Obra de Godfried Schalcken (1643-1706), pintor holandès (1)
- Recordatori de Jean Gilles -
En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Godfried Schalcken (Made, 1643 - Den Haag, 16 de novembre de 1706) va ser un pintor holandès. Va néixer en el si d'una família de clergues protestants. El seu pare, Cornelis Schalcken, va ser el propietari de la canongia de Made, i la seva mare, Alletta Lydius, va ser també filla d'un clergue protestant. El 1654 el seu pare va ser nomenat director de l'escola llatina de Dordrecht, ciutat on Godfried va iniciar la seva formació com a pintor al taller de Samuel von Hoogstraten. Sis anys després, el 1656, es va traslladar a Leiden per treballar com a aprenent al taller de Gerrit Dou. Finalitzada la seva formació, el 1665 va tornar a Dordrecht, on a l'octubre de 1679 va contreure matrimoni amb Françoise van Diemen, filla d'un oficial de Breda. Van tenir set fills, dels quals només va sobreviure un. A partir de 1680 va començar a ser reconegut i molt apreciat a tot Europa i, pel que sembla, va arribar a dirigir un important taller. A Holanda figuraven entre els seus clients els membres de la cort de La Haia. De fet, tot i residir a Dordrecht, el 1691 va ser acceptat a l'associació "Pictura", important focus d'intercanvi cultural a La Haia, de la qual formaven part tant pintors com aficionats i connoisseurs, molts d'ells destacats col·leccionistes i mecenes. Entre el 1692 i el 1698 va treballar a Londres com a retratista per al rei Guillem III d'Orange i per l'aristocràcia. El 1698 va tornar a Holanda i es va instal·lar definitivament a La Haia. El 1699 va ser acceptat com a ciutadà de ple dret d'aquesta ciutat i el 1703 va ser encara nomenat per treballar a la cort de l'elector Johann Wilhelm von der Pfalz, a Düsseldorf. Si bé el 1704 va tornar a La Haia, on va morir el novembre de 1706.
Parlem de Música...
Jean Gilles (Tarascon, 8 de gener de 1668 - Toulouse, 5 de febrer de 1705) va ser un compositor francès. Fill d'un obrer analfabet, la primera referència va ser de la seva inscripció, el 6 de maig de 1679, a l'escola del cor de la Catedral de Sant Salvador d'Aix-en-Provence. Allà va rebre formació de Guillaume Poitevin, professor al seu torn de Campra i Blanchard. El 1687 va abandonar el cor infantil per a dedicar-se a altres labors musicals al servei de la catedral. El 1688 es va convertir en col·laborador i assistent de Poitevin a qui va succeir en el càrrec de maître de musique el maig de 1693. No obstant, l'abril de 1695 va abandonar aquest càrrec en favor d'un lloc equivalent a la Catedral d'Agde. En aquesta posició, el seu nom va començar a ser conegut en diverses regions franceses motivant l'interès del bisbe de Rieux qui el va proposar al càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sant Etienne de Tolouse en un càrrec que es va oficialitzar el desembre de 1697. El 1701 i després d'una visita cerimonial dels ducs de Borgonya i Berry, la fama de Gilles va créixer fins el punt de rebre l'oferta de la direcció musical de la Notre Dame des Doms d'Avinyó. I si bé es creu que va arribar acceptar aquest nou càrrec, el cert és que no es va moure de Toulouse, ciutat on va seguir al servei de la seva catedral i a on hi va morir el febrer de 1705.
OBRA:
Vocal religiosa:
Messe en D, 5vv, bc, F-Pc
Messe des morts, B , 5vv, str, bc (Paris, 1764), with carillon added at the end of the mass by Mr Corrette; ed. L. Boulay and J. Prim (Paris, 1958); ed. in RRMBE, xlv (1984)
Grands motets, soloists, chorus (4 or 5vv), bc, most with str, some with wind (fls/obs/hns):
Beatus quem elegisti:
Benedictus Dominus Deus meus;
Cantate Jordanis incolae;
Diligam te, Domine, ed. in Hajdu, 1973;
Dixit Dominus; Dixit Dominus (‘très court’);
Domine Deus meus;
Laetatus sum;
Laudate nomen Domine;
Paratum cor meum;
Te Deum, 1697, ed. H.A. Durand (Paris, 1962);
Trois Lamentations ?1692, ed. M. Prada (Béziers, 1987);
Velum templi scissum est; AIXmc, C, Pc, Pn, US-Wc
Petits motets (taken from grands motets) in Recueil de mottets à une et deux voix, Pc, Rés.1899, 7 ed. G. Morche, Le pupitre, 1v (1975):
Beatus quem elegisti;
Cantate Jordanis;
Cantus dent uberes;
Diligam te, Domine;
Domine salvum fac regem;
Dominus illuminatio;
Salve virgo florens;
Usquequo Domine
Petits motets (taken from grands motets) in Recits et duo de Msr De La Lande et de quelques autres maitres, 1v, bc, MS dated 1765 in Pn, Vm 13123:
Beatus quem elegisti;
Diligam te, Domine;
Dominus Deus meus;
Laudans invocabo;
O res mirabilis;
Pinguescent specio;
Qui tollis peccata mundi;
Te decet
Laudate Dominum in sanctis ejus (doubtful), AlXmc
Lost, cited in Signorile:
Messe en G; Salvum me fac
Others lost (listed by Bougerel) include the grands motets:
Beatus vir qui timet Dominum;
Cantus dent uberes;
Deus, judicium tuum regi (2 settings);
Deus, venerunt gentes;
Jubilate Deo;
Magnificat (3 settings);
Quemadmodum desiderat cervus; and the motets ‘sans symphonie’: Beatus vir qui non abiit;
Benedicam Dominum;
Benedic, anima mea;
Confitebor tibi;
Cum invocarem;
Custodi me, Domine:
Dominus illuminatio mea;
Judica, Domine;
Lauda, anima mea, Dominum;
Saepe expugnaverunt me;
OBRA:
Vocal religiosa:
Messe en D, 5vv, bc, F-Pc
Messe des morts, B , 5vv, str, bc (Paris, 1764), with carillon added at the end of the mass by Mr Corrette; ed. L. Boulay and J. Prim (Paris, 1958); ed. in RRMBE, xlv (1984)
Grands motets, soloists, chorus (4 or 5vv), bc, most with str, some with wind (fls/obs/hns):
Beatus quem elegisti:
Benedictus Dominus Deus meus;
Cantate Jordanis incolae;
Diligam te, Domine, ed. in Hajdu, 1973;
Dixit Dominus; Dixit Dominus (‘très court’);
Domine Deus meus;
Laetatus sum;
Laudate nomen Domine;
Paratum cor meum;
Te Deum, 1697, ed. H.A. Durand (Paris, 1962);
Trois Lamentations ?1692, ed. M. Prada (Béziers, 1987);
Velum templi scissum est; AIXmc, C, Pc, Pn, US-Wc
Petits motets (taken from grands motets) in Recueil de mottets à une et deux voix, Pc, Rés.1899, 7 ed. G. Morche, Le pupitre, 1v (1975):
Beatus quem elegisti;
Cantate Jordanis;
Cantus dent uberes;
Diligam te, Domine;
Domine salvum fac regem;
Dominus illuminatio;
Salve virgo florens;
Usquequo Domine
Petits motets (taken from grands motets) in Recits et duo de Msr De La Lande et de quelques autres maitres, 1v, bc, MS dated 1765 in Pn, Vm 13123:
Beatus quem elegisti;
Diligam te, Domine;
Dominus Deus meus;
Laudans invocabo;
O res mirabilis;
Pinguescent specio;
Qui tollis peccata mundi;
Te decet
Laudate Dominum in sanctis ejus (doubtful), AlXmc
Lost, cited in Signorile:
Messe en G; Salvum me fac
Others lost (listed by Bougerel) include the grands motets:
Beatus vir qui timet Dominum;
Cantus dent uberes;
Deus, judicium tuum regi (2 settings);
Deus, venerunt gentes;
Jubilate Deo;
Magnificat (3 settings);
Quemadmodum desiderat cervus; and the motets ‘sans symphonie’: Beatus vir qui non abiit;
Benedicam Dominum;
Benedic, anima mea;
Confitebor tibi;
Cum invocarem;
Custodi me, Domine:
Dominus illuminatio mea;
Judica, Domine;
Lauda, anima mea, Dominum;
Saepe expugnaverunt me;
Informació addicional...
RECICLASSICAT: GILLES, Jean (1668-1705)
AMAZON: Gilles - Te Deum et al
IMSLP: Jean Gilles (1668-1705)
CPDL: Jean Gilles (1668-1705)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada