La conversió de Sant Pau, obra de Karel Du Jardin, pintor holandès del segle XVII
William Boyce (1711-1779) compositor anglès nascut a Londres. Contemporani de Händel, va viure en contacte permanent amb l'obra i l'estil del seu omnipotent col·lega alemany que tanta bona música va regalar a Anglaterra i al món sencer. Boyce, de qui n'havia parlat fugaçment i en relació amb la seva breu i simpàtica obertura número 12 en Sol major, va ensumar els primers compassos musicals gràcies a la seva dedicació vocal com a membre del cor de veus blanques de la Catedral de Sant Pau de Londres. Estudiant de composició i d'orgue amb Maurice Greene, un altre dels noms propis de l'escola anglesa del segle XVIII, va assolir el grau d'independència necessària per adjudicar-se el seu primer lloc important, el d'organista de l'església d'Oxford. A partir d'aquí la seva carrera seguiria una progressió ascendent i gaudiria d'una gran popularitat assolint el càrrec de Mestre de Música de la Reina i el d'organista de la Capella Reial. Cronològicament ens situem al bell mig del segle XVIII data en què hauríem de situar la obra del dia d'avui. I la composició del dia, tenint en compte que és dimecres, haurà de ser d'alguna forma o altra una peça vocal i la d'avui és un himne escrit el 17 d'abril de 1755 i en honor al Festival dels fills dels Clergues. Un succedani de certamen i obra de caritat, contextualitzant-lo al segle XVIII, per tal de recaptar fons econòmics pels clergues pobres i les seves famílies.
Analogies amb la nostra realitat en podríem fer moltes i possiblement, tot i que han passat més de 250 anys, arribaríem a la conclusió que pobres i miserables n'hi hauran sempre, abans, ara i després... malauradament. Doncs per tal de commemorar el Festival, Boyce va pensar en un text litúrgic indicat per aquesta celebració solidària. Una joia coral i lírica acompanyada de l'abundància instrumental de l'època; cordes, trompetes, timbales, vents fusta, etc. Amb l'etiqueta de Lord, thou hast been our refuge ens recordarà, fàcilment, algunes de les obres del seu amic i company de viatge alemany G.F. Händel. Cors inicials i finals acompanyats de les textures minimalistes i tranquil·les de les àries solistes. Un bon exemple del disseny creatiu de Boyce que ens ajudaran a conèixer un anglès de cor i esperit sant. En aquell temps, a diferència del nostre, qualsevol excusa era ideal per tal de compondre música coral, operística o instrumental. Nosaltres, tot i ser ànimes insignificants perdudes en la immensitat de les finances i del seu llenguatge abstracte a les quals els encanta viatjar, farem un traspàs temporal per tal de recuperar la música i la seva essència que, més enllà de la superficialitat dominant, ens trasllada a un món oníric emocional i espiritual que ens recorda que la vida, tot i la perseverança de l'estridència sonora de fons, és un univers elegant, on la música n'és la protagonista!
Aquesta joia recuperada en primícia i en primera gravació mundial ens la interpreta el cor i solistes de la Catedral de Sant Pau, amb el conjunt instrumental The Parley of Instruments i tots ells elegantment dirigits per John Scott.
I de regal, en mode d'obertura, una de les seves simfonies galants, l'estil tant propi de l'Anglaterra il·lustrada. Concretament, la simfonia número 2 en La major, breu i de tres moviments, interpretada per Sir Neville Marriner amb la The Academy of St. Martin in the Fields.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: William Boyce (11 de setembre de 1711 - 7 de febrer de 1779)
BIOGRAFIA: William Boyce (11 de setembre de 1711 - 7 de febrer de 1779)
RECICLASSICAT: BOYCE, William (1711-1779)
IMSLP: William Boyce (1711-1779)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina