GRAZIOLI, Giovanni Battista Ignazio (1746-1820) - Sonate Op.3

Obra de Louis-Léopold Boilly (1761-1845), pintor francès (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Ignazio Grazioli -

En el dia de la celebració del seu 268è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Louis-Léopold Boilly (La Bassée, 5 de juliol de 1761 - París, 4 de gener de 1845) va ser un pintor francès. Molt prolífic, és especialment conegut pels seus retrats satírics de la vida i els costums parisenques durant la Revolució i l'Imperi. També se'l reconeix per haver estat pioner en l'ús de la tècnica de la litografia. La carrera artística de Boilly va començar a la primerenca edat de 11 anys. El 1785 es va traslladar a París i va començar a pintar escenes elegants per les quals finalment va arribar a obtenir cert renom. Durant la Revolució Francesa va patir el recel oficial pel tema dels seus treballs, satírics amb la moral contemporània. A fi d'aclarir les seves tendències, va pintar Le Triomphe de Marat, un retrat distorsionat del líder revolucionari Jean Paul Marat pintat des d'una perspectiva francament afavoridora. Aquesta obra li va valer a l'artista l'admissió a la Societat Republicana de les Arts. Durant el Directori i el Consolat, va continuar pintant escenes en les que representava els costums de la seva època. El 1804 va enviar al Saló de París (l'exhibició oficial d'art francès) dos treballs: L'Arrivée d'une diligence dans la cour des Messageries i Le Sculpteur Houdon dans son atelier, i tots dos van merèixer sengles premis. El 1823 va produir les seves primeres litografies, una sèrie humorística titulada Grimaces. Va confeccionar més de 5000 retrats al llarg de la seva vida; aproximadament 500 dels seus treballs constitueixen documents gràfics de la vida de París del seu temps. Va morir en aquesta ciutat el gener de 1845.

Font: En català: Louis-Léopold Boilly (1761-1845) - En castellano: Louis-Léopold Boilly (1761-1845) - In english: Louis-Léopold Boilly (1761-1845) - Altres: Louis-Léopold Boilly (1761-1845)

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Ignazio Grazioli (Bogliaco, 6 de juliol de 1746 - Venècia, 6 de febrer de 1820) va ser un compositor i organista italià. Pare del també compositor Alessandro Grazioli, des de ben petit es va instal·lar a Venècia on va estudiar amb Ferdinando Bertoni. El 1778 va reemplaçar, temporalment, a Bertoni com a organista a la Basílica de Sant Marco. El 1782 va assolir el càrrec de segon organista i el 1785 el càrrec de primer organista quan Bertoni va assolir el càrrec de mestre de capella oficial. Grazioli va estar a Venècia fins ben bé el 1817. Pel que sembla va intentar, en diverses ocasions, accedir al càrrec de mestre de capella de Sant Marco sense èxit. La seva producció va ser abundant pel que fa a música religiosa (13 Misses, ordinaris de Missa a diferents veus i acompanyaments, 69 salms, 41 motets, himnes, graduals, etc.). Va escriure 12 sonates per a clavecí Opp. 1-2 i 6 sonates per a clavecí i violí Op.3 així com una Simfonia. També va escriure un tractat teòric de música: Istruzione per il maestro di musica, riguardante la funzione del Sabato Santo (perdut). Va morir a Venècia el febrer de 1820.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giovanni Battista Ignazio Grazioli (1746-1820) - Altres: Giovanni Battista Ignazio Grazioli (1746-1820)

---

Parlem amb veu pròpia...

Giovanni Battista Ignazio Grazioli va ser un compositor i organista italià vinculat, estretament, a Venècia i en especial a la Basílica de Sant Marc on hi va treballar principalment com a organista gran part de la seva carrera artística. Si bé va ser un compositor especialment prolífic pel que fa a música d'església, el cert és que no va poder accedir a l'anhelat càrrec de mestre de capella al qual va postular en diverses ocasions sense l'èxit esperat. Curiosament, tot i parlar d'un compositor de finals del segle XVIII i principis del XIX el cert és que, escoltant-lo, un sembla escoltar-hi el ressò del pre-classicisme i fins i tot del barroc tardà. El recull de Sonates Opus 3 de 1782 per a clavecí o orgue i violí denoten un profund conservadorisme a l'hora de compondre en una època en què la música que escoltarem havia entrat clarament en declivi. Sonates de tres o dos moviments segons el cas, escrites en tonalitats majors i amb els moviments estructurats de forma binària, és a dir, amb dues seccions relacionades i que normalment es repeteixen, en una fórmula típica del Barroc. El primer moviment, en general, presenta un perfil temàtic clar, mentre que el segon conté l'escriptura més expressiva. L'estil galant és fàcilment identificable tot i la constant aroma barroca especialment per l'ús del clavecí en un temps en què el piano dominava els escenaris. Del recull seleccionat, Sonata No.4 en Fa major, la Sonata No.5 en Do major i Tema i Variacions en Si bemoll major, m'agradaria destacar aquesta última obra, una autèntica delícia per a clavecí. En definitiva, un interessant descobriment d'un italià a qui agraïm l'alegria clàssica de la seva música!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Enrico Zanovello (Cembalo & Organo); Enrico Casazza (Violino)
AMAZON: Giovan Battista Grazioli: Sonate Op. 3

IMSLP: Giovanni Battista Ignazio Grazioli (1746-1820)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Enrico Zanovello – Giovan Battista Grazioli: Sonate Op. 3 per cembalo e violino obbligato

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!