AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Vesperae solemnissimae (1709)

Obra de Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592), pintor italià (1)

- Recordatori de Benedikt Anton Aufschnaiter -

En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (Firenze, 22 de febrer de 1535 - Firenze, 3 de gener de 1592) va ser un pintor italià manierista actiu a Florència. Va ser alumne de Michele di Ridolfo del Ghirlandaio. Entre els anys 1556 i 1562, va treballar com a assistent de Giorgio Vasari en la decoració del Palazzo Vecchio, on va treballar amb Mirabello Cavalori. Després de passar dos anys a Roma per completar la seva formació el 1563 va retornar a Florència, on es va convertir en membre de l'acabada de crear Acadèmia de Belles Arts de Florència. Sota els auspicis de la mencionada institució va col·laborar, el 1564, al costat del seu amic Mirabello Cavalori en les grisalles per al cadafal del funeral de Michelangelo Buonarroti a San Lorenzo, Llorenç de Mèdici rep Michelangelo, obra perduda. Ben aviat va assolir notable prestigi gràcies a obres que van decorar algunes de les més grans esglésies florentines com Adoració dels Reis Mags a la basílica de San Lorenzo o el Martiri de Sant Llorenç a Santa Maria Novella. Per al següent gran projecte de l'Acadèmia, el casament del futur gran duc Francesc I de Mèdici amb Joana d'Àustria (1565), Macchietti va contribuir amb una pintura monocroma amb el tema de la Fundació del monestir de Monte Oliveto Maggiore, actualment perduda, per a l'Arc de la Religió, estructura efímera construïda per a l'ocasió. Va participar en la decoració, també dirigida per Vasari, de l'estudi de Francesc I amb dos llenços, un relatiu a Jàson i Medea (1570) i l'altre sobre Banys de Pozzuoli (1572). El 1577, va completar una Glòria di Sant Llorenç per a la Collegiata di Sant'Andrea d'Empoli. Sembla ser que en aquestes dates va perdre el favor dels Mèdici, i va haver d'anar-se'n al sud d'Itàlia, on va romandre-hi fins el 1585. Posteriorment, va tornar a viatjar a Roma i es va traslladar a Espanya, on va viure durant dos anys (1587-1589). No hi ha obres registrades a partir d'aquests viatges. En un moment previ al 1592 va tornar a Florència, ciutat on va morir el gener d'aquell any.

Font: En català: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592) - En castellano: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592) - In english: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592) - Altres: Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (1535-1592)

---

Parlem de Música...

Benedikt Anton Aufschnaiter (Kitzbühel, bap. 21 de febrer de 1665 - Passau, 24 de gener de 1742) va ser un compositor austríac. Poca informació és té abans del seu nomenament a Passau, on va succeir a Georg Muffat com a Kapellmeister de la Cort el 1705. Es creu que va passar els seus primers anys a Viena, on podria haver estat alumne de Johannes Ebner, fill de l'organista Wolfgang Ebner. Pel que sembla, posteriorment va entrar en contacte amb membres de la noblesa vienesa, al servei de qui devia treballar. El 1695 va publicar a Nuremberg el seu Op.2 amb una dedicatòria a l'Arxiduc Joseph, més tard l'emperador Josep I. Amb el títol de Concors discordia, conté sis suites orquestrals que mostren una estructura propera al concerto grosso italià, tot i que també una marcada influència francesa en sintonia amb alguns exemples de Georg Muffat. El seu Op.3, actualment perdut, el va dedicar a l'emperador Leopold I. L'Op. 4 van ser 8 sonates d'església amb el nom de Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, publicades el 1703. A partir del 1705, fruit del càrrec de mestre de capella, es va dedicar de ple a la composició de música religiosa. Va escriure misses, ofertoris, vespres i nombrosos motets, himnes i obres menors. Va morir a Passau el gener de 1742.

OBRA:

Vocal religiosa:

Concors discordia, 2 vn, 2 va, vc, op.2 (Nuremberg, 1695)
Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, 2 vn solo, 2 vn, va, vle, org, op.4 (Augsburg, 1703)
Memnon sacer ab oriente animatus, seu Vesperae solemnissimae, 4vv, str, 2 bc, op.5 (Augsburg, 1709)
Alaudae V ad aram purpurati honoris victimae sive Sacra V [5 masses], 4vv, vn, 2 va, 3 tpt, 3 trbn, ?org, op.6 (n.p., 1712)
Aquila clangens, exaltata supra domum Domini, sive 12 offertoria, 4vv, 2 vn, 2 va solo, 2 bc, 2 trbn ad lib, op.7 (Passau, 1719)
Cymbalum Davidis vespertinum seu Vesperae pro festivitatibus, 4vv, 2 vn, 2 va, 2 bc, op.8 (Passau, 1728), 2 with 2 tpt and 2 ob ad lib
Miserere pro tempore quadragesimae, op.9, c1724, unpubd, ?lost
Opp.1 and 3 lost
6 Miserere, A-KR [4 also in D-OB], ?orig. intended as part of op.9
Numerous other works, incl. masses, requiems, responses for Holy Week, grads/offs, A-KR, D-Bsb, Dkh, Mf, OB, Po, Rp, S-Uu
Praeludien, Fugen à 4, formerly A-GÖ, lost

Literatura:

Regulae compositionis fundamentales Musurgiae (MS, D-Po)
Anweisung oder Fundamentalregeln um eine gute Musik zu componieren (MS, D-Po) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742) - Altres: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)

---

Parlem amb veu pròpia...

És la primera vegada que parlo d'Aufschnaiter, un compositor austríac coetani directe en el temps i en l'espai de Johann Fux, el gran mestre austríac que va influir en la generació de compositors clàssics austríacs posteriors. En el cas d'Aufschnaiter, la seva història és menys coneguda. I si bé ja són quasi 4 els anys de vida d'aquest espai, no n'havia parlat per una raó ja que la meva obsessió, en el seu cas, era fer-ho en nom d'alguna partitura religiosa ja que intuïa que aquesta seria certament interessant de donar a conèixer. L'experiència és un grau, i la modèstia també, però en aquest cas crec haver tingut la 'santa' paciència necessària per haver esperat tot aquest temps abans de parlar-ne i fer-ho, curiosament, el dia de la celebració del seu 350è aniversari i amb la música que tant temps havia desitjat. Música religiosa, en una gravació en directe fenomenal (que dedueixo que properament serà editada en CD), que recupera les seves Vesperae solemnissimae op. 5 publicades a Augsburg el 1709. Del recull de vespres, escoltarem les tres més breus, és a dir i per ordre, el Beatus Vir, el Laudate pueri Dominum i el Laudate Dominum. Aufschnaiter va ser, en termes generals, un compositor del seu temps, arcaic en les formes i fidel al barroc del contrapunt, el seu estil s'aproxima per inèrcia al de la veïna escola romana. A diferència no obstant de l'austeritat d'aquesta, Aufschnaiter introdueix el valor afegit d'una orquestració considerablement generosa que accentua, magistralment, la solemnitat de la paraula sagrada introduint el bell llenguatge instrumental. Veritablement, el dia que vaig descobrir aquesta gravació qualitativament tant bona i que podeu visualitzar aquí, em vaig sentir afortunat i feliç. En relació a la seva obra religiosa, existeixen dues edicions més amb el seu Rèquiem, dues misses (Missa Sancti Francisci, 1712 i Missa Sancti Antonii, 1712) i obra sacra menor. Per tant, de ben segur que en tornarem a parlar, mentrestant, felicitem-lo amb il·lusió i vehemència!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Members of St Florianer Sängerknaben; Ars Antiqua Austria; Gunar Letzbor
YOUTUBE: Vesperae solemnissimae op. 5 (1709)
IMSLP: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!