dissabte, 7 de febrer del 2015

SCHAFFRATH, Christoph (1709-1763) - Duetto in B flat major

George Barrett - A wooded landscape with travellers resting before a waterfall
Obra de George Barret, Sr. (c.1730-1784), pintor irlandès (1)

- Recordatori de Christoph Schaffrath -
En el dia de la commemoració del seu 252è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

George Barret, Sr. (Dublin, c.1730 - London, 29 de maig de 1784) va ser un pintor irlandès i un dels membres fundadors de la London Royal Academy. Fill d'un comerciant de teles, es va formar com a aprenent en el taller del seu pare. Ràpidament, va començar a dibuixar tot completant els seus estudis a la Royal Dublin Society. Va viatjar a Anglaterra on es va especialitzar en la pintura de paisatges assolint l'èxit i la fama amb les seves vistes de naturalesa salvatge. Va exposar regularment a la Royal Academy entre els anys 1769 i 1782. Els darrers anys va patir algunes dificultat financeres. Amb l'ajuda del seu amic i client Edmund Burke va poder accedir al càrrec de pintor de l'Hospital de Chelsea. Els seus quatre fills van ser pintors tot i que només George Barret, Jr. va aconseguir certa notorietat sent un dels primers membres de la Society of Painters in Water Colours. Barret va morir a Londres el maig de 1784.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: George Barret, Sr. (c.1730-1784) - Altres: George Barret, Sr. (c.1730-1784)



Parlem de Música...

Christoph Schaffrath (Hohenstein, 1709 - Berlin, 7 de febrer de 1763) va ser un clavicembalista, professor i compositor alemany. Es desconeix la seva etapa de formació ja que la primera referència apareix el 1733 quan es va presentar al concurs de mèrits pel càrrec d'organista de la Sophienkirche de Dresden. En la documentació que Schaffrath va aportar per tal d'accedir a aquest càrrec, hi consten documents en què afirma haver treballat com a clavecinista del rei i el príncep polonès Sangusko. Tanmateix, el lloc finalment va ser pel seu col·lega Wilhelm Friedemann Bach. El 1734 va accedir a un càrrec musical a la Cort del príncep Frederic. Quan aquest va accedir a la condició de rei el 1740, Schaffrath va treballar com a clavecinista de la Capella Musical de la Cort de Berlín. El 1741 va ser nomenat músic de la princesa Anna Amàlia i que va mantenir ben bé fins el 1760. La seva labor com a compositor fou exclusivament instrumental. Va seguir treballant a Berlín fins el febrer de 1763, l'any de la seva mort.

OBRA:

Instrumental:

1 conc., B , hpd, str, ed. K. Louwenaar (Madison, WI, 1977);
13 syms. (see Flueler);
at least 6 ovs.;
fl conc.;
2 vn concs.;
at least 13 kbd concs.;
2 concs., 2 kbd, str (see Uldall);
22 duets, vn/ob/b viol/fl/lute, kbd;
duet, 2 b viols;
solo, vc, bc;
2 duets, 2 kbd, c1750 (see Newman), ed. H. Ruf (Wilhelmshaven, 1982);
17 kbd sonatas (see Stilz);
4 pièces, vn/fl, kbd;
1 sonate, 2 fl/vn, bc, D-Bsb, ed. G. Zahn (Mainz, 1993);
many other chamber works for various insts: principal sources B-Bc, D-Bsb, DS, KA, SWl, F-Pn (for details see Stilz and Flueler)
6 duetti, vn/fl, hpd obbl, op.1 (Nuremberg, 1746)
6 sonates, hpd, op.2 (Nuremberg, 1749)
6 sonate o trii, 2 fl, b (Leipzig, before 1763), only no.1 extant
1 sonata, kbd, in XX sonate per cembalo composte da vari autori, ed. G.B. Venier, op.2 no.10 (Paris, 1760); another in Oeuvres mêlées, vii/5 (Nuremberg, 1761)

Lost:
5 kbd sonatas, ob conc., 2 bn concs., advertised by Breitkopf, 1763;
other works, possibly identical to the above, listed in Breitkopf catalogues

Font: En català: No disponible En castellano: Christoph Schaffrath (1709-1763) - In english: Christoph Schaffrath (1709-1763) - Altres: Christoph Schaffrath (1709-1763)



Parlem amb veu pròpia...

Christoph Schaffrath va ser un compositor i intèrpret de clavecí de qui en desconeixem la primera meitat de la seva vida. Ara bé, musicalment l'hauríem de situar en els contraforts d'autors com els Benda, Hasse o els germans Graun amb qui de ben segur devia coincidir en un moment o altre tenint en compte la vinculació amb el príncep Frederic, anys més tard Frederic el Gran. A diferència dels autors citats Schaffrath, cognom per cert de complexa pronunciació pels catalans, no va explorar altre gènere, si més no que sapiguem, que l'instrumental. En aquest, va deixar mostres d'un art en permanent equilibri entre el barroc més tradicional i el classicisme incipient, Alhora, la seva condició de clavecinista ens donarà pistes de la seva vocació literària per aquest instrument. L'exemple d'avui, tanmateix, ens despistarà ja que aquest en aquest Duet en Si bemoll major per a arpa i oboè no hi participarà el clavicèmbal. Ara bé, tinc certs dubtes de si és pròpiament de factura pròpia o fruit d'un arranjament postmodern ja que aquest duet és probable que fos per a flauta i clavecí. En qualsevol cas, un experiment instrumental poc habitual en el repertori degut a l'exòtica conjunció arpa-oboè. El resultat interessant i eminentment clàssic sense majors pretensions. Schaffrath va ser, com tantes vegades afirmo i afirmaré, un compositor del seu temps, fidel a l'estil de cada moment i innovador en la mesura de les possibilitats i segons els requisits i imposicions dels seus mecenes. I ja posats a demanar quimeres, desitjaria poder escoltar les simfonies, si més no en el seu repertori n'hi consten 13. Serà difícil però per demanar-ho que no quedi!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Souper Galant, with the Bach Family and Friends on period instruments

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: