dimarts, 28 de gener del 2014

NEEFE, Christian Gottlob (1748-1798) - Twelve Keyboard Sonatas

Carl Joseph Begas (1794-1854) - Wilhelmine Begas, the Artists Wife
Obra de Carl Joseph Begas (1794-1854), pintor alemany (1)



- Recordatori de Christian Gottlob Neefe -
En el dia de la commemoració del seu 216è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carl Joseph Begas (Heinsberg, 30 de setembre de 1794 - 24 de novembre de 1854), va ser un pintor històric alemany. El seu pare, un jutge retirat, desitjava que el seu fill seguís la carrera professional de dret, però els gustos del petit Begas assenyalaven definitivament en una altra direcció, la de l'art. Va ser a l'escola on ràpidament va perfeccionar el seu talent i on va demostrar una meravellosa habilitat per al dibuix i la pintura. El 1812 va viatjar a París per tal de perfeccionar el seu art. Va estudiar durant divuit mesos al taller d'Antoine Jean Gros i després va començar a treballar de forma independent. El 1814 la seva còpia de La Madonna della Sedia la va comprar el rei de Prússia, que es va sentir atret pel jove artista. Principalment, es va dedicar a pintar diversos quadres bíblics de grans proporcions i el 1825, després del seu retorn d'Itàlia, va continuar fent grans pintures que van ser col·locades a les esglésies de Berlín i Potsdam. Alguns d'elles eren peces històriques, però la majoria eren representacions dels texts bíblics. Begas també va ser un cèlebre pintor de retrats i va realitzar, per a la galeria real, una llarga sèrie de retrats de personalitats eminents de Prússia. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Carl Joseph Begas (1794-1854) - Altres: Carl Joseph Begas (1794-1854)



Parlem de Música...

Christian Gottlob Neefe (Chemnitz, 5 de febrer de 1748 - Dessau, 28 de gener de 1798) va ser un organista, compositor d'òpera i director d'orquestra alemany. Els seus primers estudis musicals els va realitzar a l'escola municipal de Chemitz com a nen cantor. Més tard, va cursar estudis de dret a la Universitat de Leipzig. Quan va acabar els seus estudis universitaris, va començar la seva carrera musical com a alumne de Johann Adam Hiller on, sota la seva tutela, va compondre les seves primeres òperes còmiques. El 1776, Neefe va acompanyar Hiller (que era el mestre de capella de l'orquestra itinerant Seyler) i va realitzar una gira amb el conjunt per Alemanya. Van finalitzar aquesta gira a Frankfurt del Main, on es va casar amb Suzanne Zinck, filla adoptiva del cantant Georg Anton Benda. Amb ella va tenir tres filles i un fill. El 1779, es va unir a la companyia teatral Helmut Grossmann i es va traslladar a Bonn. El 1782 es va convertir en organista de la cort per l'arquebisbe de Colònia, el príncep elector Maximilià Frederic von Königsegg-Rothenfels. El matrimoni Neefe també va ser contractat per al teatre del príncep elector. El seu substitut va ser Ludwig van Beethoven, un noi de 12 anys que es va convertir en alumne seu. Neefe li va ensenyar a tocar el piano, el baix continu i composició i el va ajudar a compondre algunes de les seves primeres obres. Neefe anomenava Beethoven "el segon Mozart" i Beethoven sempre va apreciar i admirar al seu professor. El 1796 es va traslladar a Dessau, a l'estat de Saxònia-Anhalt, on va morir el 28 de gener de 1798. El repertori de Neefe no és molt extens. La seva obra més coneguda va ser un singspiel anomenat Adelheit von Veltheim, escrit a Leipzig el 1780. Va compondre altres obres vocals sacres i profanes, un conjunt de dotze sonates per a pianoforte orientades, principalment, a la docència, obra de cambra i, fins i tot, un concert de piano.

Font: En català: No disponible En castellano: Christian Gottlob Neefe (1748-1798) In english: Christian Gottlob Neefe (1748-1798) - Altres: Christian Gottlob Neefe (1748-1798)



Parlem amb veu pròpia...

L'organista de la cort de Bonn, Neefe, va ser el primer professor destacat de piano, orgue i composició de Beethoven. La seva labor no va ser únicament musical ja que també va procurar transmetre-li una sòlida formació cultural en temes clàssics però també en relació amb la cultura europea contemporània, des de William Shakespeare fins a Goethe. Neefe va ser, precisament, el primer en induir a Beethoven a compondre amb un tema d'Ernst Christoph Dressler en què va escriure una sèrie de variacions, convertint-se en la primera obra publicada de Beethoven, amb només 12 anys. Les sonates de Neefe, basculen a cavall de les eres barroques i clàssiques i són, probablement, l'exemple de la música amb què Beethoven va començar a cavalcar tot sol. Però bé, tot i tenir-ne motius, avui no parlarem del geni de Bonn sinó del seu mestre, el desconegut Christian Gottlob Neefe. La seva fama neix, en gran part, d'una òpera popular, o singspiel, per nom Adelheit von Veltheim. No obstant, també va escriure altres obres talment com un concert de piano, obres religioses o cançons populars. Totes elles, de moment, no recuperades. Curiosament, la única edició existent del seu repertori no fa referència al singspiel que comentàvem sinó a una sèrie de 12 Sonates per a piano que va publicar l'any 1773. En general, segueixen un esquema senzill, clàssic i proper al primer Haydn. Ara bé, el caràcter auster no converteixen aquestes obres en fàcilment digeribles. No és una crítica sinó que possiblement té a veure amb la forma musical en la que Neefe es va inspirar. Alhora, el joc de sensacions de les sonates és desigual i en certa forma crec que amb clavicèmbal possiblement sonarien millor o, si més no, més properes a la filosofia clàssica i preclàssica en la que s'inspiren. Per sort, tot i el sentiment contraposat d'aquest recull de sonates, hem d'agrair la sòlida i agradable interpretació de la pianista que, gràcies al seu esforç i a la seva competència, ens permet gaudir de la totalitat de les obres d'un Neefe que avui recordem, en essència, pel fet que va ser el primer professor acadèmic de Beethoven qui, amb independència de la major o menor solidesa compositiva del seu mestre, sempre li va agrair l'esforç, la dedicació i la sort d'haver tingut un professor, a qui avui pocs recorden, però que va ajudar a construir els fonaments del seu alumne més brillant. Per tant i amb gaubança eterna, gràcies Christian Gottlob Neefe!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Susan Kagan (piano)
AMAZON: NEEFE, C.G.: 12 Keyboard Sonatas (1773)
IMSLP: Christian Gottlob Neefe (1748-1798)
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Personalment m'han agradat molt aquestes sonates que em semblen d'un gran refinament. Coneixia Neefe en relació amb Beethoven pero mai havia escoltat la seva música. Un cop més m'has alegrat el dia!
    Moltíssimes Gràcies Pau
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!
      Moltes gràcies! A mi personalment se'm fan difícils de digerir, potser perquè apreciaria més que fossin en clavicèmbal, el meu instrument preferit. En qualsevol cas, un bon testimoni de Neefe i de la seva música que, com bé dius, s'escolta poques vegades en públic.

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina