dilluns, 14 de juliol del 2014

CIRRI, Giacomo Matteo Ignazio (1711-1787) - Dodici Sonate per Organo

Alexander Roslin - Självporträtt med hustrun Marie Suzanne Giroust målande Henrik Wilhelm Peills porträtt (1767)
Obra d'Aleksandr Roslin (1718-1793), pintor suec (1)



- Recordatori de Giacomo Matteo Ignazio Cirri -
En el dia de la commemoració del seu 227è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alexander Roslin (Malmö, 15 de juliol de 1718 - París, 5 de juliol de 1793) va ser un pintor suec. Es va formar al seu país natal, Suècia. Durant dos anys va estar treballant a la cort del marcgravi de Bayreuth (1745-1747). Després va passar per Itàlia, on va poder estudiar la història i la obra dels pintors manieristes (TiciàVeronès) i la dels classicistes (CarracciGuido Reni). El 1752 va marxar a París, gràcies a la recomanació de Lluïsa Isabel de França, duquessa de Parma. Allà es va fer famós com a pintor retratista. Va retratar a l'aristocràcia europea de mitjans del segle XVIII. Es va casar el 1759 amb Marie-Suzanne Giroust. Va gaudir de l'amistat de François Boucher. Des del 1750 en endavant, va treballar principalment a París, però hi va haver períodes en què va treballar en altres llocs, sol·licitat per les diferents corts de l'època: Estocolm (1774), Sant Petersburg (1775, on va pintar una sèrie de retrats d'homes d'estat de la Rússia Imperial, incloent-hi els d'Iván Betskói i Ivaán Shuvalov), Varsòvia i Viena (1778). Va morir a París el juliol de 1793.

Font: En català: Aleksandr Roslin (1718-1793) En castellano: Aleksandr Roslin (1718-1793) In english: Aleksandr Roslin (1718-1793) - Altres: Aleksandr Roslin (1718-1793) 



Parlem de Música...

Giacomo Matteo Ignazio Cirri (Forli, b. 20 de novembre de 1711 - Forli, 13 de juliol de 1787) va ser un compositor, organista i sacerdot italià. La seva etapa formativa és desconeguda no obstant es creu que un dels seus mestres va ser Giovanni Battista Martini ja que, a banda de compartir una bona amistat, les seves obres guarden certes similituds de forma i estil. Les primeres referències daten del 1759 any que va accedir a mestre de capella de la Catedral de la Santa Creu de Forli. Aquell mateix any va accedir a la prestigiosa Acadèmia Filharmònica de Bolonya. Anys més tard, el 1765, va col·laborar amb el compositor Andrea Favi abans de cedir el seu càrrec de mestre de capella, el 1780, al seu germà petit i ja famós violoncel·lista Giovanni Battista Cirri. La seva obra està formada, principalment, per obres d'orgue (12 Sonates Op.1) i per a obres per a clavecí amb acompanyament de violí (Op.2). Moltes de les seves obres no es van arribar a publicar per la qual cosa romanen, a dia d'avui, en manuscrit original a l'arxiu de la Catedral de Forli. Va morir en aquesta ciutat el juliol de 1787.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giacomo Matteo Ignazio Cirri (1711-1787) Altres: Giacomo Matteo Ignazio Cirri (1711-1787)



Parlem amb veu pròpia...

Ignazio Cirri va ser un compositor vinculat a la italiana geografia de Forlì, una ciutat propera a Bologna, on va ser mestre de capella de la seva catedral abans que fos substituït pel seu germà Giovanni Battista Cirri. Alumne de l'internacional Pare Martini, el seu estil és molt proper al del gran pare del classicisme italià. Sota una aparent i simple estètica galant s'adverteix una profunda sensibilitat harmònica així com un domini excel·lent del contrapunt. De fet, Cirri adopta sovint una forma més propera al barroc i en les obres corals religioses fa un ús del doble cor, a capella i fins i tot en cant pla, amb acompanyament d'orgue però també d'instruments de corda. Pel que fa a la música estrictament d'orgue, l'exemple les Dodici Sonate per Organo de 1770, l'estil és sensiblement proper al de Martini tot i que també hi escoltarem el ressò de Bach. Aquestes dotze sonates s'introdueixen amb un moviment lent (en forma de preludi) i un moviment allegro o allegretto segons el cas. Les sonates que escoltarem seran la No.2 en Fa major, la No.5 en Do menor, la No.8 en Re major i la No.12 en Re major. Aparença clàssica en una música arquitectònicament interessant que ens dóna a conèixer al Cirri més desconegut!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Cirri : Dodici Sonate per Organo, Op. 1

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Qué más razón para solicitarlo.. que el simple deseo de querer escucharlo...jeje... además que, oí un poco (por Spotify), y me atrajo de inmediato...

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina