SCHEIN, Johann Hermann (1586-1630) - Te Deum

Obra de Nicolas Poussin (1594-1665), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Hermann Schein -

En el dia de la commemoració del seu 384è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Nicolas Poussin (Les Andelys, 15 de juny de 1594 - Roma, 19 de novembre de 1665) va ser un pintor francès, fundador i màxim representant de la pintura classicista francesa del segle XVII. La lògica, l'ordre i la claredat van ser virtuts essencials en el seu treball i van influïr de manera decisiva en l'esdevenir de l'art francès fins als nostres dies. Va néixer a prop de Les Andelys, en el si d'una família camperola. Va estudiar pintura a París i potser també a Rouen. El 1624 va viatjar a Roma, on hi va romandre la resta de la seva vida, excepte durant una estada de 18 mesos a París entre 1640 i 1642. Les seves primeres obres romanes reflecteixen les bigarrades composicions i les animades superfícies que van caracteritzar el manierisme de mitjans del segle XVI. Al voltant de 1630 el seu estil va començar a canviar, allunyant-se de l'emergent exuberància del barroc per dedicar-se completament a la seva passió per l'antiguitat, enfocant la seva pintura vers assumptes bíblics i mitològics. En un primer moment, els seus quadres, com La pesta d'Azoth (1630-1631, Louvre), tenen la riquesa i brillantor cromàtica pròpia del venecià Tiziano, però després de 1633 Poussin va derivar cap a tonalitats més sòbries i fredes. Les seves composicions es van fer llavors més serenes i les seves figures més esculturals, dins d'una línia pròxima a l'estil de maduresa de Rafael, a la vegada que va intentar representar l'emoció mitjançant gestos, postures i expressions facials fàcilment recognoscibles, com succeeix en el quadre Adoració del vedell d'or (c.1634, National Gallery). Poussin va viatjar a París el 1640 amb certa indiferència, si bé gràcies a aquest viatge va aconseguir el mecenatge d'adinerats col·leccionistes burgesos així com la consolidació de les seves relacions amb la Reial Acadèmia Francesa, que temps després magnificaria el seu estil elevant-lo a la categoria de doctrina formal. 

Els quadres que va realitzar entre 1643 i 1653, després del seu retorn a Roma, com ara La Verge sobre els graons (1648, National Gallery Washington), constitueixen la més pura encarnació del classicisme francès. Es caracteritzen per la calma, la composició estructurada, els colors freds, la il·luminació dura i clara i la solemnitat. Durant els seus últims anys, del 1653 al 1665, l'estil de Poussin es va desenvolupar i va canviar. Va minimitzar les expressions i accions de les cares i els cossos però mantenint la seva intensitat emocional. L'al·legoria, el misticisme i el simbolisme van representar un paper encara més gran que el que tenien abans, les seves escenes van ser, si és possible, més vitals i intenses. Quadres com Els pastors de l'Arcàdia (c.1656, Louvre), en què va aconseguir una simplificació monumental i una calma gairebé sobrenatural, van més enllà de meres il·lustracions d'esdeveniments històrics per convertir-se en símbols de veritats eternes. On millor es manifesta la seva tècnica és en els seus paisatges, com El triomf de David i Paisatge amb edifici (ambdós en el Museu del Prado). La creença de Poussin que l'art ha d'atreure a la ment més que l'ull, ha de presentar les situacions humanes més nobles i serioses de manera ordenada, desproveïda de detalls trivials o referències sensibles, es va convertir en el dogma de l'estil academicista francès del segle XVII. La influència de Poussin va marcar a tota una generació d'artistes com Jacques-Louis David, Jean August Dominique Ingres i Paul Cézanne. Poussin va morir a Roma el novembre de 1665.

Font: En català: Nicolas Poussin (1594-1665) - En castellano: Nicolas Poussin (1594-1665) - In english: Nicolas Poussin (1594-1665) - Altres: Nicolas Poussin (1594-1665)

---

Parlem de Música...

Johann Hermann Schein (Grünhain, 20 de gener de 1586 - Leipzig, 19 de novembre de 1630), compositor alemany del període barroc primerenc, va ser un dels primers músics que va incorporar en la música alemanya les innovacions estilístiques italianes i un dels compositors més perfeccionistes de la seva època. La seva primera referència el situa a Dresden, on va ingressar en el cor de l'Elector de Saxònia com a soprano. A més de cantar en el cor, va rebre formació musical de Rogier Michael, el mestre de capella, que ben aviat es va adonar del seu extraordinari talent. Des del 1603 i fins el 1607 va estudiar en el monestir cistercenc de Pforta, i des del 1608 al 1612 va fer la carrera de lleis i arts liberals a la Universitat de Leipzig. Després de graduar-se, va entrar al servei, per poc temps, de Gottfried von Wolffersdorff com a director de la casa musical i tutor dels seus fills. Després és nomenat mestre de capella a Weimar i poc després es converteix en kantor a l'Escola de Sant Tomás (Thomasschule) de Leipzig, càrrec que conservaria la resta de la seva vida. De salut delicada, va morir a Leipzig amb 44 anys. Schein va ser dels primers autors en absorbir les innovacions de la monodia italiana de l'època, l'estil concertant i el baix continu, i adaptar-los al context luterà alemany. Mentre Schütz feia més d'un viatge a Itàlia, Schein va passar pel que sembla tota la seva vida a Alemanya, el que fa la seva comprensió de l'estil italià encara més impactant. La seva primera música concertant sembla haver estat modelada sobre els Cento concerti ecclesiastici de Lodovico Viadana, que estava disponible en una edició publicada a Alemanya. A diferència de Schütz, que va escriure només música sacra, Schein va compondre també música profana, de la que és autor dels textos, en proporció aproximadament igual. Al llarg de la seva vida va publicar alternativament col·leccions de música sacra i profana. Possiblement, la seva col·lecció més famosa sigui la de música instrumental, el Banquet musical (Banchetto Musicale) de 1617, que conté 20 suites instrumentals que són considerades com de les primeres peces, i de les més belles, d'aquest tipus de música. Possiblement van ser compostes com a música per al sopar de la cort dels Weissenfels a Weimar i pensades per ser interpretades amb instruments de corda. Les suites de Schein inclouen danses com la pavana i la gallarda, normalment aparellades, una courante i després una alemanda. Cada suite del Banchetto està unificada per una mateix mode i tema.

OBRA:

Més de 500 partitures.
Veure arxiu de la  DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: Johann Hermann Schein (1586-1630) - En castellano: Johann Hermann Schein (1586-1630) - In english: Johann Hermann Schein (1586-1630) - Altres: Johann Hermann Schein (1586-1630) 

---

Parlem amb veu pròpia...

L'alemany Johann Hermann Schein va ser un professor de música, mestre de capella de la Cort de Weimar i Kantor i director de l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig 100 anys abans que el mestre Bach se'n fes càrrec. La seva obra, principalment vocal religiosa i secular a parts iguals, s'inspira i assimila el model italià. No obstant, tenint en compte que parlem d'un alemany, del segle XVII, haurem de tenir en compte la pròpia música, d'una abundància i qualitat incomparable, que s'estava escrivint en el seu territori i, per tant, l'estil italià, tot i ser-hi ben present, no serà òbviament l'únic possible. Schein va ser un compositor de música vocal, si bé en el seu dia en vàrem parlar en relació a les precioses suites del seu Banchetto Musicale, que va treballar intensament en favor de la música d'església i de la música popular. Tanmateix, com a devot luterà que era, la música litúrgica és expressivament més intensa i opulent que la profana. Exemples com els d'avui així ho demostren. El Psalm 150 Halleluja! Lobet den Herrn, el Psalm 33, No. 1-5 Freuet euch des Herren, ihr Gerechten i el Te Deum Laudamus Herr Gott, dich loben wir a diferents veus i instrumentació són testimoni, d'entrada, d'un text bíblic en alemany i en llatí, d'una virtuosa acadèmia compositiva, d'un contrapunt depurat i de la passió amb què Schein va compondre algunes de les seves partitures sagrades. Van ser publicades el 1615, excepte el Te Deum que pertany a la seva etapa de Kantor, i poc temps abans de prendre possessió del seu càrrec de mestre de capella a Weimar. La constel·lació Schütz abraça tot el cel del XVII i Schein, en nom i veu pròpia, en va ser una de les seves estrelles més brillants!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: La Capella Ducale; Musica Fiata Köln; Roland Wilson
RECICLASSICAT: SCHEIN, Johann Hermann (1586-1630)
JPC: Johann Hermann Schein : Psalmen Davids, sampt etlichen Moteten und dem Te Deum

IMSLP: Johann Hermann Schein (1586-1630)
CPDL: Johann Hermann Schein (1586-1630)

SPOTIFY: La Capella Ducale – Johann Hermann Schein : Psalmen Davids, sampt etlichen Moteten und dem Te Deum

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!