LEBANO, Felice (1867-1919) - Musica para Arpa

Obra d'Eleuterio Pagliano (1826-1903), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Eleuterio Pagliano (Casale Monferrato, 2 de maig de 1826 - Milano, 5 de gener de 1903) va ser un pintor italià. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera de Milà on va estudiar amb Giuseppe Sogni i amb Luigi Sabatelli abans de finalitzar els seus estudis el 1848. A partir d'aleshores va iniciar la seva carrera com a pintor en un estil neoclàssic inicial si bé ràpidament es va decantar pel romanticisme. Poc després, es va unir a la revolta popular vers els austríacs del Risorgimento participant fins i tot en la lluita armada si bé no va abandonar la pintura. El 1872 va ser premiat en una exhibició a Milà amb la seva obra de Fabrizio Maramaldo. També va treballar com a decorador de teatres a Como i Verona, i va ser condecorat, entre altres, amb l'Ordre de la Corona d'Itàlia. Els darrers anys va treballar com a professor amb diversos alumnes entre els que van destacar Pompeo Mariani, Spartaco Vela i Uberto Dell’Orto. Va morir a Milà el gener de 1903.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Eleuterio Pagliano (1826-1903) - Altres: Eleuterio Pagliano (1826-1903)

---

Parlem de Música...

Felice Lebano (Palermo, 1867 - Buenos Aires, 1919) va ser un arpista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Filippo Scotti en el Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols, ciutat on també va rebre el mecenatge de Mercadante. Al finalitzar la seva formació va realitzar una gira de concerts per Europa abans de tornar a Itàlia, on va ser nomenat docent de la càtedra d'arpa del Conservatori San Pietro a Maiella de Nàpols. No obstant i ben aviat va viatjar el 1885 a Argentina, des d'on va realitzar una extensa gira per Amèrica abans d'establir-se, el 1890 i definitivament, a Buenos Aires. Allà va treballar com a intèrpret, compositor i professor. En aquest darrer sentit, va ser docent de més d'un miler d'alumnes organitzant anualment la celebració Conciertos Angelicales per a promocionar les alumnes amb més talent. D'aquestes, va destacar Flora de Urquiza Costa, filla del general i polític Justo José de Urquiza. Per la seva reputació i labor, Lebano va ser el responsable i precursor de l'Escola d'Arpa Argentina, posteriorment heretada per Augusto Sebastiani (1889-1971). Lebano va morir a Buenos Aires el 1919.

OBRA:

Instrumental:

Harp:
Mazurka (caprice per arpa),
Mezzanotte
Pensèe Poetique,
Polacca 1 e 2,
Serenata Andalusa,
Tristesse.

Two Harps:
Chant Sacrè de Gounod.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Felice Lebano (1867-1919)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El repertorio del disco, interpretado por la arpista e investigadora argentina Marcela Méndez, está formado por obras nunca antes grabadas de arpistas italianos, así como obras de otros compositores italianos o transcripciones de música argentina transcripta para el arpa por maestros italiano. Podemos mencionar en primer término a Felice Lebano (Palermo, 1857 - Buenos Aires, 1919) y Augusto Sebastiani (Nápoles, 1889 - Buenos Aires, 1971), que se radicaron en la Argentina entre fines del siglo XIX y principios del XX –y quienes a través de sus actividades interpretativas y didácticas contribuyeron a difundir el instrumento y a formar las primeras generaciones de arpistas profesionales de la Argentina, se incluyen también obras de Luis R. D. Sammartino (Buenos Aires, 1888 - 1973), Laura Manghi (Parma, 1920 - General Roca, 1991) y Alberto Williams (Buenos Aires, 1862 - 1952). Este disco forma parte de la colección de música clasica del sello Tradition y contó con el sponsoring de la Embajada de Italia en la Argentina, a través del Istituto Italiano di Cultura, de Buenos Aires.

MANOSMAGICAS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Marcela Méndez (arpa)
AMAZON: Arpistas Italianos en la Argentina

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Arpistas Italianos en la Argentina



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!