BANCHIERI, Adriano (1568-1634) - Vespro per la Madonna

Obra de Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Bartolomeo Cavarozzi (Viterbo, c. 1590 - Roma, 21 de setembre de 1625) va ser un pintor italià del Barroc, proper al moviment caravaggista, que va desenvolupar part de la seva carrera a Espanya. Natural de Viterbo, va marxar aviat a Roma, on va ingressar al taller del seu compatriota Tarquinio Ligustri, per després posar-se sota la tutela del Pomarancio. No va trigar gaire a travar relació amb la rica família dels Crescenzi que el van acollir sota el seu patronatge. Giovanni Battista Crescenzi era també pintor i es va dur a Cavarozzi a Espanya quan va ser sol·licitat per col·laborar en les decoracions del Monestir de l'Escorial el 1617. Només va romandre a Espanya uns dos anys, malgrat el gran èxit que hi va aconseguir amb les seves obres de caràcter devocional. La seva Sagrada Família amb Santa Caterina, conservada al Prado, va ser una obra molt apreciada pels seus contemporanis com ho demostren les abundants còpies de l'obra localitzades en diverses col·leccions d'Europa. Atribuïda durant molt de temps a Guido Reni o Orazio Gentileschi, l'expert Roberto Longhi la va tornar al catàleg de Cavarozzi. De nou a Roma (1619), va començar a pintar les figures en quadres de natures mortes d'altres artistes, sobretot del mestre de la natura morta Acquavella, bodegonista de gran talent. Cavarozzi va practicar un tenebrisme elegant, amb figures naturalistes però plenes de serenitat i una mica idealitzades. El seu ús d'efectes de llum extrems va deixar una empremta profunda en els artistes espanyols. Va crear uns models que marcarien posterior producció de Zurbarán, fins el punt d'atribuir a l'extremeny algunes obres executades per Cavarozzi durant el seu periple espanyol. A Cavarozzi se li han atribuït algunes obres de tipus caravaggesco d'autoria dubtosa, com el Tocador de flauta de Cecco del Caravaggio o fins i tot el Sant Joan Baptista de Caravaggio conservat a la Catedral de Toledo.

Font: En català: No disponible - En castellano: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) - In english: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625) - Altres: Bartolomeo Cavarozzi (c.1590-1625)

---

Parlem de Música...

Adriano Banchieri (Bolonya, 3 de setembre de 1568 - Bolonya, 1634), de nom de naixement Tomaso Banchieri, va ser un monjo benedictí, compositor, organista, teòric de la música i poeta italià de finals del Renaixement i principis del Barroc. La seva obra més popular és el Festino, un madrigal on, entre altres coses, es fan imitacions vocals de diferents animals. El 1587 va prendre els hàbits de l'orde de Sant Benet, i va fer els seus vots el 1590, canviant el seu nom, Tomaso, per Adriano, que és amb el qual és recordat. En el monestir un dels seus mestres va ser Gioseffo Guami, que va modelar el seu estil. Durant la seva vida monàstica va estar a Lucca, Siena, Imola, Gubbio, Venècia i Verona. El 1609 es va mudar al Monestir de San Michele in Bosco (Sant Miquel del Bosc), a Bolonya, on hi va ser fins a la seva mort (1634). El 1613 és nomenat professor de música i el 1615 va fundar l'Accademia dei Floridi, dedicada a l'estudi de les arts musicals. El 1618 és designat abat del monestir. Se sap que va conèixer i va realitzar treballs de teoria de la música amb Monteverdi. Com Orazio Vecchi, va estar interessat en transformar el madrigal amb finalitats dramàtiques. Va ser un dels creadors de la forma anomenada "comèdia madrigal", que sense arribar a representar-se en escena, narrava una història mitjançant la interpretació seqüencial d'una col·lecció de madrigals. Moltes d'aquestes col·leccions van ser compostes com un entreteniment en les reunions dels cercles socials de Bolonya. Entre molts exemples, mereixen destacar-se:

-La pazzia senile (Bogeria senil) (1598)
-Il metamorfosi musicale (Metamorfosi musical) (1601)
-Virtuoso ridotto (Virtuós disminuït) (1601)
-Festino (1608), on satiritza diversos estils musicals de l'època, i presenta una imitació d'animals fent un "contrapunt bestial" sobre un cantus firmus.

En el seu moment, la comèdia madrigal va ser considerada una de les precursores de l'òpera, però la majoria dels estudiosos veuen avui un desenvolupament separat, conseqüència de l'interès general en la Itàlia de l'època per crear formes de música dramàtiques. Banchieri va ser a més un important compositor de canzonettas, una alternativa lleugera i popular als madrigals de finals del segle XVI. Va escriure també misses, sèries de salms, motets, música per a oficis, i obres de teatre. Les obres de Banchieri són uns referents importants en els inicis del Barroc musical. Cartella, obra en diversos volums, (Venècia, 1601) inclou la part titulada Moderna Practica Musicale, on proposa el reconeixement de la variable del setè grau, desenvolupa el concepte modern de compàs, i recull taules d'ornamentació vocal. L'organo suonarino, (Venècia, 1605) descriu diversos acompanyaments utilitzant un baix figurat.

Font: En català: Adriano Banchieri (1568-1634) - En castellano: Adriano Banchieri (1568-1634) - In english: Adriano Banchieri (1568-1634) - Altres: Adriano Banchieri (1568-1634)

---

Parlem amb veu pròpia...

Adriano Banchieri va ser, abans que músic, un monjo vinculat als olivetans. No obstant, la seva carrera va ser àmpliament artística ja que, a banda de compositor i organista, es va dedicar al teatre, a la poesia, a la docència i a l'organologia. Així mateix, va ser el fundador de l'Accademia de’Floridi. Aquesta versatilitat no va impedir que musicalment fos considerat com un dels més grans organistes i compositors del seu temps. Alhora, fruit de la seva curiositat innata, va ser un innovador atent a totes les novetats en l'estil i les formes musicals d'aleshores. Autor de nombroses obres sacres i seculars, avui dia se'l recupera amb una certa regularitat, especialment a Itàlia. Del seu repertori, els volums Nuovi pensieri ecclesiastici són els més coneguts. En aquests Banchieri adopta un nou estil en què destaca la veu solista amb acompanyament de baix continu. És precisament en el Terzo Libro di nuovi pensieri ecclesiastici on trobarem aquests Vespro per la Madonna. Salms concertants on s'alterna el cant pla gregorià de les antífones amb els passatges vocals dels propis salms en què Banchieri explora la gamma completa d'estils coneguts d'aleshores: passaggiati (és a dir, amb passatges ràpids i virtuosos), accentuati (adorns rics amb funcions expressives), affettati (que presenta una àmplia gamma d'afectes), en eco (explotava l'entorn de ressonància de les esglésies), en sinfonia (amb repeticions instrumentals), en diàleg (a dues veus, alternant i entrellaçant) i en ricercata (a dues veus, en imitació entre elles mateix i amb el baix). Banchieri, de qui recordo haver-ne parlat anteriorment, és un autor singularment atractiu, si més no personalment, pel que sento una estima especial. Avui un nou plat de la seva interessant gastronomia!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Gruppo Polifonico Francesco Corradini; Fabio Lombardo
RECICLASSICAT: BANCHIERI, Adriano (1568-1634)
NAXOS: Banchieri: Vespro Per La Madonna

IMSLP: Adriano Banchieri (1568-1634)

CPDL: Adriano Banchieri (1568-1634)

SPOTIFY: Gruppo Polifonico Francesco Coradini – Banchieri: Vespro Per La Madonna

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!