dilluns, 20 de gener del 2014

SCHEIN, Johann Hermann (1586-1630) - Banchetto Musicale

Bartolomeo Bettera - Still Life with Musical Instruments
Obra de Bartolomeo Bettera (1639-1688), pintor italià (1)



- Recordatori de Johann Hermann Schein -
En el dia de la celebració del seu 428è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Bartolomeo Bettera (Bergamo, 28 d'agost de 1639 - Milano, 1688) va ser un pintor italià, actiu durant la segona meitat del segle XVII i dedicat, principalment, a pintures de natures mortes. Va néixer i viure a Bergamo si bé en els últims anys va viatjar a Roma i Milà (1687). Com a pintor va mostrar un estil proper al d'Evaristo Baschenis en el camp de les pintures de natures mortes que comprenen diversos objectes tot i que, principalment, s'hi observen instruments musicals. Bartolomeo Bettera va morir a Milà el 1688.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Bartolomeo Bettera (1639-1688) - Altres: Bartolomeo Bettera (1639-1688)



Parlem de Música...

Johann Hermann Schein (Grünhain, 20 de gener de 1586 - Leipzig, 9 de novembre de 1630), compositor alemany del període barroc primerenc, va ser un dels primers músics que va incorporar en la música alemanya les innovacions estilístiques italianes i un dels compositors més perfeccionistes de la seva època. La seva primera referència el situa a Dresden, on ingressa en el cor de l'Elector de Saxònia com a soprano. A més de cantar en el cor, rep formació musical de Rogier Michael, el mestre de capella, que s'adona del seu extraordinari talent. Des del 1603 i fins el 1607 estudia en el monestir cistercenc de Pforta, i des del 1608 al 1612 va fer la carrera de lleis i arts lliberals a la Universitat de Leipzig. Després de graduar-se, va entrar al servei, per poc temps, de Gottfried von Wolffersdorff com a director de la casa musical i tutor dels seus fills. Després és nomenat mestre de capella a Weimar i poc després es converteix en cantor a l'Escola de Sant Tomás (Thomasschule) de Leipzig, càrrec que conservaria la resta de la seva vida. De salut delicada durant tota la seva vida, va morir a Leipzig amb 44 anys. Schein va ser dels primers en absorbir les innovacions de la monodia italiana de l'època, l'estil concertant i el baix continu, i adaptar-los en el context luterà alemany. Mentre Schütz feia més d'un viatge a Itàlia, Schein va passar pel que sembla tota la seva vida a Alemanya, el que fa la seva comprensió de l'estil italià encara més impactant. La seva primera música concertant sembla haver estat modelada sobre els Cento concerti ecclesiastici de Lodovico Viadana, que estava disponible en una edició publicada a Alemanya. A diferència de Schütz, que va escriure només música sacra, Schein va compondre també música profana, de la que és autor dels textos, en proporció aproximadament igual. Al llarg de la seva vida va publicar alternativament col·leccions de música sacra i profana. Possiblement, la seva col·lecció més famosa sigui la de música instrumental, el Banquet musical (Banchetto Musicale) de 1617, que conté 20 suites instrumentals que són considerades com de les primeres peces, i de les més belles, d'aquest tipus de música. Possiblement van ser compostes com a música per al sopar de la cort dels Weissenfels a Weimar i pensades per ser interpretades amb instruments de corda. Les suites de Schein inclouen danses com la pavana i la gallarda, normalment aparellades, una courante i després una alemanda. Cada suite del Banchetto està unificada per una mateix mode i tema. Va morir a Leipzig el novembre de 1630.



Parlem amb veu pròpia...

Curiosament, les carreres musicals de Schein i de Bach, tot i la distància temporal entre ambdós mestres, guarden un paral·lelisme més proper del que sembla. Schein va treballar com a mestre de capella a la cort de Weimar i després, l'any 1616, va passar a ocupar el càrrec de Kantor a l'església de Sant Tomàs de Leizpig. Bach, per la seva banda, va treballar a Weimar, tot i que no com a mestre de capella, i després com a Kantor a Leipzig. Schein, de la mateixa forma que Bach anys més tard, va dedicar el seu temps a la música religiosa i a la música profana en proporcions semblants. I possiblement, les suites de Bach no serien el mateix sense la brillant exposició musical del Banchetto Musicale de Schein. Per tant, tot i les diferències, el cert és que la perspectiva del temps ens permet visualitzar alguns detalls interessants o si més no divertits o curiosos de la història de la música. La relació, potser casual, entre Schein i Bach és una d'aquestes anècdotes que ens permeten introduir històries com la d'avui, d'un autor que avui celebraria el seu 428è aniversari i del qual poques vegades n'hem sentit a parlar tot i la bellesa, immediata, de les seves suites agrupades sota el títol de Banchetto Musicale. La musica d'aquest "banquet" és un conjunt de Padouanen, Gagliarden, Courenten und Allemanden per a cinc instruments sense baix continuo. En total són 20 suites independents i escrites de diferents formes on els quatre moviments de la dansa individuals de qualsevol suite estan relacionats entre sí. Música que ens trasllada en el temps i ens situa en els paisatges de bandolers, trobadors, cavallers i nobles. El conjunt, de gran bellesa i de bona interpretació, és un regal pels sentits i pel paladar del melòman ja que aquest és un banquet, musical, deliciós!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Accademia Del Ricercare; Pietro Busca
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau!
    Muchas gracias por este festín musical. Escuchando esta Tafelmusik del barroco temprano alemán y pensando en la de Telemann no puede uno dejar de sorprenderse por la enorme evolución experimentada en el mundo de la música en relativamente pocos años. Por cierto, únicamente falta por pasar por el Blog la tercera de las grandes S de la música germana de aquélla época. Me refiero a Samuel Scheidt que con su "Ludi Musici" comparte, con el protagonista de hoy, un disco doble de Jordi Savall y Hesperion XX , absolutamente recomendable.
    Lo dicho, muchas gracias por esta excelente música.
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Muchas gracias! Sinceramente, todavía no conozco la música de Samuel Scheidt... tendré que ponerme las pilas! Schein, además, tiene una música religiosa preciosa, también te la recomiendo. Si algun día me acuerdo, la compartiré por aqui.
      Por cierto, que triste la noticia de la muerte de Abbado... en fin, el tiempo pasa lento pero inexorable!

      Salut!
      Pau

      Elimina
    2. En efecto, una triste noticia, aunque por lo menos él deja un importante legado. Hermoso y sentido homenaje el que le has rendido. Como bien dices, el tiempo pasa inexorable... aunque únicamente a los jóvenes os parece que pasa despacio.

      Salut!
      Frantisek

      Elimina
    3. Ya lo decía Einstein en su teoria de la relatividad... La solución a la penalización temporal sería viajar a la velocidad de la luz ya que, por paradojas físicas en mi cabeza incomprensibles, el tiempo iría muchísimo más lento...

      Gracias Frantisek!!
      Salut!
      Pau

      Elimina