EDELMANN, Jean-Frederic (1749-1794) - Quartets for Keyboard & Strings

Obra de John Singleton Copley (1738-1815), pintor americà (1)

- Recordatori de Jean-Frederic Edelmann -

En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

John Singleton Copley (Boston, 3 de juliol de 1738 - Londres, 9 de setembre de 1815) va ser un artista nord-americà famós pels seus retrats de figures importants de la Nova Anglaterra colonial, en particular homes i dones de classe mitjana. Els seus retrats van ser innovadors ja que tendien a mostrar als subjectes amb objectes que aportaven informació sobre les seves vides. John Singleton Copley va ser fill d'un immigrant irlandès anomenat Richar Copley i de la seva esposa Mary Singleton Copley. Els seus pares posseïen i treballaven en una botiga de tabacs de Boston, Massachusetts. El 1749, la data exacta es desconeix, Richard Copley va morir i el 22 maig 1748 Mary Copley es va casar amb Peter Pelham (no confondre amb el compositor i organista Peter Pelham), un gravador i professor, i es va traslladar amb el seu fill a una part més respectable i tranquil·la de Boston. El 1774, Copley va emigrar a Anglaterra per tal de desenvolupar la seva carrera artística. Més tard visitaria París, Gènova i Roma abans de tornar a Londres nou mesos més tard. John es va casar amb Susanna Farnham Clarke el pare de la qual, Richard, era un dels mercaders més rics de Boston i agent local de la East Índia Company. La parella va tenir sis fills en els quaranta-cinc anys de matrimoni. Es va especialitzar en escenes històriques que en ocasions van ser criticades pels experts per la manca de vigor dels seus primers retrats. Es va unir a la influent Royal Academy of Art. Copley va destacar tant en el seu període nord-americà com en el britànic per la seva capacitat per a representar textures i capturar emocions. Va morir a Londres el 1815, als 77 anys d'edat.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Singleton Copley (1738-1815) - In english: John Singleton Copley (1738-1815) - Altres: John Singleton Copley (1738-1815)

---

Parlem de Música...

Jean-Frederic Edelmann (Strasbourg, 5 de maig de 1749 - Paris, 17 de juliol de 1794) va ser un compositor francès. Va estudiar Dret a la Universitat de Strasbourg sota el mecenatge del Baró Dietrich i en companyia del seu fill Philippe-Frédéric Dietrich. El 1774 es va instal·lar a París on va esdevenir un clavecinista, professor i compositor reconegut. Entre els seus alumnes cal destacar a Méhul i a Jean-Louis Adam. En aquell temps, durant el període de 1775 a 1786, va publicar fins a 15 volums de música piano o clavecí amb acompanyament. Va treballar a l'Òpera de París on va estrenar el 1782 i amb gran èxit la seva òpera Ariane dans l’isle de Naxos. El 1789 va retornar a Strasbourg on va ser nomenat administrador del Baix Rin. Va treballar amb Philippe-Frédéric Dietrich, alcalde de Strasbourg. A partir del 1792 ambdós van rivalitzar políticament i fins i tot el testimoni d'Edelmann va ser crucial per condemnar a Dietrich, el seu antic company universitari, a la guillotina el 28 de desembre de 1793. Malauradament per Edelmann, ell i el seu germà Geofrey-Louis Edelmann (1753-1794) van ser guillotinats pels revolucionaris a París, sota acusació de traïdors, el 17 de juliol de 1794. Si bé políticament el seu nom va caure en desgràcia, musicalment va ser un compositor destacat del classicisme francès. El seu fill Jean Frédéric (1795-?) va emigrar a Cuba on va treballar com a compositor a La Habana.

OBRA:

Vocal secular:

La bergère des Alpes (scène lyrique, P.-J. Moline), Paris, Tuilleries, 20 July 1781; as op.11 (c1781)
Esther (orat), Paris, Concert Spirituel, 8 April 1781; lost
Ariane dans l’isle de Naxos (drame lyrique, 1, Moline), Paris, Opéra, 24 Sept 1782 (c1782)
Feu (ballet, 1, from P.-C. Roy: Les éléments), Paris, Opéra, 24 Sept 1782; airs (c1782)
Diane et l’amour (opéra-ballet, Moline), Paris, Jeunes-Elèves, 1802, mentioned in FétisB ed., with J.-L. Adam: airs by other composers, 1v, hpd, vn, in Délices d’Euterpe (1778–84)

Instrumental:

Hpd, vn ad lib:
6 sonates, op.1 (1775);
6 sonates, op.2 (1776), nos.1–2 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915/R);
[2] Divertissements, op.3 (1776);
4 sonates, op.5 (1777);
3 sonates, op.6 (1778);
2 sonates, op.7 (1779);
3 sonates, op.8 (1779), no.2 by Edelmann’s sister, no.1 ed. in MGG1;
4 sonates, op.10 (1782)

Others:
Sinfonie, hpd, acc. 2 vn, 2 hn, b ad lib, op.4 (1776);
4 quatuor, hpd, 2 vn, va, op.9 (1781);
Concerto, hpd, orch, op.12 (1782);
4 sonates en quatuor, hpd, acc. 2 vn, b ad lib, op.13 (1784);
3 concerts, hpd, 2 vn, va, op.14 (1785);
4 divertissements, hpd, 2 vn, va, op.15 (1786);
Airs, hpd/pf, op.16 (1788)

Kbd/harp arrs.:
excerpts from C.W. Gluck: Orphée et Euridice, Iphigénie en Aulide;
chaconne from E.-J. Floquet: L’union de l’amour et des arts, vn ad lib

Font: En català: Jean-Frederic Edelmann (1749-1794) - En castellano: No disponible - In english: Jean-Frederic Edelmann (1749-1794) - Altres: Jean-Frederic Edelmann (1749-1794)

---

Parlem amb veu pròpia...

Abans de ser guillotinat, Jean-Frederic Edelmann va ser un compositor de notable presència en els escenaris francesos gràcies principalment a la seva òpera Ariane dans l’isle de Naxos la qual va tenir múltiples representacions entre els anys 1782 i 1801. 220 anys més tard, el seu nom és esporàdicament recordat únicament per la seva nombrosa música instrumental per a piano i/o clavecí. Aquesta, recuperada en la seva major part, parla una llenguatge pròpiament clàssic però també amb evocadores referències a Couperin i al famós sentimentalisme de l'Empfindsamkeit de CPE Bach. Alhora, els poètics noms d'alguns dels moviments de les sonates, Les adieux d’E (op.2 no.3), La capricieuse (op.7 no.1), Avec énergie (op.9 no.1), Les regrets d’Herminie (op.15 no.3), denoten fins a quin punt Edelmann va partir de la tradició francesa per escriure alguns dels seus millors exemples creatius. Tanmateix, alguns historiadors el critiquen per no haver estat capaç d'innovar o de crear una harmonia més depurada. Avui en nom seu recuperarem dues obres en què el teclat n'és el protagonista. D'entrada, el Quartet en Mi bemoll major No.1 opus 9 per a tangent piano, dos violins i viola. Els tres moviments, de noms rococós (Gaiement, tres lentement i avec vivacite) són l'exemple perfecte de la seva brillant acadèmia. L'acompanyarà la clàssica Sonata en Si bemoll major No.6 opus 2 per a clavecí i de tres moviments allegro, andante i prestissimo. La guillotina el va silenciar però el seu record romandrà amb nosaltres gràcies a una música feliçment encantadora!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sylvie Pecot-Doucatte (harpsichord)
INTÈRPRETS: Miklós Spányi (tangent piano); Erika Petöfi & Lázló Paulik (violins); Balázs Bozzai (viola)
AMAZON: Edelmann - 7 sonates pour clavecin
AMAZON: Jean-Frederic Edelmann – Edelmann: 4 Piano Quartets

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Edelmann - 7 sonates pour clavecin
SPOTIFY: Jean-Frederic Edelmann – Edelmann: 4 Piano Quartets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!