dissabte, 9 de maig del 2015

DONT, Jakob (1815-1888) - Violin Etudes & Caprices

Thomas Eakins - Sketch for Music 'The violinist' (c.1904)
Obra de Thomas Cowperthwaite Eakins (1844-1916), pintor estatudinenc (1)



- Recordatori de Jakob Dont -
En el marc de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Thomas Cowperthwaite Eakins (Filadèlfia, 25 de juliol de 1844 - Filadèlfia, 25 de juny de 1916) va ser un dels pintors realistes nord-americans més importants del segle XIX. Va treballar al marge dels estils europeus contemporanis, convertint-se en el primer artista important, després de la Guerra Civil nord-americana (1861-1865), en realitzar una obra profunda i plena de força extreta, directament, de l'experiència de la vida del seu país. Va néixer a Filadèlfia i va estudiar dibuix a l'Acadèmia de Belles Arts de Pennsylvania des del 1861 fins el 1866. Els seus estudis d'anatomia a l'Escola de Medicina Jefferson el va portar a sentir un gran interès durant tota la seva vida pel realisme científic. Eakins va viure tres anys a París, 1866-1869, on va estudiar a l'Escola de Belles Arts. Va rebre gran influència de les obres de mestres del segle XVII, en particular de RembrandtJosep de Ribera i Diego Velázquez, que el van impressionar pel seu realisme i penetració psicològica. El 1870 va tornar a Filadèlfia definitivament. Els quadres d'Eakins mostren escenes i persones quotidianes de Filadèlfia, sobretot de la seva vida familiar i de la dels seus amics. Va posar en pràctica les seves inclinacions científiques en obres amb vaixells de vela, remers i temes de caça, en els quals dibuixava l'anatomia del cos humà en moviment. Va pintar diversos quadres amb escenes que transcorrien en hospitals, de grans dimensions i força expressiva, entre els quals destaca La clínica Gross (1875, Escola de Medicina de Jefferson, Filadèlfia), en la qual combina un detallat realisme (el tema és una operació quirúrgica) amb una agudesa psicològica en el retrat del cirurgià, el doctor Gross. 

Com a director de l'Acadèmia de Belles Arts de Pennsylvania, va introduir la innovadora assignatura d'anatomia i dissecció, així com la perspectiva científica, la qual cosa va revolucionar l'ensenyament artístic als Estats Units. Tanmateix, la seva insistència en fer estudis de nus va escandalitzar les autoritats de l'Acadèmia que el van obligar a renunciar al seu càrrec el 1886. Durant l'última època de la seva carrera artística l'interès científic d'Eakins va quedar desplaçat per l'estudi de la psicologia i de la personalitat dedicant-se al retrat d'amics, científics, músics, artistes i clergues. A més de la seva magistral plasmació de la personalitat, aquests retrats es caracteritzen per un realisme absolut i per un sentit escultòric de la manera que s'evidencia en el marcat volum dels caps, cossos i mans dels retratats. Un bon exemple dels seus retrats de cos sencer és La cançó patètica (1881, Galeria d'Art Corcoran, ciutat de Washington), que mostra la figura dreta d'un cantant amb una túnica de seda, retallada contra la tènue llum de la cambra de música. Encara que cap de les seves obres li va proporcionar popularitat i fortuna, Eakins va exercir una profunda influència, com a pintor i professor, en el desenvolupament del naturalisme als Estats Units. Possiblement, el seu acostament realista a la pintura va ser massa avançat per la seva època. Va morir a Filadèlfia el juny de 1916.




Parlem de Música...

Jakob Dont (Viena, 2 de març de 1815 - Viena, 17 de novembre de 1888) va ser un violinista, professor i compositor austríac. Fill de violoncel·lista Josef Valentin Dont (Georgenthal, 15 d'abril de 1776 - Vienna, 14 de desembre de 1833), va estudiar amb Joseph Boehm i després amb Georg Hellmesberger al Conservatori de Viena. El 1831 va assolir el càrrec de violinista del Burgtheater i el 1834 va entrar a la Hofkapelle. En aquells anys va realitzar nombrosos aparicions com a solista però el seu caràcter tímid i introvertit el va dur a un retir públic prematur recloent-se en la docència i composició. Va entrar com a professor de violí del Conservatori de Viena on, entre molts altres, va tenir per alumnes a Leopold Auer (1857-58) i a Ottokar Nováček. Com a compositor va escriure una cinquantena d'obres, la majoria d'elles popurris d'òpera o estudis així com transcripcions d'obres de Beethoven i peces per a violí i pianos. La seva col·lecció més coneguda va ser els diversos volums de Gradus ad Parnassum, amb estudis per a violí sol o amb acompanyament. Va morir a Viena el novembre de 1888.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jakob Dont (1815-1888) - Altres: Jakob Dont (1815-1888)



Parlem amb veu pròpia...

Considerat un intèrpret excel·lent al seu temps, la barreja del seu caràcter reservat i tímid i la seva por escènica, el van dur a un retir dels escenaris prematur. A segona línia i possiblement més relaxat, es va dedicar de ple, amb constància i amb gran dosis de ciència, a la docència. Jakob Dont, mestre en diverses institucions privades de Viena, com l'Akademie der Tonkunst i la St. Ann’s Pädagogium, va assolir finalment un càrrec de professor, el 1873, al prestigiós Conservatori de Viena. Allà va tenir nombrosos alumnes sent el més destacat Leopold Auer, qui anys més tard no va escatimar elogis per a qui havia estat el seu mestre. En aquest context, Dont va contribuir decisivament en el progrés de la tècnica del violí durant el segle XIX. Autor de literatura pràctica i teòrica, va contribuir a la ciència del violí amb les seves pròpies composicions. Una d'aquestes van ser els seus 24 Etudes & Caprices que va publicar el 1849, edició posteriorment reimpresa en desenes de països. Propers pel que fa a dificultat als estudis de Wieniawski (L'école moderne, 10 Etudes-Caprices for Violin) i Paganini (24 Caprices), Dont no escatima recursos per tal d'enfocar aquests estudis en l'assoliment d'una sòlida i virtuosa tècnica amb el violí. L'edició que escoltarem recupera en total 7 estudis (Nos.1,2,4,5,13,18 i 24) dels 24 que formen la col·lecció. Òbviament per a violí sol sense continuo, l'exigència és màxima i el resultat, en base a al neòfit coneixement tècnic del violí de qui us escriu, és prou refinat. Oïdes més experimentades podran confirmar o desmentir la meva personal opinió. En qualsevol cas, 200 anys després del seu naixement, és necessari alçar la veu i recordar a qui possiblement ha causat freqüents maldecaps (tot i que benvinguts) a molts estudiants de violí!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Miklos Szenthelyi (violin); Roman Oszecsinszki (violin); Tamas Rigo (violin); Gyorgy Lakatos (violin); Laszlo Nyari (violin)
PRESTOCLASSICAL: The Art of the Caprice
CPDL: No disponible

24 Caprices - The Art of Caprice

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: