Parlem de Pintura...
Julius Schnorr von Carolsfeld (Leipzig, 26 de març de 1794 - Dresde, 24 de maig de 1872) va ser un pintor romàntic alemany vinculat al moviment del Natzarenisme. Les primeres lliçons les va rebre del seu pare, Johann Veit Schnorr (1764-1841), que era pintor, gravador i dibuixant. També ho va ser el seu germà gran, Ludwig Ferdinand Schnorr von Carolsfeld (1789-1853). El 1811, amb 17 anys, va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Allà va formar part del cercle de Ferdinand Johann von Olivier, un grup d'artistes propers als natzarens (Johann Friedrich Overbeck i altres), que s'havien rebel·lat contra l'estil convencional de l'Acadèmia i havien estat expulsats l'any anterior. Al març de 1817 va ser acceptat en la "Lukasbund", la unió artística d'aquest moviment. A l'estiu d'aquest any va viatjar a Salzburg amb els germans Ferdinand i Friedrich Olivier. Aquest viatge resultaria decisiu pel desenvolupament del seu talent com a pintor de paisatges. A l'octubre del mateix any va marxar, amb l'escriptor Wilhelm Müller, a Itàlia. Després de visitar Venècia i Florència, va arribar a Roma a principis de l'any 1818. A Roma es va unir a la comunitat dels natzarens. Aquest grup estudiava i treballava l'art religiós, rebutjant les tendències modernes i tornant a principis i tècniques primitives, com les recuperació del fresc i l'art monumental. El 1825 es va traslladar a Munich per ensenyar a l'Acadèmia d'Art de la ciutat. Allà va entrar al servei del rei Lluís I de Baviera. El rei Lluís I li va demanar que decorés la Residenz (Nou Palau) d'aquesta ciutat amb temes de la història llegendària d'Alemanya, com el Cantar dels Nibelungs. El 1842 va ser distingit amb la medalla Pour li Mérite. El 1846 va ser nomenat director de la Galeria de Pintures i de l'Acadèmia de Dresden.
En aquesta última etapa es va dedicar íntegrament a la realització d'il·lustracions bíbliques. La seva fama era internacional per la qual cosa va rebre nombrosos encàrrecs com per exemple per a dissenyar unes vidrieres per a la Catedral de Glasgow i la Catedral de Sant Pau a Londres. Schnorr von Carolsfeld va representar l'estil més pur de l'estètica natzarena. Els temes que va tractar són religiosos i episodis de la història medieval. Era protestant i, a diferència d'altres artistes natzarens, no es va convertir al catolicisme. La seva pintura de Déu amb el Nen de 1820 que està al Museu Wallraf-Richartz de Colònia, és una de les més famoses obres del seu gènere del segle XIX. Moltes de les seves pintures religioses s'han publicat després a gran escala en reproduccions que es venen com imatges devotes. En els seus retrats aplica tècniques medievals, com en el Retrat de Clara Bianca von Quandt, en què es reflecteix el seu colorit pla, contorns precisos i línies de gran duresa. Va aprofundir en aquesta tendència després d'estar amb els natzarens a Roma i el seu estil es va tornar més sentimental i romàntic. També va destacar en la seva producció de dibuixos paisatgística dissenys que, com gran part de la seva obra, denoten la influència que de Ferdinand Olivier. En aquest gènere també va ser el més destacat del grups dels natzarens. Experts en art consideren que les seves representacions de les muntanyes Albanos i Sabinos d'Itàlia són una de les millors representacions paisatgistes del segle XIX. D'una banda, tenien una gran fidelitat realista i no eren heroiques o visionàries, com les d'altres pintors romàntics. Per altra, no eren properes al vedutisme, estil més característic de l'època clàssica. Va morir a Dresden el maig de 1872.
Font: En català: No disponible - En castellano: Julius Schnorr von Carolsfeld (1794-1872) - In english: Julius Schnorr von Carolsfeld (1794-1872) - Altres: Julius Schnorr von Carolsfeld (1794-1872)
Parlem de Música...
Piotr Niestrawski (Gostynia, 1788 - Borku Wielkopolskim?, c.1825) va ser un organista, compositor i director polonès. Pel que sembla, fruit de la poca informació que tenim de la seva vida, va treballar com a organista i mestre de capella al Sanktuarium Matki Bożej Pocieszenia de Borku Wielkopolskim. Va compondre principalment música religiosa la qual es conserva en bona part en el monestir on va viure. En la seva obra hi destaquen misses, ofertoris i altres obres sacres. Va morir en una data desconeguda a l'entorn del 1825.
Parlem amb veu pròpia...
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
DUX: Musica Sacromontana. Józef Zeidler, Piotr Niestrawski
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina