SCHMIDLIN, Johannes (1722-1772) - Trauer-Cantata for Johannes Fries (1759)

Obra d'Hubert Robert (1733-1808), pintor francès.

- Recordatori de Johannes Schmidlin -

En el dia de la celebració del seu 293è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Hubert Robert (París, 22 de maig de 1733 - París, 15 d'abril de 1808) va ser un pintor francès especialitzat en la pintura de ruïnes clàssiques, capricis i fantasies que sovint expressen la idealització del paisatge, l'harmonia i el sentit més pur de l'estètica. Nascut a l'època rococó, va conèixer l'apogeu del regnat de Lluís XVI, a qui va servir en diversos càrrecs, incloent el disseny de jardins. Va estar al llim de l'execució per part dels revolucionaris francesos però va sobreviure i es va convertir en un dels assessors del recentment fundat Museu del Louvre. El seu pare, Nicolas Robert, va estar al servei de François-Joseph de Choiseul, marquès de Stainville. El jove Hubert va acabar els seus estudis amb els jesuïtes al parisenc col·legi de Navarra el 1751 i va entrar al taller de l'escultor Michel-Ange Slodtz qui li va ensenyar dibuix i perspectiva, però el va animar a dedicar-se a la pintura. El 1754 va marxar a Roma a la comitiva d'Étienne-François de Choiseul, fill de l'ocupador del seu pare, qui havia estat nomenat ambaixador francès i qui es convertiria, el 1758, en Secretari d'Estat per a Afers Estrangers del Rei Lluís XV. A Itàlia, va passar-hi 11 anys com a jove artista a l'Acadèmia Francesa de Roma, guanyant-se ja la vida fent obres especialment pensades pels turistes i aficionats que estaven de pas per la ciutat. Va ser en l'estada a Itàlia quan se li va despertar l'interès estètic per l'antiguitat clàssica, gràcies a el viatge que va fer a les ruïnes de Pompeia així com per la seva relació habitual amb d'altres artistes joves del cercle de Piranesi, capdavanter d'aquesta pintura dels capricci i vedutes clàssiques farcida d'aquelles ruïnes romàntiques que precisament Robert Hubert va desenvolupar de manera tan significativa al llarg de la seva productiva carrera. En el seu retorn a França la seva vida no va ser fàcil ja que podria haver tingut un final certament dramàtic quan va ser condemnat a mort durant la Revolució Francesa, escapant de la guillotina per un atzar macabre del destí ja que va significar l'execució d'un altre presoner, en lloc d'Hubert com estava previst. Finalment, se'l va alliberar després de la caiguda de Robespierre. A partir d'aleshores, va poder renéixer artísticament fins el punt de participar activament en la creació, desenvolupament i consolidació del nou Museu del Louvre de París. En aquesta ciutat va morir l'abril del 1808.

Font: En català: No disponible - En castellano: Hubert Robert (1733-1808) - In english: Hubert Robert (1733-1808) - Altres: Hubert Robert (1733-1808)

---

Parlem de Música...

Johannes Schmidlin (Zurich, 22 de maig de 1722 - 16 de novembre de 1772) va ser un sacerdot i compositor suís. Poques són les referències de la seva primera etapa formativa. Fill de mariner, va néixer a Zurich i es va ordenar vicari el 1743 a Dietlikon. Seria precisament en la seva condició de sacerdot a Dietlikon on compaginaria l'ofici i la música tot escrivint himnes per a les celebracions catòliques en substitució de les antigues peces vocals. Començaria així la carrera compositiva de Schmidlin que, l'any 1755, fundaria una societat coral en què hi arribarien a participar fins a 200 cantaires, el 10% de la població de Dietlikon. Es converteix, així doncs, en un autèntic pioner en la difusió musical en aquella petita població suïssa ja que, l'any 1768, va fundar un conjunt instrumental per acompanyar els càntics religiosos. Membre dels Moravians, Schmidlin va compondre principalment música coral per a diverses veus, alguna d'ella amb acompanyament instrumental. El novembre de 1772, un infart cerebral va posar fi a la seva vida.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder collections:
[203] Singendes und spielendes Vergnügen reiner Andacht (1752);
Musicalisch-wochentliche Vergnügungen, i–iii (1758–60) [52 pieces in each];
J.C. Lavaters christliches Handbuchlein (1769);
[41] Schweizerlieder mit Melodien (J.C. Lavater), 1–2vv (Berne, 1769), arr. 4vv by J.H. Egli (1775);
Lieder zum Gebrauche des Waisenhauses (Lavater) (1772);
[52] Musikalisch-wöchentliche Ergetzungen (1773);
Musicalisch-wöchentliche Belustigungen in weltliche Liedern (1775)

Vocal religiosa:

[85] Geistliche Lieder (1758), suppl. to Singendes und spielendes Vergnügen;
100 geistliche Lieder (1764);
Hrn. Prof. Gellerts [50] geistliche Oden und Lieder (1761);
Hrn. Hofprediger Crammers [24] geistliche Oden und Lieder (1767);
Geistliche Lieder mit Choral-Melodien (1767, 12/1827);
Hymni oder Lob-Gesänge auf Gott, 2 Tr, A, B, org (1758);
Die Tages-Zeiten (4 cants. F.W. Zachariä) (1762);
Deutliche Anleitung zum gründlichen Singen der Psalmen (1767);
Die Psalmen Davids, 4vv (1771);
c10 other cants. and sacred lieder pubd separately

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johannes Schmidlin (1722-1772)

---

Parlem amb veu pròpia...

Suïssa ha estat, i ho segueix sent, un món apart. En música, pel que sembla, també va ser així fins el punt que actualment resulta difícil parlar-ne. De fet, tot i l'extens historial d'aquest espai, el classicisme suís només apareix en dues entrades prèvies, la de Gasparo Fritz i l'anterior de Johannes Schmidlin. Una entrada, aquesta darrera, on també recuperàvem altres noms clàssics d'aparent menor entitat, tot i que partim d'un gran desconeixement, com Johann Caspar Bachofen, Franz Joseph Leonti Meyer von Schauensee o Johann Jakob Walder. De tots ells, va ser precisament Schmidlin el que va assolir major renom potser en base a l'enorme quantitat de lieders que va compondre. En vida va ser un pastor protestant del Collegium Carolinum de Zurich, precisament on va conèixer i estudiar amb Bachofen. Ordenat sacerdot posteriorment, va ser a Wetzikon-Seegräben on va assolir l'èxit fundant una societat coral que va revolucionar musicalment la ciutat i el seu entorn. En la seva condició de gerent de l'organització, programació, recuperació, divulgació i contractació de músics i cantants, si bé els requisits eren més de voluntats que de mèrits, Schmidlin va iniciar una veritable indústria musical que va estendre per tot Suïssa tot recuperant música principalment religiosa tant d'autors forans com d'autòctons i promocionant, també i evidentment, les seves pròpies composicions. Va ser allà on va estrenar i publicar la seva Trauer-Cantata for Johannes Fries (1759) que podrem escoltar avui. Per a tres veus, dos sopranos i baix, i acompanyament d'orgue, és una obra pensada per a petit comitè sense perdre, en tot moment, l'encant melòdic i la bellesa preclàssica tot i que continguda, comprensible ja que parlem d'una cantata fúnebre en honor al reformista Johannes Fries. Bona edició en general i més tenint en compte la raresa del repertori i l'oblit en el que viuen els seus creadors!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: The Choir of Gonville & Caius College Cambridge; Geoffrey Webber (conductor)
RECICLASSICAT: SCHMIDLIN, Johannes (1722-1772)
GUILD: Zurich Arise

IMSLP: Johannes Schmidlin (1722-1772)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SCHMIDLIN, J. - Zurich Arise

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!