor de cal·ligrafia o venedor de diaris. Durant aquest temps va estudiar amb Károly Turányi, amb qui va aprendre solfeig i piano. Gràcies al seu mestre, va accedir a un càrrec de professor de piano a la residència del Comte Péter Pejachevich a Rétfalu, on hi va viure durant 7 anys (1834-1842).

Precisament allà va conèixer les obres d'Anton Reicha amb les quals es va animar a començar la carrera de compositor. Les seves primeres obres, Grand Duo per a piano, quartets i una obertura ens mostren un Mosonyi d'estil clàssic vienès. El 1842 va viatjar a Pest, on va treballar-hi la resta de la seva vida. La seva condició de músic liberal, no en va no va obtenir cap càrrec públic ni teatral o musical, el van convertir en un dels primers compositors independents d'Hongria, dedicant-se principalment a l'ensenyament i a la composició. Entre els seus alumnes cal destacar a Kornél Ábrányi, Gyula i Sándor Erkel, Sándor Bertha i Ödön Mihalovich. A partir del 1843 es van estrenar algunes de les seves primers obres, entre elles la seva primera simfonia, obertures, misses i un concert de piano. El 1846 es va casar amb Paulina Weber, la germana del pintor Henrik Weber. Aquells anys van ser convulsos i va participar activament en la Guerra de la Independència com a membre de la Guàrdia Nacional. La mort prematura de la seva dona el 1851 va provocar una profunda depressió a Mosonyi motiu pel qual va deixar de compondre durant dos anys. El 1853 va tornar a publicar música en un estil, ara sí, marcadament romàntic. Els darrers anys va mantenir bona amistat amb Liszt fet que va promocionar exponencialment la carrera de Mosonyi. Va morir a Pest l'octubre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Kaiser Max auf der Martinswand (3, E. Pasqué), 1856–7, unperf.
Szép Ilonka [Pretty Helen] (4, M. Fekete, after M. Vörösmarty), Pest, National, 19 Dec 1861, vs (Pest, 1862)
Álmos (3, E. Szigligeti), 1862, Budapest, Royal Hungarian Opera, 6 Dec 1934

Cants.:
A tisztulás ünnepe az Ungnál 886-ik esztendőben [Festival of Purification at the River Ung in 886] (F. Kazinczy), 1859;
Dalra magyar! [Sing, Hungarian!] (E. Ábrányi), 1869;
Cantate a zenekedvelők dalcsarnokának megnyitási ünnepére [Cantata for the Inauguration of the Concert Hall of the Pest Amateur Music Society] (J. Komócsy), 1870

Other secular choral:
Chor zur Feyer des Tondichters Herrn Fr. Erkel, 1844;
A dalárda [The Choral Society] (I. Szepessy), 1857;
Üdvözlet [Greeting], 1857;
Völkerfrühling, 1857;
Fel fel e vérző kebelről [Up from the Bleeding Bosom], 1863;
Tavaszi dal [Spring Song] (L.F. Takáts), 1863;
Keserű pohár [Cup of Bitterness] (M. Vörösmarty), 1863;
Bordal [Drinking-Song] (J. Arany), 1864;
A nagyszombati dalárda jelvénye [Motto of the Nagyszombat Choral Society], 1864;
Kemény-induló [Kemény March] (K. Tóth), 1865;
A pacsirta [The Lark], 1865;
Ébresztő [Reveille] (Z. Balogh), 1865;
Szellemvilág [World of the Spirits], 1865;
Dalárok karéneke [A Song of Singers], 1866;
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy), 1868–9;
Gróf Batthyány Lajos emlékének [In Memory of Count Batthyány], 1870

Songs:
An Jrma, c1850;
Aus einsamer Zelle (Menner), c1850;
Wunsch im Frühlinge, c1850;
Wiegenlied (Stütze), 1850;
Du schönes Fischermädchen (H. Heine), 1853;
Ob ich dich liebe? (Renniger), c1853;
6 Lieder (N. Lenau, R. Burns, E. Geibel), op.5 (Leipzig, 1853);
Schilflieder (Lenau), op.6 (Leipzig, 1854);
A szerelem, a szerelem [Love, Love] (S. Petőfi) (Pest, 1860);
Letészem a lantot [I lay aside my Lyre] (Arany) (Pest, 1863);
Hat népdal [6 folksongs] (Tóth) (Pest, 1863);
Gara Mária (Tóth) (Pest, 1864);
Mátyás anyja [Mátyás's Mother] (Arany) (Pest, 1864);
Szentelt hantok [Consecrated Graves] (Komócsy) (Pest, 1869);
Boldogság emléke [Souvenir of Happiness] (Komócsy) (Pest, 1870)

Vocal religiosa:

5 masses, 1840-66;
Jubilate Deo, 1843;
Grad, 1843;
Off, 1844;
Grad, 1849;
Lauda Sion, 1855;
Off and Grad, for Liszt's Missa solemnis, 1856;
Das Gebet des Herrn; Halotti ének [Funeral Song], 1865;
Ave verum, Tui sunt, Ave Maria, all late 1850s;
Libera me, 1870 (Budapest, 1871)

Instrumental:

Orch:
Ov., b, 1841–2;
2 syms., D, 1843–4, a, 1846;
Pf Conc., e, 1844, ed. (Budapest, 1966);
A honvédek (Honvéds), fantasia, 1860;
Gyász hangok Széchenyi István halálára [Funeral Music for Széchenyi], 1860;
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének [Homage to Kazinczy], 1860;
Ünnepi zene [Festival Music], 1860

Chbr:
7 str qts, D, g, a, f, c, b, b, before 1846;
Ballade, vn, pf, 1841;
Sextet, 2 vn, 2 va, 2 vc, 1844;
Grand Nocturne, pf trio, 1845;
Pf Trio, op.1 (Vienna, 1851);
Romance, vn, pf/str, 1861

Pf (2 hands unless otherwise stated):
Grand Duo, 4 hands, 1837–8;
3 Klavierstücke, op.2 (Pest, 1855);
2 Perlen, op.3 (Pest, 1856);
Pusztai élet [Puszta Life] (Pest, 1857);
Magyar gyermekvilág [Hungarian Children's World], i–iii (Pest, 1859);
Hódolat Kazinczy Ferenc szellemének (Pest, 1859), arr. orch;
Tanulmányok zongorára, a magyar zene elődásának képzésére [Studies for Development in the Performance of Hungarian Music], i–iv (Pest, 1860);
Magyar zeneköltemény [Hungarian Musical Poem] (Pest, 1860);
Gyász hangok Széchenyi István halálára (Pest, 1860), arr. orch;
A régi Rákóczi nóta [The Old Rákóczi Melody] (1863);
Ünnepi zene, 4 hands (Pest, 1864), arr. orch;
Variations on a theme of S. Elemy (Pest, 1863);
Az égő szerelem hármas szine [Three Colours of Burning Love], 4 hands (Pest, 1864);
Bandérium induló [Band March] (Pest, 1867)

Numerous arrs., incl.:
Beethoven: Syms. 1–9, pf 4 hands (Pest 1866);
Liszt: Missa solemnis (Graner Messe), pf 4 hands (Pest, 1865);
Rákóczi March, pf (Pest, 1863);
Rouget de Lisle: Marseillaise, Bar, vv, orch, 1848;
Schubert: Erlkönig, orch, 1853;
Beethoven: Terzetto op.116, orch, 1856

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Mihály Mosonyi (1815-1870) - Altres: Mihály Mosonyi (1815-1870)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Mihály Mosonyi va néixer amb el nom de Michael Brand a Frauenkirchen el 4 de setembre de 1815, és a dir, avui fa 200 anys. Per tant, aniversari destacat d'aquest 2015, de fet a la seva ciutat natal el celebren amb un exhaustiu festival al seu honor, i a nosaltres ens motivarà per a descobrir-ne el seu art. Considerat el tercer compositor hongarès més important després de Liszt i Ferenc Erkel, va treballar com a pianista, compositor i director d'orquestra i es va diferenciar dels seus contemporanis per ser un hongarès avesat a l'estil clàssic vienès, après durant els seus anys amb Hummel i també de l'estudi en detall de l'obra d'Anton Reicha i de Beethoven. No fou fins els darrers anys, i en bona part motivat per la mort de la seva dona, que va decidir endinsar-se en el romanticisme d'una forma més evident. En essència, la vida i obra de Mosonyi es pot o s'hauria de dividir en dos capítols diferenciats. Un de primer que finalitzaria a l'entorn del 1858 i en què es dedicaria a escriure música clàssica i preromàntica en un estil clarament germànic; les seves misses són bon exemple d'aquest primer període, inclusive la partitura que avui escoltarem. I un segon període que englobaria a partir del 1859 i fins la seva mort i en què també es produiria el seu canvi de nom pel de Mihály Mosonyi, canviant el seu estil musical i fent-lo més proper al de la seva Hongria natal, és a dir, més romàntic i nacionalista. No obstant l'obra que avui escoltarem, i com comentàvem, es correspon al primer període. El Concert en Mi menor per a piano i orquestra, de 1844, representa un primer intent de transició del classicisme vienès al romanticisme més genuïnament alemany per part de Mosonyi. El resultat, una obra concertant construïda en la forma d'un únic moviment que no amaga el contorn i el contrast d'un concert amb els tres moviments tradicionals i amb algunes notables connotacions romàntiques en la melodia i en l'harmonia. Un concert, val a dir-ho, descobert en manuscrit el 1950 i representat per primera vegada el 1953 (!), és a dir, més de 100 anys després de la seva creació. La interpretació, tot i ser una edició antiga, és sòlida i brillant tant en la instrumentació solista com en la concertant. Una partitura fantàstica que només s'enfosqueix al pensar que el seu autor no la va poder escoltar en vida. Nosaltres afortunats oients si que ho podrem fer i no ens oblidarem de Mosonyi, a qui avui celebrarem amb respecte i admiració!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Jerome Rose (piano); Luxembourg Radio Orchestra; Pierre Cao (conductor)
AMAZON: MOSONY & HILLER- The Romantic Piano Concerto

IMSLP: Mihály Mosonyi (1815-1870)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MOSONY & HILLER- The Romantic Piano Concerto

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DIEPENBROCK, Alphonsus Johannes Maria (1862-1921) - Symphonic Suite Elektra

Obra de Jan Toorop (1858-1928), pintor holandès (1)

- Recordatori d'Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock -

En el dia de la celebració del seu 153è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan Toorop (Purworedjo, 20 de desembre de 1858 - La Haia, 3 de març de 1928) va ser un pintor holandès. Va néixer l'illa de Java, en aquell temps colònia holandesa. Va realitzar els seus estudis a l'Acadèmia de Delf i a Àmsterdam, viatjant més tard per ampliar-los a Brussel·les, Londres i París. En aquesta ciutat va rebre la influència de Gustave Moreau i Edouard Manet. A cavall entre el simbolisme i el modernisme, va desenvolupar un estil propi que va conjugar motius javanesos i simbòlics. Els seus dibuixos d'àlbers i figures curvilínies van ser precursores dels patrons pictòrics de l'Art Nouveau. El 1890 es va orientar breument vers el puntillisme. Després de la seva conversió al catolicisme (1905) va pintar escenes religioses i simbòliques. Va morir a La Haia el març de 1928.

Font: En català: Jan Toorop (1858-1928) - En castellano: Jan Toorop (1858-1928) - In english: Jan Toorop (1858-1928) - Altres: Jan Toorop (1858-1928)

---

Parlem de Música...

Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (Amsterdam, 2 de setembre de 1862 - Àmsterdam, 5 d'abril de 1921) va ser un compositor holandès. Va créixer en el sí d'una família catòlica burgesa que va inculcar al seu fill l'interès per la música i la literatura. Va rebre classes de música però en general va ser autodidacta aprenent a tocar el piano, l'orgue i el violí per sí mateix. Tot i aquest talent innat, es va matricular a la Universitat d'Àmsterdam per a estudiar-hi literatura clàssica. Paral·lelament, va formar un cor d'estudiants que es va especialitzar en música antiga, principalment d'autors com Palestrina i Sweelinck, autors a qui admirava profundament. A partir del 1882 va començar a compondre de forma més o menys regular, especialment obres corals i cançons. El 1888 va entrar a treballar com a professor de literatura a 's-Hertogenbosch. Allà va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, la celebrada Missa in die festo (1890), una de les seves grans obres monumentals. El 1895 es va casar i va tornar a Àmsterdam on va treballar en múltiples activitats, també com a músic i escriptor. Il·lustrat i intel·lectual, va participar en els debats polítics, filosòfics i artístics de la ciutat holandesa. L'estrena del seu Te Deum el 1897 el va acabar de consolidar com a compositor, considerat el més important a Holanda. Va fer amistat amb Mahler, amb qui va compartir admiració mútua i a qui va promocionar activament en la seva etapa de director d'orquestra. Va seguir escrivint música fins l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Va morir a Àmsterdam l'abril de 1921.

OBRA:

Vocal secular:

Choral:
With orch: Les elfes (Leconte de Lisle), S, Bar, female chorus, orch, 1887, rev. 1896;
Rey van Clarissen, Rey van Amsterdamsche Maegden (J. van den Vondel), female chorus, orch, 1893–6;
Rey van Edelingen (Vondel), mixed chorus, orch, 1895–6;
Hymne aan Rembrandt (P.H. van Moerkerken), S, female chorus, orch, 1906;

Other acc.:
Rouw om het jaar (A. Verwey), female chorus, pf, 1886;

Unacc:
Dämmerung (J.W. von Goethe), mixed chorus, 1884;
Tibur (Matthison), male chorus, 1884;
XVe eeuwsch bruyloftslied, mixed chorus, 1884;
Rey van Burchtsaeten (Vondel), mixed chorus, 1892;
Chanson d’automne (P. Verlaine), mixed chorus, 1897;
Carmen saeculare (Horace), mixed chorus, 1901;
Oud paaschlied uit twente, mixed chorus, 1902;

Solo vocal:
With orch, ens:
Hymen an die Nacht (F. von Hardenberg [Novalis]), 1899:
Gehoben ist der Stein, S, orch, Muss immer der Morgen wiederkommen, A, orch;
Vondel’s vaart naar Agrippine (J. Alberdingk Thijm), Bar, orch, 1903;
Im grossen Schweigen (F. Nietzsche), Bar, orch, 1905–6;
Die Nacht (F. Hölderlin), Mez, orch, 1910–11;
Bruiloftslied (J. Beukers), S, A, ob, triangle, vn, va, 2 vc, 1912;
Lydische Nacht (B. Verhagen), spkr, Bar, orch, 1913

Unacc. S, A, T, B:
Den uil, 1902;
De groote hond en de kleine kat (A. Verwey), 1903;
Auf dem See (Goethe), 1908; Ergo bibamus (Goethe), 1908;
Gleich zu gleich (Goethe), 1908;
Wanderers Nachtlied (Goethe), 1908

1v, pf:
Blauw, blauw bloemelijn (G. Antheunis), 1880;
Entsagung (J. Uhland), T, pf, 1883;
Der Abend kommt gezogen (H. Heine), 1884;
Dämmernd liegt der Sommerabend (Heine), 1884;
Der Fischer (Goethe), T, pf, 1884;
Mignon (Goethe), 1884, orchd 1907;
De klare dag (F. van Eeden), 1884;
Avondzang (J. Perk), high v, pf, 1885, orchd 1903;
Maanlicht (A. Verwey), high v, pf, 1885;
Meinacht (H. Swarth), 1885;
Der König in Thule (Goethe), 1886, orchd 1907;
Mignons Verklärung (Goethe), 1886;
Die Liebende schreibt (Goethe), Mez, pf, 1887;
Es war ein alter König (Heine), Mez, pf, 1890;
La chanson de l’hypertrophique (J. Laforgue), 1895;
Hinüber wall’ ich (Novalis), 1897, orchd 1907
Ecoutez la chanson bien douce (Verlaine), S, pf, 1898, orchd 1907;
Ik ben in eenzaamheid niet meer alleen (L. van Deyssel), 1898, orchd 1906;
La lune blanche luit dans les bois (Verlaine), high v, pf, 1898;
Clair de lune (Verlaine), 1898, orchd 1907;
Lied der Spinnerin (C. Brentano), S, pf, 1898, orchd 1906;
Zij sluimert (Perk), 1900, orchd 1903;
Kann ich im Busen heisse Wünsche tragen (C. von Günderode), Mez, pf, 1902;
Ils ont fermé le monastère (C. Daniélou), 1903;
Les chats (C. Baudelaire), 1906, orchd 1907;
Recueillement (Baudelaire), S, pf, 1907, orchd;
Der Abend (Brentano), S, pf, 1908, orchd 1908;
Celebrität (Goethe), 1908;
Liebesklage (Günderode), Mez, pf, 1908
Mandoline (Verlaine), medium v, pf, 1909;
Puisque l’aube grandit (Verlaine), medium v, pf, 1909, orchd 1916;
En sourdine (Verlaine), medium v, pf, 1910;
Berceuse (C. van Lerberghe), 1912, arr. Mez, vc, pf, orchd 1918;
Serenade (E. Diepenbrock), 1912;
L’invitation au voyage (Baudelaire), 1913;
Simeon’s Lofzang (Vondel), 1914;
Les poilus de l’Argonne (A. Rameau), 1915;
Waak op, Nederland (B. Verhagen), 1915;
Beiaard (Vada), 1916;
Belges, debout! (F.H. de Puymaly), 1916;
Incantation (Gide), 1916;
Le vin de la revanche (Puymaly), 1916;
Come raggio di sol, 1917, arr. S, ww qnt

1v, org:
Wenn ich ihn nur habe (Novalis), 1898, orchd 1906, arr. S, ww qnt, db, 1915;
Wenige wissen das Geheimnis der Liebe (Novalis), 1898, orchd 1902;
Memorare (Bernard of Clairvaux), 1902, version with It. trans. Preghiera alla madonna, 1v, pf, 1917

Vocal religiosa:

Choral:
With orch:
Te Deum, S, A, T, B, double chorus, orch, 1897;
Kyrie and Gloria, S, A, T, B, mixed chorus, male chorus, orch, 1913 [from Missa in die festo]

Other acc.:
Missa in die festo, T, double chorus, org, 1890–94 [Kyrie and Gloria orchd 1913];
Tantum ergo (Thomas Aquinas), male chorus, org, 1901;
Hymnus de spiritu sancto, male chorus, org, 1906

Unacc:
Stabat mater dolorosa (J. da Todi), male chorus, 1888;
Stabat mater dolorosa (Todi), mixed chorus, 1896;
Stabat mater speciosa (Todi), mixed chorus, 1896;
Caelestis urbs Jerusalem, mixed chorus, 1897;
Veni creator spiritus, male chorus, 1906;
Ecce quomodo moritur, male chorus, 1913

1v, org:
Ave Maria, 1889, version for 1v, pf;
Jesu dulcis memoria (Bernard of Clairvaux), 1889, version for 1v, pf;
O Jesu ego amo te (St Francis Xavier), 1893, version for 1v, pf;

Instrumental:

Academische feestmarsch, wind orch, 1882, lost, orchd for wind C.L. Walther Boer from pf score, also orchd C. Dopper;
Hymne, vn, pf, 1898, orchd 1899, rev. 1905, 1910, 1917;
Marsyas of De betooverde bron [Marsyas or The Enchanted Well], suite, orch, 1909–10 [from incid music];
Avondschemer, pf, 1915;
Arr. C. Debussy: Berceuse héroïque, 1916;
Zegeklanken, carillon, 1916

Incidental music:
Marsyas of De betooverde bron (B. Verhagen), 1909–10;
Gijsbreght van Aemstel (Vondel), 1911–12;
De Vogels (Aristophanes, trans. C. Deknatel), 1917;
Faust (Goethe), 1918;
Electra (Sophocles, trans. P.C. Boutens), 1919–20

Font: En català: Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (1862-1921) - En castellano: No disponible - In english: Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (1862-1921) - Altres: Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (1862-1921)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Partint d'un neòfit coneixement a l'entorn d'aquest, si més no personalment, desconegudissim autor holandès l'obra del qual és voluminosament considerable, avui intentarem conèixer alguna de les seves partitures instrumentals. Pel que diuen els experts que l'han estudiat, Diepenbrock va ser un compositor de perfil eclèctic, poc aficionat a un estil concret i delimitat que va decidir explorar les fonts clàssiques, l'edat mitjana, la poesia holandesa o la romàntica literatura de Goethe i els seus coetanis. Com ràpidament podrem observar i deduir, va tenir especial predilecció per la música vocal, una obra que va dotar d'una evocadora atmosfera, espiritual i mística convertint-lo en un dels compositors holandesos més importants del seu temps. No obstant, avui centrarem la nostra atenció en algunes partitures instrumentals, de les que escoltarem la Suite Simfònica Elektra. Basada en la tragèdia grega de Sòfocles, l'acció transcorre a la ciutat d'Argos uns anys després de la Guerra de Troia, i narra la venjança d'Electra i el seu germà Orestes envers la seva mare Clitemnestra i el seu padrastre Egist, responsables de l'assassinat del seu pare Agamèmnon. Poc avesat al músic holandès, he de reconèixer que la primera audició m'ha resultat desconcertant i certament confusa. Tanmateix, la meva opinió en relació a músics i músiques post-romàntiques no és, ni haurà de ser, indicador de bona o mala qualitat. Més agradables i properes m'han semblat l'Ouverture 'De Vogels' i el preciós Hymne an die Nacht 'Gehoben ist der Stein' que també trobarem en aquesta edició monogràfica en veu i en nom de Diepenbrock. La interpretació val a dir-ho, impecable, com correspon al gran mestre Riccardo Chailly!

---

The Dutch have always been proud of their cultural achievements—think Rembrandt and van Gogh—but after Sweelinck (1562–1621) they went for exactly three centuries without a composer of international stature. Alphons Diepenbrock (1862–1921) seemed to fill the bill, creating extraordinarily dramatic, very individual music. The trouble was, he wrote in none of the popular, conventional forms (no symphonies, concertos, sonatas, operas, string quartets) and was thus a hard sell to the world of Beethoven, Wagner, Tchaikovsky, Strauss, and eventually Mahler (who was a close friend). Diepenbrock wrote primarily vocal and choral music, specializing in symphonic songs that are practically vocal tone poems, in which the voice became an integral part of the orchestra. In addition, he wrote incidental music for stage dramas, a form dominated by a single masterpiece: Mendelssohn’s A Midsummer Night’s Dream . Diepenbrock was entirely self-trained as a musician, having earned his doctorate in classical languages and cultures. His first major work to attract attention was a Te Deum, in 1897, a full-scale oratorio for soloists, chorus, and orchestra. 

Diepenbrock’s final work and his best-known was the incidental music for a Dutch production of Sophocles’s tragedy Elektra . Again its form prevented it from achieving acceptance beyond the theater: A firm believer in the melodrama, he scored this music for reciter and orchestra. Diepenbrock’s biographer, Dutch musicologist Eduard Reeser, created an orchestral suite in 1952, which became the standard concert-hall representation not only of the composer but of Dutch music. The Concertgebouw Orchestra included it in its first Western Hemisphere concert, in Carnegie Hall in 1954 (I remember driving half a day to attend and most of a night to get home). This is sumptuous, highly dramatic music, four movements that seem more like a single tone poem. The dark atmosphere recalls Rachmaninoff, but the music is both meatier and more subtle than the Russian’s. The orchestration is lush late-Romanticism, a blend of Rachmaninoff and Strauss (closer to Salome than the latter’s Elektra ), to which Diepenbrock adds a sound all his own, an agonized shriek from trumpets and strings. Diepenbrock (and Reeser) omitted French horns and bassoons, creating a darker blend suitable to this classical tragedy. 

In 1899, Diepenbrock set two different Novalis poems called Hymn an der Nacht. This one, Gehoben ist der Stein (my limited German suggests: The Weight Is Lifted— by the salvation of mankind through resurrection, according to the program notes), is generally labeled No. 1. The 16-minute piece is a series of variations on two principal themes, typical of the composer in its gloomy atmosphere and its lengthy purely orchestral passages. The vocal line has echoes of Wagner as well as some wide leaps, most of which Augér negotiates with gleaming tone and convincing sincerity. The texts appear in the booklet only in the sung German. Aristophanes’s The Birds is intermittently a satire but always a comedy. Diepenbrock’s score for a 1917 production by schoolchildren is his only happy music. As with Elektra , it contains numbers with the spoken voice, so the overture is its most often played section; recognizable as a sonata-form movement, it sparkles gently. A flute is the most prominent of several solo woodwinds, but some of the bird calls are assigned to a not-so-joyous bassoon. 

The Elektra Suite has appeared often on Dutch records, including a 1958 performance that was Haitink’s first Concertgebouw recording. Those 13 minutes are the 1952 Suite, which Reeser later expanded to the 23 minutes heard here; the Chailly is superior in performance and recorded sound to both the Haitink and to a later Concertgebouw recording led by van Otterloo. There is also a fine two-CD Chandos set of Diepenbrock music, including four orchestral works and four more of Diepenbrock’s six symphonic songs, by the Hague Residentie Orchestra under Hans Vonk. His Elektra , fast and loud, does the score less justice than Chailly’s finely gauged, beautifully played performance. In addition, 35 Diepenbrock songs appear on three NM Classics single CDs, 92050–52. Donemus is a Dutch organization that commissions and publishes Dutch music; it has issued many hundreds of recordings over the past half century; its early LPs included full scores with each record. Dutch engineering standards have always been high (which is why we have so many listenable Mengelberg live performances from the 1930s and 1940s), and these live recordings from the Concertgebouw are the equal of the best commercial efforts in that magnificent acoustic environment. This CD was issued in 1995 but was only briefly available in this country; Forte Distributing LLC has now brought both Donemus and NM Classics back to our shores. It also imports many other small European labels, among them Oehms Classics, Cyprès, Cala, and Almaviva. To view its fascinating catalog, log on to www.shopforte.com. 

FANFARE: James H. North

---

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Royal Concertgebouw Orchestra; Riccardo Chailly (conductor)
AMAZON: DIEPENBROCK, A. - Symphonic Suite Elektra

IMSLP: Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (1862-1921)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DIEPENBROCK, A. - Symphonic Suite Elektra - Hymn an Die Nacht - Overture 'De Vogels'

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE JERUSALEM, Ignacio (1707-1769) - Vocal Music

Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)

---

Parlem de Pintura...

Noël Hallé (París, 2 de setembre de 1711 - París, 5 de juny de 1781) va ser un pintor, dibuixant i gravador francès. Va néixer en una família d'artistes i es va formar inicialment amb el seu pare, el pintor Claude-Guy Hallé. Va ser membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura francesa. Entre els seus mèrits destaquen el Premi de Roma que va guanyar el 1736 i les seves obres La mort de Sèneca, Cornelia Africana, Mare de Gracchi i La Justícia de Trajà. Es va fer famós, involuntàriament, per les àcides crítiques del filòsof Diderot en motiu d'una exposició al Saló de París. Va morir precisament a la capital francesa el juny de 1781.

Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) - En castellano: No disponible - In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781)

---

Parlem de Música...

Ignacio de Jerusalem y Stella (Lecce, 3 de juny de 1707 - Ciudad de México, 15 de desembre de 1769) va ser un violinista i compositor italià. Va iniciar la seva activitat musical a Itàlia com a violinista, també va ser músic del Coliseu de Cadis i a Nova Espanya va arribar a ser mestre de capella de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Els seus contemporanis el coneixien com el "miracle musical" perquè el seu talent i capacitats musicals rivalitzaven amb el mateix mestre de capella de Madrid. El 1732 va abandonar Itàlia i es va instal·lar a Cadis on va treballar en el Coliseu d'aquella ciutat. El 1742 José Cárdenas, del Reial Tribunal de Comptes, el va contractar a Espanya juntament amb altres músics i cantants destinats a complir els seus serveis a Mèxic. Va arribar a la capital de Nova Espanya el 1742 per a treballar com a violinista i director musical del Coliseu de Mèxic. A partir del 1746 va compondre obres per a la Catedral de Mèxic i el 1749 va ser ascendit a mestre de capella interí. L'any següent va rebre el nomenament de mestre titular, càrrec que va exercir la resta de la seva vida. Com a mestre de capella, Ignacio de Jerusalem va ser precedit per Domingo Dutra i Andrade (1741-1750) i succeït per Mateo Tollis della Rocca (1769-1780). Allà va compondre el corpus de la seva obra, format per centenars de composicions de caràcter religiós principalment. Va ser extraordinàriament popular al seu temps a tot centre Amèrica. Va morir a Ciudad de México el desembre de 1769.

OBRA:

all for voices and orchestra; all manuscripts in Mexico City Cathedral unless otherwise stated
latin sacred

Vocal religiosa:

7 masses:
in D, 4vv, 1763;
in D, 8vv, US-SBm, ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1993);
in F, 4vv, 1768, Mexico City Cathedral and US-SBm;
in F, 8vv, Ky and Gl ed. C.H. Russell (Los Osos, CA, 1996);
in G, 4vv, 1767;
in G, 8vv, Mexico City Cathedral and US-SBm; 8vv

2 requiem:
in a, 8vv, 1760;
in E

Vespers pss:
Beatus vir (F), 2vv;
Beatus vir (C), 8vv;
Confitebor tibi Domine (g);
Credidi (F), 8vv;
Dilexi quoniam exaudit Dominus (G);
Dixit Dominus (B ), 2vv;
Dixit Dominus (B ), 8vv;
Dixit Dominus (D), 8vv;
Dixit Dominus (d), 8vv;
Dixit Dominus (F), 2vv;
Dixit Dominus (F);
Dixit Dominus (G), 4vv;
Dixit Dominus (G), 8vv;
Laetatus sum (a), 8vv;
Laetatus sum (B ), 8vv, ?1758;
Laetatus sum (E );
Laetatus sum, 4vv, 1764;
Lauda Jerusalem (F), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 1v;
Laudate Dominum omnes gentes (B ), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (d), 8vv;
Laudate Dominum omnes gentes (F);
Laudate Dominum omnes gentes (G), 4vv;
Levavi oculos meos (G);
Memorabilia, 4vv, 1764

Vespers hymns and canticles:
Ave maris stella (F), 8vv;
Ave maris stella (d), 8vv;
Decora lux (G), 5vv;
Defensor alme (D), 8vv;
Exultet orbis (D), 2vv;
Jesu corona (D);
Mag (a), 8vv;
Mag (B ), 2vv;
Mag (C), 2vv;
Mag (E );
Mag (F), 8vv (3 settings);
Pange lingua (g), 8vv;
Placare Christe (F), 8vv;
Te Joseph (G), 8vv;
Ut queant laxis (G);
Veni creator spiritus (G), 8vv

Motets, ants etc.:
Ascendit Christus (D), 8vv;
Ascendit Christus (E), 1v;
Egregiae martyr Philipe;
Non fecit tatiter, 8vv;
Non turbetur cor vesinum;
O voz omnes, 8vv;
Pauperum primo genita, 4vv;
Psalmo de nona primera miravilia, 8vv;
Qui vult venire post me, 4vv (= Plantas frondosas de aqueste jardín, see ‘Villancicos’);
Regem cui omnia vivunt, 4vv;
Salve regina (C), 1v;
Salve regina (D), 8vv;
Stabat mater, 8vv;
Sub tuum praesidium, 8vv;
Tota pulcra es, 8vv;
Veni Sancte Spiritus, 8vv;
Veni sponsa Christi, 8vv;
Victimae paschali, 8vv

11 Matins cycles of responsories, invitatories and hymns, 1–8vv: for Christmas;
Assumption; St Peter;
Our Lady of the Conception;
feast day of St Joseph;
patronage of St Joseph;
Our Lady of the Pillar;
Our Lady of Guadalupe (2 cycles, 1 ed. C.H. Russell, Los Osos, CA, 1997);
St Ildefonso and the Pontifical Confessors;
St Philip Neri and the Common Confessors

Other works:
Office of the Dead;
2 Te Deum;
5 Lamentations;
6 Miserere

Villancicos:
A de la dulce métrica armonía, 4vv;
A de los cielos, 8vv;
Admirado el orbe, 8vv;
A gozar el sumo bien, 4vv;
Aguila caudalosa, 4vv;
A la esposa es de Dios, 4vv;
A la milagrosa escuela, 4vv, 1765;
Al arma contra Luzes, 1v;
A la tierra venid, 4vv;
Al cielo subiendo, 1v;
Alerta las vozes, 4vv;
Al mirar los rayos, 4vv;
Al penetran la hermosura, 8vv;
Al que en solio de rayos, 4vv;
Amante peregrino, 3vv;
Animase, alientese, 8vv;
Aplaudan alegres, 4vv;
Arca perfectísima, 1v;
Arcano sagrado, 4vv;
Armoniosos metros, 4vv;
A tan gran afector, 2vv;
A tan regia vista, 4vv;
A tu feliz natalicio, 1v;
A velas llamas, 8vv;
Ay mi bien, 8vv;
Bendito sea el Señor, 4vv;
Celestes armonias terrestres consonancias alarma, 8vv;
Cielo, que alto mirais, 2vv, E-CU;
Clarines sonad;
Con añores ecos nuestro pecho amante celebra, 8vv, 1766;
Con canoros secos
De amor el incendio, 1v;
De aquel muro en las esfera, 2vv;
Del diciembre rizado, 1v;
De noche ha nacido, 4vv;
De su fé las glorias, 2vv;
Devoto el coro con alegría llama a María, 4vv;
Dolencia padre, 2vv;
Dulce incendio, 2vv;
El aire, la tierra, 1v;
El amor y el afecto, 8vv;
El celeste gozo, 4vv;
El clarín de la fama, 8vv;
Ella feliz Bagel, 2vv;
El tesoro sagrado, 4vv;
El viento ayrado, 1v;
En este triste valle, 4vv;
En tiempo, sin tiempo, 4vv;
En una ligera nave, 4vv;
Esta noche las zágalas, 8vv;
Este alto sacramento, 1v;
Gloria lo ofrece, 8vv;
Gorgeos trinando, 2vv;
La angélica turba, 8vv;
La esfera triumphante rompa la luz, 4vv;
La gloria más bella, 2vv;
La tierra se alegra, 4vv;
Libre de la pena, 2vv;
Los rayos ardientes, 4vv;
Manda Dios que observen, 4vv
Octavo kalendas, 1v;
Ola, ola, pastorcillos, 8vv;
O Niño si tiritas, 2vv;
O sacra luziente antorcha;
País de Noél, 5vv;
Pedro amado, 2vv;
Plantas frondosas de aqueste jardín, 4vv (= Qui vult venire post me, see ‘Latin sacred’);
Propitia estrella, 1v;
Protegido de una estrella, 4vv;
Pues el Asturiano alegre, 4vv;
Que admiráis mortales, 4vv;
Que rayos (= Si aleve fortuna), 1v;
Que tempestad amenaza, 8vv;
Remedio lucido, 4vv;
Rendido qual mariposa, 8vv;
Rompa la esfera, 8vv;
Si admito tu fineza, 2vv;
Si aleve fortuna (= Que rayos);
Si el alma de Dios embelleza, 4vv;
Sus glorias cantando, 4vv;
Todos pueden alegar, 1v;
Toquen al arma, 4vv;
Varones ilustres, 1v;
Vierte blandamente, 1v;
Virgen pura, arca sagrada, 2vv;
Virgen pura, arca sagrada, 4vv;
Y vive amor en mí, 1v

Other spanish sacred:
Loas:
A el eco de la fama dispertando, 4vv;
Con respectuosos esmeros, 4vv;
En hora dichosa la laguna admire coronada, 4vv;
Si es gloria del orbe, 4vv

Pastorelas:
A que esperáis cherubas;
Para donde caminas, 5vv, Morelia, Conservatorio de las Rosas;
Pastorela, 8vv

Font: En català: No disponible - En castellano: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - In english: Ignacio de Jerusalem (1707-1769) - Altres: Ignacio de Jerusalem (1707-1769)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si el diumenge viatjàvem a Cuba en companyia d'un català, avui visitarem Mèxic, una geografia que va viure en l'abundància musical durant els segles XVII i XVIII. De Jerusalem va ser un músic italià que va recorre un llarg camí abans d'establir-se i consolidar-se a Nova Espanya on va assolir un èxit sense precedents tant per volum com per qualitat en el seu càrrec de mestre de capella, entre els anys 1750 i 1769, de la Catedral de la Asunción de María de Mèxic. Allà va escriure abundant música religiosa però també secular amb el denominador comú de ser obra essencialment vocal amb acompanyament d'orquestra. El seu estil va viure immers de ple, i de forma precursora, en la forma galant. La varietat rítmica, les harmonies lentes, el seu impressionant domini de la forma orquestral i coral a gran escala i les textures homofòniques són elements característics del seu treball i curiosament es mouen en comoditat pels ritmes italians, fins i tot, endèmics de la seva regió natal, motiu pel qual va ser rebut amb entusiasme a Mèxic i per extensió a tot Centre Amèrica. Escoltant-lo ens resultarà fàcil entendre la magnitud del seu nom i inevitablement obligarà a preguntar-nos quin hauria estat, o fins i tot quin seria el ressò de la seva obra en cas d'haver viscut i treballat a Europa. Sens dubte, tot un mestre clàssic que anticipa per moments l'exuberància de Mozart. La gràcil teatralitat de les obres que escoltarem com Triumphe Maria reyna sagrada, Despierta bato, Ni del mar ni del ayre Rompa ayrado el cielo, Cielos que aquesto miras Llore yo, Ea feliz vajel Nave dichosa i En un portal arruinado, és evident. Per a veus solistes, en duet o quartet i fins i tot algunes d'elles amb recitatiu i ària, en un clar mirall operístic, Mèxic va despertar del somni polifònic per a endinsar-se, de ple, en el classicisme i la pirotècnia lírica italiana, a les antípodes de la tradició religiosa fins aleshores dominant. No hi ha dubte que De Jerusalem fou atrevit i considerablement valent innovant i alhora liquidant, d'una estocada, el que fins el 1749 havia estat intocable a la Catedral de Mèxic. Tot un personatge que parlant en primera persona em desperta un interès il·limitat. Recordeu-lo, i si l'heu d'escriure, feu-ho en majúscules perquè s'ho mereix!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Ensemble Albalonga; Anìbal E. Cetrangolo (conductor)
AMAZON: JERUSALEM, I. - Vocal music

IMSLP: Ignacio de Jerusalem (1707-1769)

CPDL: Ignacio de Jerusalem (1707-1769)

SPOTIFY: JERUSALEM, I. - Vocal music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Hexachordum Apollinis (1699)

Obra de Jan Brueghel el Jove (1601-1678), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Johann Christoph Pachelbel -

En el dia de la celebració del seu 362è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan Brueghel el Jove (Antwerp, 13 de setembre de 1601 - Antwerp, 1 de setembre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc, fill de Jan Brueghel el Vell i nét del famós i reconegut Pieter Brueghel el Vell. Va ser entrenat pel seu pare i va passar la seva carrera pintant obres d'estil i gènere semblants a les del seu progenitor. Juntament amb el seu germà Ambrosius, va produir paisatges, escenes al·legòriques i altres obres amb un característic i meticulós detall. Brueghel va ser un espavilat pintor que va copiar les obres del seu pare i les va vendre amb la signatura d'aquest. Va morir a Antwerp el setembre de 1678.

Font: En català: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - En castellano: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - In english: Jan Brueghel el Jove (1601-1678) - Altres: Jan Brueghel el Jove (1601-1678)

---

Parlem de Música...

Johann Pachelbel (Nuremberg, 1 de setembre de 1653 - Nuremberg, 3 de març de 1706) va ser un compositor, organista i professor alemany i un dels músics més importants de la generació anterior a J.S. Bach. Va rebre la primera formació musical de Georg Caspar Wecker, organista de la Sebalduskirche, i d'Heinrich Schwemmer, un músic que més tard es convertia en el cantor de la mateixa església. Johann Mattheson, una de les fonts més importants d'informació sobre la vida de Pachelbel, esmenta en la seva obra Grundlage einer Ehrenpforte (Hamburg, 1740) que Pachelbel de jove va demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals. Va estudiar a escoles de primària de Nuremberg i va entrar a la Universitat d'Altdorf el 1669. Durant la seva estada en aquesta ciutat, va compaginar les classes amb les seves activitats com a organista a la Lorenzkirche. Per completar els seus estudis, va aconseguir una beca al Gymnasium Poeticum de Ratisbona. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per les qualificacions acadèmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li van permetre estudiar música amb Kaspar Prentz, un alumne de Johann Kaspar Kerll, músic alemany influenciat pel compositor italià Carissimi.

El 1674, potser orientat per Prentz, va viatjar a Viena on va assolir el càrrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve. Allà va entrar en contacte amb Johann Kaspar Kerll de qui, probablement, va rebre classes. Va viure a Viena durant cinc anys, i allà va absorbir la música dels compositors catòlics del sud d'Alemanya i d'Itàlia, els estils del qual contrastaven amb la tradició musical luterana, molt més estricta en les formes i els continguts. El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach, on va conèixer la família Bach i a on va compartir amistat amb Johann Ambrosius Bach, el pare de J.S. Bach. Allà hi va romandre un any abans de marxar camí d'Erfurt. El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a organista de la Predigerkirche a Erfurt, succeint a Johann Bach, el fill gran dels Bach. Allà precisament es va convertir en el padrí de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach. Va viure a Erfurt durant dotze anys ciutat on va consolidar la seva reputació com un dels principals organistes d'Alemanya. Els seus preludis coral serien les obres més representatives del període d'Erfurt.

El 15 d'agost del 1690 Pachelbel va deixar el seu càrrec d'Erfurt amb el reconeixement dels seus serveis per tal de millorar la seva posició professional. Poc després, l'1 de setembre, va aconseguir el càrrec de músic i organista a la cort de Württemberg a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla. Per desgràcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasió francesa. Pocs mesos més tard va tornar a la seva regió natal, Turíngia, on el 8 de novembre del 1692 va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aquí va publicar la seva primera i única obra de música litúrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren (1693). Durant la seva estada de tres anys a Gotha, Pachelbel va rebre ofertes de feina de diverses ciutats. Una d'elles va ser quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, va morir el 20 d'abril del 1695. Les autoritats de la ciutat van voler que un famós fill de la ciutat com Pachelbel fos el seu successor i l'hi van enviar una invitació oficial ocupant el càrrec durant l'estiu del 1695. En la seva darrera etapa va veure publicades la Musikalische Ergötzung, una selecció de música de cambra i, principalment, els Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis àries amb variacions per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Va morir a Nuremberg el març de 1706.

OBRA:

Veure llistat d'obres de Johann Pachelbel.

Font: En català: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - En castellano: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - In english: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - Altres: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La figura de Pachelbel, si més no en el meu cas, ha passat d'una quasi clandestinitat a ser un dels màxims referents del Barroc a un nivell que per mèrits propis i per cronologia situaria a un esglaó molt proper al de Bach. Tota música que vaig descobrint i amb el temps escoltant no fa sinó ratificar la descomunal qualitat d'un mestre avui dia imprescindible i feliçment consolidat. En aquest espai d'exemples en podrem escoltar en múltiples ocasions (Johann Pachelbel) i avui novament i en motiu de celebrar el seu aniversari, tornarem a il·luminar-nos i a emocionar-nos amb la seva música. Concretament, ens centrarem en la seva extensa producció per a orgue de la qual l'edició d'avui recupera dues xacones, que escoltarem en nom de la Chaconne en Re major, i el seu famós Hexachordum Apollinis de 1699. Recordem que aquest recull per a orgue consta de sis àries cada una d'elles amb el seu corresponent tema i variacions. Considerada la més brillant en la forma de variacions de Pachelbel, escoltarem l'Aria Prima en Re minor i l'Aria Sexta en Fa menor 'Aria Sebaldina' (en honor a l'església de St Sebaldus de Nuremberg, on va ser organista durant 11 anys). I si bé Pachelbel no va pensar estrictament aquesta sèrie de composicions únicament per a orgue, el cert és que amb un excel·lent intèrpret com és el cas, la qualitat i la bellesa són insuperables!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: John Butt (organ) 
RECICLASSICAT: PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706)
AMAZON: PACHELBEL, J. - Hexachordum Apollinis 1699

IMSLP: Johann Pachelbel (1653-1703)

CPDL: Johann Pachelbel (1653-1703)

SPOTIFY: PACHELBEL, J. - Hexachordum Apollinis 1699

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!