dimecres, 4 de febrer del 2015

MELANI, Alessandro (1639-1703) - Cantate

Alessandro Magnasco - The Tame Magpie (c.1707)
Obra d'Alessandro Magnasco (1667-1749), pintor italià (1)


- Recordatori d'Alessandro Melani -
En el dia de la celebració del seu 376è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Alessandro Magnasco, conegut com Lissandrino (Genova, 4 de febrer de 1667 - Genova, 12 de març de 1749) va ser un pintor italià. Va estudiar amb el seu pare Stefano Magnasco. Quan aquest va morir, va viatjar a Milà on es va formar al taller del pintor venecià Filippo Abbiati. A partir del 1703 va començar a viatjar per Itàlia realitzant dibuixos i esbossos durant els seus recorreguts. A Florència va gaudir de gran reconeixement ja que va treballar directament pel Duc de Toscana. El 1711 va tornar a Milà on va conèixer i treballar amb el Compte Colloredo abans de tornar definitivament a Gènova el 1735. Durant la seva primera etapa va treballar com a retratista abans de canviar el seu registre pictòric per a dedicar-se a la pintura de gènere, on va representar sovint escenes misterioses, poblades per captaires, vagabunds, clergat i altres representants de l'església. El seu color era sovint fosc i tenebrós i a vegades va crear escenes grotesques però sempre d'una insuperable fantasia, que el van allunyar del realisme dels Bamboccianti, pintors estrangers establerts a Roma que tractaven temes ambientats en la vida quotidiana. Les composicions de Magnasco són denses, poblades per protagonistes diminuts, que creen un inquietant ambient dramàtic. Les escenes es desenvolupen sovint en masmorres de la Inquisició, en calabossos o en obscurs refectoris. Seguint una pràctica habitual de l'època, Magnasco va col·laborar amb altres pintors, especialitzats en la representació de paisatges, de naturaleses mortes o de ruïnes. Magnasco va morir a Gènova el març de 1749.

Font: En català: No disponible En castellano: Alessandro Magnasco (1667-1749) In english: Alessandro Magnasco (1667-1749) - Altres: Alessandro Magnasco (1667-1749)



Parlem de Música...

Alessandro Melani (Pistoia, 4 de febrer de 1639 - Rome, 3 d'octubre de 1703) va ser un compositor italià. Germà del també compositor Jacopo Melani, es va formar com a cantant a la Catedral di San Zeno de Pistoia entre el 1650 i el 1660. Pocs anys després va assolir el càrrec de mestre de capella d'Orvieto i Ferrara. El 1666 va tornar a Pistoia on va assolir també el lloc de mestre de capella de la seva catedral el juny de 1667, substituint el seu germà Jacopo. Quatre mesos més tard, va ser seleccionat com a mestre de capella de l'Església S Maria Maggiore de Roma. Va assumir un càrrec semblant a l'Església de S Luigi dei Francesi abans del juliol de 1672, càrrec que va mantenir fins el 1703, any de la seva mort.

OBRA;

Vocal secular:

Op.:
L'Europa (introduttione), Vienna, Cortina, c1667, A-Wn
Ergenia [?Eugenia], ? Rome, carn. 1668
L'empio punito (dramma musicale, 3, F. Acciaiuoli and G.F. Apolloni, after Tirso de Molina: El burlador di Sevilla y confidado de piedra), Rome, Palazzo Colonna, 17 Feb 1669, I-Rvat
Le reciproche gelosie (operetta in musica, 3, F.B. Nencini), Siena, 27 Feb 1677, Rvat (entitled Scherzo pastorale a 5); as Il sospetto senza fondamento (dramma pastorale), Florence, 9 Aug 1691; as Il sospetto non ha fondamento, o vero La costanza negli amori, Florence, sum. 1699
Il trionfo della continenza considerato in Scipione Affricano (dramma per musica, 3), Fano, Fortuna, 26 May 1677, arias D-MÜp
Il Corindo (favola boschereccia, 2, Giacomini), Villa di Pratolino, nr Florence, aut. 1680, lib I-Fc and US-Wc [reworking with addns by L. Cattani]
Il carceriere di se medesimo (dramma per musica, 3, L. Adimari, after T. Corneille: Geôlier de soi-mesme), Florence, Cocomero, 24 Jan 1681, I-Bc; as La calma fra le tempeste, overo Il prencipe Roberto fra le sciagure felice, Reggio nell'Emilia, Comunità, 28 April 1684; as Roberto, overo Il carceriere di sé medesimo, Bologna, Malvezzi, 28 Jan 1697
Ama chi t'ama (dramma per musica, 3, Nencini), Siena, carn. 1682; as Gli amori di Lidia e Clori, Bologna, 1688 and 1691, Bc (entitled Chi geloso non è amar non sa), STborromeo
L'innocenza vendicata, overo La Santa Eugenia (dramma per musica, 3, G. Bussi), Viterbo, ? Nobili, 6 March 1686, F-LYm (classified as orat)
Il finto chimico (dramma per musica, 3, G.C. Villifranchi), Villa di Pratolino, nr Florence, 10 Sept 1686, lib Fc and US-Wc
Santa Dimna [Dinna], figlia del re [Principessa] d'Irlanda [Act 1] (commedia per musica or tragedia per musica, 3, B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, carn. 1687 [Act 2 by B. Pasquini, Act 3 by A. Scarlatti]
Arsinda (dramma), Act 1 only, lost, formerly MOe
L'Idaspe (pastoral, 3), Rvat
Il conte d'Altamura, ovvero Il vecchio geloso (dramma musicale, 3), Florence, Casino di S Marco, lib Bc, doubtful
Capriccio a 3, bacchettone, soldato e giocatore (int), A-Wn
Rinaldo, a 5 (int), GB-LBl, I-MOe

Other:
Oratio Coclite, S, 2 vn, bc, Fc;
Dialogo di Lilla e Lidio, 2 S, 2 vn, bc, D-MÜs;
All’armi pensieri, S, tpt, bc, GB-Lbl, I-Rc (facs. (Nashville, TN, 1980));
Armida (dramatic cant.), MOe;
20 Duetti di Solfeggia meutia Basso, e canto Msartori;
13 facs. in ICSC, xi, 1986
85 arias in A-Wn; B-Bc, Lc; D-Bs, Kl, MÜs, Mbs;
F-Pc, Pn, Pthibault;
GB-Cfm, Ckc, DRc, Lbl, Ob; I-Bc, Fc, Fl, Fn, MOe, Nc, Rc, Rvat, Vqs, Gatti Kraus’s private collection, Fiesole; S-Gu; US-LAuc
2 canzonettas, S, S, B, bc, F-Pn, I-Rc

Vocal religiosa:

Orat.:
La morte di Oloferne [La Giuditta] (Nencini), Rome, S Giovanni de’ Fiorentini, 1675, lost
Il fratricidio di Caino [Abel; Il sacrificio di Abel] (B. Pamphili), Rome, Palazzo Pamphili, 1677, I-MOe (facs. in IO, iii, 1986)
S Francesca Romana, Palermo, 1682, lost
Golia abbatuto, Rome, 1685, GB-Cfm
Il giudizio di Salomone, Bologna, 1686, lost
Lo scisma del sacerdozio, ?Modena, 1691, lost
Giuditta, Florence, 1693, lost
S Rosa di Viterbo, Florence, 1693, F-Pc
S Eugenia (G. Bussi), 1686, LYm
S Filippo Neri, lost, lib pubd (Lucca, 1715)

Other:
Mottetti sacri, 2–5vv, op.1 (Rome, 1670)
Delectus sacrorum concentuum, 2–5vv, bc, op.2 (Rome, 1673)
Concerti spirituali, 2–3, 5vv, op.3 (Rome, 1682)
?Motetti, 1–3, 5vv, bc, op.4 (Rome, 1698), lost
6 masses, mass sections, 3 requiems, over 100 lits, canticles (incl. 10 Mag settings), hymns and motets in MSS: A-Wn; D-Bs, MÜs; F-Pc, Pn; GB-Lbl, Och; I-Bc, Nc, Nf, PS, Rsc, Rvat; S-Uu
chamber
34 cants, notably A bella gloria in seno, cantate in onore di Luigi XIV, ?Rome, 1678, I-Rvat (anon),

Instrumental:

Sonata a 5 for 2 vn, va, 2 tpt/ob, bc, S-Uu;
Sinfonia a 5, GB-Ob

Font: En català: No disponible En castellano: Alessandro Melani (1639-1703) In english: Alessandro Melani (1639-1703) - Altres: Alessandro Melani (1639-1703)



Parlem amb veu pròpia...

Alessandro Melani va ser un dels precursors d'Alessandro Scarlatti tot i que ambdós van coincidir en el temps a Roma, ciutat on Melani va consolidar la seva sòlida carrera musical. Allà va publicar el gruix de la seva obra, especialment motets a diferents veus però també cantates, oratoris i òperes. Però Melani no va estar sol ja que fins a tres membres de la seva família, incloent Alessandro, van ser compositors. El seu germà Jacopo Melani, compositor i organista de Pistoia, Atto Melani, cantant castrat i compositor, i Alessandro Melani, el protagonista més destacat d'aquesta família musical italiana i de qui existeixen diverses edicions musicals al respecte. Tot i ser reclamat com a compositor de caràcter profà, el cert és que actualment se'l recorda i recupera com a compositor de música religiosa. Els exemples d'avui, no obstant, exploren i ens posen de manifest el Melani més secular i virtuós líricament ja que les cantates per a soprano i instruments parteixen d'un base clarament operística. La que podrem escoltar, Quai bellici accenti per a soprano, trompeta i continuo és un bon argument per alçar la veu en favor d'aquest admirat compositor italià. Al parlar de bel·licitat Melani es refereix a una guerra d'amors que emfatitza amb el diàleg quasi concertant que s'estableix entre la trompeta i la veu solista al llarg de la cantata. Meravellosa la soprano i esplèndida instrumentació que ens permeten reconstruir retrospectivament la història musical de l'italià Alessandro Melani!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Rosita Frisani (soprano); Alessandro Stradella Consort; Estevan Velardi (dirección)
PRESTOMUSIC: Melani: 6 Cantatas for Soprano

Melani: 6 Cantatas for Soprano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Muchas gracias por la reposición, Pau.
    Un saludo

    ResponElimina