dimarts, 15 de maig del 2012

STANLEY, John (1712-1786) - Harpsichords concertos (1742)

La batalla de Trafalgar, obra de William Turner, pintor anglès coetani de J. Stanley




John Stanley (1712-1786) compositor i organista anglès nascut a Londres. Presentem un nou artista il·lustrat de factoria anglesa i que englobaríem dins de l'univers clàssic i de tot allò que s'hi relaciona. De fet, noves indagacions històriques en el món de la música parlen, hipotèticament, que només tenim el privilegi de conèixer entre un 5 i un 10 per cent de la totalitat dels compositors del classicisme, període extraordinàriament prolífic en música, art i cultura. Stanley el situaríem de ple en aquesta època. Ell va néixer dotat per la música tot i que la desgràcia el va acompanyar des de ben petit. Amb dos anys, un malaguanyat accident el va deixar quasi cec la resta de la seva vida. Aquest contratemps important no el va dissuadir a l'hora de seguir amb la música, ans el contrari. Amb set anys començaria a estudiar orgue amb el compositor Maurice Greene, organista de la Catedral de Sant Pau. Amb tant de talent que amb només onze anys l'hi seria adjudicat el càrrec d'organista d'una església local... repetim-ho, amb onze anys. Tanta era l'energia de Stanley, que gaudiria de l'honor de ser el personatge més jove en assolir el grau acadèmic "Bachelor of Music". L'any 1734 i amb només 22 anys assoliria el lloc d'organista de l'església antiga del Temple, càrrec que ocuparia al llarg de més de 50 anys i fins el dia del seu decés. Tant ressò va adquirir com a organista, que compositors i artistes d'arreu del país assistien periòdicament a les seves interpretacions instrumentals, entre ells el seu amic i contemporani Georg Frederich Handel. En contrapartida o senzillament per gust Stanley, dotat d'una memòria prodigiosa, dirigiria alguns dels oratoris del seu estimat amic alemany. La seva vida, el seu caràcter conjuntament amb la seva incommensurable força de voluntat vers l'adversitat el van convertir en un dels personatges més estimats i admirats d'Anglaterra. Ara bé el seu repertori no és molt extens. Consta de 10 opus amb un total d'una setantena d'obres. No puc imaginar la descomunal feina de compondre música amb una discapacitat visual com la seva, en qualsevol cas i com es podrà comprovar en aquests concerts no va ser una restricció gaire determinant. Dos concerts de clavicèmbal opus 2 editats per primera vegada l'any 1742 i els quals seguien, com a model teòric i pràctic, l'opus 6 de Handel. Joies com aquestes denoten fins a quin punt el segle XVIII va ser una autèntica mina d'or de recursos il·limitats en què l'objectiu final era l'entreteniment i la diversió sense potser adonar-se que estaven escrivint una de les pàgines de la història més brillants de la humanitat on l'art i la música n'eren l'estrella del sistema solar de la cultura i quasi de la civilització.

Deliciosament interpretats per The Parley of Instruments amb Roy Goodman al clavicèmbal i conducció.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)