dilluns, 24 de novembre del 2014

PETRALI, Vincenzo Antonio (1830-1889) - Opere per Organo

Henri de Toulouse-Lautrec - At the New Circus, Papa Chrysanthemum (c.1894)
Obra d'Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901), pintor francès (1) 



- Recordatori de Vincenzo Antonio Petrali -
En el dia de la commemoració del seu 125è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Albi, 24 de novembre de 1864 - Malromé, 9 de setembre de 1901) va ser un pintor francès que va destacar per la representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX. Toulouse-Lautrec va néixer a Albi en el si d'una de les famílies aristocràtiques més importants de França. Sent adolescent es va trencar les dues cames i, a causa d'una malaltia congènita que li provocava falta de calci, durant la resta de la seva vida va conservar un tors normal tot i que les cames no li van créixer. La seva habilitat per al dibuix va ser en principi estimulada pel seu oncle, el comte Charles de Toulouse- Lautrec, així com també per René Princeteau i John Lewis Brown, artistes aficionats amics de la família. Més tard va estudiar pintura amb els academicistes francesos Joseph Florentin Leon Bonnat i Fernand Cormon. Toulouse- Lautrec va freqüentar els coloristes i animats cabarets del districte parisenc de Montmartre, com el Moulin Rouge, i va atreure amb el seu enginy i loquacitat a un nodrit grup d'artistes i intel·lectuals entre els quals es trobaven l'escriptor irlandès Oscar Wilde, el pintor holandès Vincent van Gogh i el cantant francès Yvette Guilbert. Va visitar també amb assiduïtat el teatre, el circ i els bordells. Els records i impressions que treia d'aquests llocs i dels seus personatges més destacats els va plasmar amb gran mestratge en retrats i esbossos de sorprenent força i originalitat. 

Exemples característics són La Goulue entrant al Moulin Rouge (1892, Museu Toulouse - Lautrec, Albi), Jane Avril entrant al Moulin Rouge (1892, Courtland Gallery, Londres) i Al saló del carrer des Moulins (1894, Museu Tolouse - Lautrec, Albi). Lautrec va ser un artista molt prolífic. Va realitzar un gran nombre d'olis, dibuixos, aiguaforts, litografies i pòsters o cartells, així com també il·lustracions per a diversos periòdics de la seva època. Moltes de les seves obres es conserven al Museu Toulouse - Lautrec a Albi. El seu peculiar i personal estil va incorporar elements d'altres artistes de l'època, especialment dels pintors francesos Edgar Degas i Paul Gauguin. L'art japonès, de moda a París en aquells anys, va exercir també la seva influència en Toulouse- Lautrec, amb els seus contorns fortament marcats, la seva composició asimètrica i la utilització de taques de colors plans. La seva obra va inspirar a Vincent van Gogh, Georges SeuratGeorges Rouault i a tots aquells artistes interessats en el treball de les litografies i cartells. La seva vida desordenada, el seu alcoholisme i un atac de paràlisi el van portar a abandonar el seu estudi per refugiar-se amb la seva mare al castell de Malromé, propietat de la família, on el 9 de setembre de 1901 va morir. 




Parlem de Música...

Vincenzo Antonio Petrali (Crema, 22 de  gener de 1830 - Bèrgam, 24 de novembre de 1889) va ser un organista i compositor italià i probablement una de les principals eminències amb aquest instrument de la Itàlia del segle XIX. La seva etapa formativa es desconeix. Va ser organista a la Catedral de Cremona, a la Basílica de Santa Maria la Major de Bèrgam, mestre de capella de la Catedral de Brescia i de la Catedral de Crema, i, finalment, professor al Liceu Musicale de Pesaro. Tot i abraçar amb força la música d'orgue que fins aleshores es duia a terme a Itàlia, de perfil teatral i de melodies belcantistes, ràpidament es va decantar per una defensa aferrissada de la modernitat encarnada en aquell moment pel naixement del Moviment Cecilià. Va publicar un centenar d'obres per orgue, de la que en va destacar la Messa Solenne in Fa maggiore per a orgue sol, publicada el 1888, un any abans de la seva mort el novembre de 1889.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Vincenzo Antonio Petrali (1830-1889) - Altres: Vincenzo Antonio Petrali (1830-1889)



Parlem amb veu pròpia...

A vegades la realitat no és el que sembla i Petrali, hàbilment, m'ha confós per complert. M'explicaré, i ho faré amb la música que avui recuperem. En el seu dia, quan el vaig descobrir ho vaig fer amb la primera de les partitures que escoltarem, els Sei versetti per il gloria en Re major, probablement extreta de la seva Messa solenne en Re major per a orgue (c.1850), la qual ràpidament em va despertar l'èxtasi per la semblança amb dos autors que veritablement admiro com són Giovanni Morandi i el Padre Davide da Bergamo compositors de qui ja n'he parlat diverses vegades. Tanmateix, fins fa pocs dies, i en motiu de la commemoració del seu 125è aniversari de decés, no vaig decidir-me a explorar-lo en detall i a consciència com tota música exigeix. La sorpresa va ser el contrast majúscul que de sobte emergeix en el sí del seu repertori en funció de si parlem d'obres de joventut o de maduresa, res a veure. Obres com la que comentava, melòdica, orquestral, belcantista, teatral, imaginativa i en definitiva propera a l'òpera, és a dir, fidel als Da Bergamo, Morandi (Pietro i Giovanni), etc. No obstant, la Sonata en Re major es perfila d'una forma radicalment diferent en tots els sentits. Solidesa constructiva, refinament harmònic, cromatisme més fred i tonalitats més greus. Aquesta dualitat de Petrali neix, pel que sembla, pel seu progressiu esperit contradictori a l'hora de buscar nous models reformistes, propers al Cecilianisme i especulars de l'escola francesa d'orgue. Ell va creure en una nova modernitat en nom d'una música que fes majors honors a la inherent majestuositat de tot orgue, instrument amb el qual va dibuixar un nou camí a Itàlia!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Marco Limone (organ)
PRESTOMUSIC: Petrali: Opere per organo

Petrali: Opere per organo

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Dearest Pau
    What a nice nice nice surprise. I was never a (big) fan of organ music, but today you convinced me that it's not
    all mediative, on this one (especially the Sei versetti) you can really dance and jive. THANKS for this great gift!!!
    Jan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Jan!

      Thank you for your comment! Indeed, the italian organ school from 19th Century is really amazing! I recommend you listen composers such as Da Bergamo, Morandi or Ponchielli...

      Greetings!!
      Pau

      Elimina