dijous, 7 de maig del 2015

ARNOLD, Carl (1794-1873) - Klavierwerke

Caspar David Friedrich - Mondaufgang am Meer (1822)
Obra de Caspar David Friedrich (1774-1840), pintor alemany (1)



- Recordatori de Carl Arnold -
En el dia de la celebració del seu 221è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Caspar David Friedrich (Greifswald, 5 de setembre de 1774 - Dresden, 7 de maig del 1840) va ser un pintor i destacat paisatgista del moviment romàntic alemany. Les seves obres sovint representen paisatges, i la natura sovint s'hi presenta amb un caràcter transcendent. Els impressionants paisatges i marines no són només fruit d'una meticulosa observació de la natura, sinó que sovint tenen també caràcter al·legòric. Va néixer el setembre de 1774 a Greifswald i va estudiar a l'Acadèmia de Copenhaguen. El 1798 es va establir a Dresden, on va entrar a formar part d'un cercle literari i artístic imbuït dels ideals del moviment romàntic. Els seus primers dibuixos, perfilats amb precisió a llapis o sèpia, ja exploren motius que seran recurrents al llarg de la seva obra. Platges de roques, planícies de tot tipus i nues, cadenes muntanyoses infinites i arbres que s'eleven cap al cel. Més endavant la seva obra comença a reflectir cada vegada més la resposta emocional de l'artista davant dels escenaris naturals. Va començar a pintar a l'oli el 1807. Un dels seus primers llenços, La creu de les muntanyes (c.1807, Staatliche Kunstsammlungen, Dresden), és representatiu del seu estil de maduresa. Aquesta obra, que trenca totalment amb la pintura religiosa tradicional, és íntegrament un paisatge on la figura del Crist crucificat, vista des del darrere i retallada contra la posta de sol a la muntanya, es troba gairebé perduda en l'escenari natural. Segons els escrits del propi Friedrich, tots els elements de la composició tenen caràcter simbòlic. Les muntanyes són una al·legoria de la fe, els raigs del sol del capvespre simbolitzen el final del món precristià i els avets representen l'esperança. Els colors freds, àcids, la il·luminació clara i els contorns contrastats potencien els sentiments de malenconia, aïllament i impotència humana davant la força inquietant de la naturalesa que s'expressa en la seva obra. Com a professor de l'Acadèmia de Dresden, va determinar l'obra dels pintors romàntics alemanys posteriors. Tot i que la seva fama va declinar després de la seva mort, esdevinguda el maig de 1840 a Dresden, la seva simbologia segueix produint una hipnòtica fascinació en l'actualitat.

Font: En català: Caspar David Friedrich (1774-1840) - En castellano: Caspar David Friedrich (1774-1840) - In english: Caspar David Friedrich (1774-1840) - Altres: Caspar David Friedrich (1774-1840)


Parlem de Música...

Carl Arnold (Bad Mergentheim, 6 de maig de 1794 - Oslo, 11 de novembre de 1873) va ser un compositor i pianista alemany que va desenvolupar la seva carrera principalment a Noruega. Va estudiar piano amb Aloys Schmitt i composició amb Johann Anton André. El 1847 va emigrar a Oslo on va rebre l'asil polític. Va treballar a l'orquestra Det Philharmoniske Selskab entre els anys 1849 i 1863. A partir del 1857 va ser organista de la Dreifaltigkeitskirche. Va ser molt ben considerat tant per la seva condició de pianista i organista virtuós com per la seva labor teòrica. Entre els seus estudiants van destacar Halfdan Kjerulf i Johan Svendsen. Les seves obres més importants van ser la seva òpera Irene (Berlin, 1832), una simfonia, un concert de piano, música cerimonial per la coronació de Carles XV i obra per a piano. Va morir a Oslo el novembre de 1873.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Carl Arnold (1794-1873)


Parlem amb veu pròpia...

Arnold, va tenir la sort o si més no se la va guanyar, de rebre el suport públic de Johann Anton André, entre altres, l'editor de les obres de Mozart. Per tant, ràpidament va poder mantenir una certa suficiència econòmica que el va dur a viatjar per Europa acompanyat del seu piano. Per circumstàncies que personalment desconec i que no he pogut esbrinar, Arnold va haver de fugir de la seva Alemanya natal establint-se a Oslo, on va rebre la condició d'asil polític. Allà el seu èxit fou desorbitat fins a convertir-se en un dels noms més citats del panorama musical d'aleshores. A la capital noruega va ser, també, director de la Societat Filharmònica fins el 1863 i organista de l'església de la Santíssima Trinitat fins el 1873. Com a compositor, tot i ser moderadament prolífic, especialment pel que fa a obra de piano, va viure en la foscor per la irrupció del nacionalisme musical nòrdic i per la potència musical dels alemanys Brahms o Wagner. Per tant, aquest és un dels motius pel que resulta complicat escoltar el seu repertori format per, entre altres, una Simfonia i un Concert de Piano. A l'espera d'aquests tresors, ens iniciarem al seu món amb música de piano la qual es situa estèticament en l'ampli espectre a cavall del classicisme i el romanticisme, sent el ressò de Weber o Ries els més intensos i propers a la filosofia d'aquest alemany adoptat amablement pels seus amics de Noruega. De fet, algunes fonts situen a Carl Arnold com el primer gran compositor d'aquella geografia, per tant, ja per aquesta joiosa circumstància es mereixeria alguna introspectiva més profunda i a poder ser orquestral!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

ARNOLD, Carl (1794-1873) - Klavierwerke

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

4 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)